Arxiu de l'autor: Montserrat Brau

Quant a Montserrat Brau

Em dic Montserrat, sóc lingüista de formació (o deformació linguística, no ho sé) i vaig néixer el dia de Sant Isidor de Sevilla, o sigui que durant els anys de carrera vaig fer vacances sempre el dia del meu aniversari. Eps, quin luxe, eh? Si teniu interès a saber-ne més, aneu entrant per aquí i ens anirem coneixent tots plegats!! Us hi espero!

La proximitat de Sant Jordi 2011 ens fa cantar, ballar, somriure… i llegir!

Hi ha tantes coses a fer i ens queda tan poc temps per fer-les, quina gran frase!

Els qui treballen per al sector editorial d’una manera o una altra la comparteixen segur. Però com que es dediquen a fer coses molt xules, com que -en el fons- la seva tasca acaba per fer-nos feliços als lectors i portar-nos hores d’aventures, bon humor, terror, amor, aprenentatge… doncs s’ho prenen molt bé!

Mireu quin lipdub més divertit que ens han penjat al YouTube!

Aquest Sant Jordi serà massa! Tindrem dos dies seguits de festa per llegir tot el que haguem acumulat el 23 d’abril… Hi haurà tantes coses a llegir i ens quedaran 48 hores per fer-les!!!

Share

Aquesta lectura ens interessa, ens complau… i la volem tenir dedicada!

Títol: Aicnàlubma
Autor: Joaquim Maria Puyal
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-6641-372-5
Preu: 23,50 €

Nosaltres, avui és d’aquells dies que jo no voldria ser jo.

És a dir, que jo no voldria ser nosaltres. Bé, està vist que no m’explico: tinc el retorvisor per veure l’aicnàlubmA completament entelat!! Però és que em pot l’emoció! Des de Grup 62 ens han fet arribar un exemplar del llibre dedicat pel Puyal “in person”, sí, sí!!

I pretenen que el sortegem entre els lectors del blog!

I se suposa que jo no puc participar-hi, perquè faria lleig allò que tot quedés a casa!

Us confesso que he estat a punt de dir que el missatger s’ha despistat, que aquí no ha arribat cap llibre, però m’arrisco a què em caiguin les dents si dic mentides i em veig massa jove per anar desdentegada pel món. Així doncs, el regalarem, sí, però amb una condició…

Si voleu rebre el llibre del Puyal dedicat a casa heu de fer-vos fans de la pàgina de Columna a Facebook i deprés dir-nos aquí que ho heu fet… Mirarem que en Quim Puyal triï quin text li fa més gràcia dels que pengeu aquí, com a comentari d’aquesta entrada, i dilluns vinent direm qui rebrà el llibre.

Per cert, si trobeu algú fan de Columna que també comenta i es diu Montserrat Brau, no sóc jo, és una cosina llunyana per part de pare 🙂

Animeu-vos, que només falta una setmana i els dies passen depressa, com les ambulàncies!

————————-

Finalment, el llibre anirà a parar a mans de l’Anna… Qui sap, tanmateix, si el paquet arribarà a correus!

Bromes a banda, moltes felicitats, Anna!!

Aquesta lectura ens interessa, ens complau… i la volem tenir dedicada!
Nosaltres, avui és d’aquells dies que jo no voldria ser jo. És a dir, que jo no voldria ser nosaltres. Bé, està vist que no m’explico: tinc el retorvisor per veure l’aicnàlubmA completament entelat!!
Però és que em pot l’emoció! Des de Grup 62 ens han fet arribar un exemplar del llibre dedicat pel Puyal “in person”, sí, sí!!
I pretenen que el sortegem entre els lectors del blog!
I se suposa que jo no puc participar-hi, perquè faria lleig allò que tot quedés a casa!
Us confesso que he estat a punt de dir que el missatger s’ha despistat, que aquí no ha arribat cap llibre, però m’arrisco a què em caiguin les dents si dic mentides i em veig massa jove per anar desdentegada pel món. Així doncs, el regalarem, sí, però amb una condició…
Si voleu rebre el llibre del Puyal dedicat a casa heu de fer-vos fans de la pàgina de Columna al Facebook http://www.facebook.com/ColumnaEdicions i deprés dir-nos aquí que ho heu fet… Mirarem que en Quim Puyal triï quin text li fa més gràcia dels que pengeu aquí, com a comentari d’aquesta entrada, i dilluns vinent direm qui rebrà el llibre.
Per cert, si trobeu algú fan de Columna, que també comenta i es diu Montserrat Brau, no sóc jo, és una cosina llunyana per part de pare 🙂
Animeu-vos, que només falta una setmana i els dies passen depressa, com les ambulàncies!
Share

No és una ambulància vista pel retrovisor, és un llibre cifíngam

Títol: Aicnàlubma
Autor: Joaquim Maria Puyal
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-6641-372-5
Preu: 23,50 €

En Puyal és un professional d’aquells que n’hi caben pocs en un kilo. Quan va presentar aicnàlubmA vaig pensar “aquest caurà” perquè la comunicació massiva era allò que més m’interessava de la carrera de Lingüística i és precisament d’una part d’aquest tema del que tracta l’obra. Vaig tenir la sort de ser alumna d’alguns professors que apareixen esmentats en el llibre (en Sebastià Serrano i en Jesús Tusón) i em van encomanar l’interès per l’anàlisi del missatge, del canal, de l’entorn… Potser és per això que ara no sé ben bé ni per on començar! Veig tantes coses a dir i totes amb substància. Perquè si alguna cosa té aquest llibre és precisament això, substància! Massa per a un sol comentari, potser!! Crec que és el primer cop, estimats nosaltres, que no sé per on començar… Així doncs, deixeu-me que només copiï alguns fragments escampats per l’obra, sense vocació de ser exhaustius, però sí amb voluntat d’oferir-vos una cullerada d’aquest brou d’idees…

Aquest discurs (referint-se al llibre) tracta de la praxi mediàtica, en faig una exposició crítica i l’acompanyo amb exemples. (…) Aquest és un llibre crític amb la praxi mediàtica i jo hi poso exemple d’aquí i d’allà, d’això i d’allò, del que no m’acaba de semblar bé i del que està malament. Sovint dic noms i cognoms de persones, de diaris, d’emissores, de grups. I també assenyalo poders…

De vegades, per poder lluir un determinat nombre de “followers”, farcim l’antena de missatges sense substància. Siguem sincers, només volem que ens cliquin. Correm a la recerca del clic darrere la pastanaga d’una viralitat que podríem aprofitar millor.

Ens calen intruments útils a favor d’una televisió de més qualitat perquè no serveix de gran cosa la tecnologia d’última generació si no se’n fa un ús responsable, pensant en els interssos del conjunt dels éssers humans.

Una persona que no pensa és un animal racional que no raona. Una pesona que no pensi, no és una persona.

Jo estic enamorat de la televisió. I ho estaré sempre. Però el meu desacord, ara ja absolut, amb la manera com l’han feta evolucionar ens ha portat al divorci. És l’única raó per la que no hi treballo, des de fa prop de vint anys.

He pensat deixar-li aquest excel·lent llibre a en Jordi. Ell, que és un gran lector de no-ficció, segur en gaudirà i sabrà escriure’n un comentari més ordenat que no pas el meu. Abans de fer-li el préstec, però, vaig a treure els plecs de totes les pàgines que he anat assenyalant…  Perdoneu, us he de deixar perquè això em portarà molta feina.

Share

Albert Manent, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Avui a les notícies he vist que li havia estat concedit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a l’Albert Manent. Us dic amb franquesa que no en conec l’obra, així que he estat buscant una mica per la xarxa a veure què trobava. M’ha agradat aquest poema:

AURORA DE LA MORT
No tinc memòria d’albes, arcàngel de la neu,
se m’esborra la sang, m’inunda un lleu
destí de somnis tèrbols i un trèmul vent m’esguarda.
I duc un estendard fet de basarda,
on senyoreja, amb glòria estranya i mig velada,
la mort, com un falcó d’aspra volada.

Per cert, m’ha alegrat veure que totes les pàgines trigaven força més que no és habitual a carregar-se… Tindrem tots plegats algun interès per la literatura? Quin gran pensament abans d’anar a dormir!

Albert Manent a TV3

Share

El Mourinho és un drac per al Barça?

Títol: Sant Jordi i un equip de llegenda
Autor: Diversos autors
Editorial: Estrella polar
Col·lecció: Barça Toons
Pàgines: 32
ISBN: 978-84-92671-54-0
Preu: 9,95

Com que després, per Sant Jordi, a casa ens vénen les presses i no tenim temps ni de ser crítics, he demanat als amics d’Estrella Polar que em diguessin algun llibre d’aquells “estrella” perquè li pugui regalar a la meva filla el proper 23 d’abril i així ens ho mirem amb calma. I no s’han limitat a parlar-me’n, no. Me l’han enviat! Es tracta de Sant Jordi i un equip de llegenda. És xulíssim!

Els de Barça Toons han passat la llegenda de Sant Jordi pel “turmix” i s’han empescat un drac que menja pilotes i títols al bell mig del Camp Nou. Per sort, en Guardiola i els seus jugadors se les empesquen per resoldre el problema i tot acaba com una rosa (blava i grana).

Els dibuixos són simpàtics i el text encertat o sigui que, tot i que per edat crec que la meva filla ja ha d’aspirar a textos més llargs, ara que està en plena fase col·leccionista de cromos de la Lliga segur que li farà patxoca! De fet, us el recomano per a nens i nenes.  És divertit de llegir i fins i tot d’endevinar els noms dels jugadors que hi surten!

El comentari maliciós que ha donat lloc al títol és, doncs, cosa estrictament meva. Estimats nosaltres, ja vau veure quan vaig llegir el llibre del Piqué que sóc culé fins al moll de l’os i no m’he pogut estar d’imaginar-me aquest drac encarnat en un entrenador ben conegut, “un drac malèfic que no podia suportar que el futbol fes feliç la gent”…

Share

Promet-me que seràs lliure… i que menjarem crema cremada

Títol: Promet-me que seràs lliure
Autor: Jordi Molist
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [880]
Pàgines: 784
ISBN: 978-84-6641-375-6
Preu: 22,50 €

Amics Nosaltres, demà a la nit celebrarem Sant Josep. Sí, ja sé que la data oficial és dissabte, però posar d’acord els germans no sempre és fàcil…

Bé, aquest no és lloc de parlar de com fem la crema -és una llàstima que no es pugui fer amb la Lékué, perquè podríem tenir tema, eh?-, sinó de llibres i és precisament per això que us explico tot aquest preàmbul sobre Sant Josep. Com que hi ha convidada, ahir vaig  passar per la llibreria per tenir un detall amb mon pare. Descartats els llibres del Barça, perquè fins que no haguem guanyat la Champions val més no alterar-li el cor, he optat per la novel·la històrica. Les prestatgeries en van plenes, perquè sembla que aquest gènere torna a estar de moda (si és que havia deixat d’estar-ne). Després de badar una bona estona, finalment vaig decantar-me per Promet-me que seràs lliure, la novetat d’en Jordi Molist.

Em va cridar l’atenció el subtítol: de Llafranc a Roma passant per Barcelona: el viatge del fill d’un pescador cap a la llibertat. Com que Llafranc li agrada, em vaig engrescar a llegir la contra Un relat acuradament documentat que ens parla de l’amor, la venjança, la por, el coratge i els llibres. No hi falta de res per ser un llibre ben entretingut, oi? I sense assassinats per resoldre (a mon pare no li agrada gens, la novel·la negra)!!

Bé, doncs, vaig demanar que me l’emboliquessin ben maco (entre nosaltres, vaig haver de comprar paper i embolicar-lo després a casa perquè massa maco no va quedar) i ara només falta que la néta hi afegeixi un dibuixet perquè quedi rodó. Ja no crec que quedi tan bé el seu comentari. Més ben dit, ni bé ni malament, perquè segur que no el farà… Així doncs, si algú de nosaltres se l’acaba llegint, que ens ho expliqui, eh?

Per cert, teniu pensat celebrar Sant Josep amb regalets o amb crema (o amb totes dues coses)? Regalareu algun llibre? La fareu amb ou o de sobre?

Share

Heu jugat a parlar mai de ludolingüística?

Títol: Verbàlia 2.0.
Autor: Màrius Serra
Editorial: Empúries
Col·lecció: Biblioteca Universal Empúries
Pàgines: 624
ISBN: 978-84-9787-676-6
PVP: 23,03€

Fa avui tot just tres setmanes. Agafo el Verbàlia 2.0 d’en Màrius Serra. Pesa. Són 623 pàgines de lletra petita… Penso que en faré una lectura parcial per fer-vos-en el comentari i ho deixarem córrer. Segueixo en Màrius per la ràdio (si és bo, és l’enigmàrius, ja ho sabeu) però tantes pàgines de no ficció admeto que em fan una mica de mandra. Llegeixo la contra i per primera vegada vull ser obedient amb el que indica “Obriu aquest llibre per qualsevol pàgina i llegiu-ne quatre ratlles. Us costarà tancar-lo“.

I fins aquí us ho puc explicar com a seqüència, perquè ja no recordo quines van ser les quatre primeres ratlles que vaig llegir; em penso que era aquest acròstic

forta pictòrica Matèria
Impregnada
d’una Refractibilitat
cOngestionant

D’aquí vaig saltar a un altre joc, aquest cop amb falsos derivats

Homes i dones rebutgem la broma
Dels hòrrids masculins i femenins!
El sexe i el llenguatge són sublims;
Si fent l’amor no hem de ser mai mesquins,
Tampoc no hem de ser un plom usant la ploma.

I, ja ho veieu, com que no és cap plom, en Màrius, m’hi vaig enganxar i l’he llegit de cap a peus. Més ben dit, de peus a cap, perquè l’he acabat, precisament, per la introducció i el pròleg (redactat l’any passat expressament per a aquesta edició revisada).

Us asseguro que m’ho he passat molt bé. Ara mateix són incapaç de recordar quina és la diferència entre un logogrif i un descart (per citar només un parell d’exemples de mots absolutament nous per a mi que he descobert gràcies a aquest llibre) però segur que no oblidaré en molt de temps les bones estones que he passat a Verbàlia.

Share

Em toco els ullals i tinc por… Llegir El Prodigi té aquestes conseqüències!

Títol: El prodigi
Autor: Gerard Guix
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’Illa del Temps
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-9932-355-8
Preu: 14,96€

Nosaltres, ja veieu que fa dies que no escric cap comentari llarg. Podria dir que ha estat perquè aquest bloc va tan bé que sou molts els lectors que us engresqueu a fer-nos arribar els comentaris i llavors la meva veu ja no és estrictament necessària, però això seria només parcialment cert. La crua realitat és que m’he llegit El Prodigi i m’he quedat “acollonida” (disculpeu, però és precisament així)!

Bromes a banda, aquesta novel·la d’en Gerard Guix et deixa el cos alterat…  És una novel·la crossover – en podem gaudir joves i adults -, que explica la història d’un noi que es diu Axel. Arrel del divorci dels seus pares, ell arriba a Barcelona (a Gràcia) i s’hi instal·la amb la mare. El to inquietant apareix ben aviat i, a mesura que avança la novel·la, no només no ens deixa sinó que va a més, fins que al final… ai, al final!

Li he jurat i perjurat a la meva neboda que no us n’explicaria ni un bri de més, però de ganes me’n moro!! Només us faré, tanmateix, una recomanació abans d’acomiadar-me: no el comenceu si teniu compromisos per davant; és possible que quedeu garratibats! I si no em creieu, mireu-vos aquest vídeo o passeu pel Facebook d’El Prodigi!

Share

L’Amor, ai, l’amor!

Títol: L’Amor
Autor: Paulo Coelho
Editorial: Proa
Col·lecció: Fora Col·lecció [Núm 0 ]
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-7588-213-0
PVP: 11,95€

Catorze de febrer! Quan jo era petita sentia una cançoneta per la ràdio que deia “hoy es el día, de los enamorados”… encara me’n recordo! Ara missatges similars ens arriben per tot arreu, tot l’any, perquè està vist que això de l’amor ajuda a superar molts tràngols i, en un dia com ahir, encara més. Sembla que els angelets ens puguin enforquillar a qualsevol cantonada!

Ah, les sagetes de l’amor, com són de complicades…  Costa apuntar bé, eh? De vegades, els tímids es queixen que un cop han fixat l’objectiu les paraules no acaben de sortir amb fluïdesa i, ja se sap, l’arc no es pot mantenir tensat massa estona perquè espatlla la punteria: cal apuntar, decidir-se i encertar al cor. En aquest pas intermig, les frases d’amor que recull L’amor, de Paulo Coelho, poden ser una gran ajuda.

Aquest autor ha donat material no només per fer un llibre de 128 pàgines, no; ha donat per a una enciclopèdia! Aquí teniu les millors, agrupades i llestes per acompanyar qualsevol circumstància.

I com que sempre us dic “estimats nosaltres”, ara em permeto deixar-vos amb aquesta cita:

L’amor és l’essència de la vida. Jo afegiria que la lectura compartida amb nosaltres també…

“Quan estimes, totes les coses tenen més sentit”, L’Alquimista.

Share

9 guardons per a Pa negre!!

Títol: Pa negre
Autor: Emili Teixidor
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 832 ]
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-664-0374-0
PVP: 22,50€

Millor pel·lícula, millor director i millor guió adaptat són només tres dels nou guardons que ha aconseguit aquesta adaptació per al cinema de la novel·la homònima d’Emili Teixidor, de la qual n’hem parlat diverses vegades aquí al nosaltres (vegeu Els convidats, Divendres estrenen…, Oh, quina…, La guanyadora…).

A hores d’ara, a TV3 encara no han penjat cap vídeo dels lliuraments, però estarem al cas per il·lustrar aquest comentari que ens fa tan i tan feliços!!

Si voleu més informació, podeu llegir aquestes notícies a El Periódico o al 3cat24.

Us deixem amb el tràiler oficial en català i unes declaracions dels premiats.

Share