nosaltresllegim.cat

Títol: Una família fora de sèrie
Autor: Sílvia Soler
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 838 ]
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-6641-179-0
Preu: 17,50€

Hi ha llibres que, només mirant la portada i el títol, et fan pensar en una persona determinada. Això és el que em va passar quan vaig veure la ressenya del llibre Una família fora de sèrie de la Sílvia Soler que va fer la Marta Arnau a nosaltresllegim.cat (vegeu Una família XXL).

I és que el disseny tan acurat de la portada, amb unes il·lustracions divertides i modernes que presenten els membres que formen part d’aquesta família tan particular i extensa, així com el fet que expliqui la història d’una parella amb fills d’altres matrimonis que comencen a viure junts i les relacions que s’estableixen entre tots els personatges (exmarits, noves parelles i nous fills de les exparelles, avis, oncles i demés membres inclosos), em fa venir a la ment una persona molt estimada de 15 anys que està vivint una situació semblant.

Per això, aquest Sant Jordi m’ha estat molt fàcil triar el llibre que li regalaré. A més, si aconsegueixo que me’l firmi la Sílvia Soler (n’estarà signant exemplars de 16 a 17 hores a la parada que la llibreria La Central tindrá a La Rambla Catalunya de Barcelona, entre els carrers Mallorca i Provença), segur que serà tot un encert!

De fet, si ho penso una mica, és un llibre que podria regalar a més d’un, ja que cada vegada conec més famílies d’aquest tipus, que fins i tot s’han arribat a batejar amb el terme XXL. I vosaltres, coneixeu moltes famílies fora de sèrie?

Títol: La Bona Crisi – Una oportunitat per reinventar-se
Autor: Àlex Rovira
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Atrium
Pàgines: 184
ISBN: 978-84-9809-079-6
PVP: 16 €

Pot ser bona una crisi? Travessar una situació econòmica o personal difícil pot arribar a ser positiu per a la nostra vida? L’Àlex Rovira creu que sí i així ho explica en el llibre La Bona Crisi – Una oportunitat per reinventar-se.

El llibre està estructurat en 29 capítols en forma de cartes on l’Àlex Rovira s’adreça al lector i el fa pensar sobre un concepte, una idea, per tal que s’adoni de tot allò positiu que pot extreure d’una crisi, sigui aquesta de la naturalesa que sigui. A més, el llibre està ple d’exemples de persones que han patit situacions extremes a les seves vides i que, malgrat tot, han sabut aprofitar aquest moment per sortir-se’n, reinventant-se a si mateixos i sense defallir davant les adversitats.

No, no es tracta d’un llibre d’autoajuda en el sentit d’incloure-hi receptes a seguir per superar la crisi. Jo el definiria més aviat com a un llibre de filosofia on l’autor ens presenta la seva manera d’entendre la vida, amb idees que poden generar discussió. Per això, és un llibre que recomano que es llegeixi juntament amb altres lectors, per compartir i debatre pensaments. Segur que tindreu tertúlies força interessants. I és que és un llibre que dóna molt de joc, fa pensar (cosa de vegades difícil en els llibres d’avui en dia) i això s’agraeix, encara que no es comparteixin moltes opinions que exposa l’Àlex Rovira.

I és que l’autor, que amb aquest volum completa la fins ara trilogia dels exitosos llibres La Bona Vida o La Bona Sort, pretén fer-nos reaccionar davant de qualsevol moment advers que segur patirem a la vida per aprofitar-lo i resorgir enfortits. Així, perdre un ésser estimat o que el nostre projecte fracassi no ha de ser forçosament negatiu. Si comencem a comprendre que la mort, el dolor o les adversitats formen part de les nostres vides i que tots, tard o d’hora, en patirem, ens serà més fàcil entomar aquestes situacions i superar-les quan vinguin, així com evitar quedar-nos estancats i paralitzats per la por a què succeeixin. Una vegada vaig sentir l’Eduard Punset dir que l’home no és feliç perquè sempre està pensant en què li pot passar en el futur, sense viure el present. Un cop siguem capaços de viure sense por al futur, podrem gaudir del que tenim en aquests moments.

En definitiva La Bona Crisi és un llibre que convida a la reflexió i que, segur, us aportarà una altra visió dels vostres fracassos i adversitats. Que tingueu una bona lectura i, en els temps en què estem, també una bona crisi!

Us deixo amb una entrevista que li va fer el Berto al programa de l’Andreu Buenafuente, una altra que li va fer el Toni Marín a RNE-Catalunya i altra feta al programa L’Oracle de Catalunya Ràdio.

A més, a la web de l’Àlex Rovira hi trobareu d’altres entrevistes que li han fet per parlar d’aquest llibre.

Títol: Cuinetes. La tradició, de pares a fills – Les millors receptes d’El món a Rac1
Autor: Fermí Puig
Editorial: Columna
Col·lecció: Cuina
Pàgines: 152
ISBN: 978-84-664-1096-0
PVP: 18 €

No sé si us passa el mateix, però a mi m’agrada molt escoltar la ràdio mentre faig altres coses, sobretot mentre esmorzo o cuino. Abans, era una assídua al programa de l’Antoni Bassas de Catalunya Ràdio, així que, quan va marxar, em vaig canviar a El món a Rac1 del Jordi Basté i vaig descobrir que el Fermí Puig, xef dels restaurants Drolma i Petit Comitè i pròximament director del restaurant Murmuri, feia una secció cada dijous parlant de menjar i oferint receptes, moltes d’elles tradicionals però amb un toc original. Ara, el famós cuiner ha recopilat les millors receptes que han aparegut al programa en el llibre Cuinetes – La tradició, de pares a fills, que inclou plats molt variats amb ingredients gairebé tots molt fàcils d’aconseguir.

Al llibre, doncs, hi trobem receptes del Fermí Puig, algunes d’elles han estat presents a la carta del prestigiós restaurant Drolma, així com plats d’alguns amics o oients del programa de Rac1 que han cridat l’atenció del cuiner. A més, el llibre conté anècdotes de l’autor, consells per obtenir els millors resultats a l’hora de preparar els plats o suggeriments per presentar el menjar un cop cuinat. En aquest sentit, però, no sé si perquè, tal i com diu el Fermí Puig, els seus plats no són del tot fotogènics perquè tenen pocs colors, trobo a faltar en algunes receptes fotografies dels plats ja acabats de fer per tal de fer-te una idea de com han de quedar un cop llestos. I és que, de vegades, m’és més fàcil entendre una determinada explicació veient el plat acabat que amb paraules. No obstant això, s’ha de dir que les indicacions del Fermí són fàcils de seguir i que no cal ser un expert cuiner amb molta experiència, ni dominar les tècniques culinàries més enrevessades, ni disposar dels estris més sofisticats del mercat per poder fer les receptes que ens presenta. Tot i amb això, els plats, encara que gairebé tots són assequibles per a cuiners principiants, tenen aquell punt d’originalitat, sofisticació o innovació que els fa molt adients per a menjars o celebracions importants.

En definitiva, en aquesta època en què els nens dinen a l’escola, nosaltres ho fem a la feina i a la nit estem tan cansats per preparar un sopar com cal que optem per elaborar plats precuinats o fàcils i ràpids de fer, està bé que cuiners de prestigi es dediquin a recopilar tant receptes de tota la vida -tot i que algunes d’elles una mica reinventades o amb un toc personal-, com receptes més innovadores o exòtiques, per tal que les noves generacions coneguin i sàpiguen elaborar els plats tradicionals que feien les nostres àvies o, si més no, aprenguin a cuinar receptes senzilles però saboroses per menjar millor. Aquest llibre, jo crec, n’és un bon exemple.

Us deixo amb una entrevista amb el Fermí Puig parlant d’aquest llibre: primera part, segona part.

Títol: Els barris de Barcelona i els seus carrers
Autor: Jordi Cantavella
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-297-6314-0
PVP: 18,50€

Sempre, després d’unes vacances en una ciutat diferent a la meva, em faig la promesa de prendre’m uns dies per conèixer els indrets més emblemàtics i coneguts de Barcelona. I és que, sovint, casa nostra ens és desconeguda i gairebé només en sabem de les seves exposicions, museus, parcs i indrets famosos per les notícies que apareixen a la tele o per les pel·lícules.  Així, després d’un viatge a Berlín, vaig comprar-me una guia turística i, amb la càmera a la mà, vaig passar un cap de setmana imitant tots els turistes que pul·lulen pels nostres carrers: vaig entrar a la Sagrada Família, vaig visitar el museu Picasso, vaig pujar al terrat de La Pedrera, vaig entrar a la Torre Agbar, em vaig perdre al Laberint d’Horta… En definitiva, vaig descobrir una Barcelona moderna i fascinant, però molt difícil de gaudir per la massificació de gent.

Per treure’m aquest gust agredolç de la boca que em va deixar el recorregut turístic típic que es fa per Barcelona, m’he comprat un llibre que m’ajudarà a donar un pas més enllà en la meva descoberta de la Ciutat Comtal. Es tracta d’Els barris de Barcelona i els seus carrers, escrit per Jordi Cantavella, un autor que ja ens havia sorprès amb la novel·la Pudor de cadàver i ens havia fet riure amb el recull de contes Vivències d’un barceloní emprenyat.

El llibre fa un recorregut pels carrers, places i racons més curiosos dels diferents barris de Barcelona i ens endinsa en la història de cada lloc, en la seva vida. Així, descobreix anècdotes insòlites i divertides i personatges, sovint anònims, que, per ells mateixos, donarien per escriure uns quants llibres, com per exemple el Noi Baliarda, un jove que, junt amb altres companys, es va rebel·lar el 1845 contra el sorteig de les quintes (que feia que un de cada cinc joves del poble hagués de fer el servei militar) i va destrossar l’urna destinada a escollir els nous soldats. Com a conseqüència, les tropes van entrar al barri de Sant Andreu i molts, entre ells Baliarda, van perdre la vida.

A més, al final de cada capítol, Cantavella ens descobreix les botigues, restaurants i locals més emblemàtics de cada barri, així com les persones més il·lustres que hi van nèixer.

Si voleu saber d’on ve el nom del carrer de la Canuda, per què s’anomena la Torre del Llamp a la torre que hi ha al carrer d’Anglí del barri de Sarrià o descobrir les places més romàntiques i tranquil·les i els carrers més curiosos i autèntics de la nostra ciutat, aquest llibre és imprescindible: segur que hi trobareu racons que ni us imaginaveu que podien existir a Barcelona! Jo ja he descobert una petita plaça al meu barri que ja s’ha convertit en la meva favorita per llegir el diari els diumenges. No us en diré el nom, no sigui cas que s’ompli de turistes…

Si en voleu saber més, aquí us deixem el facebook i el My Space de l’autor i un podcast del programa El Radiador de Com Ràdio en què Jordi Cantavella presenta el seu llibre. Que ho disfruteu!