Matar un rossinyol, de Harper Lee

matarunrossinyolCosta aproximar-se a una novel·la com Matar un rossinyol net d’imatges prèvies. Publicada als Estats Units el 1960 obté un gran èxit i difusió mundial en convertir-se en film i oferir a Gregory Peck l’ocasió d’interpretar magistralment el paper d’Atticus (Oscar al millor actor 1962).

L’acció està situada a Maycomb, un poble de l’estat d’Alabama, transcorre entre 1931 i 1935 i ens és narrada a través dels ulls d’una nena -la Jean Louise, que tothom coneix com a Scout-, que quan comença la novel·la té “quasi sis anys”. Si sabem que Harper Lee va néixer a Alabama el 1926 i fem comptes no és gens difícil imaginar que trobarem un fort component autobiogràfic o, com a mínim, de records viscuts en l’entorn de la infantesa de l’autora.

Aquesta nena i el seu germà Jem, quatre anys més gran que ella, orfes de mare, viuen a càrrec del seu pare Atticus, advocat, i de Cal (Calpúrnia), una dona de color que s’ocupa de la casa, la cuina i molt sovint de fer anar drets els dos germanets. Tenen un amic amb gran fantasia, Dill, amb qui comparteixen aventures i petites malifetes els estius. El marc queda complet amb una extensa galeria de personatges, adults principalment, blancs i de color. I l’entorn natural del Sud xafogós.

A la primera part del llibre ens introduïm en tot aquest món, sempre a través dels ulls de la nena i a la segona pren protagonisme el pare que assumeix la defensa d’un home negre acusat d’agressió i violació d’una noia blanca. Assistim al “bullying” que pateixen a l’escola els fills de l’advocat, al intents de linxament frustrats del jove negre per la digna actitud de l’advocat, al judici amb previsible desenllaç i a un final que ens connecta amb les primeres planes del llibre i amb els jocs fantasiosos dels nens.

No és estrany que esdevingués un fenomen editorial i cinematogràfic quan va aparèixer fa més de cinquanta anys, ja que es llegeix amb ganes.

A mi m’ha provocat un parell de reflexions: és un dels casos en què un personatge literari esdevé un referent de manera que podem dir “Atticus” sabent que tothom, o gairebé tothom, sap de quina mena de persona estem parlant (salvant les distàncies que calgui) com ens passa amb la Colometa, Don Corleone, Sherlock Holmes o Quixot.

L’altra reflexió és que es demostra una vegada més que una bona novel·la centrada en un món molt local, fins i tot amb trets autobiogràfics, la podem llegir al cap de molt de temps en llocs ben allunyats, i seguim trobant-hi les mateixes grandeses i misèries que avui i aquí trobarem quan tanquem el llibre i sortim al carrer. O quan llegim el diari. O quan ens mirem al mirall.

La recomano sense reserves. M’agraireu el consell.

Títol: Matar un rossinyol
Autor: Harper Lee
Editorial: Edicions 62
Col·lecció El Balancí
Traductor: Xavier Pàmies Giménez
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-297-7449-8
PVP: 19€

Un pensament a “Matar un rossinyol, de Harper Lee

  1. Marta Gil

    Matar un rossinyol és amb diferència un dels meus llibres preferits (si no el de capçalera). Em vaig alegrar molt de saber que Harper Lee tenia a la recàmera una segona (o primera) part que espero que en poc temps arribi a les nostres llibreries, i m’he alegrat molt en veure que Edicions 62 ha decidit re-editar en format tapa dura aquesta grandíssima novel-la. No trigaré gaire a tenir-la per casa, tot i tenir ja una edició de butxaca 🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *