Mitja vida, de Care Santos

A Mitja vida, la Care Santos ens explica una història que comença l’estiu de 1950. Les protagonistes, cinc noies -les dues bessones Olga i Marta Viñó, la Nina, la Lolita i la Julia- juguen, com elles duien, a “Acció o Veritat” (el joc de les penyores). A les dues bessones els queda ben poquet per romandre al internat de les monges paulines: per elles comença una nova vida plena d’interrogants, lluny d’allà.

Totes són nenes riques, vénen de famílies més o menys benestants,… totes, menys la Julia. La Julia està al internat per circumstàncies que es descobreixen mes endavant. La Julia és llesta, té una beca d’estudis però és pobre. Fa de minyona a les altres, els para la taula, els renta els plat bruts, però això sí, juga amb elles, tot tapant-se els forats dels vestit, la roba vella i antiga, morta de vergonya.

A l’internat de les paulines també hi ha el Vicentet, que va anar a parar allà perquè se’l va trobar una monja quan encara era un nadó. Mai no s’havia vist un noi entre les monges i les nenes… però era tan menut! Si Déu així ho volia, es quedaria al convent!

El Vicentet es va fent gran, extraordinàriament gran, com un gegant, amb una força descomunal que els va de meravella a les monges per fer-lo pencar de valent. A mida que creix el seu cos, va quedant demostrat que el seu cap va a un ritme diferent. El Vicentet és un babau, un infeliç que quan veu les nenes li cau la baba i els diu “Guapes, guapes, guaaapes!!”. Està reclòs en una mena de forat amb un llit i una lleixa on guarda els seus trofeus mes preuats: pedretes, herbes,, algun cuc, insectes, fins i tot un ratolí mig ressec.

La cosa va més o menys bé fins que la ideòloga del grup, l’Olga, altrament dita “La boleta” per la seva complexió física, les fa jugar al joc de les penyores. Cadascuna d’elles ha d’aportar alguna cosa preuada i personal. A la perversa Olga, la mestra de cerimònies se li acudeix que cal anar al recambró del Vicentet i amb unes boniques tisores de brodar que ella mateixa posa com a penyora, tallar-li un floc de cabells.

A partir d’aquí, mai res no tornarà a ser el mateix per cap d’aquestes nenes. Mai més.

Passen 30 anys i les nenes s’han fet grans. Algunes s’han casat, tenen fills, algunes fins i tot néts. S’han separat, han conegut la tristesa, la mort, la infidelitat,… la vida, en una paraula.

Ara comença l’hora de la veritat. Desprès de tants anys, tants secrets amagats, es tornen a trobar i comença l’hora de la catarsi, de la sinceritat, de dir d’una vegada per totes la veritat.

La Care Santos ha escrit una història preciosa sobre l’amistat en el seu espectre més ampli. Sense caure en l’almívar ni en la llàgrima fàcil, ha escrit un text que commou, que et fa vibrar en tots els sentits, sentir ràbia o empatia per les cinc noies… i odiar-ne alguna d’elles sense remei.

La Care Santos sap explicar històries que no semblen inventades. És una mestra que toca la música i que la sap ballar com ningú. Perdre’s aquesta Mitja vida és un disbarat!

Feu-me cas i llegiu-lo: no us en penedireu!!

Títol: Mitja vida
Autor: Care Santos
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Premi Nadal 2017
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-664-2250-5
Preu: 20,50€

La biblioteca dels llibres rebutjats, de David Foenkinos

David Foenkinos ens sorprèn de nou amb un nou llibre que es una delícia! La biblioteca dels llibres rebutjats va d’això mateix: un lloc on van a parar tots els llibres que, per la raó que sigui, no han conegut l’èxit.

Aquesta és la iniciativa del bibliotecari d’un poblet de la Bretanya francesa. L’home, un fanàtic de la lectura, posa anuncis a revistes, fa corre la veu per tot arreu, i en poc temps reuneix prop d’un miler de manuscrits.

Mentrestant, a París, una jove editora rep un original que, un cop llegit, decideix que allò es una obra mestra i que mereix ser anunciat als quatre vents i publicat immediatament! El que no sap és que el llibre en qüestió ha estat rebutjat en altres ocasions i que precisament prové d’on us podeu imaginar!

Finalment i desprès de molts embolics, el llibre es publica i es converteix en un èxit de vendes que supera totes les expectatives.

Resulta que enmig de tot això, hi ha la vídua de l’autor, una senyora ja gran però amb el cap molt ben posat, que no està per gaire romanços. Sortir a la televisió, les entrevistes, les visites inesperades a casa seva… tot això li toca els nassos, però com més esquerpa i més clares diu les coses, més triomfa als mitjans. En fi… així es la vida!

Al llibre hi surten molts més personatges perfectament dibuixats. Té un xic d’intriga, un punt de comèdia, una mica de drama i sobretot, una capa de fina i deliciosa ironia.

Nosaltres, aquest llibre de David Foenkinos val molt la pena. Us farà somriure i desitjar començar a escriure el primer llibre. I si no surt bé, qui sap, potser el podrem trobar a La biblioteca dels llibres rebutjats

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: La biblioteca dels llibres rebutjats
Autor: David Foenkinos
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Mercè Ubach Dorca
Pàgines: 280
ISBN: 978-84-297-7570-9
Preu: 18,90€

El càtar proscrit, de Jaume Clotet

el-catar-proscrit-jaume-clotet-premi-nestor-lujan-de-novella-historica-2016Els càtars no ho van tenir gens fàcil. El catarisme va tenir el seu origen a Bulgària i a través de les rutes comercials va tenir una gran difusió en diversos països europeus. Va ser a Occitània que va tenir un arrelament extraordinari. Una de les premisses mes importants dels càtars era precisament rebutjar de manera absoluta l’església de Roma. I apa! Ja hi som!

Tot i tractar-se d’uns bons paios que volien arribar al màxim grau de puresa, evitar la violència, les relacions sexuals, i el fet de menjar carn, l’església no veia amb gaire bons ulls que aquesta gent anés pel seu compte i -el que es pitjor- que cada cop en fossin més.

Com era de esperar, la Santa Croada no es va fer esperar i, en nom del Sant Pare i de Déu Nostre Senyor, els càtars van començar a ser perseguits, les seves dones cremades vives, i els seus infants, en el millor dels casos, confinats en algun convent per reconvertir aquells petits heretges en homes i dones de bé.

El protagonista d’aquest El càtar proscrit és un cavaller càtar, en Jasper de Barbera, que després de perdre les seves terres, busca un escuder que l’ajudi en els seus afers. Aquest escuder es l’Artal, un vailet que acaba de perdre el seu germà i la seva cunyada a punt de parir, en mans dels croats.

L’Artal és un bon nano que, això sí, ha tingut una mala sort a la vida d’aquelles que no hi ha dret. Només ha vist misèria, guerres, fam i massa sang per ser tant jove. Per això no s’ho pensa dues vegades i accepta instantàniament l’oferta del cavaller que no li promet riqueses, però sí certa seguretat i protecció.

Amb el pas dels temps quedarà demostrat que l’Artal va prendre la millor decisió de la seva vida en el moment en què va decidir seguir en Jasper de Barbera. Aquest cavaller ho era en tots els sentits! Un home cult, seriós, i al mateix temps, amant d’una ironia fina que desespera al pobre escuder.  Un home que sap escoltar i que té un bon cor.

Seguint el passos del cavaller i el seu fidel escuder viurem mil aventures, assistirem a la conquesta de Mallorca, que estava en mans dels sarraïns, passarem nits al ras morts de fred, i fins i tot rescatarem la neboda de l’Artal, confinada en un monestir regentat pels dominics.

En Jaume Clotet parla d’història d’una manera que ja el voldrien de mestre a més d’una escola! Perquè de ben segur que els nanos n’aprendrien una barbaritat, amb ell. Té la capacitat de donar-li a la història una pinzellada com de conte que fa tot el llibre molt digerible, amè i senzill de llegir. Ja ho va fer a Lliures o Morts i ara o ha tornat a fer. És un llibre que es llegeix sense esforç i que un cop l’acabes et fa pensar allò de “bé… he tingut la sort d’aprendre una cosa més!”.

Aquí teniu els primers capítols en pdf del Premi Néstor Luján de Novel·la Històrica 2016.

Títol: Lliures o morts
Autor: Jaume Clotet
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Premi Néstor Luján de Novel·la Històrica 2016
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-664-2143-0
Preu: 20€

Crims duplicats, de Michael Hjorth i Hans Rosenfeldt

crimsduplicatshjortrosenfeldtBon Any Nou, Nosaltres!! Que vingui ple de bons auguris i, posats a demanar, de bones lectures, que això ens fa feliços a tots plegats!

Estic aquí per parlar-vos de la segona entrega del duet Hjorth & Rosenfeldt. El llibre Crims Duplicats és una joia, una autèntica joia que us recomano sense cap mena de dubte i amb tot l’entusiasme del món.

La cosa va més o menys així: estem a la ciutat d’Estocolm, enmig d’una onada de calor insòlita. L’equip del l’inspector Torkel, amb l’Ursula, la Vanja, en Billy, i l’ombra del Sebastian Bergman estan desconcertats. En menys d’un mes s’han produït els brutals assassinats de tres dones.

Totes aquestes dones han mort seguint un ritual pervers i metòdic. La víctima sempre és al dormitori. Sempre està lligada amb unes mitges de niló, sempre porta una camisa de dormir de color blau cel… i sempre té el coll tallat.

Ja fa un grapat d’anys, el psicòleg criminal Sebastian Bergman, va aconseguir desemmascarar l’autor d’aquests crims, Edward Hinde. Fa anys que està tancat en una presó de màxima seguretat. Llavors, què passa? Té un imitador que calca al mil·límetre les seves anades d’olla?

És el mateix Hinde qui dóna instruccions precises a algú des de dins de la presó? Això es impossible perquè aquest sonat no te cap mena de contacte amb l’exterior. Ni visites, ni res de res. Llavors, què està passant?

Aquí comença una trama que et manté clavat a la cadira i t’impedeix respirar amb normalitat.

És espectacular com arriba a enganxar aquesta novel·la. De fet, dir que es un thriller acaba quedant molt i molt curt perquè, a banda del tema dels assassinats, toca magistralment la condició humana de cadascun dels protagonistes, les seves passions i misèries, tant dels bons com dels dolents.

El mític Sebastian, aquí es un home que veu com se li enfonsa el món per un secret que no us penso revelar de cap manera!

Ja no té aquella arrogància ni aquella supèrbia del primer volum – aquell Secrets Imperfectes-, tot i que l’home és com és, però les circumstàncies el posen al seu lloc. En Sebastian està al punt de mira de tot i de tothom. Haurà de fer punta al llapis i començar a fer els deures amb la millor lletra possible.

Hjort & Rosenfeldt o han tornar a fer. Si el primer volum de la Sèrie Bergman em va deixar amb la boca oberta, amb aquest llibre m’han convertit en una addicta convençuda.

Bravo per ells, i feu-me cas… no us el deixeu perdre!!

Aquí teniu l’enllaç per començar a llegir els primers capítols en pdf.

Títol: Crims duplicats
Autor: Michael Hjorth i Hans Rosenfeldt
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 656
ISBN: 978-84-664-2140-9
Preu: 19,90€

A la caça de l’ovella, de Haruki Murakami

A la caça de l'ovella, de Haruki Murakami - Nosaltresllegim.catHola a tots, Nosaltres! Acabo de llegir la primera obra que va escriure el gran Haruki Murakami i que es va publicar al Japó, per primer cop, l’any 1982. Ara, per fi, tenim el gran plaer de poder llegir-la nosaltres també traduïda al català!

El cas es que aquest llibre va ser escrit volent ser un thriller i no seré pas jo qui us digui que no té el seu puntet d’intriga, aquell de a veure què passarà… però Nosaltres, tractant-se de Haruki Murakami les coses mai no poden ser tan senzilles, oi?

En aquest A la caça de l’ovella, que ningú esperi trobar-hi assassinats, sang i fetge, o estranys individus amb un passat fosc i marginal. No, no… de cap manera! En aquesta novel·la de misteri á la Haruki Murakami, la història la protagonitza un jove publicista del qual mai no en sabrem el nom.

