Arxiu de l'autor: Cèsar

Barcelona Poesia 2011

En el marc del festival Barcelona Poesia 2011, la Biblioteca Jaume Fuster va reunir el passat divendres 13, en un magnífic recital poètic, a quatre dels més reconeguts poetes de la poesia catalana actual -Joan Margarit, Carles Camps Mundó, David Castillo i Manuel Forcano-, tots ells editats a la col·lecció de poesia Els Llibres de l’Óssa Menor de l’Editorial Proa.

Va ser un recital on els protagonistes van ser els poemes, cossos estranys formats vers rera vers, i a la vegada, formats paraula rera paraula. L’auditori va gaudir tant que al final va obligar als poetes a recitar un últim poema cadascú dins d’una gran ovació.

Tots quatre són poetes diferents amb una poesia diversa i alhora molt representativa de les seves sensibilitats.

Els poemes d’en Manuel Forcano (Barcelona, 1968) van ser de caire realista, gairebé descriptius evocant els seus viatges per diverses ciutats del món àrab com Bagdad, El Caire i Beirut. Uns versos del poema Nilòtica diuen així:

A coberta de l’autobús fluvial d’El Caire

m’estabornia el color del sol al teu damunt.

Del teu nu en vaig fer una platja:

era estiu i m’hi banyava.

Així fóra teu.

Els poemes que va recitar en Carles Camps Mundó (Cervelló, 1948) pertanyen al poemari La mort i la paraula, llibre que va escriure en un moment difícil en el qual lluitava contra una malaltia que afortunadament va superar. Aquests són uns poemes durs al voltant de la malaltia i la mort, però que canvien de to a la darrera part del llibre, restant a mig camí entre l’alegria per la superació i la resignació per l’arribada del darrer viatge. Una estrofa d’un dels poemes:

No visc sinó amb l’ansiosa esperança

d’una mort més llunyana que la d’ara

una mort postergada,

una mort diferida un cop i un altre.

En Joan Margarit (Sanaüja, 1938) va tornar a connectar amb el públic recitant diversos poemes del seu darrer llibre, No era lluny ni difícil, que ja vam comentar aquí mateix. En Joan és un expert en passar el ribot al poema fins deixar-lo en la més sincera emoció de l’experiència. Uns dels poemes que va recitar va ser Aquells temps, la darrera estrofa del qual diu així:

Com la seva, la meva soledat

ja fa temps que ha perdut el seu prestigi.

Damunt del terra de l’aparcament,

veig tot el que he estimat i no podré

salvar mai més del fred i de la pluja.

De la poesia de David Castillo (Barcelona, 1961) en Joan Margarit va dir que era una de les millors barreges d’avantguardisme, rebel·lió i classicisme. Tant en David Castillo com la seva poesia estan molt arrelats al seu barri, Vallcarca, i els fronterers, El Coll, La Teixonera i El Carmel. Un dels seus poemes més coneguts és Rambla del Carmel, del poemari El pont de Mühlberg, i va ser l’últim que va recitar. A continuació la tercera estrofa:

I tu de què em parles?

D’una cultura de tanatori,

d’un rumor que no interessa ningú,

de tu, em parles de tu.

Jo vaig amb una pressa desesperada

i el món es mou a un ritme desesperant.

Nosaltres, poder gaudir de tant en tant d’una vetllada poètica protagonitzada per un dream team poètic com aquest no té preu. Fins la propera!

Barcelona Poesia – Nit de Poesia al Palau from Barcelona Cultura on Vimeo.

Share

Nada, de Janne Teller

Títol: Nada
Autor: Janne Teller
Editorial: Seix Barral
Col·lecció: Biblioteca furtiva
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-322-9696-3
Preu: 16 €

Nosaltres, acabo de llegir aquesta novel·la, Nada de l’escriptora danesa Janne Teller, que fa uns mesos em va recomanar una amiga, i us he de dir que sense cap mena de dubte és la novel·la que més m’ha impressionat de les últimes que he llegit. Una petita joia literària.

És dura fins arribar a la violència. És de suspens fins arribar més enllà de la por. És crítica fins arribar a fer que el lector es repensi certs valors socials. I sense ser realista és tant possibilista que supera qualsevol ficció. Però no l’agafeu amb por, no. Per sobre de tot, Nada és una novel·la reflexiva, gairebé filosòfica, d’un marcat caràcter existencialista, amb un protagonista excepcional, el jove Pierre Anthon, que comença delectant-nos amb aquesta reflexió: “Nada importa. Hace mucho que lo sé. Así que no merece la pena hacer nada. Eso acabo de descubrirlo.”

Arrel d’aquesta postura vital que adopta el jove Pierre Anthon, els companys de la seva classe volen demostrar-li que està equivocat i que a la vida hi ha moltes coses que tenen valor i sentit. D’aquesta manera cada un d’ells s’ha de desprendre i aportar al grup quelcom que tingui molt de valor personal però a petició d’un altre company. I aquest quelcom comença per uns objectes materials com són unes sandàlies noves o una bicicleta però acaba arribant a altres nivells més transcendentals i íntims com són la creença religiosa o la “innocència” femenina.

I aquests joves arriben fins a aquest punt de radicalització fruit de la innocència infantil que els impedeix saber trobar el límit de què està permès ètica i moralment, però per una bona causa, segons ells, que és -com he anunciat anteriorment- el fer-li veure al seu company, gràcies al “montón de significado” que van creant, que a la vida hi ha moltes coses amb valor i sentit.

Nosaltres, no us vull explicar més aspectes de l’argument i del desenllaç d’aquesta novel·la perquè paga molt la pena la seva lectura. Només dir-vos, per acabar, que la seva publicació i la seva lectura va estar prohibida durant molt de temps a diversos països europeus.

Share

L’últim dia abans de demà

Títol: L’últim dia abans de demà
Autor: Eduard Márquez
Editorial: Editorial Empúries
Col·lecció: Narrativa [385]
Pàgines: 152
ISBN: 978-84-9787-685-8
Preu: 16 €

Segurament estarem d’acord que el títol d’una novel·la no és un indicador fiable per valorar-ne a priori la qualitat, però en aquest cas sí, creieu-me. Quan vaig llegir per primera vegada la frase L’últim dia abans de demà ja va haver-hi quelcom que em va fer pensar que aquesta novel·la hauria de ser bona. I Déu n’hi do si ho és de bona. Cent i escaig pàgines totes elles de literatura en majúscules, cosa que avui en dia no ho podem dir tant sovint com voldríem…

Amb L’últim dia abans de demà l’Eduard Márquez ens ha obsequiat -no ho puc dir d’una altra manera- amb una lliçó magistral d’estructuració narrativa, de creació de diverses atmosferes i ambients en un mateix text; de com crear i mantenir la intensitat emocional i psicològica durant tota la lectura gràcies a l’ús i domini d’un vocabulari just, apropiat, precís.

Fa goig llegir L’últim dia abans de demà, de debò. El protagonista, a qui se li acaba de morir la filla, va fent una repassada a la seva vida, amb un ull mirant cap al passat i l’altre cap el present, mostrant-nos així com i perquè ha arribat fins al moment vital en el que es troba. D’aquesta manera anem coneixent la història dels seus pares, dels seus companys de classe, de les seves amistats, dels primers amors, etc. I com ja he dit abans, escrit només en cent i escaig pàgines. Vull remarcar aquest fet per destacar l’habilitat i la capacitat de l’Eduard Márquez de poder fer-ho.

Nosaltres, considero gairebé un pecat, ara que hem estat a Setmana Santa i Sant Jordi, poder llegir L’últim dia abans de demà i no fer-ho. Així que ja ho sabeu.

Share

Amor i guerra, premi Ramon Llull

Títol: Amor i guerra
Autor: Núria Amat
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull Narrativa
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-9708-224-2
Preu:  20€
Premi Ramon LLull 2011

Com ja vaig fer l’any passat amb Tenim un nom, enguany us presento la novel·la guanyadora del Premi Ramon Llull, Amor i guerra de la escriptora, poeta i assagista barcelonina Núria Amat.

A Amor i guerra veiem com van ser l’abans, el durant i el després de la Guerra Civil al voltant de la família Ramoneda -una família benestant barcelonina d’empresaris tèxtils- on alguns dels seus membres es relacionen amb comunistes i anarquistes, ja sigui per parentiu, per amistat o per amor.

I fruit d’aquestes relacions es van teixint diverses històries que mostren la dificultat de la situació social, política i, perquè no dir-ho, sentimental d’aquell moment. D’aquesta manera, els lectors anireu coneixent les diferències ideològiques i estratègiques que hi havia entre els comunistes i els anarquistes, com ciutadans burgesos i catòlics es passaven al bàndol republicà de resistència, com s’anaven forjant líders revolucionaris als carrers de la ciutat, un dels quals, familiar dels Ramoneda, esdevindrà personatge històric per assassinar un conegut polític comunista rus (i no us en dono més pistes).

El títol de la novel·la, Nosaltres, realment és molt significatiu del que us trobareu durant la lectura, veritables històries d’amor que no sempre acaben feliçment i una reproducció del que va ser i va suposar la Guerra Civil per a una família però que es pot extrapolar a tota la societat. I ara que s’apropa Sant Jordi… tingueu-la en compte!

Share

Nius

Títol: Nius
Autor: Pep Coll
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 340
ISBN: 978-84-7588-216-1
Preu: 18.50 €

Nius és la darrera novel·la de l’escriptor lleidatà Pep Coll, cultivador de diversos gèneres i mereixedor l’any 2007 del Premi Sant Jordi amb la novel·la Les senyoretes de Lourdes.

Considero Nius com una novel·la coral, polifònica i visual dirigida per un narrador omniscient que ens va explicant al lector la història protagonitzada per diversos grups de persones -turistes en aquest cas- envers a la catàstrofe que es produeix al càmping on estiuegen.

I així l’autor ens mostra un gran i divers ventall de personatges dels quals n’anem coneixent aspectes del passat i de la vida, què en pensen els uns dels altres gràcies a les reflexions que en fan “en temps real”, com actuen i per què davant la catàstrofe del càmping i finalment, quina és la sort que corren i com continuen la seva vida els familiars i amics que sobreviuen.

Durant la lectura d’aquesta novel·la he tingut la sensació d’estar veient una pel·lícula, de passar contínuament de ser lector a ser espectador. I sincerament, considero aquest fet un gran mèrit del Pep Coll, que ens va enllaçant una història rere l’altra i reprenent-les més endavant amb naturalitat, com si fossin seqüències cinematogràfiques.

Nosaltres, us animo a fer aquesta lectura tan dinàmica amb la que viureu moments d’intriga, de reflexió, de sorpresa, de dolor i una certa angoixa però sense tenir la sensació de por o de patiment en cap moment. Animeu-vos!

Share

Un amor únic

Títol: Un amor únic
Autor: Johanna Adorján
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-8256-112-7
Preu: 16.50 €

Sorprenent. Commovedora. Tràgica. Romàntica. Reflexiva. Real. Sincera. Així és aquesta magnífica novel·la, Un amor únic, de la jove escriptora sueca d’origen hongarès Johanna Adorján.

Aquests set adjectius basten per comentar i resumir la manera de com l’autora ens mostra un fet real que va passar a la seva família, el suïcidi dels seus avis paterns. Hi ho fa combinant dos temps narratius.

En un d’aquests temps ens reprodueix com ella creu que van ser els últims dies de vida dels seus avis -hongaresos jueus que van sobreviure als camps de concentració nazis- i el moment del suïcidi conjunt, fent així una darrer acte d’amor total. I en l’altre temps narratiu l’autora fa una recerca d’informació on familiars i amics dels seus avis l’ajuden a comprendre la vida que van viure ells dos, tant en l’àmbit social com en el personal, i que els va portar cap a una mort tan particular.

Tot plegat va ajudar la Johanna Adorján a superar el xoc que li va provocar la mort dels avis, i a poder escriure aquesta sensacional novel·la que és Un amor únic.

Després de la lectura, Nosaltres, espero que compartiu amb mi la idoneïtat dels set adjectius amb que l’he descrita al principi.

Share

Crisis de gran mal

Títol: Crisis de gran mal
Autor: Jesús Gil Vilda
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos de El Aleph
Pàgines: 302
ISBN: 978-84-7669-977-5
Preu: 19.95 €

Crisis de gran mal és la primera novel·la del guionista de cinema aragonès Jesús Gil Vilda.

Aquesta novel·la ens mostra als lectors el funcionament intern d’una empresa multinacional, la competència inhumana entre directius i el context en el qual es prenen decisions importants que afecten milers de treballadors. En definitiva, els budells del capitalisme.

Protagonitzada per un jove talent empresarial, l’enginyer Guillermo Alonso, que es veu abocat a prendre decisions difícils i en contra dels seus principis si vol escalar professionalment als més alts nivells, Crisis de gran mal també posa el dit a la nafra i indaga amb molta habilitat i realisme en la part més personal i íntima del seu protagonista, que no deixa de ser una persona com qualsevol amb les seves inseguretats, abismes interiors, moments d’eufòria però també de decepció, de desorientació, que pateix canvis anímics, malalties…

I ho deixo en punts suspensius perquè una malaltia està molt relacionada amb el títol de la novel·la, però això, Nosaltres, millor que ho esbrineu durant la lectura d’aquesta magnífica òpera prima que segur que no us decebrà. A mi m’ha agradat molt, és una lectura distesa però no banal que pren l’atenció al lector, l’enganxa. Us la recomano sincerament.

Share

La portentosa vida del sastre Bariloche

Títol: La portentosa vida del sastre Bariloche
Autor: Berta Jardí
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 140
ISBN: 978-84-664-1342-8
Preu: 16.50 €

Si algú us explica que ha llegit una novel·la on un home desapareix de cop i volta i durant tres anys ningú en sap res d’ell, que de sobte torna i ho fa trasbalsat, que comença a relacionar-se amb gent rara, que engega un negoci opac amb nous socis misteriosos i que aquest negoci apareix un dia incendiat, el normal és que penseu que es tracta d’una novel·la negra, d’intriga, oi?

Doncs bé, a La portentosa vida del sastre Bariloche, de la barcelonina Berta Jardí, passa tot això i més, i en canvi estem davant d’una novel·la d’humor. I es que l’autora ens fa un retrat divertit, sarcàstic del senyor Anton Bariloche, un sastre elegant -dels de sempre, ja m’enteneu- que decideix canviar la seva rutina diària, donant un gir total a la vida que el porta a cometre actes veritablement ridículs i graciosos per a un senyor de la seva edat i incomprensibles pels seus antics amics i coneguts.

No entro més en detalls, Nosaltres, perquè us vull incitar a la lectura. Segur que passareu una bona estona amb un conjunt de personatges estrambòtics i de situacions inversemblants.

Share

Ara, escric

Autor: Lolita Bosch
Títol: Ara, escric
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 236
ISBN: 978-84-9787-455-7
Preu: 18 €

Ara, escric és l’últim llibre d’una de les escriptores barcelonines més cosmopolita i viatjada, la Lolita Bosch.

Aquesta ficció de la no ficció és un text íntim, una radiografia emocional de l’autora que ens mostra a contraclaror i en forma de collage el que queda d’ella una vegada acabada l’escriptura de la seva anterior novel·la, La família del meu pare. I el que en queda és una persona plena de nostàlgia, sensible, amb dubtes, insegura, desorientada, amb ganes de sentir-se acompanyada i sense forces per continuar escrivint. I que d’alguna manera s’obliga a escriure la primera part del llibre, que actua com a conclusió de la novel·la familiar.

Ja a la segona part del llibre, i en tercera persona, ella mateixa ho evidencia: …a pesar que la Lolita Bosch ara no està provant d’escriure una novel·la, que a vegades és més difícil de recordar, d’abastar, de veure. Sinó anècdotes íntimes i petites on posar-hi les coses que pensa com si fossin una bossa. Perquè ara no pot aprendre res. Ara l’escriptura no és un recorregut, sinó temps convulsionat. I només aconsegueix guardar el que escolta en aquell lloc fosc, inexplorat, que a més que cap altra cosa s’assembla a una bossa. Potser per a no res. Potser per anar-lo a buscar després, entendre’l, apoderar-se de tot el que ha estat escripturalment, conscientment i inconscientment. Salvar-se. Dir: Em dic Lolita i sé qui sóc. O dir, únicament: Em dic Lolita i sóc.

Llegint Ara, escric diverses vegades he pensat en uns versos d’una cançó que crec, Nosaltres, us poden ajudar a comprendre l’estat d’ànims i la situació de l’autora durant aquest període vital seu: “Perdido entre montañas, no conozco este lugar / y tengo la sensación de haber estado, aquí, antes ya.”

Esperem que la Lolita hagi acabat guanyant aquesta lluita interior amb ella mateixa i que puguem seguir gaudint properament de les seves magnífiques novel·les.

Share

Frankie Addams

La novel·la Frankie Addams, de l’escriptora nord-americana Carson McCullers, data de l’any 1946 i va ser traduïda per primer cop al català al 2009.

La seva protagonista, la jove de dotze anys Frankie Addams, és una adolescent solitària -no vol tenir amics al seu poble- i somiadora, té allò que en diem el cap ple d’ocells, i vol aprofitar el casament del seu germà gran per sortir del seu poble i veure món, ser lliure.

No accepta la vida senzilla i monòtona que té amb la seva minyona Berenice i el seu cosí John Henry, tampoc entén viure sempre dins del mateix cos i ser la mateixa persona tota la vida. Pot ser que per això al llarg de la novel·la sigui la Frankie, la F. Jasmine i la Frances.

Aquest inconformisme i rebel·lia fa que visqui amb una constant angoixa i decepció, arribant fins i tot a fugir de casa. Però la Frankie acaba comprovant que la realitat sempre s’imposa a la ficció creada al seu cap, gairebé sempre, per avorriment.

Llegint aquesta novel·la, Nosaltres, m’ha vingut al cap la lectura de L’elegància de l’eriçó, ja que he trobat certes semblances en la relació que tenen la Paloma i la portera Renée i la que mantenen la Frankie i la Berenice. Així que si us va agradar la novel·la de la Muriel Barbery, segur que amb aquesta també passareu una bona estona.

Autor: Carson McCullers
Títol: Frankie Addams
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 191
ISBN: 978-84-9787-279-9
Preu: 16 €

Share