Arxiu de l'autor: Montserrat Brau

Quant a Montserrat Brau

Em dic Montserrat, sóc lingüista de formació (o deformació linguística, no ho sé) i vaig néixer el dia de Sant Isidor de Sevilla, o sigui que durant els anys de carrera vaig fer vacances sempre el dia del meu aniversari. Eps, quin luxe, eh? Si teniu interès a saber-ne més, aneu entrant per aquí i ens anirem coneixent tots plegats!! Us hi espero!

La casa de la frontera, de Rafael Vallbona

Corren dies de llegir tuits. Amb una ocurrència de 140 caràcters ja ha d’estar tot dit… Potser una foto ho acaba d’il·lustrar? O un vídeo? Piu i pim pam!

Tot i que hi reconec la gràcia, per tot allò de la proximitat als fets i de la immediatesa, d’haver portat la veu a persones que normalment no tenien altaveu, confesso que en aquest entorn comunicatiu no m’hi acabo de trobar com peix a l’aigua (hauria de dir com ocell al niu?).

M’agraden més els espais amplis, on desplegar arguments i que el lector pugui endinsar-se en un tema sense la sensació d’estar davant d’un mostrari que passa d’una cosa a l’altra sense solució de continuïtat.

Sóc un d’aquests nosaltres que llegeix revistes, diaris, llibres… i llibres de ficció! Perquè, molt sovint, és en la novel·la que hi trobo noves preguntes i respostes per a les inquietuds de sempre i de les noves que em van sorgint.

I si vosaltres també sou part d’aquests nosaltres, us recomano La casa de la frontera, el darrer Premi BBVA Sant Joan. Us hi trobareu la Carme, una narradora que és més que un tuit. Ella us anirà explicant com la història recent ha anat omplint els dies de l’hostal, aquesta casa de la frontera, que la seva família ha regentat a Puigcerdà des de finals del segle XIX.

Hi he passat fred, angoixa, impotència, alegria i moltes altres vivències, en les pàgines d’aquesta casa. Els canvis que ha viscut la Cerdanya i el país sencer no han estat sempre un llit de roses, tot i que també hi hagin florit èpoques de bonança econòmica, i tot plegat queda molt ben retratat en aquesta obra costumista i d’estructura molt moderna per la gestió del temps de la narració.

Que llegint el TimeLine de segons qui hauria rigut més? Segur! Però ni de bon tros hauria conegut tanta gent que, a hores d’ara, tindria molt a explicar-nos… I és que, com diu en Rafael Vallbona al final de tot de l’obra, hi ha novel·les que les habiten les persones.

Nosaltres, feu-me cas i, entre tuit i tuit, regaleu-vos una estona per llegir una novel·la que us agradarà!

Aquí teniu les primeres pàgines del Premi Sant Joan de Rafel Vallbona en pdf.

Títol: La casa de la frontera
Autor: Rafael Vallbona
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-297-7613-3
PVP: 20,50€

Puresa (Purity), de Jonathan Franzen

puresajonathanfranzenPurity és el nom de la protagonista de la darrera obra de Jonathan Franzen, però també el títol de la pròpia novel·la, que en català Empúries ha traduït com a Puresa (Purity); això sí, respectant entre parèntesi el nom original, perquè el lector pugui veure ja des del primer moment que no es tracta només un d’aquells noms abstractes que tant agraden a l’autor de Llibertat, sinó també del nom d’un personatge.

També respecte a altres obres, més enllà del títol evocador, Franzen ho ha tornat a fer: una obra d’art! Perquè una obra d’art ha de motivar internament una mica de neguit, oi? Ens ha de fer pensar en nosaltres mateixos mentre mirem pels ulls que ha posat per a nosaltres l’artista i pensar “ai, sí!”…

Jo la vaig començar a llegir tan bon punt es va publicar i l’he acabada no fa pas massa, així que, en el camí a través d’aquestes mervelloses 773 pàgines, he tingut temps, a més, d’escoltar la ràdio, llegir diaris, fer sobretaules de Nadal… i he reflexionat sobre aquesta “puresa” que de vegades a la novel·la semblava una mica desbocada però que, ben pensat, potser es quedava curta. Perquè la Pip, que és com es fa dir la Purity, es creua amb una pila de personatges, començant per sa mare, que són d’una puresa pristina. D’aquells que, com que romanen en el seu propi temple -encara que sigui de maons-, no han tingut massa ocasió de contaminar-se. Però, ai las!, de vegades la realitat pren forma de torrent i els qui s’hi movien sense ni tocar a terra acaben ben enllotats…

Tant tu com jo ens dediquem a dir la veritat, però el més radical dels dos sóc jo. Jo tinc els pebrots de mirar-te als ulls i dir-te que la teva manera de dir veritats és inferior a la meva. Però tu agrades més. Pots ser la cara amable i pública de la veritat.

En fi, ja ho veieu, en Franzen ens torna a neguitejar… que el 2016 ens agafi confessats i llegits!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Puresa (Purity)
Autor: Jonathan Franzen
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPÚRIES NARRATIVA
Pàgines: 376
ISBN: 978-84-16367-24-5
Preu: 24€

La veu de la sirena, de Carme Riera

laveudelasirenaLlegir la Carme Riera és sempre una bona notícia, no trobeu? La seva prosa és una garantia, independentment de quin sigui el tema.

En aquesta ocasió, ja us ho avanço, és el de l’amor impossible, encarnat en la passió de La Sirena que queda prendada d’un príncep humà. Ja ho veieu, doncs: un compte que ja ens havien explicat Andersen i Walt Disney, com anuncia la protagonista en les primeres pàgines d’aquest llibre.

De fet, La donzella del mar, de Hans Christian Andersen, hi està inclòs com un opuscle, en aquesta edició, il·lustrada amb cura per Helena Pérez García.

Així doncs, l’argument no és res de nou, però la manera com s’aborda sí. Aquí la sirena és una persona més moderna, amb determinació i una bona dosi de tossuderia… De tota manera, més enllà d’aquests girs més moderns que valen la pena -versionar els clàssics sempre m’ha semblat un gran exercici pensat per al plaer dels lectors-, si us recomano que us llegiu La veu de la sirena és perquè és bonic, bonic, bonic, com una perla a punt per ser descoberta, per a joves i no tan joves. I perquè vegeu que no us enganyo, us en deixo un fragment:

Haig d’assenyalar que jo no vaig buscar un home per tenir una ànima immortal, però quan vaig enamorar-me fins a la més íntima i minúscula de les escates de la meva cua de peix i dels molls dels meus ossos de dona va néixer dins meu la necessitat absoluta de fusionar-me i confondre’m amb ell per sempre. En tenia ben bé prou amb aquest regal d’immortalitat si ell em corresponia.

Ho veieu?

Títol: La veu de la sirena
Autor: Carme Riera
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-297-7402-3
PVP: 20,90€

Algú com tu, de Xavier Bosch

algucomtuComença a ser tradició que en Xavier Bosch aparegui a la llista d’autors més venuts per Sant Jordi. No em sorprèn! Des de 2009, que va publicar Se sabrà tot, en Dani Santana ens ha portat lectura per tres Diades magnífiques.

Ara bé, en Santana s’ha acabat, ara com ara. De detectius no n’hi ha més! I doncs? Quedem els lectors orfes de Xavier Bosch? Deixarà d’aparèixer aquest gran autor entre les llistes de persones amb esquinç al canell la nit del 23 al 24 d’abril? Auguro que no!

Us ho anuncio a ple pulmó per als pocs de nosaltres que encara no n’estigueu al cas que en Xavier Bosch acaba de publicar a Planeta Algú com tu, el Premi Ramon Llull d’enguany. No tinc cap mena de dubte que serà un dels llibres del Sant Jordi (si no EL llibre), perquè quan recorrem a l’assessorament dels nostres llibreters de capçalera, si els demanem:

  • vull una novel·la romàntica…
  • busco una aventura contemporània…
  • no tindràs alguna cosa apassionada per a la meva parella?
  • m’agradaria regalar un llibre que no sigui feixuc de llegir, que enganxi!
  • vull una història de personatges amb història…
  • tens res que passi a París?
  • tinc ganes de plorar una miqueta, però sense passar-me!
  • vull una novel·la ben escrita!
  • tinc ganes de quedar com un senyor (o com una senyora!).
  • una cosa jove per llegir, gens cursi, la tens?

estic segura que la resposta serà convergent: Algú com tu.

Jo ja l’he llegida, així que començaré la conversa amb el llibreter dient “Ja m’he llegit en Bosch. Ara, què més?”. Feliç Sant Jordi!

Aquí teniu els primers capítols del llibre en pdf i la llista de Spotify del llibre:

Títol: Algú com tu
Autor: Xavier Bosch
Editorial: Planeta
Premi Ramon Llull 2015
Col·lecció: Ramon Llull
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-9708-276-1
Preu: 21,50€

Justine o les dissorts de la virtut, del Marquès de Sade

justineolesdissortsdelavirtutDe vegades, això d’agafar un llibre pensant en Nosaltresllegim et porta per camins inesperats. Per ser que a mi les obres que giren entorn del sexe (de ficció o no) no m’acaben de fer el pes, m’he trobat llegint M’agrada el sexe, No t’amago res i, ara, Justine o les dissorts de la virtut. Pas mal, no trobeu?

Bé, doncs, més enllà de reflexionar sobre els perills a què s’arriscaven els autors del XVIII i que a dia d’avui són impensables – al Marquès se’l va condemnar a quedar reclòs de per vida en un manicomi- és evident que les situacions que es plantegen en les obres contemporànies no necessàriament són més dures que les que va dibuixar Sade fa precisament 200 anys… parlant de dibuixos! L’edició a càrrec d’Albert Mestres que ens porta Proa es presenta il·lustrada amb gravats de l’època que demostren que, en temes sexuals, ben poca cosa s’ha inventat darrerament…

La novel·la ens mostra com ha estat la vida de dues germanes que, de ben jovenetes, es queden òrfenes. Una, la Juliette, opta per prostituir-se i fer-se així un camí a la vida; l’altra, la Justine, agafa la trajectòria de la virtut per mirar de dur una vida exemplar i ordenada, plena de decència i candor. Res més lluny, tanmateix, dels seus propòsits! Ben aviat comença a anar a mal borràs i la pobra Justine es troba en mans de llops de tota classe, que li faran patir les perversions sexuals més abjectes, descrites amb luxe de detall. Ja us podeu imaginar que la Virtut acaba com rosari de l’aurora… Diu el Marquès al final

Oh, vosaltres, que vessàreu llàgrimes sobre les dissorts de la Virtut (…) que pugueu treure almenys d’aquesta història, perdonant-ne els quadres potser un xic forts que ens hem vist obligats a fer servir, el mateix fruit que la senyora Lorsange! Tant de bo us pugueu convèncer amb ella que la veritable felicitat únicament es troba en el si de la Virtut i que, si amb mires que no ens pertoca aprofundir, Déu permet que sigui perseguida a la Terra, és per rescabalar-la’n al Cel amb les recompenses més falagueres.

Des del meu punt de vista, allò que m’ha interessat més de la novel·la són les reflexions filosòfiques que hi ha entre els diferents episodis pels quals passa la Justine. Hi trobem reflexions molt interessants amarades d’il·lustració que paguen molt la pena. Us en deixo una, a veure si us faig encuriosir per llegir aquesta obra:

Només el que és constant és realment bo. El que canvia perpètuament no podria pretendre el caràcter de bondat, és per això que s’ha posat la immutabilitat entre les perfeccions de l’etern. Però la virtut no està privada totalment, d’aquest caràcter: No hi ha dos pobles sobre la capa de la terra que siguin virtuosos de la mateixa manera. Per tant, la virtud no en té res, de real, de bo intrínsecament, i no mereix gens el nostre culte.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Justine o les dissorts de la virtut
Autor: Marquès de Sade
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-TELA
Traductor: Albert Mestres
Pàgines: 456
ISBN: 978-84-7588-530-8
Preu: 19,90€

El Lleopard, de Jo Nesbo

ellleopardjonesboNo he vist el Barça! No he piulat amb les #NoiesTwitterBarça. No he anat al cine. No he pres un cafè a mitja tarda. No he fet res que no fos acabar-me d’engolir El lleopard!

De fet, us escric aquest comentari quan encara me n’estic llepant els bigotis.

Addictiu, trepidant, intel·ligent… tots aquests adjectius i molts més li escauen perquè, una vegada més, Jo Nesbø ens ha preparat un guia per entrar al forat de l’infern, en Harry Hole, amb qui no valen les mitges tintes. Ja he dit en més d’una ocasió que no sóc especialment fan de la novel·la negra, però he de reconèixer que amb aquest autor faig tantes excepcions com calgui.

Això sí, quan l’he acabat l’he estat remirant una estona i em queda un retret… un GRAN retret! Resulta que la novel·la es va acabar l’any 2009… és a dir, ens han tingut 5 anys, 5, esperant per llegir-la!!!  Editors de Proa, per què hem merescut aquesta penitència? Per què? Tanmateix…

No és mai massa tard per fer una bona acció, oi?

