Arxiu de l'autor: Cèsar

Desolacions, de David Vann

Títol: Desolacions
Autor: David Vann
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 264
ISBN: 978-84-9787-735-0
Preu: 21,90€

Desolacions és la segona novel·la de David Vann. La primera va ser Sukkwan Island, també comentada al Nosaltresllegim.

Si de Sukkwan Island vaig dir “la considero un tros de novel·la on els lectors trobem comportaments humans de diferent naturalesa, reflexions, remordiments, actes irracionals, tragèdies, sentiments, inseguretats, records, amors, desamors, injustícies, incomprensions, etc.”, de Desolacions he de dir que totes aquestes sensacions les tindreu elevades al cub.

Desolacions és una novel·la més coral que l’anterior, protagonitzada per una família formada pel matrimoni, els dos fills i les seves parelles, i l’escenari torna a ser una petita illa del sud d’Alaska: Caribou Island. I aquí hi trobem un dels grans contrastos de la novel·la. Es fa difícil de creure que en un indret tan paradisíac pugui succeir tot el que succeirà especialment cap al final.

Desolació és una paraula que se’m queda curta per descriure el sediment que deixa al lector aquesta història. És dramàtica, violenta, explosiva, inhumana, i a mida que avança la lectura hi ha cabuda per quelcom pitjor a l’anterior. La tragèdia és com una bola de neu que es va fent més gran pàgina rere pàgina, i el lector pateix inevitablement en paral·lel als personatges.

De tots els personatges crec que s’ha de destacar el matrimoni format pel Gary i la Irene, i la seva filla Rhoda. A l’últim terç de la novel·la aquests tres personatges agafen una força tant aclaparadora que són d’aquells personatges difícils d’oblidar. Protagonitzen unes situacions de tanta violència, tant física com mental, que veus que estan abocats sí o sí a l’autodestrucció.

No voldria acabar el comentari sense fer cap referència a l’autor, el David Vann, que em sembla un novel·lista que domina i conjuga com pocs la creació d’atmosferes angoixants amb l’estructuració de l’argument i amb un ús exacte i oportú del vocabulari per a cada situació.

Nosaltres, aquesta novel·la no la podeu deixar de llegir, de veritat. És d’aquelles que porten el lector al límit, que l’emocionen, que el fan patir però que alhora el fan reflexionar sobre la condició humana, sobre el perquè actuem de la manera que actuem si això ens porta a viure una vida que no volem, que no volíem. De qui és la culpa? Nostra o de qui estimem o estimàvem?

Una pedra sura, de Jaume Subirana

Títol: Una pedra sura
Autor: Jaume Subirana
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Poesia
Pàgines: 64
ISBN: 978-84-297-6850-3
Preu: 16 €

Una pedra sura és el darrer poemari de poeta català Jaume Subirana, amb el que ha obtingut el X Premi de Poesia de Sant Cugat Gabriel Ferrater.

Per entendre aquest llibre ens hem de fixar doblement en el seu títol. Una pedra sura transmet dues idees. D’una banda un esdeveniment impossible -les pedres no suren, s’enfonsen- i, de l’altra, la idea d’un moviment constant i suau, el fet de surar.

La primera idea segueix l’estela d’un vers del poeta Charles Simic que obre el llibre sobre la impossibilitat d’escriure poesia: El poema que vull escriure és impossible. Una pedra que sura. Jaume Subirana acaba el seu penúltim poema, Escrit a l’aigua, amb els següents versos:

suro en la calma
de qui m’escriu,
passo com l’aigua
a dins del riu.

La segona idea del moviment la veiem a gran part dels poemes, on el poeta utilitza constantment verbs que denoten moviments, acció: passar, volar, tornar, fugir, mirar, canviar, etc.

Sense moure’ns
el món aterra a casa
i volta i ja no som
allà d’on vam sortir.

Durant la lectura d’Una pedra sura també podem identificar diversos recursos retòrics dels quals s’ha valgut l’autor per emfatitzar tant el moviment com alhora el ritme de lectura dels poemes. Així trobem diverses al·literacions i enumeracions en nombrosos poemes. Una clara mostra és el poema Quiet:

què fa mentre el retraten?
què mira mentre mira
a l’ull de l’objectiu
al fons de tot del negre
als dits de qui dispara?
el negre el dit la tara?
què passa què s’espera
què para què retrata
la llum la mà la bala?

Al final del llibre, Nosaltres, se’ns informa que s’han fet dos videomuntatges de poemes, Pescador i fill amb salabre i Per immersió, i dues cançons, Carnisseria i Repartiment, que podreu trobar a Internet.

Per immersió – Vídeomuntatge de Josep Porcar

Una terra solitària, de Bel Olid

Títol: Una terra solitària
Autor: Bel Olid
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 120
ISBN: 978-84-9787-692-6
Preu: 16€

Una terra solitària, guanyadora del Premi Documenta 2010, és la primera novel·la de la Bel Olid (Mataró, 1977) que anteriorment havia escrit assaig i contes.

Maria, la jove protagonista i narradora, fa una radiografia de la seva vida a dos nivells, el familiar i el personal, i en dos temps barrejant el passat i el present. Una vida que no ha estat fàcil en cadascuna de les diverses etapes per motius diferents.

D’aquesta manera coneixereu els seus orígens andalusos, la relació amb la seva mare -i les seves parelles- i la seva germanastra durant la infantesa i la joventut, l’etapa d’estudiant, la del descobriment de la sexualitat i els seus dubtes i el principi de la maduresa.

Una terra solitària, escrita a base de descripcions i reflexions acompanyades per alguns diàlegs puntuals, m’ha semblat, Nosaltres, una novel·la totalment contemporània, d’iniciació, amb un to introspectiu i personal molt marcat, fins i tot diria que sincer. Sembla el relat que ens fa una amiga en una conversa de confessions mútues d’aquestes que de tant en tant necessitem tenir amb els amics.

Libro

Títol: Libro
Autor: José Luís Peixoto
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-7669-995-9
Preu: 20,50 €

Libro és la darrera novel·la del portuguès José Luís Peixoto, actualment un dels joves escriptors més reconeguts a nivell internacional. Al Nosaltresllegim ja hem comentat dues de les seves anteriors novel·les, Cementerio de pianos i Una casa en la oscuridad.

Amb aquesta novel·la, dividida en dues parts, Peixoto ha volgut mostrar als lectors una etapa de la història de Portugal que no havia estat gaire novel·lada fins ara: el fenomen de la immigració que va patir a la dècada dels 60.

A la primera part coneixereu la història de l’Ilídio, un noi abandonat per la seva mare que emigra a París deixant-li un llibre a les mans. Anys després l’Ilídio també marxarà cap a París buscant el seu amor d’adolescència, l’Adelaide, amb qui tindrà un fill que anomenaran Libro.

La segona part és narrada en primera persona per Libro, que ens explicarà detalls de la seva vida, i que gairebé el podreu identificar com un alter ego del mateix Peixoto.

Un aspecte que he trobat interessant i sorprenent durant la lectura d’aquesta segona part és la capacitat de Libro per comentar aspectes literaris de la primera part com ara l’argument i la relació entre alguns personatges, situant-se així aliè a la primera part de la narració. Crec que és un recurs molt intel·ligent de l’autor, com també el fet de jugar amb el títol de la novel·la i el nom d’aquest darrer personatge, Libro.

També he de dir, però, que durant la segona part a vegades és fàcil confondre el personatge de Libro amb el del seu pare Ilídio, ja que portes tota la novel·la atent a la història del pare i de cop i volta qui et parla és el fill.

Tot i així, Nosaltres, paga la pena llegir aquesta novel·la per veure l’evolució i la relació existent entre aquell primer llibre que al principi li deixa la mare a l’Ilídio quan l’abandona i el personatge final Libro.

Aquí teniu el primer capítol en pdf de Libro.

Moon River

Títol: Moon River
Autor: Vicenç Villatoro
Editorial: Columna
Col•lecció: Clàssica
Pàgines: 184
ISBN: 978-84-664-1374-9
Preu: 17 €

Vicenç Villatoro aconsegueix a la seva darrera novel·la Moon River parlar-nos de l’amor, de la solitud i de la mort en un to tan càlid i serè que desitjaries que no s’acabés la història entre el Pere i la Maria. Una història que es desenvolupa durant un diumenge 11 de setembre, casualment com el d’aquest any, a l’Hospital Clínic de Barcelona.

Fruit de l’atzar, el Pere i la Maria -dues persones adultes, madures- coincideixen a una sala d’espera i d’aquesta manera es van coneixent, es van obrint l’un a l’altre explicant-se les seves malalties i les seves vides personals, que esdevenen buides i tristes, tot i que pertanyen a móns diferents. I així es va creant una certa complicitat entre els dos que fruit de la imaginació i de la soledat esdevé en un possible enamorament, una atracció física però bàsicament emocional, per necessitat. Potser es confonen?

La por a la mort, el pas del temps i les incerteses dels resultats mèdics són companys de viatge dels dos protagonistes, però una mort i un temps que cadascú d’ells ho viu amb diferent intensitat i perspectiva segons el punt en que es troben les seves malalties.

A aquesta novel•la, Nosaltres, podreu comprovar com la companyia i la comprensió en moments difícils poden arribar a equiparar-se en quelcom més profund que l’empatia, gairebé en l’amor. I amb la banda sonora de la cançó Moon River, de Henri Mancini.

La melancolia dels oficials

Autor: Joan Daniel Bezsonoff
Títol: La melancolia dels oficials
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-9787-736-7
Preu: 18 €

La melancolia dels oficials és la darrera novel·la -de fet es podria dir que acaba de sortir del forn- de l’escriptor Joan Daniel Bezsonoff (Perpinyà, 1963).

Ambientada a les darreries de la Guerra d’Algèria, a finals de la dècada dels cinquanta, La melancolia dels oficials esdevé una novel·la bèl·lica i d’espionatge, però no només, ja que també podreu trobar referències històriques i culturals, a més d’una clara radiografia de la condició humana evidenciada per l’aflorament de diversos sentiments i reflexions -una barreja d’allò tan nostre del seny i la rauxa-, especialment per part del protagonista, el comandant francès Daniel Valls.

Un Daniel Valls, protagonista i narrador en primera persona, que l’autor recupera de les seves anteriors novel·les Les Rambles de Saigon (1995) i La presonera d’Alger (2002), i que va explicant al lector, gairebé com si d’un relat es tractés, les atrocitats que els militars poden arribar a cometre durant una guerra en forma de tortures, atemptats, traïcions, etc.

Els lectors hem d’agrair a Joan Daniel Bezsonoff la riquesa del seu lèxic i la seva capacitat de fer referència a tants aspectes històrics, culturals i humans amb la brevetat que ho fa, ja que per alguns autors hauria estat molt fàcil caure en la temptació d’afegir-hi algun centenar de pàgines amb explicacions i dades que, sincerament, crec que no trobareu a faltar.

Un ós panda al pas zebra

Títol: Un ós panda al pas zebra
Autor: Roc Casagran
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 202
ISBN: 978-84-664-1124-0
Preu: 18.50 €

Un ós panda al pas zebra és la darrera novel·la del jove escriptor sabadellenc Roc Casagran, que a banda de la novel·la també ha cultivat altres gèneres com l’assaig, la poesia i el relat.

D’aquesta novel·la, que m’ha agradat força, vull destacar-ne dos aspectes: l’estructura i l’argument.

Un ós panda al pas zebra està protagonitzada per dos joves, el gambià Baljo i la catalana Blanca. A la novel·la se’ns mostra un moment de les seves vides que transcorre en paral·lel, a milers de quilòmetres de distància. I no compartiran aquest protagonisme fins al darrer capítol. Uns capítols que en Roc Casagran enllaça d’una manera molt hàbil i curiosa, com curiosa també és la manera amb la qual finalitza cada capítol: amb una reflexió intel·ligent sobre els colors blanc i negre fetes per un “ós panda” que és a un zoològic. A mida que avança la novel·la esbrinareu qui és aquest “ós panda”. D’aquesta manera, la narració és compartida per un narrador omniscient i per un altre que es troba dins de l’argument.

Un argument que té com a tema la fugida cap endavant vista des de dues perspectives personals ben diferenciades: la del Baljio que decideix emigrar, amb tots els perills i incerteses que comporta a la recerca d’un futur millor, i la de la Blanca, que vol trencar amb el passat i començar de nou. I dins d’aquesta doble tessitura els lectors anem coneixent i descobrint les dificultats d’un i altre per tirar endavant, i els recursos que utilitzen per sortint-se’n.

Nosaltres, Un ós panda al pas zebra és una bella història que, tenint punts de partida diferents, va convergint d’una manera casual i natural fins arribar a un mateix punt de trobada. Amb matisos, com el gris que formen el blanc i el negre.

El cas únic de Sam Finkler

Títol: El cas únic de Sam Finkler
Autor: Howard Jacobson
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-7588-226-0
Preu: 20,50 €

El cas únic de Sam Finkler és la primera novel·la traduïda al català de l’escriptor anglès Howard Jacobson, i guanyadora del prestigiós premi internacional Booker.

El llibre està protagonitzat per tres amics que reprenen la seva amistat després de molts anys i que van comprovant com les seves vides han anat canviant. En Sam Finkler i en Libor Sevcik -dos jueus antisemites- han enviduat, mentre que en Julian Treslove -que no es jueu però que voldria ser-ho- és pare de dos fills de diferents mares.

Al llarg de la novel·la els lectors anirem descobrint com les seves vides mai han deixat d’estar vinculades directa o indirectament, a vegades amb enyorança i d’altres amb sentit de l’humor. Alhora es van desenvolupant dues històries, una de relacionada amb les dones que han passat per les seves vides i l’altra amb la religió jueva i la condició de ser jueu, tema aquest últim que a vegades fa reflexionar, i que al final de la novel·la comprovarem que està lligat amb el títol d’una manera emotiva, sentimental.

Sincerament, Nosaltres, després d’haver-la llegit tinc un regust agredolç, ja que trobo que és interessant i està ben escrita però alhora també trobo que hi ha fragments dels quals es podria prescindir i que no alterarien l’argument. A veure si la llegiu i així compartim opinions, ok?

Més enllà

Títol: Més enllà
Autor: Claudia Gray
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’Illa del temps
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-9932-381-7
Preu: 13,95 €

Més enllà és el quart títol de la sèrie Mitjanit, de l’escriptora novaiorquesa Claudia Gray. Els tres títols anteriors són Mitjanit, Addicció i Compte enrere.

El subtítol d’aquesta novel·la juvenil adreçada a un públic lector jove, però que també és apta per als adults, “Un amor únic, un destí hostil”, ens descriu molt fidelment l’argument d’aquesta història protagonitzada per una colla de joves vampirs i fantasmes que han de “sobreviure” -permeteu-me la ironia- situacions incòmodes i perilloses per la seva nova vida una vegada ja morts -i això no és ironia-.

Protagonitzada per la parella d’enamorats formada per un jove i recent vampir, en Lucas, i una jove fantasma, la Bianca, Més enllà no només esdevé una història fantàstica i de misteri sinó també d’amor, ja que aquesta jove parella ha de lluitar contra el seu passat humà i contra la Creu Negra, un grup de caçadors de vampirs que els volen tornar a la vida humana, especialment a en Lucas.

La història transcorre especialment amb l’Acadèmia Mitjanit com a escenari, un centre educatiu on conviuen i estudien tota classe d’éssers, ja siguin humans, vampirs, espectres, etc. I un accident -el motiu del qual haureu d’esbrinar- en aquesta acadèmia precipitarà un final que serà sorprenent però alhora feliç per en Lucas i la Bianca.

Els Nosaltres més joves gaudireu molt amb les aventures i situacions inversemblants que hauran d’anar superant aquests éssers fantàstics, i els Nosaltres més adults descobrireu, o bé tornareu a reviure, una lectura d’aquelles de quan encara no teníem el cabell de color gris.

Millennium, Stieg i jo

Títol: Millennium, Stieg i jo
Autor: Eva Gabrielsson
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-664-1380-0
Preu: 19 €

Ja tenim el llibre que ajudarà als lectors a entendre l’origen i descobrir nous aspectes de l’afamada trilogia policíaca Millennium. Es tracta de Millennium, Stieg i jo, escrit per l’Eva Gabrielsson -parella de l’Stieg Larsson durant més de trenta anys- en col·laboració amb la periodista Marie-Françoise Colombani.

No és una autobiografia ni un diari però a Millennium, Stieg i jo l’Eva Gabrielsson ens parla dels orígens familiars de tots dos, de com es van conèixer, de les inquietuds ideològiques, socials i morals tant de l’Stieg com d’ella mateixa i de la seva difícil vida en parella per motius polítics i de seguretat.

Així, descobrim aspectes personals i professionals de l’Stieg Larsson com que va ser un periodista compromès amb les injustícies socials, contra el racisme i l’extrema dreta, tenint un munt d’articles escrits sobre aquests temes, fet que el va comportar viure durant un cert temps perseguit i amenaçat. També descobrim que va aprofitar aquesta situació personal per introduir alguns dels seus aspectes a la trama de les tres novel·les, com la relació entre periodistes i policies i d’altres més prosaics com la instal·lació d’alarmes a les vivendes.

Un punt que m’ha sobtat molt és descobrir l’ús que en fa l’Stieg Larsson de la Bíblia a la seva trilogia. I és que la utilitza per trobar versicles a partir dels quals construir els enigmes dels assassinats de noies, especialment al primer volum.

Amb la lectura d’aquest llibre, fàcil i amena, arribes a la certesa de que Larsson va voler mostrar-nos intencionadament a les seves novel·les totes les injustícies socials que detestava i denunciava com a persona i periodista.

Per acabar, Nosaltres, l’esperit d’aquest llibre el reflecteix l’Eva Gabrielsson al final del primer capítol quan ens parla així de l’Stieg Larsson:

L’Stieg de la indústria Millennium no m’interessa. El que m’agrada és el meu company de vida i el meu aliat en tot. El que vaig estimar profundament i amb qui vaig caminar durant trenta-dos anys. L’home tendre, entusiasta, curiós, compromès, generós… El periodista, el feminista, el militant, l’amor de la meva vida. En perdre’l, he perdut una gran part de mi mateixa.