Arxiu de l'autor: Cèsar

En caure la tarda, de Jordi Coca

Títol: En caure la tarda
Autor: Jordi Coca
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 222
ISBN: 978-84-297-6914-2
Preu: 22,50€

En caure la tarda, el darrer llibre de l’escriptor barceloní Jordi Coca, és una novel·la magnífica, una joia literària.

Amb un protagonista destacat, en Miquel Gironès, un home gran ja ben entrat en la seixantena, la narració transcorre estrictament en unes quantes hores, començant just amb l’arribada a casa seva una tarda plujosa després de la feina. I així, entre la tercera persona del narrador i la primera persona del Miquel vessant els seus pensaments i monòlegs interiors, el lector descobreix la seva personalitat i conducta al llarg de la seva vida. Això sí, amb un esdeveniment tràgic que l’acompanyarà per sempre en forma de… remordiment?

Jordi Coca ens descriu un Miquel Gironès senzill, insegur, contradictori, amb uns actes totalment reprovables i incorrectes, tant com a home que com a marit. Vidu de la seva esposa Ester -durant la narració coneixereu què és el que va passar i per què-, en Miquel tindrà diverses relacions amb dones diferents alternant-les al llarg del temps, i cínicament les va recordant i descrivint des de la distància dels anys ja passats, i a vegades, imaginant-se-les tal i com li agradaria que haguessin estat. Però tot s’ha de dir, amb una falta de moral i delicadesa, i un vocabulari tan groller, que demostra fins on pot arribar la mediocritat humana.

Tot i aquesta actitud d’en Miquel, jo crec que la mort de l’Ester li pesa com si fos la seva espasa de Dàmocles particular. Tot i fer més de trenta anys que va succeir, no l’ha pogut superar.

Hi ha crítics que han dit que En caure la tarda és una novel·la políticament incorrecta, d’altres que representa a un Robinson urbà, i d’altres que reflexiona sobre la societat actual. Jo em quedo amb la cita de l’Albert Camus que hi ha a la contracoberta: “L’home és l’única criatura que refusa ser el que és”.

Nosaltres, a llegir-la i a gaudir-la.

Pagèsiques

Títol: Pagèsiques
Autor: Perejaume
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Poesia
Pàgines: 560
ISBN: 978-84-2976-849-7
Preu: 24,90€

Pagèsiques és el darrer poemari de Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957), reconegut pintor i escultor català, Premi Nacional d’Arts Visuals de l’any 2005 i Premi Nacional d’Arts Plàstiques del 2006. Anteriorment havia escrit els poemaris Oli damunt paper (1992) i Obreda (2003).

Seguint l’estela de les Geòrgiques de Virgili, els ciments de Pagèsiques tenen la intenció d’esdevenir un monument al món del camp i la pagesia, íntimament lligat a l’autor.

A cadascun dels cinc llibres que el componen, Pagèsiques, Els arbres, Els suros, El taller i Bloc de notes, Perejaume es mimetitza amb el seu medi, servint-se en ocasions d’aquest per obtenir símbols amb els quals donar textura als poemes -els boscos, el camp, les muntanyes, els arbres, el vent, etc.- i en altres ocasions per aconseguir que aquest medi natural tan seu, barreja de terra fèrtil i paraula, esdevingui el propi poema en cos i ànima. Aquest grau de complicitat i simbiosi entre l’art i la natura és una de les constants a tota l’obra artística de Perejaume.

Tan gran és la seva identificació amb la natura que és difícil llegir Pagèsiques i que no et vingui al cap el mite de Dafne i Apol·lo, en el qual Dafne es converteix en llorer fugint de la persecució d’Apol·lo. I és que, per moments, sembla que Perejaume desitgi transformar-se en arbre o muntanya.

A banda de les constants mencions al medi natural, també trobareu referències a la pintura i als pintors que han influenciat Perejaume i que admira. Com exemple aquests versos:

El pintor mira la terra a contraclaror, la nit de Sant Joan:
vingui al paper una claror joànica de brosses i mirós.

Els cinc llibres contenen poemes asimètrics en vers lliure, proses, pensaments i reflexions posades en negre sobre blanc. I puntualment hi ha micropoemes d’un sol vers on queda latent l’estreta relació entre paisatge i escriptura:

Vaig encomanar-me als arbres que em donessin camí.

Perejaume, que va ser guardonat el 13 de febrer amb el Premi Ciutat de Barcelona de Literatura Catalana per aquest Pagèsiques, i va tenir oberta a La Pedrera, i prorrogada fins al 26 de febrer, l’exposició Ai, Perejaume, si veies la munió d’obres que t’envolten, no en faries cap de nova!, un motiu més per conèixer l’art d’aquest artista multidisciplinar.

Les mil i una nits

Títol: Les mil i una nits
Autor: Diversos Autors
Traducció: Dolors Cinca i Margarida Castells
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-7588-279-6
Preu: 19€

La present edició de Les mil i una nits és una esplèndida selecció de contes feta per Jaume Creus i Margarida Castells, i traduïda per ella mateixa a quatre mans amb Dolors Cinca directament de l’àrab.

En aquesta tria ambientada en tota la zona de l’Orient Mitjà -Bagdad, Bàssora, Damasc, El Caire, etc.-, un territori que ha estat sempre una cruïlla de civilitzacions diverses i alhora agermanades per la cultura i el comerç, hi trobareu contes màgics amb genis que apareixen, contes d’aventures, d’amor, històries de famílies, d’altres relats on s’imparteix justícia, sovint amb finals dramàtics fruit de la cobdícia i l’ànim de venjança masculí. Però en tots ells sempre hi trobareu algun moment d’humor i sensibilitat.

Val a dir que aquests contes reflecteixen amb claredat el masclisme i els abusos cap a les dones d’aquella època, atorgant-les gairebé sempre el “pecat” de la infidelitat i la condició de la promiscuïtat. Aquesta última serveix com a punt de partida de l’argument, ja que el rei Xahriar fa pagar la promiscuïtat de la seva dona i la del seu germà, el també rei Xah Zaman, amb la mort cada nit d’una de les seves donzelles, una cop ell ja les hagi desflorat.

I és en aquest punt on emergeix la figura de la gran narradora del llibre, Xahrazad, una donzella bella i culta, que quan arriba el seu torn sap captivar al rei Xahriar explicant-li cada nit diferents històries que el captiven, i que talla quan arriba l’alba per reprendre-les molt intel·ligentment quan torna la nit. D’aquesta manera va allargant el seu sacrifici fins esquivar-lo definitivament després de les mil i una nits.

Aquesta, Nosaltres, ha estat una lectura molt agradable. De retrobament amb aquestes meravelloses històries, escrites amb tal sensualitat, ritme i lírica que fan que, sense adonar-te’n, t’hagis llegit un bon grapat de relats havent-hi viscut un munt d’aventures i situacions inimaginables.

Creieu-me que continuaria parlant-vos de Les mil i una nits… però ja sabeu que “l’arribada de l’alba sorprengué Xahrazad i aleshores callà”.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Jo he servit el rei d’Anglaterra

Títol: Jo he servit el rei d’Anglaterra
Autor: Bohumil Hrabal
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 269
ISBN: 978-84-7588-260-4
Preu: 17,90 €

Jo he servit el rei d’Anglaterra, del reconegut escriptor txec Bohumil Hrabal (Brno, 1914 – Praga, 1997), és una de les novel·les que ajuden el lector a entendre millor una part substancial dels comportaments de la societat centreuropea del segle XX.

Protagonitzada pel jove Jan Díte, d’origen humil, i ambientada a la Txecoslovàquia i Alemanya d’abans, durant i després de la II Guerra Mundial, la història que narra Hrabal esdevé gairebé un bumerang, un viatge d’anada i tornada del Jan Díte que, partint dels seus orígens humils de venedor de salsitxes, arriba a ser cambrer dels millors hotels gràcies a la seva ambició desmesurada -fins i tot en tindrà un de propi-, per tornar a la pobresa i soledat més absolutes.

En Jan és un viu reflex de la picaresca centreuropea, d’un antiheroi que buscant riquesa i luxe sense escrúpols acaba, si fa no fa, exclòs de la societat. De ser condecorat per l’emperador d’Etiòpia passa a viure acompanyat per només un cavall, una cabra i un gat.

Al final de la novel·la a en Jan no li queda una altra opció que assimilar els seus abusos i la seva condició, pateix una cura d’humilitat. Hi ha un fragment cap al final que així ho demostra:

I cada vegada trobava més semblança entre el manteniment d’aquest camí i el manteniment de la meva vida que en retrospectiva em semblava com si no fos meva, sinó d’un altre, com si tota la meva existència fins ara hagués estat una novel·la escrita per algú altre, un llibre del qual només jo tenia la clau, jo era l’únic testimoni de la meva vida, tot i que les males herbes esvaïen també el començament i el final d’aquest camí.

Aquesta nova edició de Jo he servit el rei d’Anglaterra ha estat traduïda per la també escriptora Mónika Zgustová, alhora amiga i biògrafa de Bohumil Hrabal.

Nosaltres, he trobat aquesta novel·la molt interessant: Té una lectura que enganxa tant per l’argument com per la seva prosa, fet que a mi m’ha fet voler conèixer i llegir més novel·les d’aquest autor.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.