Arxiu de l'autor: Albert

Butcher’s Crossing, de John Williams

@Ed_62 @Grup62

Una altra vegada tinc per davant unes quantes hores de reunió amb John Williams. Em parlarà a través de la seva primera novel·la, Butcher’s Crossing (tot i que potser Nothing but the Night podria considerar-se la primera, primera) i em farà trobar, com en August Stoner ja ho va fer, racons de mi en les seves paraules.

No és casual que Williams comenci citant Hernan Melville. Crec que la novel·la beu d’aquest autor i m’ha recordat ferotgement Moby Dick: la precisió quan explica com matar els búfals, com treure’ls la pell per no fer-la malbé,… s’assembla molt en aquelles explicacions minucioses de la vida a bord del Pequod.

Però la descripció de com es va perseguir fins a l’extermini els búfals és només una part. Per una altra banda hi ha el creixement personal del protagonista i la persecució malaltissa del somni, fins arribar a la catarsi que posa punt final a la novel·la. I la natura, que pren part com un personatge més i ens fa esgarrifar amb la seva presència tant com ho fa la bogeria dels personatges.

El comentari que en va fer uns dies la Fita al Nosaltresllegim em va agradar molt. Us el recomano i goso ampliar-lo amb una cita que m’ha agradat força, també:

Una altra vegada, emmig  de la foscor, la mà li va emergir de sota les mantes i li va recórrer la cara, li va palpar el front, una protuberància freda i aspra, li va resseguir el nas, li va passar pels llavis tallats i li va fregar la barba poblada, a la recerca de les faccions. Quan es va adormir encara tenia la mà a la cara.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Butcher’s Crossing
Autor: John Williams
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-297-7142-8
Preu: 18,90€

Jo confesso, de Jaume Cabré

@labutxaca @Grup62 @jaumecabre47

Trobo que en la literatura, com en el futbol, hi ha dos tipus de persones: els artistes i els mediocres.

En el primer grup hi ha els qui van al primer toc i els qui aguanten la pilota als peus fins que han creuat el camp i ho fan tot ells. El tiquitaca vs el contraatac.

Personalment, m’ha semblat que en Jaume Cabré és dels primers entre els primers; és a dir, dels que juguen a explicar-nos poc i anar donant veus a uns i altres, perquè ens posem en situació nosaltres a partir de l’acció que va juxtaposant-se. És el Xavi de la literatura. O el Xavi és el Cabré del futbol!

Perquè gaudeixes molt veient com, des del mig del camp, l’acció flueix al ritme que marquen els timbals del narrador, sense aturar-se però amb prou temps i precisió com perquè puguem aplaudir des de la grada i quedar-nos amb la boca oberta, embadalits i pensant que hi ha artistes que fan malabarismes impossibles per a nosaltres.

Ai, nosaltres, pobres mortals, que només podem aplaudir i demanar-ne més…

Us recomano que us llegiu aquesta notícia sobre el Jo confesso al 324.cat: “El “Jo confesso”, de Jaume Cabré, segueix acumulant vendes i nominacions a premis internacionals“.

I és que, com bé diuen els amics de Proa, el Jo confesso segueix conquerint Europa mentre espera ser traduïda a l’anglès!

Títol: Jo confesso
Autor: Jaume Cabré
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB
Pàgines: 1.008
ISBN: 978-84-9930-686-5
Preu: 14,50€

Inferno, de Dan Brown

@Ed_Empuries @Grup62

Primer va ser la dona, després el germà, la cunyada… Tothom s’estava llegint Inferno i jo ja no podia compartir cap sobretaula perquè els qui m’envoltaven havien d’anar amb compte per no fer-me cap “spoiler” durant l’àpat familiar. Així doncs, m’he llegit l’últim del Dan Brown empès per la pressió unànime i us puc dir que no me’n penedeixo gens.

Home, no vull afirmar que és la novel·la de la meva vida perquè això seria passar-me, però sí que m’ho he passat molt bé. Sabeu aquestes tardes que ja fa calor i l’única cosa que et demana el cos és jeure? Doncs la companyia del Langdon fa que no puguis ni plantejar-te aclucar l’ull! Vas girant full i pim pam, ja estàs atrapat!

Deia el Kim que és una novel·la per llegir amb l’iPad al costat i és ben cert, perquè t’agafen moltes ganes de veure mapes, fotos, wikis… La veritat, és un llibre que et pica la curiositat i que et fa replantejar les vacances: et fa tenir ganes de passar l’estiu a Itàlia (o una mica més lluny i tot!).

Benvingudes les lectures d’estiu, Nosaltres!

Aquí teniu el primer capítol en pdf, la pàgina oficial del llibre i el booktràiler.

Títol: Inferno
Autor: Dan Brown
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 640
ISBN: 978-84-9787-862-3
Preu: 22,50€

Algun dia ens ho explicarem tot, de Daniela Krien

@Empuries_Ed @Grup62

Ens ho explicarem… o no! L’RDA era un país de secrets i els personatges que hi vivien sembla que també, a jutjar per aquests que ens mostra la Daniela Krien en la seva primera novel·la. L’argument és fàcil: la Maria viu amb la família del seu xicot, en Johannes, en un ambient rural de l’Alemanya comunista en el moment que el país és a les portes de la reunificació (a les darreres pàgines el mur caurà). Amb ells hi trobarà l’amor que potser no trobava amb la mare, però sembla que això no serà suficient… I les mentides apareixen.

Però l’argument no és l’únic plat fort d’Algun dia ens ho explicarem tot. Des del meu punt de vista, l’estil narratiu és molt interessant. La història l’explica en primera persona la Maria i la construeix a base de frases curtes i majoritàriament enunciatives, molt sovint en temps present, la qual cosa et fa llegir la novel·la com si veiessis retrats en un National Geographic que ben bé podria haver realitzat en Johannes, a jutjar per la seva passió per la fotografia.

Si algun retret li he de fer al llibre de la Daniela Krein és que a mi m’hauria agradat que fos una mica més breu. Més en el terrany del relat que no pas el de la novel·la… Crec que potser la trama s’estira una mica massa. Amb tot, és indiscutiblement un llibre que et fa pensar i et deixa neguitós. Digueu-me nosaltres mateixos si pot ser d’altra manera, atès que la Maria acaba la narració admetent això:

Penso sovint en les paraules d’Aleksei, el més jove dels germans Karamàzov, quan diu que algun dia ressuscitarem tots nosaltres, ens tornarem a veure i ens ho explicarem tot.
Realment tot.

Títol: Algun dia ens ho explicarem tot
Autor: Daniela Krien
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-9787-839-5
Preu: 18€

De óxido y hueso, de Craig Davidson

@ElAlephEditores @Grup62

Els perdedors sempre han tingut un espai en els relats breus. Són un gènere en què, sense endinsar-nos en la misèria d’una novel·la dramàtica,  ens van pegant cops a l’abdomen, com si fóssim espàrrings del narrador i ell ens anés llançant directes per castigar-nos la consciència.

El símil de la boxa és ben oportú en aquest cas. En Craig Davidson sembla que coneix bé aquest món, així com el de la lluita. Alguns dels contes (el primer, per exemple) es mouen en aquest ambient i se’l nota molt còmode. Altres, en total són vuit històries, retraten ambients no menys sòrdids, però més allunyats dels gimnasos, sempre amb persones al límit com a protagonistes: un addicte al sexe, un pare alcohòlic obsessionat amb les aptituts per al bàsquet del seu fill, una parella que entrena gossos per lluitar en baralles (terriblement realistes, aquí també, les descripcions)…

Potser un dels que recordo millor és el darrer: Manual del aprendiz de mago moderno. Ara que ho penso, diria que és el que més m’ha agradat perquè és el més llarg; em sembla que en Craig Davidson és un gran autor també per a extensions llargues: com més pinta els personatges, més enriqueix el llenç que conformen les històries. Imagineu-vos, en aquest cas, un pare mag que treballa amb els seus fills i que, per abandonar-los, decideix desaparèixer durant un truc, per no tornar mai més a les vides dels nens. Mireu què escriu un dels fills, al cap dels anys, en el llibre que dóna títol al conte:

Has de saber esto: sí, hay magia. Existe. (…) Mi única esperanza es que, incluso si nunca logras  la magia real o si nunca la ves con tus propios ojos, sigas creyendo, al menos, en la posibilidad de que existe.
Estoy convencido de que el mundo es un lugar mucho más brillante para los que creen.

Títol: De óxido y hueso
Autor: Craig Davidson
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 280
ISBN: 978-84-1532-577-2
Preu: 20€

Indecències, d’Alan Bennett

@Ed_Empuries @Grup62

Dues històries en un llibre que un bon amic lector em va recomanar.  “Riuràs molt”, em va dir. Doncs sí, no es va equivocar. M’ho he passat molt bé llegint El rejoveniment de la senyora Donaldson i L’empara de la senyora Forbes, les dues històries indecoroses que donen cos a aquestes Indecències d’Alan Bennett.

Curiosament, no he assenyalat cap pàgina per seleccionar-ne una cita. Per què? Doncs perquè trobo que tot plegat és digne de ser destacat. Imagineu-vos, per exemple, la situació d’una vídua que es dedica a fer d’actriu per als estudiants de medicina. Sí, sí, ella fa veure que està malalta i va explicant els símptomes perquè els metges puguin avaluar-la i fer diagnòstics… arriba a un grau de perfeccionament increïble, la veritat! I aquesta senyora (que es defineix a sí mateixa com una mica tímida), per guanyar-se uns calers, no té una altra idea que posar hostes a casa seva… Resulta que hi apareix una parella que converteix casa seva -en paraules del narrador- si no del tot en un bordell, sí en un indret de comerç, permuta i intercanvi eròtic.

El segon conte encara em va agradar més. Ens presenta un assessor bancari, en Graham, que és gai i que es casa per interès amb una senyora rica i llesta… Però he dit per interès i hauria d’haver dit per interessos, perquè els hipotètics guanys que ha d’obtenir són diversos! Llegiu-lo i ho veureu!

En Martí va comentar Amb una mà al davant i l’altra al darrere i va dir que “tot el que llegeixes és imaginable”. Comparteixo aquesta opinió: és un humor britànic molt gràfic, com si veiessis una bona pel·lícula de dissabte a la tarda.

Títol: Indecències
Autor: Alan Bennett
Editorial: Empúries
Col·lecció: Anagrama/Empúries
Pàgines: 196
ISBN: 978-84-9787-846-3
Preu: 11,99€

En una sola persona, de John Irving

@Ed_62 @Grup62

Diu Shakespeare a Ricard II que “així sóc, en una sola persona, molts personatges, i cap no és feliç”. Billy (de William, curiosament) és l’escriptor protagonista de la darrera novel·la de John Irving, que també juga a ser molts personatges al llarg de la seva vida, i tampoc no sembla ser massa feliç…

Però deixeu-me que us expliqui una mica l’argument abans que no m’empatolli! En una sola persona és la narració autobiogràfica d’un escriptor anomenat Billy Abbott que va des de la seva adolescència fins al moment actual, quan ja té uns 70 anys. La vida sentimental d’aquest home i com descobreix la seva condició de bisexual és un dels pilars sobre els quals gira la trama, que sovint voreja el documental, perquè ens submergeix en l’agonia de l’època Reagan i els morts per la SIDA. La podem catalogar com a drama, però els episodis amb una càrrega irònica o sarcàstica sovintegen.

Conec un bon grapat de fans incondicionals de John Irving i entenc perfectament per què ho són. Jo no tinc el carnet d’aquest club però hi simpatitzo, entre d’altres coses, per textos com aquest (tingueu en compte que el noi, el “jo”, s’enamora d’un lluitador -un esport lligat a Irving- i sap que li caldrà defensar-se):

Era prou romàntic per creure’m que la senyoreta Frost ho sabia, això, de mi? Creia que ella era la primera persona que entenia que una sola persona no m’ho podria donar mai tot?
Sí, probablement. Al capdavall, jo només tenia dinou anys. Era un noi bisexual amb una passada enrere contundent. Només era una clau, i jo no era lluitador, però se n’aprèn molt dels bons mestres.

Confio que, com va passar amb L’última nit a Twisted River, siguem molts nosaltres llegint Irving i comentant-lo aquí. Compartir grans llibres sempre és un plaer quan ens enamorem dels autors…

– (…) No hi ha persones inadequades; som lliures per enamorar-nos de qui vulguem.
– Que no hi ha gent “inadequada” per enamorar-se’n? Ho diu de debò? (…) Ja ho crec que n’hi ha, William, i hi ha bona literatura sobre el tema de l’enamorament de persones inadequades.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: En una sola persona
Autor: John Irving
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 640
ISBN: 978-84-2977-004-9
Preu: 22,50€

Terra, de David Vann

@Ed_Empuries @Grup62

La història d’una família… si és que això que ens presenta l’autor en podem dir així. N’havia sentit a parlar, a casa, d’en David Vann, i per això quan vaig veure el darrer títol, Terra, vaig córrer a buscar-lo. I no em puc queixar del consell, la veritat. Ara, això sí, no ha estat una lectura plàcida. Us puc garantir que quan el tens a les mans la casa se t’omple de gent boja que surt del llibre i ve a neguitejar-te sense compassió.

El Galen és el protagonista. Viu amb la seva mare en una casa on van rebent visites de la tieta, una senyora que busca desesperadament els diners de l’àvia (una dona amb Alzheimer), i la cosina, que és una malalta sexual. Segons la mare, tot hauria de ser perfecte (te a mitja tarda, convencionalismes socials,…) però a l’hora de la veritat hi ha una mar de fons “made in Vann” terrible.

I per què Terra? Doncs perquè el noi vol convertir-se en terra, quan medita. Vol sortir del seu cos perquè ell està cridat a ser alguna cosa més important… I a fe de Déu que ho aconsegueix, això de fer una cosa sonada. Us haureu de llegir la novel·la per saber què és, perquè dir-vos-ho seria tan salvatge com aquest relat. Com aquesta novel·la d’un autor inquietant que ens angoixa en una Alaska freda i plujosa o en una Califòrnia on el sol crema fins i tot les ànimes. Com a l’infern…

Títol: Terra
Autor: David Vann
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-9787-824-1
Preu: 21,90€

El llibre de les mosques, d’Emili Teixidor

@Ed_Proa @Grup62

Feia temps que tenia pendent una lectura de l’Emili Teixidor. Per a mi era un autor que no havia passat mai aquell darrer tall que té lloc a les llibreries, quan ja encares la línia de caixa i has de decidir si t’estimes més el pare o la mare… Però per fi li ha arribat el moment! I coincideixo plenament amb tot el que heu dit nosaltres en els diferents comentaris que heu anat publicant: és (costa molt dir era) un gran escriptor.

El llibre de les mosques és una novel·la amb una protagonista femenina, l’Eulàlia, una mestra que a la Plana de Vic serà l’encarregada de custodiar El llibre de les mosques, un compendi de vicis i misèries de l’Església Catòlica guardat a l’Arxiu Episcopal. En la narració, que ens va portant entre la postguerra i la transició, hi ha acció i, per damunt de tot, dubtes, inseguretats, ànimes torturades o torturadores: l’Andreu -la parella de l’Eulàlia-, la Sadurnina -tothom li diu Garola-, l’Artur -l’alcalde, la Sibil·la -una amiga… Tot una galeria de personatges que ens ajudarà a sentir el calfred de la repressió pujant-nos per l’esquena.

Però els personatges no ho són tot. També ho és el poble, el paisatge. I un casament, que potser recorda la darrera novel·la de l’autor, Els convidats.

I l’estructura. Perquè aquesta novel·la està formada per tres narracions (la d’El llibre, la dels anys de la guerra i la dels de la transició) que l’autor ens va dosificant fins arribar a un final que no hauríeu de deixar que us expliquessin. Us deixo amb una de les darreres frases de l’obra, precisament, per veure què n’opineu…

Deixem Déu en pau en el seu retir, en el su amagatall, en la seva espera. (…) Hi ha una altra realitat, sí, però el camí per arribar-hi el tenim a l’abast de les mans.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El Llibre de les Mosques
Autor: Emili Teixidor
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-8437-746-7
Preu: 19,45€

August, de John Williams

@Ed_62 @Grup62

“August és una obra mestra”, Los Angeles Times. Ho diu la faixa. Té raó. Em pensava que després d’haver llegit Stoner ja havia conegut la gran novel·la de John Williams, però estava ben equivocat. August és, i us ho dic encara embogit pel deliri d’una lectura inoblidable, una meravella. No sabria dir-vos quina de les dues m’ha agradat més.

L’autor no ha estat fidel a la realitat al 100% -“les veritats d’aquesta obra no són tant veritats històriques com veritats de ficció”-, però Williams ha fet una novel·la històrica que ens permet veure August, tant des del seu propi punt de vista com des del dels altres a partir d’octavetes, libels, memòries, epístoles, diaris, relats,… en un ordre cronològic amb “flashbacks” curosament escampats al llarg de l’obra. Un exercici d’estil fantàstic però mai gratuït. És gràcies a tots aquests punts de vista que ens fem càrrec de com devia ser August.

Ja ho veieu: l’argument és “una de romans”. Roma i la vida de l’emperador August. Però… és això o és el món i la vida de les persones? És Roma o és l’essència de la humanitat? És August o és el lector? Williams s’amaga en un estil corprenedor i no és ell qui parla: som nosaltres qui l’escoltem. No estem davant d’un narrador que ens va explicant. Estem al costat d’August veient com decideix entre l’amor a la seva única filla o la lleialtat a Roma…

Tinc el llibre ple de notes per fer aquest comentari, que podria durar tantes pàgines com el llibre. Finalment, n’he fet la tria, però no us conformeu amb el meu criteri, que és molt pobre. Aneu a la font i gaudiu com ho he fet jo. No us en penedireu!

Abans he dit que el meu destí era canviar el món. Potser hauria d’haver dit que el món era el meu poema i que m’havia proposat l’objectiu d’ordenar-ne les parts dins d’un conjunt, subordinant una facció a una altra i guarint-ho tot amb els adorns adequats al seu mèrit. I, malgrat tot, si el que he elaborat ha estat un poema, no perdurarà gaire més enllà del seu temps. Virgili, poc abans de morir, em va suplicar amb insistència que destruís el seu gran poema; estava inacabat, va dir, li faltava polir-lo. Com el general que veu destrossada una de les seves legions i que no sap que les altres dues han triomfat, es considerava un fracassat, i, no obstant això, el seu poema sobre la fundació de Roma sens dubte sobreviurà a la mateixa Roma i, de ben segur, a aquesta pobra obra que he bastit. No vaig destruir el poema ni penso que Virgili pensés que el destruiria. El temps, però, destruirà Roma.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: August
Autor: John Williams
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 480
ISBN: 978-84-2977-009-4
Preu: 21,95€