nosaltresllegim.cat

@ColumnaEdicions @Grup62

Laura Sants, d’Emili Teixidor, és una relectura de la història del personatge de Laura a la ciutat dels Sants, de Miquel Llor.

La novel·la, situada als nostres dies, està protagonitzada per l’Andreu, un guionista de televisió que torna a Comarquinal (Vic), la ciutat on va néixer per ambientar-se pel primer esborrany del guió que ha d’escriure inspirat en el clàssic Laura a la ciutat dels Sants per a una sèrie de televisió.

L’Andreu es trobarà aparentment una ciutat molt canviada, modernitzada en les formes però no en el seu fons. Es veurà immers en una trama política a causa d’una confusió que el protagonista aprofitarà per conèixer les entranyes de la ciutat i que creu que l’ajudaran a redactar el guió.

En el procés d’investigació per al guió, l’Andreu topa amb un personatge misteriós, de nom Laura Sants. La Laura, esposa de l’alcalde, viu retirada en un centre per a malalts, i la seva història és plena d’interrogants sense resoldre. L’Albert centrarà tots els seus esforços en esbrinar-ne els motius, ja que veu en la Laura la reencarnació del personatge de la novel·la de Llor.

Emili Teixidor, durant tota la novel·la, compara Laura Sants amb personatges de la literatura universal que tenen històries semblants. Dones de la burgesia i l’aristocràcia que cometen adulteri: Anna Karenina, Emma Bovary i Ana Ozores. El coneixement d’Emili Teixidor d’aquestes obres aporta a la novel·la una visió interessant dels quatre personatges femenins que enriqueixen el seu plantejament.

A banda de la relectura del clàssic de Llor, la novel·la planteja altres aspectes com ara la vida amorosa i sexual de l’Andreu, la figura del seu pare, la indecisió vital i el poder.

La sexualitat de l’Andreu és ambivalent. És bisexual i és incapaç de comprometre’s. Ho sabem per la seva vida amorosa: té dues parelles, una de cada sexe, més joves que ell. Les dues són relacions obertes però això no significa que accepti les infidelitats que cometen amb ell. Es podria dir, per tant, que encara que li costi d’acceptar, comença a tenir una certa necessitat de rutina en la vida sentimental.

Pel que fa a la relació amb els seus familiars, la figura del pare plana sobre Andreu durant tota la novel·la. Li fa por haver heredat la indecisió, l’aturament, la perplexitat paterna, ja que ell també defuig els problemes, les relacions estables, no es mulla ni vol cap mena de compromís, ni polític ni sentimental.

Durant la novel·la, però, assistim a un canvi, ja que l’Andreu es compromet amb la història de la Laura Sants i pren partit: es mulla. Per aquest motiu s’enfronta al poder i acaba descobrint la veritat.

Títol: Laura Sants
Autor: Emili Teixidor
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 300
ISBN: 978-84-6640-716-8
Preu: 24,30€

@ColumnaEdicions @Grup62

Ets la meva vida, ets la meva mort, de Maria de la Pau Janer, explica la història d’un pare, l’Albert Font, que emprèn un viatge molt  llarg amb taxi en companyia del seu fill.

Durant el viatge s’anirà establint, entre conductor i client, una relació estreta que escrutarà els racons més íntims d’ambdós personatges i que els durà a descabdellar els aspectes més profunds i rellevants de les seves vides.

La història, segons ha explicat l’autora, està basada en un fet real que un taxista li va explicar en un trajecte per Barcelona. Un senyor, sortint de l’Hospital de Bellvitge, acompanyat del seu fill adolescent, va contractar els serveis d’un taxi perquè els portés fins a Madrid amb la condició que ho fessin per carreteres secundàries. Sis-cents quilòmetres de recorregut en aquestes condicions donen molt de sí, i els nostres viatgers es van coneixent, fins que arriben a un punt de complicitat sorprenent.

El relat està adornat amb les històries personals dels nostres viatgers i les de les seves famílies. Històries que, encara que no tenen res a veure amb l’eix central del relat, ens parlen de les difícils relacions de parella, l’amor i el desamor, el desencís que ens produeix la vida quan la passió desapareix… I no hem d’oblidar l’eix principal: el viatge de Barcelona a Madrid en taxi, el motiu del qual inclou una sorpresa oculta.

L’escriptora va realitzar aquest trajecte en taxi per ambientar-se i imaginar què va haver de passar per la ment d’aquells viatgers i quines van ser les seves possibles converses. Els personatges resulten tan creïbles que arribes a ficar-te en la novel·la i pots comprendre els fets succeïts en cadascuna de les diferents històries que la conformen.

És molt difícil fer creïble un personatge i Maria de la Pau ho aconsegueix una vegada més amb l’habilitat a la qual ens té acostumats.

Durant la novel·la hi ha poc diàleg, però la transició contínua d’una història a una altra, d’un personatge a un altre, fa que el relat es vagi construint en una seqüència d’esdeveniments encadenada. El fet d’anar coneixent la història dels personatges poc a poc provoca avidesa per continuar llegint i poder conèixer el seu desenllaç.

Títol: Ets la meva vida, ets la meva mort
Autor: Maria de la Pau Janer
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 337
ISBN: 978-84-6640-023-7
Preu: 16,20€

@ColumnaEdicions @Grup62

La lectura de L’últim cop que vaig veure París, de Lynn Sheene, ha estat una sorpresa.

No coneixia l’autora, i després d’haver llegit aquesta novel·la m’he quedat amb ganes de llegir més obres seves.

L’últim cop que vaig veure París és una novel·la d’amor, però també de guerra. Ens relata les vivències d’una dona, la Claire Harris, amb el rerefons històric de la II Guerra Mundial i l’ocupació de França per part dels alemanys.

Els episodis de guerra resulten interessants, ja que sempre se’ns expliquen a través de la visió dels ulls de la Claire. I serà gràcies a ella que coneixerem l’organització de la resistència francesa al París ocupat per l’exèrcit de l’Alemanya nazi.

Al principi de la novel·la, la història s’emmarca a la ciutat de Nova York, on la Claire és membre de l’alta societat americana, i més endavant ho farà a París, ciutat a la qual la Claire acud a la recerca d’un home i on s’esdevé gran part de l’acció.

Tant amb una ciutat com amb l’altra, gaudirem amb la descripció d’episodis en ambients elegants, amb vestits de seda, brillants, xampany i uniformes militars; i també serem testimonis de traïcions i de tortures.

El que destaco per sobre de tot de la novel·la és el personatge de la Claire perquè és una dona interessant i complexa. Penso que totes les dones ho som, i per això ens agrada topar amb personatges femenins amb una complexitat d’aquesta magnitud.

Al llarg de la narració, anirem coneixent diversos aspectes de la seva persona: superficial, tendra, tenaç, valenta, orgullosa, presumida, elegant, etc.

En cap moment, malgrat que se’ns mostri en alguna ocasió com una dona sense escrúpols, l’he jutjada negativament. Això em fa pensar que l’autora ha aconseguit crear un personatge els actes i la personalitat de la qual resulten ser totalment creïbles pel lector. Us puc ben assegurar que m’he identificat amb diverses reaccions de la Claire al llarg del relat.

He rigut amb ella, he patit per ella, m’he excitat amb ella i, al final de la novel·la, he plorat amb ella.

Al llarg de la vida, els lectors acèrrims com una servidora topem amb grans històries, llegim els clàssics, ens fem el salt amb algun bestseller i, alguna vegada, poques, descobrim un gran personatge. Senyors, els convido a descobrir la Claire Harris. No els decebrà.

Títol: L’últim cop que vaig veure París
Autor: Lynn Sheene
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 408
ISBN: 978-84-6641-527-9
Preu: 19,90€

@ColumnaEdicions @Grup62

Ara que estem junts, de Roc Casagran, explica la separació de dos germans bessons a causa de l’esclat de la Guerra Civil.

Segurament molts de nosaltres hem llegit moltes històries que pretenien explicar la Guerra Civil, i alguns de nosaltres les hem llegides per intentar entendre-la.

Aquesta guerra va ser complicada per tots els qui la van viure, els d’un bàndol i els de l’altre. I va ser la causant de trencaments dins de moltes famílies. Aquesta història n’explica un, el del Tian i el Tòfol, dos germans bessons i el dels seus pares.

També s’hi explica la història de la mare, la Carmeta, que com la majoria de dones, es va quedar sola, sense el marit. Ella també, com moltes altres, va haver de marxar del país per no arriscar-se a perdre la vida. I ho va fer cap a França, on va acabar al camp de concentració d’Argelers.

La vida al camp ens arriba a través del germà que es queda amb la mare, el Tòfol, en una narració que adreça al seu germà, de qui està lluny i que no els ha acompanyat a causa de la malaltia que pateix.

La narració del Tòfol és crua, però aporta un punt innocent que resta dramatisme a la desgràcia que estan patint.

Personalment, la lectura m’ha colpit i afectat més del que qualsevol altra història ho podia fer, ja que el meu avi matern també va estar al camp de concentració d’Argelers.

Vaig tenir la sort de tenir els avis a casa durant la meva infància i el començament de l’adolescència però, lamentablement, l’avi no em va explicar mai les seves vivències al camp. Mai en parlava. L’àvia, anys després de la seva mort, en feia algun comentari, però mai vaig mostrar interès a conèixer-ne més detalls. No sabeu com me’n penedeixo, ara.

Com diu un personatge de la novel·la, cal que la gent que ha viscut una guerra en parli, que ho expliqui, que faci que les futures generacions no se n’oblidin. Ja que, com diu: “sense història som un arbre sense arrels, sense memòria, només som sorra fràgil de la platja”, com la sorra de la platja d’Argelers.

La lectura d’aquesta història, doncs, m’ha permès conèixer i entendre una mica més l’avi. La seva ideologia política i, en definitiva, la seva vida. Ha fet que entengués una mica més aquesta part de la història que tenim una mica oblidada, i ha omplert un bocí del meu cor que tenia buit, sense saber-ho.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Ara que estem junts
Autor: Roc Casagran
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-6641-508-8
Preu: 16’95€