nosaltresllegim.cat

@Ed_62 @Grup62

Tornem a trobar l’inspector Moltalbano forçat a resoldre uns crims força tarantinescos justament quan, amb 56 anys mal païts, la seva vida personal trontolla visiblement. La relació amb Lívia, que ha volat des de Torí per passar unes vacances que potser podrien millorar la relació, fa aigües. I la trobada es veu dramàticament interrompuda per la desaparició del col·laborador més estimat: Fazio. Moltalbano es llença de cap amb desesperació a resoldre l’afer. I s’oblida que Lívia l’està esperant… fa 48 hores!

La trama és complicada però Andrea Camilleri en sap molt i ens ho explica molt bé.

No seré jo qui actuï aquí d’aixafaguitarres (ara en diuen “spoilers”) explicant-ne els detalls.

El títol, La dansa de la gavina, té i no té a veure amb el que ens explica però les imatges de l’ocell moribund amb les quals s’obre el llibre i que impressionen profundament l’inspector ens deixen també trasbalsats.

El final, amb la melancòlica constatació que l’atractiu sexual ja no és el que era, ens retorna al tema de fons dels darrers llibres: la lenta decadència del cos amb el pas dels anys.

Si hi ha un toc Lubitsch hi ha també un toc Camilleri: en la narració assistim no només a la discussió entre el Montalbano primer (“estàs fet puré!”) i el Montalbano segon (“tu calla, que ja no et queda ni un pèl al cap!”) tallada per l’inspector Montalbano (“calleu els dos! Que això no es resoldrà sol!!”), sinó que la volta per la Sicília barroca que proposa Lívia queda condicionada per la possibilitat de trobar-se amb els equips de rodatge de la sèrie televisiva sobre l’inspector i, per tant, amb l’actor que fa de Montalbano. ¡Quatre Montalbanos!

Com és habitual la traducció de Pau Vidal de l’original sicilià amb variants cattarel·lesques és tan reeixida com divertida.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: La dansa de la gavina
Autor: Andrea Camilleri
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 270
ISBN: 978-84-2976-987-6
Preu: 14,50€

@ColumnaEdicions @Grup62

No havia llegit mai res de Mari Jungstedt. M’havia fet desistir de fer-ho un comentari decebut del llibre Ningú no ho ha vist. Ara penso que la faixa que anunciava  “En la millor tradició de Henning Mankell i Stieg Larsson” potser no li feia cap favor. Ni justícia.

A El fals somriure, Jungstedt comparteix amb els esmentats autors un gènere i un escenari: la novel·la negra i la Suècia contemporània. Però hi ha moltes diferències: la més rellevant, a parer meu, és la mirada compassiva de l’autora sobre gairebé tots els seus personatges. I no serà que no hi hagi esdeveniments i situacions gore.

A la petita illa de Gotland hi inauguren un nou Centre de Convencions, un gran edifici que ha d’ajudar a incrementar el turisme durant tot l’any i no només a l’estiu. A la festa hi assisteixen més de cinc-centes persones. Viktor Algärd ho ha organitzat tot perfectament: corre el champagne, comença el ball i, com és preceptiu en el gènere negre, a la pàgina 30 ja tenim un mort.

La investigació va a càrrec del Comissari Knutas. Paral·lelament, el periodista Johan Berg anirà cobrint els esdeveniments pel canal de televisió on treballa.

I resulta que Algärd també està en el punt de mira de l’actualitat per la seva relació amb un local (d’existència molt controvertida) per a joves on s’han produït uns dramàtics esdeveniments que acaben amb un adolescent apallissat.

Un local amb una festa per a joves que acaba dramàticament, una operació de política-prestigi que pretén arrossegar turisme durant tot l’any, polítics fent-se autobombo, protestes per usar els diners dels ciutadans en projectes faraònics… Tot plegat sona prou conegut i actual oi?

Jungstedt fa servir una tècnica narrativa que consisteix en capitols curtets que ens descriuen o donen la paraula a diferents personatges dels quals anirem coneixent vida i miracles. Vides no gaire miraculoses, per cert. I de mica en mica arribarem a conèixer la veritat de què ha passat en els crims i en les seves vides.

Molt bona novel·la negra que es llegeix amb interès. I oblideu-vos de Mankell i Larsson, que són una altra cosa.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El fals somriure
Autor: Mari Jundgstedt
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-6641-566-8
Preu: 18,90€

@Ed_Empuries @Grup62

El llibre, primet, conté dues narracions curtes tot i que a la coberta només ens anomena la que trobem en segon lloc i que és la més llarga: Provisionalitat. L’altra es diu El cotxe.

En Jordi, un dentista de setanta-pocs anys. celebra una mica a contracor haver arribat a les noces d’or. A contracor perquè a la dona se li ha acudit enfilar els dos fills, les dues joves, els néts i, evidentment, la parella homenatjada en un globus aerostàtic dels que sobrevolen les comarques gironines.

Però vet aquí que un cop enlairats, la Maria -la iaia- perd el coneixement i cal fer un aterratge precipitat i ingressar-la d’urgències a l’hospital.

A partir d’aquest moment per la ment d’en Jordi aniran desfilant imatges barrejades del que està veient al món en miniatura que és l’hospital, dels records que li evoquen, dels comptes pendents amb el seu germà… S’hi haurà de passar uns quants dies i nits, a l’hospital. Observarà la UCI on han portat la dona amb un tumor cerebral de pronòstic incert, la planta de parts i nounats, les inhòspites sales d’espera i anirà repassant, sense una intenció expressa, episodis de la seva vida relacionats poc o molt amb la situació que està vivint.

I això és la novel·la: un enfilall d’imatges ben dibuixades amb una pila de detalls molt ben triats que ens fiquen perfectament en aquest univers que qui més qui menys ha hagut de viure.

Més que davant d’un hipotètic film, ens trobem davant la contemplació d’un powerpoint on un omnipresent Jordi/Toni Sala ens va projectant una sèrie de diapositives, molt treballades,  acompanyades de l’explicació de què signifiquen pel personatge.

Sembla que cada vegada que en Jordi/Toni Sala és a punt de mostrar un punt de tendresa es cregui obligat a fer marxa enrere per recuperar un to de cinisme possiblement impostat.

A El cotxe ens trobem un professor de Literatura de la Universitat de Girona d’uns quaranta anys que ens narra l’experiència viscuda vint anys enrere amb una companya de facultat aprofitant que l’absència del pares d’ella a la caseta de Roses oferia un ventall infinit de possibilitats per una parella de vint anys. La neteja del cotxe d’ella li fa descobrir que hi ha coses que no imaginava i que no sap pair.

Com a Provisionalitat, la cura en la tria de situacions i detalls són el centre de la qualitat de la narració. I també és el personatge (que es diu Toni, com l’autor) qui, omnipresent, va desgranant tota la galeria de sensacions i sentiments.

En algun cas he pensat que una novel·la podria haver-la escrit una dona. Aquí no. És escrita des de dins d’un home que veu els personatges femenins des de fora. Per variar potser està bé.

Títol: Provisionalitat
Autor: Toni Sala
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-9787-800-5
Preu: 14€

@Ed_Proa @Grup62

Fer un comentari sobre un llibre com aquest, de relats veritablement curts, resulta una mica forçat, contradictori. Crec que les narracions curtes han nascut per ser llegides d’una en una deixant que entre dues lectures hi passi l’aire; una mica de temps.

Amb tot, aquest llibre, aquestes narracions, són tan bones que un cop acabada la lectura d’una es fa difícil no cedir a la temptació d’encetar-ne una altra i una altra fins a trobar-te que has arribat a la darrera.

Els contes, tenen en comú un ús de la llengua exemplar, un domini del tempo, una dosificació del factor sorpresa admirable i una construcció de personatges amb les pinzellades justes que fan del llibre de Bel Olid una autèntica joia.

Hi ha tendresa, sexe, passió, humor subtil, drama…

No es pot entrar a explicar “de què van” les narracions. Seria un crim.

Feu-vos el favor de llegir La mala reputació. Segur que m’agraireu el consell.

Títol: La mala reputació
Autor: Bel Olid
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-7588-326-7
Preu: 16€