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: El lleopard
Autor: Jo Nesbø
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Traductor: Laia Font Mateu
Pàgines: 712
ISBN: 978-84-7588-424-0
Preu: 21,90€

La vida lenta, de Josep Pla

lavidalentaFans i estudiosos de Josep Pla, si no vau fer nit a les portes de les llibreries quan va sortir a la venda La vida lenta, tal i com ho fan els militants de la lliga de l’Apple amb l’IPad de torn, és que no us imaginàveu què amagava aquest dietari.

336 pàgines de veure en Pla pel forat del pany, amb comentaris desordenats i molt breus que representen una mena de resum dels seus dies (i les seves nits) entre els ’50 i els ’60. És important tenir en compte que no és un diari ni una autobiografia… jo diria que, si fos avui, tot això serien post-its ordenats cronològicament explicant alguna idea/anècdota/situació del dia, o dels dies immediatament anteriors.

Fragments que, a més, ens presenten l’espai (Llofriu i Palafrugell especialment, però també en viatges), les persones que conformaven el seu escenari, des de la gent més propera del poble fins a il·lustres escriptors i pensadors de l’època, i la manera com treballava en els seus textos.

Els qui m’heu llegit en alguna ocasió, sabeu que normalment us recomano fervorosament la lectura dels llibres que m’han agradat… en aquest cas, tanmateix, seré una mica més prudent. Us el recomano, sí! Però només en cas que ja conegueu l’obra literària d’en Pla i ara us vingui de gust llegir-lo des d’una altra perspectiva, que m’imagino que us resultarà força sorprenent…

Us he triat un dia, a veure si us engresco!

27 de gener

Passat tot el dia al llit: llevat a les 8 del vespre. Dia agradabilíssim. Les intoxicacions de whisky són més suportables que les del millor vi del país. Mercè em fa un excel·lent sopar: una garbure, carn amb pastanagues, crema i cafè. Menjo amb gana. Solitud prodigiosa. És com viure en el son de l’Edat Mitjana. Treballo al vespre en el Barcelona – esterilitat. Mercè, a la vora del foc, em fa companyia.

 

Títol: La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964)
Autor: Josep Pla
Editorial: Destino
Col·lecció: L’ANCORA
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-9710-252-0
Preu: 21€

El senyal de la pèrdua. Escrits inèdits dels últims anys, de Maria Mercè Marçal

elsenyaldelaperduaEn aquest llibre hi ha una mica de tot: una mica de poesia de la Maria Mercè Marçal i, en menor mesura, del Pere Gimferrer; una mica d’assaig sobre creació literària; una mica més de reivindicació feminista; i, especialment, una gran dosi de reflexió sobre la vida i la mort.

L’obra es divideix en tres parts: el dietari que l’autora anava escrivint des del moment del diagnòstic del càncer fins a la mort, les cartes que li enviava a Jean-Paul Goujon (no hi ha incloses les respostes de l’autor) i l’apèndix, que és una entrevista feta per en Jordi Muñoz.

De tot plegat, el que més m’ha impressionat ha estat el dietari inicial. Uf! Quina pena més bèstia, només de pensar com va plantejar a la seva mare, a l’Heura -la seva filla- o a la seva companya Fina l’evolució de la malaltia que finalment va acabar per engolir-se-la…

És, aquest “posar per a la mort” de què l’autora parla, d’aquelles coses sobre les que un normalment no hi reflexiona, però que quan te les trobes a llibres com aquest els fantasmes es desperten tots alhora. Potser caldria recordar més sovint els versos de Vinyoli:

Cada moment és el moment de néixer
i cada instant és l’instant de morir.

Us deixo, per acabar, una nota que m’ha agradat molt:

Viure no és durar. Viure intensament un espai breu de temps pot equivaler a una vida llarga amb molts moments “buits” – aquells en què no vivim, sinó que alguna cosa ens viu d’esme, maquinalment, com en una sínia.

Títol: El senyal de la pèrdua. Escrits inèdits dels últims anys
Autor: Maria Mercè Marçal
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-9787-971-2
Preu: 18€

Exploradors, al poema! Taller de poesia amb Josep Pedrals

exploradorsalpoemaQui no ha escrit, alguna vegada, un poema? A mi em vénen ara mateix al cap els versets del Dia de la Mare o de la Revista dels Jocs Florals de quan anava a l’escola. Després va sorgir algun intent més, a les acaballes de l’adolescència, però per bé de la humanitat ràpidament vaig aparcar les temptatives… Amb tot, reconec que sempre que llegeixo poesia penso que deu ser una immensa sort, gaudir d’aquesta capacitat estètica, sintètica i energètica. Per aquesta raó, quan vaig veure Exploradors, al poema! Taller de poesia amb Josep Pedrals, vaig agafar-lo amb molt de gust.

És un llibre difícil de definir. Potser el classificaria dins de “no ficció” perquè, de fet, el que fa és anar disseccionant aspectes essencials de la poesia i il·lustrant les seves tesis amb exemples, propis o d’altres. A més, a la part de Laboratori, proposa al lector uns exercicis molt divertits per jugar una estona amb les paraules.

No us sabria dir tampoc per a quina edat és més adequat. Com que l’edita Estrella Polar vaig pensar immediatament que es tractaria d’una obra per a un públic jove, però us he de confessar que m’ho he passat força bé llegint-lo… deu ser que la crema antiarrugues funciona i a hores d’ara estic feta una criatura!

En fi, acosteu-vos-hi sense por, que hi teniu una estona de diversió intel·ligent assegurada!

La poesia es manté viva en la inquietud, està atenta
a les frisances, ve de l’amor, sovint, i va cap a on tu
vulguis si saps acompanyar-la,

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

I aquí teniu en Màrius Serra parlant-ne -cap al minut 8:30- a El Matí de Catalunya Ràdio.

Si l’escolteu des del començament també el sentireu parlar sobre Un home que se’n va, de Vicenç Villatoro i la traducció del Jo confesso a l’anglès!

Títol: Exploradors, al poema! Taller de poesia
Autor: Josep Pedrals
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Lectors avançats
Pàgines: 80
ISBN: 978-84-9057-431-7
Preu: 10,95€

En la pell de l’altre, de Maria Barbal

enlapelldelaltreSegurament quan un bon amic “llibretraficant” em va passar aquest llibre, En la pell de l’altre, s’imaginava que essent de la , per qui em deleixo quan escriu narrativa breu, i tenint com a escenari el meu barri, Poblenou, hi havia prou arguments de pes perquè m’atrapés. Amb el que potser no comptava és que aquí, al barri, hi ha hagut èpoques en què no estàvem envoltats de turistes com ara, sinó de fàbriques. I generacions i generacions de mares i filles ens hem passat el testimoni de l’avidesa per la lectura, de la passió, de la imaginació, de la metàfora… potser per crear finestres en un entorn que, quan encara se sentia la pressió franquista ben a prop, podia resultar altament hostil.

Em vaig llegir aquesta novel·la d’un glop el mateix dia que començava vacances. L’encetava a les 12 i la tancava 8 hores més tard. Escric aquest comentari el primer dia que he començat a treballar. L’he començat a les 23:10 i espero tenir-lo llest abans de les 24:00.

Sóc jo, ara, però que m’agradaria ser en la pell de l’altra. Perquè jo tinc una vida més o menys convencional: treballo, porto la nena a l’escola, dormo poc… però ai, l’altra! L’altra tenia per davant una aventura que havia de durar tots els dies destinats al lleure. Un temps que havia de ser de tot menys monòton… Definitivament, l’altra, la que marxava de vacances, tindria coses per explicar-vos delicioses sobre aquesta magnífica novel·la. Però jo, què us he de dir, jo? L’argument? Em preneu per una aixafaguitarres? Llegiu-lo a la contra!

No seré jo qui ara jutgi aquesta dona que es posa en la pell de l’altre. Us demanaria que, un cop coneguda, Nosaltres també la perdoneu.

Us en deixo el principi:

El juliol és un temps tan bo per patir o ser feliç com qualsevol altre. A les darreries de juny havia esclatat la notícia i la Isolda havia pensat: aviat tothom estarà de vacances i tindrem una treva. Però el telèfon no havia parat de sonar i, de moment, la ciutat era un cos greixós amb la pell pavimentada de llamborda o quitrà, que, a les hores fortes de la calor, dormitava amollant un baf irrespirable.

I també els primers capítols en pdf.

Títol: En la pell de l’altre
Autor: Maria Barbal
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 350
ISBN: 978-84-664-1881-2
Preu: 20€