Arxiu de l'autor: Montserrat Brau

Quant a Montserrat Brau

Em dic Montserrat, sóc lingüista de formació (o deformació linguística, no ho sé) i vaig néixer el dia de Sant Isidor de Sevilla, o sigui que durant els anys de carrera vaig fer vacances sempre el dia del meu aniversari. Eps, quin luxe, eh? Si teniu interès a saber-ne més, aneu entrant per aquí i ens anirem coneixent tots plegats!! Us hi espero!

No sóc jo qui afirma haver gaudit d’Aquesta nit digues que m’estimes, d’en Federico Moccia

Títol: Aquesta nit digues que m’estimes
Autor: Federico Moccia
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-6641-452-4
PVP: 18,90€

No, amics, això és una equivocació. Recordeu allò que en dèiem “un error d’impremta” quan anàvem a l’escola i ens trobàvem el conte corrent en el llibre de català? Doncs igual! Això és un error de blocaire, perquè tot i que el meu nom és el que apareix com a signant d’aquest post, no puc ser jo mai de la vida!

Mireu, jo sóc una dona a punt de fer-ne 40, gaudeixo amb Jaume Cabré o amb J.L. Borges, acompanyo la meva neboda al Bershka però sé que “tot allò no fa per mi”, porto la meva filla al McDonald’s màxim un cop l’any i perquè no sigui dit, prefereixo Puccini als Catarres… Així les coses, ¿com podria jo admetre, aquí, davant de tots nosaltres, que he llegit la darrera novel·la del fenomen supervendes que és Federico Moccia i, més encara, que m’he distret d’allò més? Impossible! Aquesta nit digues que m’estimes no s’ha fet per a mi! Per aquesta raó he demanat l’opinió a una amiga i em comenta això:

En aquesta novel·la trobem el Moccia que vam deixar després de Perdona, però vull casar-me amb tu, presentant-nos uns conflictes humans i sentimentals de persones adultes -queden enrere les aventures on les protagonistes no superen els 20 anys-. Es tracta d’un triangle amorós entre una noia pianista que ha abandonat l’exercici d’aquesta professió per una promesa feta in extremis després d’un greu accident del seu promès; aquest xicot, que va en cadira de rodes; i un “galán” guapo, guapo, guapo, atent, atent, atent, ric, ric, ric i catxes, catxes, catxes… Ja us podeu imaginar que al voltant hi ha una galeria de secundaris que acompanyen l’acció de tal manera que ofereixen el contrapunt quan la protagonista es troba en el dilema de si tenir una aventura amb Mr. Perfecte o seguir amb el marit paralític, fidelment avorrida.

Tot plegat és molt distret perquè, en aquesta novel·la d’alt voltatge sexual, en Moccia posa les coses fàcils perquè el lector (més aviat la lectora) es deixi anar i gaudeixi a cor què vols d’una situació morbosa i excitant… És allò que passa amb Pretty woman, que sempre que la fan per la tele és un èxit de share. Per què? Doncs perquè de vegades ens agrada La ventafocs amb una mica de sal i pebre, potser… Creieu-me, si teniu ganes de desconnectar, aquesta novel·la és la vostra!

Us ho imagineu? Jo llegint una novel·la romàntica així… calúmnies! I a sobre, corre el rumor que m’han vist al bus amb un llibre folrat amb paper gruixut i molt opac i escoltant Jenifer!! On s’és vist!

Shht! Aquí teniu el primer capítol en pdf!

El diumenge fem cuinetes… seguint en Fermí Puig

Títol: Més cuinetes
Autor: Fermí Puig
Editorial: Columna
Col·lecció: Cuina
Pàgines: 168
ISBN: 978-84-6641-416-6
Preu: 19€

Nosaltres, ens acostem -per fi!- al cap de setmana i això vol dir que tindrem temps per anar al restaurant o -maleïda crisi- per acostar-nos als fogons i preparar un àpat com cal. He de dir que per a mi cuinar no és cap suplici… al contrari! Anar al mercat a veure què farem i, després, preparar-ho amb tranquil·litat em suposa una mena d’exercici beatífic. Especialment si ho faig amb el llibre del Fermí Puig davant! Per què? Doncs perquè ell no és un cuiner dogmàtic, dels qui et fan mesurar el gingebre o l’agar agar… amb ell no hi ha ingredients “estrambòtics” que després se’t queden a l’armari fins que es moren de l’avorriment, ni receptes que requereixen un alt coneixement previ per afrontar-les amb una mica de solvència! Amb ell hi ha “bon rotllo” i improvització si s’escau; en comptes de tensió, diàleg amb el calaix de la verdura, a veure què trobem que ens faci el pes… Els qui el seguiu a El món a RAC1 ja heu anat veient (o sentint) que això que us dic és la pura veritat, oi?

