nosaltresllegim.cat

Títol: Una comedia ligera
Autor: Eduardo Mendoza
Editorial: Planeta
Pàgines: 448
ISBN: 978-84-322-0797-6
Preu: 20€

Alerta roja! Durant dues o tres setmanes em vaig quedar sense material fresc per llegir i, per tant, vaig haver de tirar del meu fons d’armari i l’escollit va ser aquesta Comedia ligera.

Ja fa un grapat d’anys que la vaig llegir però després d’aquesta segona lectura he quedat ben sorpresa. Jo no recordava que m’hagués fet pas l’efecte que ara m’ha fet. Suposo que deu de ser cosa dels anys, que no passen perquè sí.

El Carlos Prullás escriu guions per obres de teatre més aviat ximpletes, una mica picants, una mica innocents… En fi, el que s’estilava durant els anys de la postguerra a Barcelona (i a tot arreu, només faltaria!).

De la manera més tonta, aquest home guapot, ben plantat, de vida displicent, bon coneixedor dels millors llocs per anar a fer l’aperitiu i després un bon dinar, seductor incorregible… es troba encaixonat i cada cop més embolicat en una història d’un assassinat que cada cop més l’assenyala a ell.

Al Prullás li toca passar per un calvari, i això farà que es miri la seva trajectòria i que es miri els amics, els companys de feina i la família amb uns altres ulls.

Sense deixar mai d’utilitzar una melancolia en blanc i negre pròpia de l’època i la sàtira fina i divertida tan característica d’aquest autor, aquesta novel·la es una classe magistral de la Barcelona de pobres i rics, de “tablaos” i “jaranes” en tuguris de mala mort, de terrasses al sol amb vermut, i després, cap a casa amb La Vanguardia i el tortell.

Una crònica fabulosa del pas del temps, amb Masnou de fons fent de decorat d’unes vacances que fa anys, molts anys, es van acabar per sempre.

Títol: El verano sin hombres
Autor: Siri Hustvedt
Editorial: Anagrama
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-339-7576-8

El verano sin hombres passa en una petita localitat anomenada Bonden. És on va néixer la Mia, la protagonista d’aquesta història, i on continua vivint-hi la seva mare, una àvia nonagenària però activa i independent com una adolescent.

La vida de la Mia se’n va a fer punyetes quan, amb 50 anys i després de més de 30 feliçment casada amb en Boris -o això és el que ella es pensa-, un bon dia ell li diu molt seriosament que necessita una “pausa”.

Aquesta “pausa” és francesa, jove i amb uns pits de campionat, a més de ser la companya de feina d’en Boris.

Aquesta notícia fa que la Mia es torni boja -boja perduda- fins al punt que l’han d’ingressar en un centre durant uns quants dies amb el diagnòstic de “bogeria transitòria”. Que bé! Quina sort, oi?

Quan surt de l’hospital recupera la presència, la veu, els consells i l’afecte de la mare, que per més vella que sigui no deixa de ser un puntal insubstituïble.

És una novel·la que té el seu puntet, que està bé, però que no ha arribat a assolir les expectatives que jo hi havia posat.

La Mia és poeta i durant tot el llibre tira massa de referències il·lustres per donar brillantor als seus propis pensaments, o per reforçar-los. El cas és que moltes d’aquestes referències segurament només les deuen conèixer ella i la seva santa mare i l’únic que aconsegueixen és que la lectura passi de ser amena a tediosa en qüestió de segons.

En fi, que està prou bé però…

Títol: La dona veloç
Autor: Imma Monsó
Editorial: Editorial Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-9708-238-9
Preu: 20€

La dona veloç porta un ritme de vida del tot impossible.

Un segon perdut és un disbarat, una catàstrofe, un pecat mortal. L’Agnès, que és com es diu La dona veloç, fa de psiquiatra, i l’Anna, col·lega i íntima amiga, té el valor necessari per dir-li si no li convindria fer-s’ho mirar una mica, tot això de la pressa. Però l’Agnès s’hi nega en rodó: “estic bé, això és passatger, una petita crisi que passarà ràpid”.

Però no passa. Al contrari. Com més fa, més augmenta l’esverament, la bogeria de vida de l’Agnès.

Fent una mica d’història, val a dir que l’Agnès, el que és i el que li passa, ho porta a la sang. Els seus records d’infantesa comencen quan a casa seva existia una línea que separava i identificava a la perfecció els “Lents” dels “Ràpids”.

El seu pare, ella i la seva germana Ruth pertanyien al bàndol dels “Ràpids”; i el germà, el Tià, i la mare al dels “Lents”.

Fins i tot els noms dels fills van quedar mutilats per la mania d’anar per feina, de no perdre temps. D’aquesta manera l’Agnès va esdevenir Nes, i en Sebastià, Tià. La mare va tenir la precaució de buscar per la Ruth un nom difícil d’estisorar.

El cas és que aquest neguit constant que porta al cos la Nes, aquesta fal·lera insana per controlar el temps, no la fa anar gens bé.

La seva addicció la porta a fer coses com aquesta:

Diu que vol anar al teatre, encarrega l’entrada per al dia següent, es vesteix, es posa guapa, surt de casa i al teatre que se’n va. Però a mig camí decideix que l’obra no li fa ni fred ni calor, que ben mirat, tampoc té tantes ganes d’anar al teatre. Total, fora teatre!.

A partir d’aquest moment la Nes sent com li puja per l’esquena un formigueig de plaer, de satisfacció absoluta perquè en un tres i no res ha aconseguit recuperar les dues hores que hagués passat al teatre, i ara les té verges, noves, intactes, a punt per estrenar.

Ara toca planejar ràpidament com aprofitarà fins l’últim segon aquest temps que ella mateixa s’ha fet caure del cel. Així es la vida d’aquesta noia. Intenta fer tot el que pot per corregir-se, és conscient de que no va per bon camí, la gent del seu entorn es desespera amb ella, però no hi pot fer res. Per més que ho intenta torna a enganxar-se a l’iman de la velocitat i la pressa.

Imma Monsó fa una crítica original i mordaç d’un “mal” del qual, en més o menys mesura, tots estem infectats. La velocitat, la pressa, córrer, córrer, córrer per no arribar a cap lloc en concret. Córrer per ensopegar, caure, tornar-nos a aixecar i seguir corrent…

És un llibre que, aviso, no es deixa llegir a poc a poc. Jo me l’he cruspit en un vist i no vist i m’ha semblat fantàstic.

Títol: La col·laboradora
Autor: Empar Moliner
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-6641-493-7
Preu: 18,50€

Ai senyor, quina novel·la! L’Empar Moliner fa servir un ritme ràpid, enèrgic, no dóna treva al lector. Pot agradar o no, però de ben segur que no deixa indiferent.

La col·laboradora es guanya la vida fent de “negra” de personatges més o menys mediàtics. Està prou ben relacionada amb el “mundillo”, com diu ella. Ara treballa bàsicament per una “plantació”, però no fa fàstics a cap encàrrec, vingui d’on vingui, si es pot guanyar una “pasta”, que bona falta que li fa.

El cas és que de feina no n’hi falta perquè és bona, sap treure històries i suc d’allà on no n’hi ha, solucionar i corregir textos impossibles de publicar, o deixar-ho tot en bones condicions, ben condimentat i… tothom content!

Per tota una sèrie de circumstàncies ben enrevessades, li toca fer una feina que té tela. La Comissió per la Recuperació de la Memòria Històrica li encarrega que faci un poti-poti que quedi maco i aparent, de la injusta mort d’una víctima de la Guerra Civil: l’Antonieta Gelabertó, filla del Penedès.

Per donar-li brillantor a la cosa, la Conselleria organitza un acte, amb monument a les víctimes inclòs, un vermutet a peu dret i a ple sol (pobres avis que han d’assistir-hi), i una xerrada per donar a conèixer el llibre que s’ha “currat” La col·laboradora. I ja que som al Penedès, quin lloc millor que unes caves per muntar l’espectacle.

A partir d’aquí la història es dispara per camins ben dispars. És com un drac de set caps, on cadascun d’ells té coses a dir i, mica en mica, tot va lligant i posant-se al seu lloc.

La sensació que a mi m’ha deixat és que és un llibre millor del que em pensava que seria de bon principi. A mesura que he anat avançant en la lectura, ha anat convencent-me i agradant-me cada cop més.

És “golfu”, original, dramàtic i divertit alhora.

Té de tot!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.