El noi, tria una foto per fer una campanya publicitària. És una foto en la qual apareix un prat ple d’ovelles: uns bedolls i unes muntanyes al fons. La imatge no pot ser mes pastoral i inofensiva oi? Doncs no, senyor! Aquí comença la peregrinació d’aquest noi en busca d’una ovella absolutament mitològica i especial. Seria, perquè us en feu una idea, el que vindria a ser… “l’ovella”. M’enteneu, oi?

Aquesta recerca el farà marxar del seu Tokio natal fins a les remotes muntanyes nevades de Hokkaido, al nord del Japó. Allà hi trobarà més o menys el que està cercant.

I és aquí on entra Haruki Murakami: tot això està explicat per un autor que pot escriure el que li doni la gana sense perdre mai aquesta meravellosa pàtina estranya i poètica que el caracteritza.

És un llibre cent per cent Murakami! Gaudiu-lo, Nosaltres!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf per començar a llegir-lo.

Títol: A la caça de l’ovella
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Albert Nolla Cabellos
Pàgines: 392
ISBN: 978-84-16367-73-3
Preu: 19,90€

Li deien Lola, de Pilar Romera

li-deien-lola-pilar-romeraA la ribera de l’Ebre, a la casa senyorial Ca Maurici hi ha moviment. La senyoreta Adela està a punt de convertir-se en la dona de l’Amadeu, l’hereu de la casa. La senyoreta Adela és mes aviat lletja, esquifida, té els ulls petits, una boca com una línia invisible i una mala llet que no se l’acaba.

Les minyones de Ca Maurici saben prou bé com se les gasta l’amo. Qui més qui menys ha passat per les seves mans en el sentit més estricte de la paraula. I és que l’Amadeu és un home a qui pencar no li agrada gaire; ara bé, del tema de les festes ben regades d’alcohol i les dones joves, n’és tot un professional.

La Lola, la bella Lola, és la filla de l’última minyona que ha passat per Ca Maurici. La seva mare mor en el part i deixa la nena exposada als perill de la casa gran, tot i que li han repetit mil i una vegades: nena, no vagis a la casa, allí no se t’hi ha perdut res…

Poc pot fer una criatura, que a més està dotada d’una bellesa excepcional, per escapolir-se de les urpes de la casa gran i dels seus detestables habitants.

Al final passa el que no hauria d’haver passat mai i la nena, la bella Lola, surt de nit i d’amagat en una barqueta del poble que la vist néixer per arribar a Barcelona. Durant el trajecte, la vida se li esguerra encara una mica més, i quan per fi arriba al seu destí ja no li queden llàgrimes per vessar.

A Barcelona, la Lola es fa gran, el seu cos i la seva cara guanyen punts amb l’edat i no deixa cap home indiferent. Aprèn tota sola a buscar-se la vida, a sobreviure, coneix l’amor i el desamor i, mica en mica, va fent estalvis per poder tornar al poble, al seu poble, d’on va haver de marxar com una furtiva.

Aquesta novel·la es llegeix amb fruïció. És amena a més no poder, apareixen uns personatges que t’enamoren i d’altres que els voldries escanyar.

A mi, sens dubte, em farà seguir la pista d’aquesta autora.

Aquí teniu els primers capítols en pdf i el booktràiler del llibre

Títol: Li deien Lola
Autor: Pilar Romera Aguilà
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-664-2144-7
Preu: 19€

Basat en una història real, de Delphine de Vigan

basatenunahistoriareal-delphinedeviganAquesta és la segona novel·la que llegeixo d’aquesta magnífica autora. La primera va ser Res no s’oposa a la nit, i em va impactar profundament. Aquesta segona incursió en l’obra de la de Vigan no es queda curta en quant a capacitat de seduir i atrapar al lector… Paraula!

La cosa va així: la Delphine és una autora que acaba d’assaborir la mel del èxit amb la seva ultima novel·la. La fama, la repercussió mediàtica que ha tingut, tot plegat la té aclaparada. Li falta temps per donar rodes de premsa, per anar a donar conferències, les escoles se la rifen perquè parli amb els alumnes i els il·lustri. En fi, una bogeria.

Una tarda, la Delphine ha d’atendre una cua llarga com un dimoni de lectors que esperen amb il·lusió que els signi el llibre. I aquí comença el marro: entre tota aquesta gent apareix la L.

És una dona d’uns 40 anys, terriblement atractiva, enginyosa, intuïtiva, que té quelcom que fa que la Delphine se senti atreta i intimidada. Tota plegat, la L. enganxa. Sap com fer-ho. I tant!

La relació entre totes dues cada cop es va fent més propera, la L., aconsegueix amb les seves arts entrar com aquell qui no vol la cosa al cor, a la vida, a la casa i als secrets més íntims de la Delphine. En resum: la té ben agafada!

Desprès de l’últim èxit literari,  la Delphine ja no és la mateixa. No sap què escriure, té un bloqueig mental de proporcions faraòniques, i el que és pitjor, li agafa una mena de fòbia a l’ordinador que tot és obrir-lo i posar-se malalta. Li suen les mans, li tremolen els dits, una suor freda li recorre tot el cos,… Un desastre absolut.

I aquí és on l’amiga L. comença a fregar-se les mans. La L. és una persona entre sonada i maquiavèl·lica i, a més, més llesta que la fam, com la majoria de sonats.

No os puc desvetllar ni com segueix ni com acaba la cosa. Això sí: la L., aconsegueix gairebé fer embogir la Delphine, per no parlar de coses pitjors.

Aquesta autora té un estil únic. M’agrada aquesta manera que té d’escriure tan elegant, tan sofisticada, i també tan poètica i reposada. Me la imagino davant meu prenent-se una infusió i parlant com algú senzill i proper.

Una autentica delícia. Us la recomano de tot cor. No deixeu que se us escapi. Seria una llàstima, la veritat.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Basat en una història real
Autor: Delphine De Vigan
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Oriol Sánchez Vaqué
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-664-2106-5
Preu: 19,90€

L’hotel blanc de la platja, d’Alba Sabaté

lhotelblancdelaplatjaL’Alba Sabaté, l’autora d’aquesta novel·la anomenada L’hotel blanc de la platja és intimista. Escriu des del sentiment i fa que les seves paraules t’arribin al cor. És un llibre trist, melancòlic, però al mateix temps, poètic i amb voluntat de viure la vida per més esquerpa que aquesta es mostri a vegades amb nosaltres -amb algú més que amb d’altres.

La Virgínia viu a Roma i li agrada mirar les teulades des de el balcó de casa seva. Allí s’hi passa moltes hores badant, recordant, patint i acariciant la ferida del pit que ja no té.

Sí. A la Virgínia li han extirpat un pit per culpa del maleït càncer. Ara té cinquanta-dos anys, ha preferit separar-se de l’Alberto, el seu company, perquè se li fa molt difícil viure una vida que ja no serà mai igual que als temps passats compartits quan ella estava sencera, quan no li faltava res, quan eren tan feliços.

Enmig de la seva tristesa rep la noticia de la mort del pare. Fa la bossa i emprèn el viatge cap a Girona, la seva ciutat. Quan arriba a casa tot li és quotidià i al mateix temps llunyà. Ja no es d’ella, ja no li correspon.

La seva germana, la neboda, les tasses blanques de la mare amb la seva tira daurada, els drapets de puntes sobre la taula del menjador… Tot és un “si però no” que li provoca certa esgarrifança. Va amunt i avall pels carrers de la seva infantesa, pel mapa fet de records i paraules de quan sortia a passejar de bon matí amb el seu pare pels carrers humits de Girona. I mentre camina i es perd en el seus records, té temps de recuperar un amor de joventut, reconciliar-se amb la família, amb l’Alberto,… i potser amb la vida.

Si esteu en hores baixes, aquest llibre ja us dic que toca el sentiment. Però no per tristes les coses no deixen de ser boniques, oi?

