Natura d’infinit, de Josep Maria Fulquet

Darrere d’una simple portada blava he descobert la complexitat d’una poesia ben feta. Com diu el mateix autor, amb certa humilitat i un àpex a la infravaloració «Dos llibres en deu anys, per tant, no és gaire, certament, sobretot quan hi ha autors que solen treure un llibre a l’any».

Sí, té raó, però a la literatura, per sort, es premia la qualitat i no la quantitat, i, com amb els Storioni, tota peça requereix darrere un cert treball, que al teu llibre és innegable.

Duresa mineral
del temps irrecobrable.
Veure com tot el que et passa lluny,
i que el corrent s’emporta
imatges, veus, olors
de saba immemorial.
La seva ombra
vanament abastada
et va fugint de les mans
com un oreig lleuger,
semblant a un somni que s’envola.

La natura sempre serà d’infinit, i la poesia de Fulquet serà eterna. La millor definició de l’obra de Fulquet la fa ell mateix: «Escriure poesia és intentar reproduir amb paraules el batec de l’espai interior del món». Doncs, si m’ho permeteu, diré que aquest llibre és de Poesia, en majúscula, perquè no només descriu el món interior, sinó que ho fa d’una forma que ho externalitza i ens dibuixa amb paraules la bellesa de la natura. D’una que nosaltres mateixos estem destruint, i que, només pel simple fet de ser la inspiració de poetes, hauria de ser patrimoni literari.

La bellesa de les descripcions, contraresta amb el fil conductor del llibre, que ens guia per dos camins clarament diferenciats en extensió i en temàtica. D’una primer, breu, on la negativitat i el dolor en són protagonistes. D’altra banda, a la segona part trobem al Fulquet més moralista, que sap com fer que lector i autor caminen de la mà pel mateix camí, guiant-nos per l’obra fins a deixar-nos a soles al final.

Ens mires ara,
des de tel dels teus ulls
—tu mateix de lluny de tu—,
qui sap si per donar-nos
encara un argument,
una ombra de consol
amb què puguem entendre
que el teu alè ja és u amb el vent,
que mai no tornaràs,
mai més, mai més,
i les parets, els gestos,
ressonen tots de tu.

L’autor acaba un pròleg molt personal amb una explicació de què seria la poesia, i fa un incís «potser hauria de dir: la poesia que a mi m’agrada», doncs m’agradaria felicitar-te, si em llegeixes, perquè has aconseguit que «la poesia que a mi m’agrada» siga la que m’agrade a mi.

Comenceu a llegir els primers capítols en pdf seguint aquest enllaç!

Títol: Natura d’infinit
Autor: Josep Maria Fulquet
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Poesia
Pàgines: 88
ISBN: 978-84-297-7557-0
Preu: 17,50€

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *