nosaltresllegim.cat

Títol: Ombres en la nit
Autor: Ferran Torrent
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssics
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-6641-419-7
Preu: 21€

Sovint, veient algunes notícies o llegint llibres que parlen sobre alguns fets de la nostra història, m’he preguntat com actuaria jo si sabés que algunes de les persones culpables de l’assassinat de gent molt propera i estimada gaudeixen de plena llibertat i d’una vida plàcida i còmoda. Seria capaç d’oblidar-ho i confiar que la justícia farà el seu paper? O prendria un rol més actiu per reclamar venjança?

Ombres en la nit, el nou llibre de l’escriptor valencià Ferran Torrent, tracta sobre la venjança i els seus límits, sobre l’odi, l’oblit i sobre la violència. I ho fa a través d’una novel·la en forma de “thriller”, amb una història que t’atrapa des de la primera pàgina.

El llibre té com a protagonista Santiago Cortés, un gitano comunista valencià que lluita amb la resistència francesa i és empresonat pels nazis al camp de concentració de Dachau. Un cop alliberat, i després de perdre la seva dona i la seva filla a mans dels nazis, Cortés s’uneix a un grup de jueus encarregats d’acabar amb la vida dels criminals que, després de perdre la guerra, viuen en la clandestinitat.

Al llibre hi apareixen personatges reals, com Salomo Arouch, un boxejador professional a qui els nazis obligaven a lluitar contra altres jueus a vida o mort només per entretenir-los, o Salomon Sorowitsch, un falsificador a qui van obligar reproduir moneda estrangera per desestabilitzar l’economia mundial. Aquests personatges donen més veracitat i credibilitat a la història, narrada de forma àgil, encara que potser amb un regust una mica massa de guió de pel·lícula. De fet, aquests dos personatges ja tenen un film propi basat en les seves vivències, El triomf de l’esperit en el cas d’Arouch, i Els falsificadors, en el de Sorowitsch.

La novel·la, plena de missions secretes i d’espies, es localitza a diferents ciutats, com ara Viena, València o Madrid, i mitjançant la descripció d’aquests escenaris se’ns fa un retrat de les societats dels anys 40. En aquest sentit, cal destacar els diàlegs dels personatges, estil en el qual Torrent se sent especialment còmode, que donen credibilitat i ritme al llibre.

Diu Torrent que la idea d’escriure aquesta novel·la li va venir després de llegir L’home a la recerca del sentit últim, de Viktor Frankl, psiquiatra que va ser encarcerat pels nazis en un camp de concentració i, en ser alliberat i després de viure aquesta traumàtica experiència que li va canviar la vida, va decidir escriure una reflexió on acabava perdonant els nazis.  A Ombres en la nit, Torrent ens fa reflexionar sobre si és legítima la violència, quant de temps es pot odiar, fins a on arriben els límits de la venjança o com els éssers humans, davant d’una situació tràgica, podem actuar de formes que mai haguéssim pensat.

Aquí teniu el primer capítol en pdf, i l’entrevista a Ferran Torrent al programa “La Tribu” de Catalunya Ràdio.

Títol: L’home de la maleta
Autor: Ramon Solsona
Editorial: Proa
Col•lecció: A tot vent
Pàgines: 296
ISBN: 978-84-7588-220-8
Preu: 20 €

Si no saps que llamàntol vol dir “llop pantera” o què és un “sopar de putes” és perquè no escoltes “La paraula del dia”, la col·laboració diària de Ramon Solsona al programa “El món a RAC1”.

Ramon Solsona, periodista i filòleg, és un expert a l’hora de capbussar-se a la recerca de l’origen etimològic d’un mot o de recuperar expressions col·loquials de determinades zones o èpoques.

A L’home de la maleta, guardonada amb el Premi Sant Jordi 2010, l’autor dóna veu a Venerando Mallons Cachaldora, un avi rondinaire i un xic tronera que ens explica de viva veu la seva vida i com, un cop vidu, decideix vendre el seu pis i viure la resta dels seus dies fent la ronda, un mes cada torn, a casa de cadascuna de les seves tres filles.

I quan Ramon Solsona decideix donar veu al seu protagonista ho fa en un sentit literal perquè la novel·la, sempre en primera persona, sembla una transcripció de la parla de molts dels nostres avis en un català que, no és que no sigui normatiu, és que gairebé podríem dir-ne prenormatiu. Així, la novel·la està escrita en un català ple de barbarismes, d’”allavontes” i “quansevulgues”, de “delaguard” i d’“hasta demà”, i és també curull d’expressions i dites recuperades de la parla dels pobles i barris, alguna de les quals us confesso que m’ha arrencat un somrís perquè estava convençut que eren exclusives de casa meva.

Per mi aquest és l’encert més gran del llibre. Recuperar aquesta parla i transcriure-la en una novel·la no és feina fàcil i Ramon Solsona, gràcies al seu coneixement i treball de fa temps, se’n surt de forma lloable. Tot i ser un gran encert també pot resultar perillós: per moments pot passar que l’obsessió per la forma no permeti desenvolupar (o potser apreciar) bé el contingut.

En aquest sentit, la itinerància entre tres models de família ben diferents serveix per fer un retrat, potser una mica tòpic, de les diferents accepcions que el mot família contempla avui dia i que fa trontollar els esquemes mentals del protagonista.

Més encertats em semblen els passatges biogràfics on, en un nou exercici d’estil, l’autor ens proposa llegir la biografia escrita pel mateix Venerando i revisada pel seu gendre. En un estil senzill, una mica irregular i aquesta vegada ortogràficament ortodox, Venerando ens explica com va néixer l’any 1932 i, abandonat a la porta de l’església de Sant Felip Neri, va créixer a la Casa de la Caritat de Barcelona sense gaire amor i amb l’estigma que suposava ser orfe en una època, la de la postguerra, que ens anirà retratant, a poc a poc, entre anècdotes i lletres de cançons d’envelat.

Per cert, un “sopar de putes” és un pica-pica, un sopar informal, ràpid i sense gaire preparació.

Aquí teniu el primer capítol en pdf, i un vídeo on Ramon Solsona ens explica L’home de la maleta:

Títol: No parlis de mi quan me’n vagi
Autora: Mercè Ibarz
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 200
ISBN: 978-84-9787-673-5
Preu: 16 €

La fotògrafa Valentina Morera convida 4 antics amics que fa molts anys que no veu a sopar. Aquest és el punt de partida de la novel·la No parlis de mi quan me’n vagi que serveix a la periodista i escriptora Mercè Ibarz per fer un retrat de Barcelona que va dels anys 70 fins a l’actualitat.

Així, a través de la veu d’una narradora, se’ns mostra la vida de l’Isi Solís, una funcionària autonòmica; la Nela Zubiri, una fugitiva basca; el Rat, un polític corrupte; el Nil Portolés, un dibuixant d’èxit; i la pròpia Valentina. A més, a la novel·la hi apareixen fins i tot fantasmes: la senyora Cogito i en Fluxus, l’espectre d’un amic mort, que conviuen amb la fotògrafa. I és amb el seguiment d’aquests personatges que la Mercè Ibarz aconsegueix fer un retrat molt acurat de la societat de tots aquests anys, on hi apareixen exposats els darrers anys del franquisme, l’intent de cop d’estat, els Gal o els anys del pelotazo, per exemple.

D’aquesta forma, i amb l’ajuda d’una banda sonora que inclou cançons de David Bowie, de Billie Holiday, o de Crosby, Still, Nash and Young, autors que van marcar tota una època i diverses generacions, la Mercè Ibarz tracta temes propis de cada moment, com els moviments polítics que es van viure durant la transició, l’homosexualitat, la sida, la corrupció…

Però, a més, la novel·la fa un recorregut per Barcelona (hi surten carrers, places, llocs coneguts) i, així, som partíceps de totes les transformacions que pateix la ciutat.

La Mercè Ibarz es serveix de dos narradors, un que parla en tercera persona, omnipresent, i la veu d’una cronista que és l’encarregada d’explicar-nos la història en primera persona: “Faig de cronista d’una altra vida que també va ser la meva”, ens diu. I és a través dels ulls d’aquests altres personatges que veiem el que ha passat en la vida dels protagonistes durant aquests 30 anys.

Es tracta, doncs, d’una novel·la interessant, que, encara que parla d’una generació (la que va viure la transició durant la seva joventut), tracta temes que encara avui en dia són del tot vigents i ens toquen de ben a prop.

Títol: Cuina marinera. Les millors receptes de peix d’ara i de sempre
Autor: Quim Marqués i Manel Marqués
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-664-1233-9
Preu: 19.00€

Ara que hi ha tant d’enrenou amb el que som o el que no som, podem afirmar, sense por a què vingui el Tribunal Constitucional a desmentir-nos, que som un poble mariner. I com a tal, la cuina marinera sempre ha estat molt present a la nostra gastronomia, sobretot si estiuejaves en un petit poble costaner envoltada de pescadors que portaven cada dia els peixos frescos més variats en les seves barques blanques. Ai, quins records de sorra, sabor a sal i soroll de gavines… Doncs ara que he tornat al poble, ja no tant petit (sobretot a l’estiu), m’han vingut a la ment els plats que havia vist fer, amb receptes que el Quim i el Manel Marqués (a més de compartir el mateix cognom sense ser germans, tenen en comú ser cuiners del restaurant El Suquet de l’Almirall) han recopilat en el llibre Cuina marinera  – Les millors receptes de peix d’ara i de sempre.

El autors han viatjat per gairebé tota la geografia catalana, han anat a restaurants, a cases particulars i han parlat amb pescadors cuiners per recuperar les receptes tradicionals del litoral tal i com es feien abans, encara que també ofereixen versions més actualitzades i fàcils de fer, amb ingredients més senzills de trobar, per tal de poder tastar els plats proposats.

El llibre conté, doncs, receptes que es feien a dins la barca mentre els pescadors treballaven, d’altres que es preparaven a les cabanyes que els pescadors tenien a diferents cales del litoral per refugiar-se d’un temporal i les que elaboraven les seves dones els dies que feia mala mar i no podien sortir a pescar, fetes, sobretot, amb peixos en conserva. A més, a Cuina marinera també hi dediquen un capítol als arrossos, plat per excel·lència del menjar mariner, on hi podem trobar receptes de l’arròs a banda, d’arròs negre, de paella…

Però el que més m’ha agradat d’aquest llibre no és només que inclogui un munt de receptes de peix tradicionals, sinó que, a més, ofereix molta informació per saber els orígens de la cuina marinera i dels nostres productes, així com una introducció sobre les bases fonamentals d’aquest tipus de cuina, amb receptes per fer una bona picada, un brou com cal i un sofregit que doni gust al plat.

Doncs ja sabeu, si us agrada el mar i la seva cuina aquest llibre no us decebrà. Us deixo amb dues entrevistes al Quim Marqués on explica més sobre la cuina marinera, una a RAC1 i l’altre a F l o W i t h e W o r l d ’s Blog.