L’última confidència de l’escriptor Hugo Mendoza, de Joaquín Camps

lultimaconfidenciadelescriptorhugomendozaNo és novel·la negra. No és thriller. No és novel·la romàntica. No és una novel·la de riure. Que què és? Doncs és… és tot això, i una molt bona estona llegint! I això que és un llibre d’aquells gruixuts de veritat!!

En , un professor de la Universitat de València s’estrena en això de la novel·la amb L’última confidència de l’escriptor Hugo Mendoza, un llibre que enganxa de mala manera. Si mireu la contraportada hi llegireu que un tal Víctor Vega rep un encàrrec de la vídua d’un escriptor anomenat Hugo Mendoza que consisteix en intentar descobrir si aquest escriptor, en realitat, és viu, i si és mort, qui envia uns manuscrits originals d’aquest cada 3 de desembre.

A la contraportada també hi trobareu les actrius secundàries de la novel·la: el detonant de la part de “novel·la romàntica”, la Bea, i una monja de clausura al més pur estil Lisbeth Salander per tot el tema informàtic, Santa Tecla.

La qüestió és que en Joaquín Camps ha aconseguit reunir tots aquests estils de què us parlava en un sol llibre perquè hi ha tema amb la Bea, hi ha morts amunt i avall, assassinats, pederastes, embolics de l’antiga Iugoslàvia i, encara més important, hi ha un argument i una manera d’explicar una història que atrapa fins al final. I això és d’agraïr quan un llibre té prop de 1.000 pàgines. La veritat, feia temps que no llegia un llibre tan ben travat i tan ben tramat.

Sou d’aquells que no us poseu nerviosos davant d’un llibre dels gruixuts? En Joaquín Camps l’ha encertada de ple i, amb una mica de sort, tornarem a veure i a llegir alguna cosa més del protagonista, en Víctor Vega.

Que què en penso? Que us agradarà a tots aquells que sigueu fans la novel·la negra i el thriller però també a tots els que sigueu capaços i tingueu ganes de deixar anar més d’un somriure durant una bona lectura.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: L’última confidència de l’escriptor Hugo Mendoza
Autor: Joaquín Camps
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traducció: Núria Parés Sellarés | Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 992
ISBN: 978-84-664-1940-6
PVP: 22€

2 respostes a «L’última confidència de l’escriptor Hugo Mendoza, de Joaquín Camps»

  1. El llibre fa cua a la tauleta de nit. Em ve de gust però temo la opressió a l’esternó i l’encarcarament dels dits per sostenir les 1.000 planes, però la perspectiva que pintes és prou atractiva com per arriscar-me.

  2. Jo fa una setmana que l’he acabat i m’ha agradat molt. La història i la trama estan molt ben portades, aconseguint que tot i el gran nombre de pàgines, et mantinguis enganxat i neguitós esperant la resolució del misteri. Tot i així, el punt fort de la novel·la (sempre des de la meva opinió) són els personatges secundaris, que són els que et creus i amb els que t’ho passes millor. Els principals responen perfectament a l’estereotip que hi han de complir en una novel·la d’aquest tipus, però són per tant menys propers.

    Totalment recomanable, l’he gaudit molt!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *