Rosa de cendra, de Pilar Rahola

Amb Rosa de Cendra, Pilar Rahola es reivindica com a escriptora i supera amb escreix tot el que puguem entendre que ja és: una dona amb una activitat frenètica -articles, xerrades, tertúlies, etc.- que sap escriure molt bé. El que fa Rosa de cendra és que Rahola ens porti de forma elegant i també atrapant per la cultura catalana i uns fets que quasi tots sabem que existeixen però que no tots estem segurs, del tot, de com van anar.

Així com la Marta us explicava fa poc com en Xavier Theros i el seu Capità Llampades i La fada negra ens ha redescobert la Barcelona de mitjans del dinou amb Espartero com a regent, i en Lluís-Emili i La senyora Stendhal del Rafel Nadal ens parlaven de la Girona de la Guerra Civil, la Pilar Rahola ens porta als moments previs de la Setmana Tràgica de Barcelona. Però no només això.

Que què més fa? El Premi Ramon Llull no li han donat per fer una novel·la històrica situada en un moment crucial de la nostra història i haver-se documentat bé. Li han donat perquè ens explica una història de lluita, d’estretors, d’inquietuds polítiques i de reivindicació del paper de la dona en una època convulsa i molt complicada.

Tenim un protagonista, l’Albert Corner Espiga, que aconsegueix tornar -viu!- de la Guerra de Cuba i que, a base d’instint de supervivència, alguna cosa que no revelarem i fortuna, acumula una petita fortuna que el fa escalar cap a aquella famosa burgesia catalana de la Lliga Regionalista que guanya les eleccions a inicis del s.XX. L’Albert, a més, és un individu d’aquells que només té un objectiu: aprofitar-se de tot i de tothom per tal de viure millor, i això el fa canviar de bàndol i d’idees amb facilitat, però també que acabi enemistant-se amb la seva pròpia família.

Rahola no només sosté la narració en aquest Albert Corner, sinó molt especialment en els pilars femenins de la novel·la, així com també en un marc històric trepidant, perillós, il·lusionant però també molt contradictori. Sigui com a societat o dins de la família de l’Albert.

Ja sabem com va acabar la Setmana Tràgica, oi? L’adjectiu ja ho diu tot.

Potser fins ara teníem multitud de narradors que ens ho havien intentat explicar, fos des del prisma històric o a través d’una novel·la, però sens dubte, el que no tenien era la petjada literària de la Pilar Rahola.

Als fans d’aquesta dona, periodista, tertuliana, personalitat, columnista, editora i també escriptora, no us hem d’explicar gaire res.

Si sou dels que mireu el nom que hi ha sobre del títol amb una mica de malfiança, que no us enganyin els prejudicis: és un tros de llibre. No sigueu descreguts i gaudiu de la lectura.

És el Premi Ramon Llull d’enguany i el podeu començar a llegir en aquest enllaç on hi trobareu els primers capítols en pdf.

¡Gaudiu de la lectura!

Títol: Rosa de cendra
Autor: Pilar Rahola
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Premi Ramon Llull 2017
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-664-2225-3
Preu: 21,50€

4 pensaments a “Rosa de cendra, de Pilar Rahola

  1. Ramon

    Un llibre que passarà a la història sense pena ni glòria. Que sap escriure la Rahola, no ho nego, però que té una veu narrativa pròpia, no. “Rosa de cendra” és un text anodí, no m’ha enganxat gens i l’he hagut de deixar al tercer capítol. Una història de tantes!

  2. Dolors Marceló i Pi

    El llibre l’ estic acabant i alhora l’ estic gaudint .
    Acostumo a discrepar amb la Sra. Rahola almenys en algunes de les seves opinions abrandades i en alguns temes, però el cert es que es fa escoltar quan dona les opinions fonamentades i treballades de qualsevol tema , i en aquest cas concret puc afirmar que m’ agrada la historia que explica i els fets històrics coetanis que ens ha fet repassar amb molta cura de detalls.
    La historia es passionant i també crec que ho aconsegueix per la varietat dels personatges que hi intervenen.
    El retrat de les dones que hi fa es molt interessant , i es una bona aposta pel paper de la dona en la societat de la epoca.Felicitats pel llibre , sembla un premi ben merescut .

  3. Nosaltresllegim.cat

    Hola Dolors!
    Amb la Pilar Rahola i pots estar d’acord o en desacord… però no cal deixar-la de llegir quan escriu novel·la perquè sigui la Pilar Rahola. I més si el llibre està bé, com és aquest cas, oi?
    No ho dubtis. Si ens vols explicar -fer tu la ressenya- d’aquesta Rosa de Cendra, respon el comentari i ens posarem en contacte amb tu.
    Gracies!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *