nosaltresllegim.cat

Títol: El secret del coratge
Autor: Geronimo Stilton
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Geronimo Stilton
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-9932-492-0
Preu: 19,95€

Amb el coratge i la constància podeu realitzar coses que van més enllà del que és imaginable
Tenzin Gyatso (1935), Dalai Lama del Tíbet

Amb aquesta cita s’acaba El secret del coratge, un dels darrers títols de Geronimo Stilton; dels que va tenir més èxit per Sant Jordi. Ell li dedica A tots els lectors que, com jo, s’han fet valents perquè, quan acabes la lectura del llibre i et planteges una mica de recompte de les coses que et fan por per mirar de superar-les, obtens La medalla del coratge i pots demostrar a tu i als altres que ets valent, valent!

No sé si em creureu si us dic que me l’he llegit tot i m’ho he passat bé, però us garanteixo que ha estat ben bé així. Sí, he volgut llegir un llibre de tapa dura de l’Stilton que no fos un Viatge per veure què és allò que hi troben nens i les nenes, nosaltres tots… Ara ja puc afirmar que, novament, estic agraïda a aquest ratolí! No només està aconseguint que una generació s’enganxi a la lectura, sinó que ara, a més, també fa que assumeixin amb més naturalitat que tenen por i que mirin de trobar fórmules per superar-la. Perquè, és clar, si Geronimo té por (diu que era “més aviat caguetes”), també és lícit que en tinguin ells, oi? I al final, quan s’ha acabat la història, el ratolí ens proposa una sèrie de jocs i fins i tot una obra de teatre! Súpercomplet, vaja!

Siguem sincers, la meva filla ja comença a tenir una edat que l’Stilton li fa mandra, però jo estic encantada d’haver-lo llegit! Ara ja no em fa por ni Nosferatu, el ratpenat, ni l’Angela Merkel! Al cap i a la fi, com diu l’Stilton, qui té por dels abusananos?

Títol: Blancaneu
Autor: Mayalen Goust
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: La lluna de paper
Pàgines: 24
ISBN: 978-84-9932-597-2
PVP: 12,95€

M’agraden els àlbums il·lustrats amb bogeria! Ja des d’abans que tingués la meva filla m’agradaven, però al seu costat aquesta passió ha crescut encara més. Així, ara puc dir que ens agraden aquests llibres amb passió gairebé malaltissa. Passem plegades moltes estones a les llibreries admirant-ne les pàgines i, quan creiem que sense aquell llibre la biblioteca de casa no estaria completa, ens el comprem.

Això precisament va passar amb la Blancaneu de Mayalen Goust. Ooooooh! És bonic, bonic! Val a dir que vam haver de fer una “operació amnèsia” perquè la Blancaneu de Disney havia esdevingut en l’imaginari de la meva filla LA Blancaneu i en aquest llibre és evident que això no és així. La trama, ja la sabeu, s’hi assembla molt, però hi ha alguns detalls diferents, d’aquells que als nens no se’ls passen per alt i t’aturen per dir-te “ep! Això no anava així!”. Superades aquestes divergències, ja ens vam poder centrar a gaudir dels nans, la princesa, el caçador (una figura amenaçadora fantàstica), la bruixa i el príncep!

Em sap greu no saber-ne més, d’il·lustració, perquè us en podria descriure millor l’estil, però feu-me cas i si el veieu en una llibreria, fullegeu-lo, jutgeu per nosaltres mateixos i compartiu aquí la vostra opinió, a veure si quedeu tan emmetzinats com jo mateixa amb aquesta poma temptadora que és aquest llibre!

Títol: El llibre de jocs de Crackòvia
Autor: Minoria Absoluta; Toni Soler
Editorial: Columna
Pàgines: 120
ISBN: 978-84-6641-476-0
Preu: 18,95€

Les emoticones acostumo a reservar-les per quan comento un post que no he escrit jo, però avui no me’n puc estar i començaré amb un

Si aneu seguint aquest Nosaltres ja sabreu que tinc una certa tirada pels llibres de la comitiva del Toni Soler. De fet, “Polònia” és dels pocs programes que miro de no perdre’m i “Crackòvia”, tot i que no m’agrada tant, el veig perquè a casa desperta el consens més absolut els dilluns havent sopat. Així doncs, aquest llibre no ens podia faltar.

El vam estrenar (no sé si dir-ne “llegir”) el diumenge passat a la tarda, quan una molt bona amiga de la  meva filla va venir a casa. Vaig treure el llibre i ens vam dividir en dos equips: el meu marit i jo, i les nenes. Ràpidament es va veure qui anava a guanyar aquella lliga i qui en quedaria cuer. Dau en mà vam començar per Les 1001 proves, un joc de taula en què queda claríssim com és de difícil séver la ralrap entre moltes altres coses! Aquí ja vam començar a fer pena, els grans! Però a l’Adivinar personajes (presentat pel Sergio Ramos) ja va ser el caos! Es nota que a l’escola “Crackòvia” arrasa perquè ens feien endevinar uns personatges d’allò més difícils: l’escopinya de l’Espanyol crackòvic, per exemple!

Per no enfonsar-nos en la misèria, els grans ho vam deixar córrer i elles s’hi van quedar una estona més… les sentíem riure a cor què vols!

Voleu un fragment del llibre, com quan comento un poemari? Doncs aquí va! Un “verset” del Sergio Ramos de “Crackòvia”:

Gana el primero que denduce, decduce, induce… el primero que acierta, vamos.

Ah, i una cosa més, mireu la faixa del llibre perquè conviden a anar al plató de “Crackòvia” durant una gravació!

Títol: Hipnofòbia
Autor: Salvador Macip
Editorial: Proa
Col·lecció: Beta
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-7588-304-5
Preu: 16,90€
Premi Carlemany per al Foment de la Lectura

No us heu preguntat mai com és que en Salvador Macip pot fer tantes coses i tan ben fetes? Sempre que veig el seu currículum em sento aclaparada… Bé, em sentia així fins que he llegit Hipnofòbia. Entre Nosaltres, crec que l’autor ha comès un gran error i ha posat al descobert l’única fórmula possible per aconseguir arribar a aquesta increïble capacitat de treball que té: no dormir! Ara ja ho sé i confio que, amb un bon entrenament, jo també podré aconseguir-ho! Amb tot -per més que no el conec personalment- en Salvador sembla una persona cordial i afable, així que potser no, que no és aquest el sistema que fa servir! Perquè els protagonistes de la novel·la, aquests superhomes que a base de no dormir poden fer  mooooooltes coses, són de tot menys afables!

I és que la novel·la va, precisament, de com el poder de la ment pot ser dominat fins a uns límits inimaginables a base de controlar els efectes del son sobre el nostre organisme. Uns efectes brutals: La bèstia que havia sortit del capoll era filla de l’abisme. El monstre engendrat pel son de la raó. Però no us en vull explicar massa, perquè la trama és d’aquelles que si n’expliques més del compte perd la gràcia. Només us diré que el Macip home de ciència hi ha deixat una empremta (Qualsevol malaltia que no se sap d’on ve s’acaba encolomant a un virus) tant o més forta que la del Macip home de lletres, que ha escampat Shakespeare o H.P. Lovecraft ara i adés (No dormis més! Macbeth assassina el son.).

Aquesta Hipnofòbia ha guanyat el Premi Carlemany per al Foment de la Lectura i em sembla una gran elecció. Penso que el plaer per la lectura s’aconsegueix, especialment entre els joves, amb novel·les com aquesta, amb molt de ritme, una trama versemblant plena d’intriga, uns personatges propers als nois i noies de casa nostra… I qui sap si després se senten també encuriosits per Shakespeare. Que sigui fructífer començar en ordre invers em sembla ben bé impossible!

Bé, us deixo que vaig a fer-me un parell de cafès ben negres, a veure si començo l’entrenament i abans de Sant Jordi ja m’he llegit totes les novetats literàries! Visca la Bibliofília!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.