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: L’hotel blanc de la platja
Autor: Alba Sabaté
Editorial: Columna
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Premis: Finalista del Premi Prudenci Bertrana
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-664-2098-3
Preu: 18€

Dóna’t, d’Àngels Bassas

donatangelsbassasNosaltres, recordeu d’aquella noia primeta i bufona que sortia als mítics serials de TV3 com ara Nissaga de poder, Temps de silenci i El cor de la ciutat, entre d’altres? Aquella que també hem vist al Teatre Romea, al TNC o a la Sala Beckett? Doncs bé, aquesta noia s’ha fet gran en tots els sentits. Tan és així que a banda de la seva tasca interpretativa ha provat fortuna en el món de les lletres… I ho ha fet per la porta gran, quedant finalista del premi Josep Pla 2015, que no es poca cosa!!

En aquest debut de l’Àngels Bassas òbviament hi trobem un esquema purament teatral. Tot comença quan la María, la protagonista d’aquesta historia, surt de gira per les espanyes per fer una sèrie d’actuacions de l’obra que fa dies que assaja.

I arriba el moment en què es troba a Sevilla, còmodament instal·lada a la seva habitació i… i la María està tan neguitosa per una estrena imminent que no aconseguix adormir-se de cap manera. Per distreure’s decideix mirar d’amagat què passa a les altres habitacions -res dolent, fer una mica el xafarder i ja està…- però mirant i mirant, tot d’una s’adona que hi a algú que també l’observa a ella. Patapam! Ja hi som!! A partir d’aquí la trama està servida…

No serè jo que us aixafi la guitarra de què és el que passa amb la María i el desconegut. Només us puc avançar que se’l troba per tot arreu: Sevilla, Bilbao, Pamplona, Lleó, Àvila… Sap quines son les seves roses preferides i, en fi, també en sap molt de l’art d’estimar. Això és quelcom que la nostra estimada protagonista te ocasió de comprovar en les seves tòrrides carns.

Inspirant-se una mica en aquesta fornada de llibres de senyores ardents i senyors amb certa tendència al sadomasoquisme suau, la historia planeja i fa alguns girs inesperats pel món del sexe i els desitjos més prohibits.

Noies i Nosaltres, ja ho sabeu: la vida és plena a vessar d’amor en totes les seves variants! Dona, dóna’t!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Dóna’t
Autor: Àngels Bassas Gironès
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-297-7509-9
Preu: 17€

Els ulls d’Al·là, de Joaquim Molina

elsullsdallaSi el món, fins i tot avui dia, fora de les nostres fronteres segueix sent un perfecte desconegut per a la majoria de nosaltres -tot i amb els mitjans de que disposem per anar amunt i avall-, imagineu-vos com devia ser per les ments inquietes del segle XIII, quan un petit desplaçament de pa sucat amb oli es convertia en una aventura en tota regla!

Enmig d’una trama de terribles intrigues polítiques on hi trobem l’odi africà de catalans i genovesos, la disputa entre els germans Pere d’Aragó i Jaume de Mallorca, la pugna per l’hegemonia mediterrània… apareix un personatge sinistre i sense escrúpols, en Sabastida, enviat a Mallorca des de Barcelona amb una missió secreta.

Es tracta, ni mes ni menys de trobar un mític tresor. Es tracta d’esbrinar on s’amaga el secret més ben guardat: Els ulls d’Al·là!

Nosaltres, aquest secret és una obra única, la feina d’un savi visionari. Un home que abans de sacrificar la seva pròpia vida, va deixar un llegat de valor inabastable, un mapa detallat de món: països, rius i muntanyes dels quals ningú té constància. Tot això, detallat al màxim amb unes il·lustracions que fan salivar els cobdiciosos. Per aquests mons de Déu hi ha or, pedres precioses i riqueses a l’abast de mà. Nomes s’hi ha d’anar i agafar el que es vulgui.

Aquí comença una aventura que deixarà dolor, tristesa i cadàvers al seu pas.

És una història digna de llegir perquè sap conjugar magistralment l’entreteniment amb el rigor històric i una posada en escena seriosa que, en cap moment, abusa de cap registre ximplet per enganxar el lector.

Tot i això, el lector queda enganxat perquè és un llibre que et fa aprendre i et distreu, i molt! Que més es pot demanar?

Comença a llegir els primers capítols en pdf en aquest enllaç.

Títol: Els ulls d’Al·là
Autor: Joaquim Molina
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-664-2086-0
Preu: 20€