nosaltresllegim.cat

@Ed_62 @Grup62

És que a aquest noi no li ha dit ningú que hi ha altres coses a la vida a més del Barça?

Aquesta cita està extreta, paraula per paraula, de la pàgina 283 del segon llibre de Joan Piqué, Fantasmes del passat. Que la cita l’escrigui el pare d’un dels grans jugadors del Barça té la seva conya, però té molta raó! Sobretot si la fal·lera amb el Barça et fa perdre llibres com aquest (tot i que clavar-li 4 gols al Milan està molt bé!).

Per on anàvem? Ah, sí! El llibre! Si heu llegit Dues vides no us podeu perdre aquest segon llibre, ja que n’és la continuació! I si no ho heu fet, què esteu esperant per fer-ho? Llegiu-ne la ressenya que en vaig fer, a veure si us convenço!

Fantasmes del passat reprèn la història cinc mesos més tard del final del primer llibre. A mi, sincerament, el final de Dues vides em va deixar una mica desinflat, però en aquell moment no vaig adonar-me que era un “continuarà” que presagiava una segona part. I quina segona part! El llibre aprofita els personatges i les trames obertes per obrir nous conflictes i tancar ben bé la història. Crec que està encara més ben lligat que la primera part i té els mateixos ingredients: intrigues empresarials, crims, escenes pujades de to, conflictes personals,…

Té de tot per ser una lectura amena i que us farà passar el temps volant!

Títol: Fantasmes del passat
Autor: Joan Piqué
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-2977-097-1
Preu: 21,50€

@Ed_Portic @Grup62

- Dilluns 10 de desembre

Acabo de sortir de la presentació del llibre Bona lletra i bona vida de Joaquim Valls i Marta Cailà i he decidit escriure la ressenya a mà per començar a aplicar els preceptes per tenir una bona lletra i, així, millorar per tenir una bona vida. La presentació ha estat molt amena i tot un èxit de públic. Han parlat l’editora Mercè Ubach, els dos escriptors i un genial Jordi Basté fent de mestre de cerimònies.

El llibre ja l’havia llegit, però vaig decidir esperar a la presentació per parlar-vos-en aquí, al Nosaltres.

El llibre és un recull de 10 informes grafològics amb entrevista a persones que, malgrat patir alguna dificultat, han triomfat en el seu àmbit professional i a la vida. Gent com Ferran Adrià, Andreu Buenafuente, Pilar Rahola o, fins i tot, Dani el Rojo es deixen retratar mitjançant la seva lletra i una xerrada intensa i propera amb la Marta Cailà. De tot això, Joaquim Valls n’extreu les conclusions pertinents per tal de saber per què les persones avaluades han tingut èxit i si això es reflecteix en la seva lletra, i si a través de millorar la lletra nosaltres també podem millorar.

D’esquerra a dreta: Mercè Ubach, Joaquim Valls, Jordi Basté i Marta Cailà

És un llibre que es llegeix molt ràpid, que ens explica moltes coses de persones que han tingut èxit de moltes maneres diferents -definint l’èxit en un sentit molt ampli- i que ens pot donar pistes per trobar la manera d’assolir el nostre propi èxit.

Entre nosaltres: la meva lletra continua sent horrorosa. Així doncs, tinc camí per recórrer!

Títol: Bona lletra i bona vida
Autor: Joaquim Valls i Marta Cailà
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Pòrtic Visions
Pàgines: 112
ISBN: 978-84-9809-227-1
Preu: 18,99€

@Ed_62 @Grup62

Llegint aquest llibre m’he retrobat amb el Xavier Costa, el protagonista de L’última resposta, un llibre on aquest personatge va descobrir els secrets que amagava Einstein i que ja vaig comentar aquí, al Nosaltresllegim.

En aquesta segona aventura, en Xavier volta pel món mostrant-nos la vida i els pensaments de 7 filòsofs de l’Antiguitat. Està seguint el viatge que va fer un amic seu abans de ser assassinat per trobar l’objectiu del seu viatge i esbrinar qui el va matar.

Així doncs, llegint aquest llibre he anat coneixent altres realitats com ara la de Xipre, dividida en dues parts (la grecoxipriota i la turcoxipriota) i amb una tensió no resolta després de la invasió turca de 1974. A part de lliçons d’Història i Geopolítica, també he conegut filòsofs, pensadors i savis diversos de l’Antiguitat (com Hermes Trismegist o Sòcrates) i les seves línies de pensament. I tot això, amanit amb la tensió sexual entre els personatges i una investigació detectivesca amb assassinats i perills múltiples!

Resumint: és una novel·la que, capítol a capítol, ens entreté i ensenya al mateix temps, d’una manera molt directa i amb grans reflexions que ens poden ajudar a pensar i a ser millors.

Més informació a http://www.lallumdalexandria.cat/

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: La llum d’Alexandria
Autor: Àlex Rovira i Francesc Miralles
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-2976-973-9
PVP: 21 €

@labutxaca @Grup62

El llibre del qual us parlaré és un sol volum que conté dues obres de Màrius Serra, De com s’escriu una novel·la i Monocle. Una novel·la (in)acabada, amb dues portades capiculades (és a dir, que girant 180 graus en sentit vertical una de les portades, et trobes l’altra portada). És un recurs que tan sols havia vist en còmics i discs (com el Lemuria/Sirius B de Therion). L’he trobat molt novedós i lògic, vista la relació entre les dues obres, ja que suggereix que pots començar a llegir per qualsevol de les dues narracions.

Aquest llibre tan curiós em va caure a les mans el dia del meu aniversari i vaig decidir començar-lo a llegir de seguida, fent un parèntesi de El Guión de Robert McKee, un gran llibre que explica els mecanismes del guió cinematogràfic. Vaig creure que em serviria d’exemple de com s’escriu una novel·la. Com a (aspirant a) autor de còmics, tot el que tingui a veure amb explicar històries ho trobo molt interessant!

A l’hora de començar el llibre, em vaig decidir per Monocle. Una novel·la (in)acabada per, en acabat, llegir el “making of”: De com s’escriu una novel·la.

Monocle… és una novel·la curta (la part més curta del doble volum). De fet consta d’unes 150 de les aproximadament 400 pàgines del llibre, i explica la història d’un noi anomenat Marcel que, al saber que la seva mare acaba de morir, trasbalsat, destrueix a cops de crossa una obra d’art de vidre anomenada Monocle que estava al vestíbul de l’hospital. A la tristesa de la pèrdua de la mare s’hi suma la reclamació de l’hospital dels 30 milions que valia l’obra d’art destruïda. La història està ben construïda, els personatges són creïbles, carismàtics i s’hi pot empatitzar ràpidament, tot i que al final crec que tot es precipita un pèl.

El vaig acabar el dimarts 26, al tren, anant a treballar, i quan vaig sortir vaig mirar el Twitter des del mòbil i vaig veure aquesta piulada que el Màrius Serra acabava d’escriure. No em vaig estar de contestar-li, amb un joc de paraules d’aquells que tant li agraden:

@mariusserra la senyera sembla trentage, més aviat! Acabo de llegir el ‘Monocle’ i m’ha agradat! Ara… ‘De com s’escriu una novel.la’!

— F.X Escarmís (@fxescarmis) septiembre 26, 2012

I ell em va contestar a mi!

@fxescarmis endavant les atxes; ja ho veus: dos llibres en un. Si això no és austeritat…

— Màrius Serra (@mariusserra) septiembre 26, 2012

Twitter és genial per a aquest tipus de coses!

Tornant de la feina, el mateix dia, ja vaig començar amb la lectura de De com… i vaig entendre (i aprendre) moltes coses: com és que la novel·la es precipita al final, d’on va sortir, els múltiples finals que podria haver tingut, els molts anys que es va passar inacabada fins que va ser (in)acabada, les moltes mans per les quals ha passat, el procés d’escriptura, la vida d’en Màrius mentre tot això passava…

En fi, un binomi (que no binocle) fabulós per aquells que gaudeixin amb les històries, el llenguatge i totes les coses que hi ha al darrere, que no deixen de ser la vida.

Ara, a reprendre El Guión… i si voleu, ja us en parlaré!

Títol: De com s’escriu una novel·la + Monocle. Una novel·la (in)acabada
Autor: Màrius Serra
Editorial: Labutxaca
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 408
ISBN: 978-84-9930-552-3
Preu: 15,95€