nosaltresllegim.cat

Títol: Llum d’Irlanda
Autor: Marcel Riera
Editorial: Proa
Col·lecció: Els llibres de l’Óssa Menor
Pàgines: 112
ISBN: 978-84-7588-292-5
Preu: 16,00€

Llum d’Irlanda és el darrer poemari del poeta i traductor badaloní Marcel Riera i és també el llibre amb el qual va guanyar el Premi Carles Riba 2011.

La suma de tots els poemes que formen aquest llibre són un autèntic homenatge a Irlanda. El lector podrà palpar l’admiració i el vincle que té l’autor amb aquesta petita illa europea.

Al llarg dels poemes, l’autor fa constants referències a les seves terres i paisatges -tant urbans com rurals-, a personatges i moments històrics, als seus costums i les seves tradicions, combinant alhora el passat amb el present, i tot plegat esquitxat amb unes gotes emotives i malenconioses que, com una pluja fina però constant, van cobrint les diverses llums simbòliques de les quals ens parla Marcel Riera. També trobareu algunes evocacions de caire bíblic, religiós o sobrenatural que sobrevolen diversos poemes.

Amb un vocabulari totalment accessible, aquests poemes es llegeixen d’una manera agradable i senzilla, tenint gairebé tots un to narratiu que sovint m’ha recordat la poesia d’en Margarit. Així que us animo a que us endinseu en la lectura d’aquesta Llum d’Irlanda.

Com a primer tast, la primera estrofa del poema Una història de l’evolució:

“Que es faci la llum!”, va dir una veu imperiosa,
i en aquell instant va fer-se també la fosca
i va aparèixer un ésser descendent dels bacteris,
hereu de les estrelles i dels forats més negres
que caminava erecte i articulava sons:
el simi turbulent. Els mars es desplaçaven,
brollaven els volcans, plovia cendra i gel
i ell mastegava carn d’una cacera indígena
i baixava dels arbres per abrigar-se en coves
i dibuixar figures que anaven més enllà.

I del 8 al 17 de maig, el XXVIII Festival Internacional de Poesia de Barcelona

Títol: Diari d’hivern
Autor: Paul Auster
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-297-6912-8
Preu: 18.90€

Nosaltres, ja el tenim aquí. El tan esperat pel món literari, i en especial pels “paulausterians”, Diari d’hivern és la darrera mostra, tant de forma com de fons, de perquè Paul Auster és considerat merescudament un dels més grans autors vius contemporanis.

Amb una prosa que sembla escrita amb guant de seda i unes petites descripcions amb pinzellades poètiques, Paul Auster ens obsequia amb un llibre més proper a un diari de notes que no pas a una autobiografia, amb un to totalment sincer i creïble, sempre defugint de la quota de sucre que normalment trobem a la majoria de les biografies. Com s’anuncia a la primera pàgina, aquest llibre esdevé Un catàleg de dades sensorials. El que es podria anomenar una fenomenologia del respirar.

D’aquesta manera és fascinant pel lector anar descobrint les petites fílies i fòbies d’Auster. Al llarg de l’obra anireu descobrint intermitentment la relació amb els seus pares durant les diferents etapes de la vida, els seus hobbies esportius i especialment els musicals, els seus inicis en el sexe i posteriorment en el complicat món de les relacions sentimentals, els diversos habitatges en els quals ha viscut -s’arriben a descriure un total de vint-i-un apartaments i cases-, els seus orígens familiars fruit d’una tremenda diversitat ètnica i cultural, els seus primers passos en el món literari com a poeta i crític literari a revistes i suplements culturals, algunes reflexions i punts de vista sobre la societat en la que ha viscut, etc.

Tots aquests apunts venen motivats per la seva pròpia experiència, pel pas natural del temps, per una edat a la que ja va arribant i a la qual, metafòricament, fa referència el títol i explícitament la darrera frase del llibre: Has entrat a l’hivern de la teva vida.

Com heu pogut observar, aquesta darrera frase està dita en tercera persona. I és que la totalitat del llibre està narrat per un narrador que sembla aliè a l’autor i que li va recordant al propi Auster els diferents moments i episodis de la seva vida. Molt interessant aquest recurs narratiu, amb el que segurament Paul Auster s’ha trobat més lliure a l’hora de sincerar-se i despullar-se davant dels seus lectors.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: La vida per rail
Autor: Ramon Erra
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-7588-288-8
Preu: 17,90€
Premi Mercè Rodoreda 2011

La vida per rail és el darrer llibre de contes de l’escriptor català Ramon Erra (Vic, 1966), autor, a més de relats, de novel·les, de llibres de viatges i de novel·les juvenils. Amb La vida per rail va ser guardonat amb el Premi Mercè Rodoreda 2011 convocat per Òmnium Cultural i la Fundació Enciclopèdia Catalana.

Aquest magnífic recull de vint-i-tres relats és gairebé una successió d’odes o de petits homenatges a tot allò que pot succeir durant un viatge, o a les múltiples i diverses situacions en les quals ens podem trobar viatjant.

Amb el fil conductor de les estacions i els vagons de trens, La vida per rail ens obre un ventall d’històries protagonitzades per personatges de diverses naturaleses i orígens, desconeguts que per uns moments comparteixen, si més no, la vista d’un mateix paisatge i la vida dels quals, paradoxalment, descarrila d’una manera o d’una altra.

A vegades en situacions versemblants i en d’altres amb tocs inesperats, Ramon Erra, amb un vocabulari directe, senzill i sense estridències, passeja els seus personatges per les estacions i carrers d’algunes de les ciutats més maques Europa, fent-nos partíceps i companys de viatge als lectors. Uns viatges que, com la vida mateixa, avancen en paral·lel però, això sí, tenen sempre un punt de partida i un punt d’arribada que fan de nexe.

Perdoneu que tregui ara la meva vena més poètica però, que bonica que és la imatge dels dos rails en paral·lel que en la llunyania de l’horitzó s’ajunten. I s’ajunten com les nostres vides quan, cadascú de Nosaltres, des d’on estiguem -al sofà, al llit, a l’andana del metro, al bus o a la sala d’espera del metge, per exemple- compartim la lectura d’un mateix llibre.

I és que, si dubteu de la idea de que es pot viatjar llegint, La vida per rail us traurà de dubtes des de bon principi.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: En caure la tarda
Autor: Jordi Coca
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 222
ISBN: 978-84-297-6914-2
Preu: 22,50€

En caure la tarda, el darrer llibre de l’escriptor barceloní Jordi Coca, és una novel·la magnífica, una joia literària.

Amb un protagonista destacat, en Miquel Gironès, un home gran ja ben entrat en la seixantena, la narració transcorre estrictament en unes quantes hores, començant just amb l’arribada a casa seva una tarda plujosa després de la feina. I així, entre la tercera persona del narrador i la primera persona del Miquel vessant els seus pensaments i monòlegs interiors, el lector descobreix la seva personalitat i conducta al llarg de la seva vida. Això sí, amb un esdeveniment tràgic que l’acompanyarà per sempre en forma de… remordiment?

Jordi Coca ens descriu un Miquel Gironès senzill, insegur, contradictori, amb uns actes totalment reprovables i incorrectes, tant com a home que com a marit. Vidu de la seva esposa Ester -durant la narració coneixereu què és el que va passar i per què-, en Miquel tindrà diverses relacions amb dones diferents alternant-les al llarg del temps, i cínicament les va recordant i descrivint des de la distància dels anys ja passats, i a vegades, imaginant-se-les tal i com li agradaria que haguessin estat. Però tot s’ha de dir, amb una falta de moral i delicadesa, i un vocabulari tan groller, que demostra fins on pot arribar la mediocritat humana.

Tot i aquesta actitud d’en Miquel, jo crec que la mort de l’Ester li pesa com si fos la seva espasa de Dàmocles particular. Tot i fer més de trenta anys que va succeir, no l’ha pogut superar.

Hi ha crítics que han dit que En caure la tarda és una novel·la políticament incorrecta, d’altres que representa a un Robinson urbà, i d’altres que reflexiona sobre la societat actual. Jo em quedo amb la cita de l’Albert Camus que hi ha a la contracoberta: “L’home és l’única criatura que refusa ser el que és”.

Nosaltres, a llegir-la i a gaudir-la.