Brúixola, de Mathias Enard

bruixulamathiasenardNo sé si us passa com a mi, però a l’hora de triar lectures sóc una maniàtica. Crec que algun cop ja he esmentat aquest fet. El cas és que més enllà de les manies i de les llistes dels més venuts -de les que, sincerament, me’n fio poc-, alguns premis literaris em serveixen de molta ajuda per triar què llegir. Els referents que acostumo a seguir amb més interès són el Pulitzer als EEUU, el Goncourt a França i, ja a casa nostra, el premi Llibreter. En general, els guanyadors d’aquests certàmens acostumen a ser cavall guanyador.

La novel·la que avui ens ocupa, Brúixola, ve recolzada amb el Goncourt francès que, per si no ho sabeu, atorga l’escandalosa xifra de 10 euros a l’escriptor guardonat, això sí, portar la faixeta d’haver aconseguit el premi acaba significant ser un èxit de vendes. Entre els prestigiosos guanyadors podem trobar autors com Marguerit Duras (L’amant) o Pierre Lemaitre (Ens veurem allà dalt) i des d’aquest any, Mathias Enard pot afegir aquesta fita al seu currículum com a escriptor.

Centrem-nos en la novel·la, però. Mathias Enard ens presenta, a Brúixola, en Franz, un musicòleg que viu a Viena i que al llarg d’una nit d’insomni recorda la seva relació amb la Sarah -el seu amor impossible-, que representa també la fascinació que sent cap a tot allò que és l’Orient, a través dels records que van apareixent dels seus viatges a Turquia, Síria o Iran. I és que a mida que anem avançant en la lectura ens submergim en el mar de pensaments d’en Franz, que reflexiona sobre la seva vida i les influències artístiques de l’Orient en l’Occident. Unes reflexions que seran provocades per una notícia terrible: en Franz està malalt.

No us enganyaré. Brúixola no és una novel·la de lectura fàcil. I és que Enard, més que seguir una trama, el que gairebé fa és escriure una tesi sobre l’Orient, però ho fa d’una forma magistral i amb un estil propi. La fascinació que en Franz té per aquesta part del món és el veritable fil conductor d’aquesta novel·la i és l’excusa per Enard per fer-nos viatjar d’un lloc a un altre sense treva.

Acabo amb una suggerència. Si teniu l’oportunitat i les ganes, llegiu Brúixola amb la tauleta, el mòbil o l’ordinador al costat, perquè és un autèntic plaer anar a buscar-hi les infinites referències que es fan sobre pintura, música o cançons que constantment van apareixent al llarg de la narració. I si heu viatjat a qualsevol de les localitzacions que hi van sortint, de ben segur que les descripcions us faran tornar a trobar-vos-hi.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Aquí teniu l’autor explicant el seu llibre

Títol: Brúixola
Autor: Mathias Enard
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Jordi Martin Lloret
Premis: Premi Goncourt
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-16367-68-9
Preu: 22,90€

4 pensaments a “Brúixola, de Mathias Enard

  1. MATILDE

    Estic llegint Brúixola i si, acabo d’agafar el mòbil per saber on sóc d’Istanbul. Gens senzilla. Ni la trama ni el contingut. Engabtxa d’una forma diferent. Cal paladejar-la. Assaborir els gustos i les olors. Genialment traduïda. Un gran llibre. No es pot recomanar a tothom.

  2. Nosaltresllegim.cat

    Hola Matilde!
    Alerta, que és el Goncourt! 🙂
    Celebrem que t’estigui agradant!!
    I si quan te l’acabis ens el vols explicar aquí, al Nosaltresllegim, no ho dubtis: envia’ns un comentari avisant-nos i ens posarem en contacte amb tu!

  3. Jordi

    Estic llegint Brúixola i cada dues pàgines vull deixar-lo, però estic de viatge i és l’únic llibre que m’he endut. Conté molt bona literatura i un alt nivell intel·lectual de l’autor, això és innegable, però al mateix temps es fa tremendament pesat de llegir. Llibre ideal per a aquelles persones que gaudeixen dedicant-li una tarda a llegir DUES pàgines i buscar informació de totes les referències que hi apareixen. I ja que va de música…, Em fa pensar en els concerts de jazz on hi ha autèntics virtuosos musicals, però que sovint obliden que tenen un públic a qui entretenir. Seguiré llegint, però lamento el moment en el que me’l van recomanar.

  4. Nosaltresllegim.cat

    Fixa’t bé amb què vam dir al penúltim paràgraf de la nostra ressenya!!
    No és un llibre de lectura fàcil però és un molt bon llibre.
    Pot ser que se’t faci feixuc… de cara l’estiu que ve, què tal una cosa més lleugera? Nosaltres ja t’indicarem què llegir si ens ho preguntes!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *