Arxiu de l'autor: Martí Bou

La llibreria El Gat Pelut ens fa la llista de llibres per Sant Jordi

Enguany hem decidit convidar una llibreria perquè ens faci la llista de llibres per Sant Jordi. Va ser posar cara de gat de pel·lícula d’animació i la Marta d’El Gat Pelut s’hi va animar!

Vam demanar llibres per a grans, petits, mitjans, per ella i per ell i, sobretot, bons llibres! Aquí teniu la seva llista peluda per aquest Sant Jordi!

La cançó de la plana, Capvespre, Benedicció (Trilogia de Holt)
Les obres de Kent Haruf han arribat pòstumament a casa nostra i és una autèntica llàstima, perquè això vol dir que no podrem gaudir de res més creat per aquest grandíssim escriptor. No recomanem un, sinó els tres llibres que formen l’anomenada Trilogia de Holt. Un imprescindible a qualsevol llibreria. En català els ha publicat Edicions de Periscopi i la traducció és de Marta Pera Cucurell.

Aprendre a parlar amb les plantes, de Marta Orriols
Se n’ha dit tant d’aquesta novel·la que no podem fer res més que afegir-nos a les moltíssimes lloances que ha anat obtenint des del dia que es va publicar. Guanyadora del Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any, una meravella. Publicada també per Edicions del Periscopi.

El fill de l’italià, de Rafel Nadal
L’aventura del Mateu, que fuig de la misèria a la recerca del seu pare -un dels supervivents d’un cuirassat italià bombardejat pels nazis davant la costa catalana el 1943- li ha valgut a Rafel Nadal el Premi Ramon Llull. Columna s’encarrega de publicar el nou llibre de l’autor de La maledicció dels Palmisano, Quan en dèiem xampany o La senyora Stendhal.

Digues un desig, de Jordi Cabré
Una interessantíssima narració amb un punt de misteri, però que amaga el desdoblament de la vida de l’escriptor protagonista que un bon dia descobreix que una novel·la que no ha escrit s’ha convertit en el llibre més venut del dia de Sant Jordi i que explica la seva propia vida, una vida que no recorda haver viscut. Publicada per Enciclopèdia i guanyadora del premi Òmnium.

París era una festa, d’Ernest Hemingway
No és una novetat pròpiament. Les aventures i desventures de Hemingway a París són conegudes de fa temps, però ara per primer cop les podem llegir en català, en la primera traducció de Ferran Ràfols que ha fet Viena Edicions.

Mandela i el general, de John Carlin i Oriol Malet
Un format diferent per narrar una etapa de la vida de Nelson Mandela de la mà d’Oriol Malet i John Carlin.

Els mons on a mi m’agrada viure, d’Albert Casals
Un llibre a mig camí entre les narracions de superació personal i els llibres de viatge escrit per Albert Casals, un jove que de ben petit va quedar lligat per sempre a una cadira de rodes i que un bon dia va decidir no renunciar a viure més enllà de la cadira. Publicat per Edicions 62.

Visc, i visc, i visc, de Maggie O’Farrell
A través de disset relats, l’autora ens explica disset ocasions en què s’ha enfrontat a la mort. Una narració potentíssima, que posa els pels de punta per la seva intensitat.

Deu pometes, de Mercè Galí
Un conte sense paraules per als més petits, per aprendre a contar, però també per crèixer amb la imaginació. Les imatges parlen, però què ens expliquen?

El zoo d’en Pitus, de Sebastià Sorribas i La Colla dels Deu, de Joaquim Carbó
Estem encantadíssims amb una de les recuperacions de la temporada. La Galera recull en una edició nova aquests dos títols i més que aniran sortint, ja clàssics de la literatura infantil en català.

Quin dia tan bèstia, de Mary Rodgers i Quan un toca el dos, d’Anna-Greta Winberg
La segona de les recuperacions que ens té entusiasmats, aquest cop per L’Altra Editorial. Grans clàssics també, aquest cop de la literatura juvenil. Estigueu atents, que els títols que venen també tenen tela.

MIOLTÍSSIMES GRÀCIES, El Gat Pelut!

Si voleu saber més sobre aquesta llibreria, trobareu la Marta al barri de Les Corts i també a Instagram, Facebook i Twitter.

Share

En Jordi Campoy ens explica el seu llibre ‘La noia del violoncel’

Hola a tots, Nosaltres! Hem contactat amb en Jordi Campoy, músic de professió i que debuta com a novelista amb un títol que ha sorprès a molta gent! És per això que li hem demanat que des del punt de vista de l’autor, ens expliqui de què va, d’on surt i com neix el seu primer llibre.

Aquí teniu en Jordi Campoy explicant el seu llibre La noia del violoncel:

Diuen que les històries ja existeixen. Que sempre han estat allà. Que només falta que algú les atrapi, les faci seves i tingui el valor d’explicar-les i compartir-les. Jo vaig saber que seria capaç d’escriure, quan va entrar a la meva vida aquesta noia imaginària que jo mateix havia creat. I va ser aleshores quan, de mica en mica, sense adonar-me’n, escriure es va convertir en una necessitat bàsica, una substància dependent, quelcom vital que ja no et deixa, que t’absorbeix i et xucla per sempre.

Però anem a la sinopsi. La història transcorre l’any 2007 a Londres, una ciutat que em va fascinar durant la temporada que hi vaig viure quan tenia vint-i-cinc anys. L’oferta cultural, la música en viu, la diversitat, l’entorn bulliciós i la vida en estat pur, configuren les sensacions que em van atrapar d’aquesta city tan freda i tan càlida.

L’Anne és una londinenca de trenta-quatre anys que toca amb la London Symphony Orchestra. És imperfecta i caòtica, impacient i desordenada, impulsiva i promíscua. Però hi ha una característica que sobresurt de tota la resta i que marcarà l’esdevenir de tot: la seva manca de puntualitat.
Arran d’uns objectes antics que troba dins de la funda del seu instrument, l’Anne comença a estirar de fil fins a descobrir els seus orígens, lligats amb la Barcelona dels anys 60 i 70, a través d’un nen que toca el violoncel.
Aquesta novel·la, per tant, té dues històries. L’altra, la trobem a Barcelona, i parla la vida de dos germans, un dels quals toca el violoncel. La mort inesperada del pare capgira la vida de la família. La mare, que ha quedat sola amb un sou minso i amb moltes despeses per cobrir, es veu abocada a treballar de sol a sol per poder tirar endavant els seus fills. La primera conseqüència d’una economia precària és la venda del violoncel, aquell instrument preuat i estimat pel Julià, que quedarà marcat per aquesta pèrdua irreparable.

Com arriba aquest instrument arcaic a Londres l’any 2007? Això ho haureu de descobrir desgranant les pagines d’aquest novel·la artesanal, feta a mà, composta a foc lent, amb el tarannà d’un nen amb il·lusions de nen.

En aquesta segona història també hi ha records de l’autor. I és que quan parlo de la mare dels nois, la Mercè, estic parlant de la meva, i de les primeres vivències d’infantesa. Faig memòria i la veig tornant de plaça amb el menjar de tots cinc, sento com em despertava el soroll del carretó pujant per les escales a les set del matí, en ple hivern. Recordo les seves mans treballades, les clivelles que li produïen l’aigua freda. Veig com em banyava dins d’un cubell davant de l’estufa de butà, amb l’aigua que escalfava al foc amb una olla. Recordo com m’abraçava amb la tovallola per eixugar-me mentre m’espetegaven les dents.

La cinquantena de referències musicals que hi trobareu parlen de l’Anne, dels seus estats d’ànim, exemplifiquen la cadència de les escenes, però també parlen de mi, que em despullo com no ho he fet mai en cap altra banda, amagat darrere d’aquesta noia impuntual i distreta.

Com a músic, per deformació professional, em vaig veure obligat a compondre la Banda Sonora de la novel·la, que es pot escoltar de manera gratuïta a totes les plataformes digitals. Aquí en teniu un tastet…

La noia del violoncel és una història plena de música i de misteri, tot embolcallat per sa majestat, el senyor l’atzar: aquesta força desconeguda, incontrolable i aleatòria que sempre té l’última paraula a totes les nostres decisions.

Sempre he sentit atracció pels reptes engrescadors, però quan el repte és una novel·la, el projecte esdevé una cursa de fons. Aquest camí és sempre difícil, arriscat, ple d’inseguretats, d’alegries i angoixes, però és, sobretot, un camí fascinant, dels que val la pena trepitjar-los.
En aquest aprenentatge constant, la partitura és tan llarga que no l’acabes de recórrer mai, ni en deu vides. La solució a tots els dubtes és escriure amb honestedat, senzillesa, i amb el convenciment que, per molt que avanci, mai no n’arribaré a saber prou.

Espero que aquest nen que sóc no es faci gran, que segueixi empaitant històries, per divertir-me divertint i emocionar-me emocionant. I que totes em facin assaborir cada paraula com si fos la primera que escric.

Desitjo que gaudiu d’aquesta novel·la tant com he gaudit jo escrivint-la.

Moltíssimes gràcies, Jordi! Gràcies pels teus bons desitjos, i sobretot, gràcies per compartir amb tots Nosaltres com es va compondre aquesta noia del violoncel!

Aquí teniu els primers capítols en pdf de La noia del violoncel de Jordi Campoy.

Aquí teniu la banda sonora a Spotify!

Bon profit i bones lectures!

Títol: La noia del violoncel
Autor: Jordi Campoy
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-664-2460-8
Preu: 20€

Share

Sebastià Portell ens explica el seu llibre ‘Ariel i els cossos’

De nou, i en un exercici de barra 2.0, li hem preguntat a un autor si ens voldria explicar el seu nou llibre… i en Sebastià Portell ha estat MOLT amable amb el Nosaltres! Aquí teniu en Sebastià Portell explicant el seu llibre ‘Ariel i els cossos’:

Ariel i els cossos és la història d’un personatge, Ariel, que potser no ha existit mai. 

La novel·la es divideix en dues parts: “Ariel i el nonat” i “Ariel i l’estràbic”. El nonat és el cos d’Eugeni, el seu primer amant, adolescent i desesperat, convençut que Ariel existeix i que és un home. L’estràbic és David, un escriptor ofegat en el propi èxit, que és la parella d’Ariel en els seus anys de maduresa i que mai es demana si Ariel, que per ell és sens dubte una dona, existeix.

El principal repte que tenia quan em vaig embarcar en la jungla que ha estat escriure aquest text era, doncs, mantenir la indefinició. Escriure un personatge que es desescriu paraula rere paraula. Un cos de lletra que clama per existir però que ho fa sense proves, només a través de l’impacte que la seva persona, amb cos o sense, genera en els cossos que l’envolten i que el volen categoritzar.

És Ariel una realitat? És una (sola) persona? És un home o una dona? Quina és la seva edat? Quant dura, la seva estada a la Terra? Quin és, el sentit de tantes preguntes?

Per tal de respondre i alhora no respondre aquestes qüestions, l’estructura que vaig donar a la novel·la és la del díptic: una resposta als binarismes des del blanc i el negre a què ens hem condemnat. I, dins d’aquest díptic volgudament desigual i rar, tot un seguit de textures textuals i veus que es barregen, que es perden, que es contradiuen i que es donen sentit les unes a les altres: cartes no enviades, enregistraments de sessions psiquiàtriques, el quadern d’un boig, notes breus, una novel·la per acabar, correus electrònics i molt espai en blanc. Si Ariel qüestionava els gèneres de les persones, la seva forma artística també havia de qüestionar els de la literatura.

Al llarg de la novel·la són nombrosos els intents dels personatges que envolten Ariel de definir aquest personatge: deixatar allò escàpol. Però Ariel, amic dels lectors d’ànima oberta, no ho permet, això: Ariel també és l’orgull de ser a l’entremig.

MOLTÍSSIMES GRÀCIES, Sebastià!

Aquí teniu els primers capítols en pdf, per si voleu començar a explorar aquest Ariel i els cossos de què ens parla en Sebastià Portell.

Aquí el teniu, a can Núvol, parlant del seu llibre en poc més d’un minut.

Títol: Ariel i els cossos
Autor: Sebastià Portell
Editorial: Columna
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-17016-81-4
Preu: 17,50€

Share

Gemma Lienas ens explica el seu llibre ‘El fil invisible’

Hem contactat amb la Gemma Lienas perquè ens expliqui amb la seva visió única -la de l’autora!- el seu nou llibre, El fil invisible. Aquí la teniu, explicant el nou Premi Sant Joan:

El fil invisible és, sobretot, una intriga basada en un secret familiar.

De vegades per posar en marxa una història en tinc prou amb una idea; d’altres, en canvi, en necessito unes quantes i acabar-les relacionant d’alguna manera. El fil invisible és d’aquestes últimes.

La primera idea que vaig tenir va ser recuperar de l’oblit la Remedios Varo, pintora surrealista d’origen català. La segona idea va ser una altra dona també perduda a la paperera de la història: la Rosalind Franklin, una científica anglesa.

I, de sobte, vaig veure clar que el nus de la novel·la seria un secret familiar, els orígens del qual es trobarien en un esdeveniment que hauria tingut lloc durant la invasió nazi.

Aleshores, és clar, necessitava un escenari on s’hagués desenvolupat la segona guerra mundial. I jo volia que fos França, però no sabia a on, fins que, documentant-me sobre la Rosalind Franklin, vaig descobrir que havia passat uns dies a l’illa de Batz, a la Bretanya francesa.

Ja ho tenia: la meva protagonista, la Júlia, una dona de 31 anys, que viu a Barcelona i que és guionista de documentals de ciència, rep una invitació per anar a l’illa de Batz a celebrar els 100 anys de la Yvonne, la seva besàvia, a qui no coneix perquè l’avia –i filla d’aquesta dona- va tallar la relació. Quan arriba a Batz estira un fil que la portarà a descobrir un secret.

La novel·la, però, va més enllà de la intriga familiar, també explica, a través del guió que escriu la Júlia, la cursa contrarellotge per descobrir l’estructura de l’ADN. I també parla d’amors i de desamors, i de l’amistat, i de la maternitat…

I la Remedios Varo on queda? Haureu de descobrir-ho llegint El fil invisible. Només us diré que el títol de la novel·la està relacionat amb la seva obra Harmonia.

Moltíssimes gràcies, Gemma, pel teu text i moltíssima sort amb aquest llibre i els que vindran.

T’esperem al Nosaltres més sovint!

Aquí teniu tots els llibres de la Gemma Lienas que hem ressenyat!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El fil invisible
Autor: Gemma Lienas
Premi BBVA Sant Joan
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-9254-971-9
Preu: 7,95€

Share

Una relació perillosa, de Michela Murgia

En Joan Maria Morros, autor d’Els coixinets, torna al Nosaltresllegim per ressenyar-nos Una relació perillosa, de Michela Murgia:

A vegades no cal que passin moltes coses en una història per fer-la interessant. No cal que hi hagi morts, ni investigació, no cal que sigui una història coral. Podem tenir pocs personatges. I amb aquests ingredients, quedar-nos atrapats en una història.

Aquesta és una novel·la de pocs personatges: una dona de 38 anys, Eleonora, actriu, i un jove estudiant de violí, en Chirú, de 18. Una història on a vegades tens la sensació que no passa res, però el que s’explica, el desenvolupament vital, és el més important que hi pot haver. Això és ‘Una relació perillosa’, de Michela Murgia. Una novel·la on els dos aprenen: no només en Chirú, sinó també l’Eleonora. Ella aprèn tot allò que la vida, necessàriament, t’ha de portar quan només tens 18 anys. Ella veu quines són les reaccions del noi a aquelles primeres vegades. I això els dona a tots dos la necessitat de continuar després de la primera trobada. L’interès inicial d’ell xoca amb la fredor d’ella, però tots, inclosos nosaltres, els lectors, volem que hi hagi una segona trobada. Volem que ell aprengui el que li pot ensenyar ella: amb 18 anys tot ho tens per davant i una carrera d’actriu pot ser suficientment atractiva per voler saber, per voler que una persona amb una trajectòria vital que se t’acut enlluernadora, t’expliqui com actuar, com créixer, com reaccionar a tot allò que està venint; perquè et prepari. Ella hi guanya una figura que l’anirà captivant per indicar-li què s’ha de fer en determinats moments, i que hi ha situacions que es poden relativitzar per donar-hi una millor resposta.

Murgia teixeix una novel·la que es segueix amb interès. Ve de gust anar endinsant-se en aquesta relació entre dues persones a qui, des de fora, en especial el que l’envolten a ella, esperen que entre una dona i un jove amb 20 anys de diferència hi hagi alguna cosa més que un mestratge o una amistat. La confiança que s’estableix entre els dos fa que es puguin explicar amb total normalitat per què ella no s’ha casat i quina és la relació d’ell amb la xicota amb qui surt. Una confiança al llarg de les 17 lliçons en què està dividit el llibre.

Murgia ens dona suficients detalls perquè coneguem com és l’Eleonora, què ha passat a la seva vida. Ella no és tan dura com fa veure en algunes de les converses que té amb en Chirú. També té els seus punts febles, que se’ns expliquen amb alguns retorns a la infantesa. I això, com a tots, és el responsable de les reaccions que es tenen a la vida adulta. En Chirú tampoc resultarà que és el noi absolutament innocent de la primera trobada. Tot plegat ens anirà fent créixer l’interès sobre quina mena d’amistat es pot tenir entre aquests dos personatges. A anar fent-nos nostres els personatges. I a quedar sorpresos, com en tota bona història, amb l’ensenyança final. Un bon llibre per aquestes nits d’estiu.

Aquí teniu les primeres pàgines en pdf d’aquesta Relació perillosa, de Michela Murgia.

Títol: Una relació perillosa
Autor: Michela Murgia
Editorial: Proa
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Mercè Ubach Dorca
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-7588-712-8
Preu: 16,90€

Share

Les ànimes de Brandon, de César Brandon Ndjocu

La Carlota se’ns estrena al Nosaltresllegim amb el llibre de poesia Les ànimes de Brandon, de César Brandon Ndjocu. A veure què ens explica!

Les ànimes de Brandon són complexes i reflexives. Son d’aquelles que no et poden deixar indiferent. A primera vista sembla un llibre que recull poesies inconnexes però que finalment s’acaben unint per tenir una visió general del que són temes tant vitals com l’amor, el sexe, la solidaritat, l’amistat, la salut, la mort…

És un llibre fàcil de llegir, amb un ritme pausat per les reflexions però àgil per la durada dels relats. L’escriptor ens parla sobre temes quotidians, d’una manera molt fresca, utilitzant un llenguatge molt col·loquial que fa que t’identifiquis molt més amb la història del que normalment fa una poesia.

Sorprenentment, fins l’ànima 86 no arribem a la poesia que ha fet famós a César Brandon Ndjocu. Una poesia viral narrada durant 3 minuts en un programa de televisió, on normalment s’hi fa de tot menys poesia. César va fer emocionar parlant de l’amor i la por a través de dos números, l’u i el zero.

U(n) no volia comptar amb ningú. I u no entenia per què era senar, si abans d’ell hi havia algú.
U no volia comptar amb ningú. I u sentia que després d’ell venia l’infinit, i a u l’eternitat li feia por.
De manera que u, mort de por, es va fixar en zero.

Es fa una mica estrany llegir aquesta poesia en català, però la traducció està molt ben feta. En ocasions hi ha llibres on la subtilesa de l’autor, malauradament, no aconsegueix quedar amagada per culpa de la llengua.

Si esteu en un moment reflexiu, Les ànimes de Brandon faran que llegiu i torneu enrere per tornar a rellegir el que sembla que t’ha fet un clic interior difícil de passar per alt. Sens dubte, un llibre molt recomanable si vols remoure temes quotidians d’una manera molt directe i propera.

Moltes gràcies, Carlota, pel teu escrit!

Aquí teniu els primers capítols d’aquest llibre de poesia en pdf perquè li pugueu donar un cop d’ull!

Títol: Les ànimes de Brandon
Autor: César Brandon Ndjocu
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor:  Mercè Ubach Dorca
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-664-2408-0
Preu: 12,90€

Share

De tot cor, d’Anna Gavalda

La Meritxell torna al Nosaltresllegim per ressenyar-nos el llibre De tot cor. Quan se’ns va plantar i ens va dir aquella meravellosa frase de “passeu-me llibres, que estic lectora!” ens van venir dues paraules al cap: Anna Gavalda. – Aquí teniu el seu escrit!

El llibre recull petites histories quotidianes en les que tots ens podem sentir identificats: històries properes que ens resulten familiars i que ens retornen sentiments que hem viscut en molts moments de la nostra vida.

Una estudiant, un pare de família, una dona jove vídua, una parella amb una història tràgica al darrere, una relació entre veïns… Els protagonistes del llibre són personatges que tots coneixem, i el text descriu situacions que tots vivim en el nostre dia a dia, però que potser hem automatitzat i no ens hem parat mai a analitzar.

És per això que el llibre m’ha agradat tant, perquè connectes amb la intimitat dels personatges i amb les seves emocions, i les fas teves. No hi ha girs ni desenllaços de ciència ficció, sinó punts i seguits d’històries que podrien continuar.

La lectura és àgil i amena, i les històries no tenen connexions entre elles, pel que és un llibre ideal per anar llegint a estones, si no és que us passa com a mi, que el vaig començar i ja no vaig poder parar de llegir fins acabar el llibre!

Aquí teniu els primers capítols en pdf per començar a tastar aquest De tot cor.

Títol: De tot cor
Autor: Anna Gavalda
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Oriol Sánchez Vaqué
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-297-7666-9
Preu: 18€

Share

Quina tropa!, de Joaquin Luna

En Lluís torna al Nosaltresllegim per ressenyar-nos el Quina tropa!, de Joaquín Luna.

Aquí el teniu explicant-nos aquestes “Aventures i desventures d’un periodista divorciat”:

El periodista de La Vanguardia Joaquim Luna ha publicat Quina tropa!, una memòria de la seva carrera de periodista. És un llibre molt amè i de lectura agradable en què Luna recorre la seva trajectòria com qui explica anècdotes a la barra d’un bar. Els millors moments de trenta-cinc anys de vivències condensats en 300 pàgines: no està gens malament.

Luna entrà a La Vanguardia un cop acabats els estudis, i aconseguí, cinc anys després, embarcar-se cap a Hong Kong per muntar-hi una nova corresponsalia del diari. Durant els tretze anys, a més de Hong Kong, ocupà les places de Washington i de París. Posteriorment, com a enviat especial, va reportar també, entre altres, els atemptats de l’11S de Nova York o la revolta de la primavera àrab a Egipte.

A Quina tropa! Luna no pretén oferir tractats sociopolítics profunds sobre els països que va visitar. Més aviat n’ofereix postals basades en episodis concrets. Són postals que no només descriuen els esdeveniments històrics sinó també els reptes que va suposar a Luna cobrir-los com a periodista. La col·lecció és admirable. M’han impressionat especialment els episodis sobre la revolta de Tiananmen a Pequín, el seu viatge d’incògnit al Tibet el 1988, l’entrada al Kuwait alliberat durant la primera guerra del Golf, i l’arribada a Nova York pocs dies després dels atemptats de l’11S, amb una fumera blanca encara sobre l’horitzó.

Tant en la seves aventures internacionals com en les seves etapes de periodista a Barcelona, Luna reivindica el periodisme (i els periodistes) de la seva generació. Un periodisme viscut les 24 hores del dia, amb un punt de bohèmia i de nocturnitat: a la Barcelona dels anys 80 sortint de nit quatre o cinc cops per setmana; a l’Extrem Orient experimentant totes les opcions de la nit asiàtica; i al París dels anys 90 gastant-se els estalvis del pla de pensions en cabarets i clubs d’intercanvi de parelles (un altre dels grans episodis d’aquestes memòries).

Al llarg de tot el llibre hi ha també una reivindicació i agraïment permanent a La Vanguardia. Potser el corporativisme és un punt excessiu, i a Quina Tropa! no hi calien tantes llistes de companys periodistes amb adjectius elogiosos (excepte algun director antic del diari, per qui els qualificatius són menys generosos.)

Quina Tropa!  és, en qualsevol cas, un llibre molt interessant, divertit i ben escrit. És el relat d’una bona vida com a periodista i és també una visió complementària a la imatge que, amb certa frivolitat intencionada, Luna, “degà dels periodistes divorciats de Catalunya”, ha construït de sí mateix els últims anys. A banda de divorcis, té molts més temes de què parlar.

Aquí teniu els primers capítols en pdf del Quina tropa! del Joaquín Luna.

Títol: Quina tropa!
Autor: Joaquín Luna
Editorial: Destino
Col·lecció: L’ANCORA
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-9710-274-2
Preu: 17,90€

Share

Una proposta per a Barcelona, de Jordi Graupera

L’arribada de Una proposta per a Barcelona, aquest petit llibre de Jordi Graupera, ens va agafar casi tan desprevinguts com la misteriosa convocatòria que va fer en el seu moment per posar en marxa una candidatura a l’alcaldia de Barcelona.

Després de llegir l’escrit -el manifest?- de Jordi Graupera corroboro un parell de coses i me n’imagino un parell més.

En primer lloc, corroboro que és un dels joves intel·lectuals més brillants de Catalunya, caigui més o menys bé, o i estiguem més o menys d’acord. En segon lloc, corroboro una sensació que m’ha anat recorrent durant tota la lectura del llibre: Jordi Graupera no només té una proposta per Barcelona sinó que, a més, serà implacable perquè té molt clar què vol, què no vol, i sobretot, què cal deixar enrere per poder tirar endavant.

Les coses que m’imagino són un Jordi Graupera en interminables hores d’anada i tornada a Nova York, en transport públic, potser trasbalsat o contrariat, preguntant-se a partir de l’1 d’octubre un “què hem de fer” contínuament. I des de la metròpolis més influent de la terra, gira cap a la seva ciutat per abandonar un espai de comoditat com a professor universitari, docent, tertulià… per embrancar-se en una aventura que va més enllà d’una proposta.

Una de les afirmacions que més m’han cridat l’atenció de Graupera en el seu petit assaig amb pròleg de Clara Ponsatí és la de que el catalanisme ha esdevingut un fet obsolet. El raonament de Graupera és que el catalanisme en sí sempre ha necessitat d’Espanya per tal de poder existir, per poder ser un moviment reivindicatiu d’un lloc-espai-llengüa-tradició-manera de ser envers (que no estrictament o únicament contrari) a Espanya.

Graupera veu en una ciutadania que es deixa pegar en un 1-O individus que poden portar a terme una proposta diferent per a la ciutat de Barcelona.

Més enllà del llibre, molt curt i molt entendible per a tothom, destacar-ne l’edició. Aquest és el segon llibre que llegeixo d’aquesta col·lecció, després del Sobre la tirania, de Timothy Snyder, un llibre que va emergir del no-res després de la victòria de Donald Trump a Estats Units i que era, casi, un manual d’instruccions per sobreviure davant del “això només pot anar a pitjor: no la tornem a pifiar, si us plau”.

Benvinguts a l’esperança política de Jordi Graupera. Ell us presenta el llibre en aquest tuit:

Aquí teniu els primers capítols del llibre de Jordi Graupera en pdf.

Títol: Una proposta per a Barcelona
Autor: Jordi Graupera
Editorial: Ediciones Destino
Col·lecció: L’ANCORA
Pàgines: 80
ISBN: 978-84-9710-268-1
Preu: 7,95€

Share

Oest, de Carys Davies

La Xènia torna al Nosaltresllegim per explicar-nos un llibre que fascina! Un llibre de vaquers i exploradors al salvatge oest? Per què no? Aquí teniu la seva ressenya d’Oest, de Carys Davies:

Oest és un llibre d’aventures, un llibre que parla de la vida, del dia a dia. Un llibre on passen moltes coses extraordinàries i quotidianes sobre, aproximadament, tres anys de la vida de diversos personatges.

John Cyrus Bellman és un home vidu amb una filla de 10 anys, la Bess. Viuen a Pennsilvània, a la seva granja i es cuiden dels animals que tenen. A en Cy fa temps que li ronda una idea pel cap: marxar a descobrir unes criatures enormes i misterioses que ha llegit que existeixen i que ningú no ha trobat.

Prepara l’equipatge que s’endurà mentre s’acomiada de la Bess. Marxarà durant més de dos anys i deixarà la nena al càrrec de la seva germana. L’estima molt i pensa que potser no és el millor per ella, però no pot resistir més seguir el seu somni. Tothom creu que aquesta expedició és una bogeria, que no existeixen aquests animals, i que millor faria quedant-se a casa. La Bess creu en ell però sap que el trobarà molt a faltar. En Cy promet que l’escriurà moltes i moltes cartes.

I ho fa, però la gran majoria no arribaran mai.

El viatge d’en Bellman és tota una aventura al salvatge Oest on es creuará amb comerciants, indis, dificultats meteorològiques i molts reptes a superar.

La vida de la Bess serà menys senzilla, se sentirà més incompresa i haurà de vigilar que alguns homes no s’aprofitin d’ella quan comenci a fer-se adolescent. Una època masclista i gens fàcil per les dones. Trobarà a faltar moltíssim el seu pare i l’esperarà amb ànsia i moltes ganes que arribin les cartes que està segura que li escriu.

Trobarà en Bellman les criatures que busca? Tornarà a casa?

Carys Davies ens presenta un llibre fresc, fàcil de llegir, amè i amb una mirada que s’allunya de les típiques pel·lícules de l’Oest. M’ha agradat precisament això, que pugui traslladar-me a aquella època i entendre una part de les seves vides, sense estereotips ni clixés.

Un petit llibre que em deixa amb ganes de més, amb ganes de saber com continuen les seves vides després de tot.

Aquí teniu els primers capítols en pdf d’aquest debut literari de Carys Davies.

Títol: Oest
Autor: Carys Davies
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Anna Llisterri
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-297-7695-9
Preu: 17,50€

Share