Persecució, de Toni Sala

Vaig agafar el llibre perquè havia llegit en alguna banda que era molt bo. De fet el vaig aconseguir al mateix lloc on ho vaig llegir. “Pel lector del NÚVOL que no estigui als núvols, aquest llibre tan tempestuós”, deia aquella pàgina blanca que deixen entre la coberta i els crèdits d’impressió. Després de rondar per una taula prop del sofà va arribar el dia de marxar de vacances. Vacances?, em vaig preguntar. Potser si.

Li vaig preguntar a un amic que s’hi dedica que què tal era el llibre i em va dir de què anava i no què tal era el llibre. Però vaig veure que li havia agradat per com arquejava les celles. El meu pare, en canvi, el va agafar, el va començar i el va haver de deixar. El malestar que generava i la calor el van vèncer. Jo, en canvi, me’l vaig ventilar. “Dona mal rollo”, em deia un amic. I tant que en dona. Molt. Pobre Albert Jordi. Pobre…? Albert Jordi? Si. El maleït Toni Sala et persegueix fins que acabes sentint aquest remordiment, pràcticament, aquesta empatia per un home culte, discret, molt sovint abnegat, però sobretot psicòpata que s’arma de valor per explicar-li a l’Èlia -la coprotagonista-, que fa 10 anys va assassinar la seva dona. Té valor per això però també aconsegueix que entenguis que aquell assassinat va ser el moment d’alliberació personal i emocional més important de la seva vida. Amb aquest recorrent “ganivet calent” li va obrir el coll de la mateixa manera com ens obre ell el seu cor i pensament als lectors de ‘Persecució‘.

I l’Èlia, què? És una dona ambivalent, tossuda, independent i mancada d’alguna cosa. Segurament perseguida, també, pels pensaments i el passat no viscut de l’assassinat de la dona de l’Albert Jordi i la mort del seu pare pescador. Al seu costat, la Teresa, col·leccionista d’amors furtius i lleugers com els que ha viscut tota la vida d’hostessa de vol fins que es converteix en una recepcionista en un hotel de Riudellots. Riu de fang, explica l’Albert Jordi, quan hi arriba. Un hotel per entrar-hi però no per quedar-s’hi, tot esperant un vol que ha de fugir cap a una altra banda. I l’Èlia el visita perseguint l’Albert Jordi i la Teresa hi treballa, en un aterratge forçós vital que només compensa a base de vols d’avioneta. “Allà dalt no hi passa mai res dolent”, sembla que digui. O potser no ho diu?

El quart que explica les coses és en Mercury, un -ja vell- delinqüent amb una parella-goril·la anomenat Andrés. Dos racistes repulsius i cocaïnòmans. El vell amb cap i el cap girat, i l’altre amb braços forts i no gaire cap. Després que els avisi l’Albert Jordi per una cita amb la vida i l’infern, ens expliquen els seus horribles plans per preparar una jubilació abans no falli el cor de tanta ralla.

En una persecució entre ells, buscant-se per saber el perquè, però sobretot per entendre’s a ells mateixos i les raons dels altres, aquests quatre personatges ens mostren l’estiu sufocant de fa dos anys. De Barcelona a Riudellots, de Riudellots a la costa gironina, i d’allà cap a la Barcelona de l’atemptat de Les Rambles. El mateix malestar, el mateix tremolor, el mateix ai al cor,… aquell fàstic vital recorre les pàgines que ha escrit en Toni Sala per entendre una mica més com funciona el mal, els dolents, els desorientats i els perduts que persegueixen alguna cosa en temps convulsos de crisi, atemptats i sang.

L’heu de llegir. I tant que l’heu de llegir.
Això sí, no us cregueu tot el que us diuen. Encara que intentin replicar una mica la forma com està escrit el llibre.

Però si. L’heu de llegir.

Aquí teniu 15 pàgines en pdf per poder començar a llegir Persecució, de Toni Sala.

Títol: Persecució
Autor: Toni Sala
Editorial: L’Altra Editorial
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 344
ISBN: 978-84-949110-4-0
Preu: 18€

Share

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.