Us vindria de gust, per sopar, una sopa de peix de roca amb arròs i fideus, per exemple? O una torrada d’ous a la brasa amb pernil ibèric? O, una mica més “sofis”, llamàntol amb llet de coco i verdures? No em direu que no fa venir gana només de pensar-hi!! Doncs les receptes hi són totes, junt amb algunes que al llarg d’aquests anys els oients li han fet arribar directament a en Fermí Puig perquè ell i en Jordi Basté les comentin en antena. Ara ja només cal que us engresqueu i us poseu mans als fogons!

I, per acabar aquest comentari, un dubte: si d’una novel·la, per dir que és bona, diem que enganxa, què hem de dir d’un llibre de cuina? Que alimenta? En qualsevol cas, segur que hauria de desitjar-vos que no se us enganxi res!

El Presoner del Cel: més Zafón, més Cementiri, més addicció!

Títol: El Presoner del Cel
Autor: Carlos Ruiz Zafón
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Pàgines: 490
ISBN: 978-84-9708-234-1
Preu: 22, 90€

El Zafón m’agrada. Molt! I com tots els fans estava frisant per obrir aquesta nova porta cap al Cementiri dels Llibres Oblidats, perquè quan em vaig acabar de llegir El Joc de l’Àngel em vaig quedar amb ganes de més. Si aquella em va semblar una novel·la de les que, quan la tanques, et rosega el cuquet per tornar-la a llegir, aquesta, El Presoner del Cel, és de les que et deixa amb el neguit de voler llegir la propera immediatament!

L’únic inconvenient que hi trobo a les novel·les del Carlos Ruiz Zafón és que tothom en parla i, per aquesta raó, sovint acabes sentint coses que no voldries haver sabut abans d’encetar la lectura. Per això no us n’explicaré massa: seria un sacrilegi aixafar-vos el plaer de la descoberta d’aquest llibre, però sí que us vull dir que és un nexe entre L’Ombra del Vent i El Joc de l’Àngel que et fa qüestionar fins i tot si l’ordre cronològic o l’ordre de publicació són els millors per llegir aquestes obres.

De debò, llegiu-la, llegiu-la (i passeu pel Poblenou a fer part de la ruta). Us deixo només amb una conversa…

– Protegir-me? A mi? De què?
– De la veritat, Daniel…, de la veritat.

Pagèsiques de Perejaume, un regal formidable

Títol: Pagèsiques
Autor: Perejaume
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Poesia
Pàgines: 560
ISBN: 978-84-2976-849-7
Preu: 24,90€

Vaig tenir la sort de veure fa poc una exposició a La Pedrera amb un títol sorprenent: Ai Perejaume, si veies la munió d’obres que t’envolten, no en faries cap de nova!. Es tracta d’una retrospectiva de l’autor Perejaume que romandrà oberta fins al 15 de febrer i on s’hi han recollit desenes d’obres de l’artista dels darrers vint anys.

Bé, doncs, jo crec que la meva admiració va ser tan gran que els Patges Reials (que devien passar per allà) van estar segurs que aquell era el regal que em faria més feliç per Reis i… tal dit, tal fet! El dia 6 al matí Pagèsiques m’esperava al damunt del sofà, amb un paquetet de te, unes monedes de xocolata i – sí, per què negar-ho?- una mica de carbó!

De tot això en fa tot just una setmana i ja us podeu imaginar que amb aquest poc temps no hi ha massa joc per haver-lo llegit sencer. Més si tenim en compte que és un llibre lent, que requereix una lectura pausada i reflexiva, perquè no tot “s’entén a la primera”. Amb això us vull dir que crec que aquestes Pagèsiques m’acompanyaran al llarg de 2012… Si apreta la crisi, ens quedaran els versos! Si l’economia fa perdre el sentit a les coses, l’art en donarà de nou!

Bé, us explico una mica com és el llibre: a la solapa hi llegireu “Els cinc llibres del campPagèsiques, Els arbres, Els suros, El taller i Bloc de notes-“, a la contra d’aquesta preciosa edició, la paraula “Poesia” i, a dins, delícies com aquesta. Tot vostre!

Ara vosaltres, arbres,
poematitzeu-nos.
Que sigueu, vosaltres,
autors nostres.
Aquí ens teniu
perquè -just al revés
del que és costum-
acompliu, en nosaltres,
el vostre ofici de literats.
Som-hi, doncs.

En aquest vídeo podeu veure en Perejaume parlant de Pagèsiques

Nens i nenes, nosaltres tots, posem-nos de gala per rebre Geronimo Stilton!

Títol: Sisè viatge al regne de la fantasia
Autor: Geronimo Stilton
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Geronimo Stilton
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-9932-555-2
Preu: 19,95€

Amics, avui sí que és un dia especial! En aquesta nit de Reis ens ha volgut honorar amb la seva presència l’autor més venut, admirat i estimat de la gal·làxia literària actual: Geronimo Stilton! Us deixem amb ell, no sense abans demanar-vos que sigueu bons i poseu les sabates al balcó. Aneu a dormir d’hora -però ben d’hora, ben d’hora- i apreteu els ulls si sentiu sorolls aquesta nit, que els camells d’Orient són fugissers. Espereu-vos, pareu l’orella i, sobretot, ulls clucs i silenci a la sala, que es podrien ennuagar amb les pastanagues si senten que us desperteu!

Bona nit i feliços somnis, Nosaltres!!

Hola, amics!

Us parla Stilton, Geronimo Stilton. Fa dies que vinc llegint aquest bloc de nosaltresllegim i us he de dir que m’agrada força, perquè sovint recomaneu llibres per a nens i nenes a qui agrada MOLT llegir (tant com a mi, de fet!).

Bé, doncs, en aquest dia tan especial, en què fins i tot els carrers fan olor de màgia, he volgut escriure-us per comentar-vos el meu Sisè Viatge al Regne de la Fantasia. Es tracta de la novel·la que he escrit recentment, per parlar de totes les aventures que em van passar al fons del mar, en el Regne d’Aquària. Allà les coses estaven força malament, perquè la Vermellosa -la Reina de les Reines de les Bruixes- estava a punt de crear una catàstrofe que amenaçava el Regne de la Fantasia…

Per sort vaig poder… Ups! No us ho puc dir, què vaig poder fer, perquè potser no us heu llegit el llibre, encara, i us l’espatllaria! Quin greu! Perquè ara mateix tinc d’allò més ganes de seguir-ne parlant amb vosaltres… És que, us ho confesso, quan falta poc perquè arribin els Reis em poso tan nerviós que no paro de xerrar! Vosaltres també? Si voleu, veniu al meu bloc i en parlem una mica més! Us hi espero! Paraula d’Stilton!

Que tingueu sort aquesta nit!

Geronimo Stilton

Jo ja sé quin llibre regalaré: La Guia de Vins de Catalunya 2012 per al Tió!

Títol: Guia de vins de Catalunya 2011
Autor: Sílvia Naranjo i Jordi Alcover
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Pòrtic Viure
Pàgines: 472
ISBN: 978-84-9809-195-3
Preu: 25€

Sí, és ben sabut allò que el Tió caga neules i torrons, res d’arengades, però… què passa amb el vi? Aquest és un missatge dedicat al Tió que tenim plantat a casa des de fa uns quants dies. El meu primer regal de Nadal serà per a ell.

“Estimat Tió, per què enguany no acompanyes les neules amb una Mistela Molt Vella del Masroig o amb un Panses Dolç de Garnatxa Blanca? I els torrons, què tal amb un Argila Xarel·lo Brut Nature Gran Reserva?

Ja n’hi ha prou de regals eixuts, Tió, que si volem alegria, el vi fa sang i, sobretot, fa oblidar totes les males notícies que aquest 2011 ha tingut a mal anar-nos deixant. Per què t’estimes més una ampolla de perfum, per més violetes que tingui, que no pas un Vall Llach amb aquella olor de cacau? De debò, Tió, m’interessa més un Abadal 3.9 que qualsevol regal 2.0!

Si no et fa res, al costat de les mandarines, t’hi deixaré la Guia de Vins de Catalunya 2012. Te la regalo! Ves-te-la llegint. Veuràs que hi trobaràs una gran varietat de vins i caves que et/ens faran el pes, segur! Et recomano que paris atenció a les puntuacions que els donen el Jordi i la Sílvia… ells en saben molt i així tindràs la seguretat d’encertar amb l’elecció.

Ja saps que em tens a la teva disposició per si tens la vista cansada i necessites un cop de mà amb les icones per veure amb què hem de maridar. És important que ho tinguis en compte, també, perquè per Sant Esteve farem canelons i no voldria rebre crítiques pel vi, eh?

Una abraçada amb molt d’afecte i grans esperances,

Montserrat

PD: està bé, si has d’afluixar veles per això de la crisi, al final hi trobaràs la Guia amb una setantena de cerveses catalanes… ho deixo a les teves mans!”

Moltes gràcies i Bon Nadal!

La Nit de Santa Llúcia ens deixa un Sebastià Alzamora guanyador

Això de la Nit de Santa Llúcia és sempre emocionant, i quan veus que ” la grossa” va a parar a mans d’algú  com en Sebastià Alzamora, doncs encara més!

Esperem amb ganes aquest Crim de sang, un ‘thriller’ ambientat a la Guerra Civil, així com les obres de Ramon Erra  -premi Mercè Rodoreda de contes- i d’en Marcel Riera -premi Carles Riba de poesia.

El port del nou món, novel·la històrica de la mà del mestre X. R. Trigo

Títol: El port del nou mónel port del nou món
Autor: X. R. Trigo
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 376
ISBN: 978-84-2976-854-1
Preu: 21,50 €

Fa una pila de mesos vaig parlar amb una amiga de la María Dueñas i li vaig demanar a què creia que es devia l’èxit d’El temps entre costures. Després de pensar-s’ho i d’admetre que era una pregunta capciosa, ho va resumir en dues causes:

  1. La novel·la històrica interessa, té molts adeptes, potser perquè distreu i, alhora, ens fa aprendre coses.
  2. Veure créixer un personatge enganxa, emociona i ajuda a portar el fil argumental del relat.

Bé, doncs, si compartiu aquest punt de vista, El port del nou món és la vostra novel·la per acabar l’any. La trama se situa a casa nostra (Barcelona principalment, però també Montblanc, Siurana i Empúries) durant el darrer quart del segle XV, moment en què la ciutat de Barcelona aposta per la construcció d’un port. En aquest marc hi creix en Marcel Roqueta, el fill del cap d’obres del port -un cràpula amb totes les de la llei- que aviat es fa amic del cartògraf Lluís Esquiva, un home que li farà obrir els ulls al món. La galeria de personatges restants és àmplia i ben dibuixada: el pare Cardoso -un monjo que ja en els primeres pàgines ens impressiona tant com ens neguiteja-, l’Stassi d’Alexandria -l’enginyer que rep l’encàrrec de construir el port- i molts altres, però per sobre de tot, dues dones, la Teresa i l’Asenda, molt diferents però amb un punt en comú: l’amor cap al protagonista.

Bé, no us vull explicar més la trama, perquè el que de debò és bonic és deixar-la avançar i gaudir de la multitud de detalls que s’amaguen a les pàgines. Detalls històrics ben documentats, sí, però també detalls humans que permeten als lectors confegir a base de petits bocins uns personatges rics i emotius.

Ens he seleccionat un fragment de ben avançada la novel·la, ja a la pàgina 311, però que no espatllarà el relat:

-Posar en pràctica les nostres idees és un desafiament que no sempre ens és possible, Josep.

-I, aleshores, quin sentit té tenir idees? Creia que la recerca de la felicitat era acomodar-les a la vida real, regir-nos per elles.

Per a nosaltres (dones) en tinc una altra:

Potser no sols hi ha un home nou que ha de sortir de la llum, Marcel. Potser també els pensadors com tu, que ens heu de portar cap a una nova era, heu de pensar en una dona nova, una dona més lliure, capaç de prendre les seves pròpies decisions.

Aniré més endavant, fins a la pàgina 124, per escollir la cita per tancar aquest comentari. Espero que us faci venir ganes de llegir-ne més!

Tots hem de fer un trajecte en aquesta vida. Potser a la recerca d’un somni o d’un objecte… Però, saps? Molt sovint el més real de les nostres vides, més i tot que el destí, és el trajecte que ens hi porta.

L’obra completa de Joan Margarit és un encert de lectura. 100% garantit

Títol: Tots els poemes (1975-2010)
Autor: Joan Margarit
Editorial: labutxaca
Col·lecció: labutxaca
Pàgines: 756
ISBN: 978-84-9930-387-1
Preu: 14,96 €

Nosaltres, avui ens proposo fer un experiment científic! Sí, sí! Em consta que aquest bloc el llegeix com a mínim un gran home de ciència, que comenta com a sm. Si té un momentet, li demanaré que doni fe que tot plegat s’ha fet amb garanties, que no sigui dit que fem trampes i després tot són calúmnies…

Bé, anem al gra i apliquem el mètode científic:

Observo que el futbol és el tema que més espai ocupa a la premsa general i esportiva i que, en canvi, la poesia gairebé no hi té presència. Tanmateix, observo també que en els grans moments de la vida (casaments, enterraments, aniversaris…) les persones recorrem a la poesia per acompanyar-nos.

Formulo la hipòtesi segons la qual aquesta presència massiva del futbol no respon a les preferències reals de la població, sinó a una actuació reiterada a partir de la creença que situa el futbol com un dels pocs interessos del públic. Per tant, segons la meva hipòtesi, si partissin del mateix tracte, poesia i futbol, futbol i poesia no arribarien a extrems de popularitat tan diferents.

Experimentarem amb un parell de cites, una d’en Leo Messi i l’altra d’en Joan Margarit. Les penjarem a Twitter en dos missatges separats amb el hashtag #poesiacientífica i comptarem els RT que tenen l’una i l’altra, a veure què passa… Us engresqueu a participar?

L’experiment el deixarem aquí. Nosaltres us direm les xifres perquè vosaltres mateixos en traieu conclusions i elaboreu la vostra pròpia teoria. Sí, potser sí que això no és massa científic… però fet i fet, parlem de poesia, oi?

I direu, a què ve tot això?

Doncs a què estic gaudint de Tots els poemes (1975-2010) -sí, hi són TOTS!- d’en Joan Margarit i m’esfereeixo de veure la quantitat de tertúlies que he trobat sobre el Messi i ni mig debat dedicat a aquesta edició de labutxaca, que val molt més del que costa.

Però si Tots els poemes és excepcional! Quina carrera! Quant d’art en el toc de la paraula! Quants xuts directes al cor! No us en perdeu ni el pròleg general ni el pròleg per a aquesta edició d’Estació de França: de traca i mocador! Poetes com en Margarit són, amb certesa científica, autèntiques tecles d’or.

—————————-

Finalment, la #poesiacientífica té resultats: 3-1 a favor de la lírica! No crec que sigui una mostra prou àmplia, però és bonica, eh?

La petita ciència de la salut: il·lustracions que acompanyen sermons

Títol: La petita ciència de la salut
Autor: Valentí Fuster
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Pàgines: 168
ISBN: 978-84-9708-229-7
Preu: 18,90€

Us heu sentit mai com si estiguéssiu dalt del púlpit predicant el sermó aquell tan avorrit de “has de menjar més fruita”, “esmorza una mica més”, “no mengis patates fregides abans de dinar” i, la gran estrella, “acaba’t la verdura del plat”. Oi que sí? Doncs jo ja tinc la manera de fer-ho en millors condicions: he baixat del pedestal de les mares i els pares paparres per permetre que hi pugi un gran orador i divulgador científic: en Valentí Fuster.

Aquest extraordinari i reputadíssim cardiòleg s’ha posat a la nostra pell i ha fet un llibre genial: La petita ciència de la salut. No és ni més ni menys que això: un llibre amè, il·lustrat amb uns dibuixos molt divertits, que explica amb tot luxe de detall les virtuts d’una dieta equilibrada, amb una important presència de fuites i verdures.

Però no només d’enciam i taronges viu l’home (o el nen!). Tot i que l’alimentació ocupi el gruix principal de l’obra, també tracta temes més relacionats amb la higiene (si ens donessin 1€ per cada vegada que preguntem “t’has rentat les dents?” seríem milionaris, oi?) o l’esport.

Per cert, el còmic de l’enciam és divertidíssim! A casa ha tingut gran predicament… i ens ha predisposat més l’ànim cap a les amanides, tot i que he de reconèixer que en aquest terreny “no estamos tan mal”!