Arxiu de l'autor: Nosaltresllegim.cat

Quant a Nosaltresllegim.cat

Sóc en Martí Bou, l'administrador i editor del Nosaltresllegim.cat · · · Sóc periodista de formació i vaig estudiar a l'escola Nausica, a l'institut Montserrat i a Blanquerna. Com us heu quedat? Doncs jo m'he quedat amb una feina fantàstica, que és la de portar el Nosaltres! I vosaltres, llegiu? Sigueu part del Nosaltres!

El llegat dels espies, de John Le Carré

En Lluís torna al Nosaltres poc després d’explicar-nos l’experiència que va suposar per ell el documental que es va projectar fa no gaire als cinemes sobre John Le Carré, l’autor que es va inventar un gènere literari: la novel·la d’espies.

Aquí el teniu parlant-nos de El llegat dels espies, l’últim llibre de Le Carré:

El llegat dels espies és la nova novel·la de John Le Carré. Com ja vam explicar fa uns dies, la seva publicació ha estat un autèntic esdeveniment editorial: per la fama del seu autor; per la possibilitat que, segons ell mateix ha suggerit, sigui la seva última obra publicada; i pel retorn dels personatges i ambients de la guerra freda que van contribuir al prestigi de Le Carré i que han fascinat tants lectors durant els últims cinquanta anys. La novel·la es correspon a les expectatives creades? Rotundament, sí.

El plantejament de El llegat dels espies és certament original. Peter Guillam, antic espia del Servei Secret Britànic que vam conèixer a L’espia que va tornava del fred, es veu forçat a retornar a Londres per aclarir aspectes ocults d’una operació duta a terme en el Berlín dels anys seixanta que va deixar danys col·laterals. Com “fantasmes shakespereans”, els fills de les víctimes d’aquella operació tornen per acusar els serveis secrets i els espies que hi van participar. Guillam es veurà forçat a buscar en els pous més profunds de la seva memòria, a desvetllar secrets mai confessats, a defensar-se dels buròcrates actuals que el volen com a cap de turc; en definitiva, a reivindicar el seu llegat com a espia britànic.

La novel·la és un nou exemple de les qualitats de John Le Carré. Primer, una narració de gran qualitat, trepidant, capaç de reflectir la tensió de les situacions i els personatges amb gran sensibilitat literària (el capítol sobre la fugida de l’Alemanya Oriental, per exemple, és magnífic). Segon, un context i una visió de l’espionatge realista: els personatges buiden bústies mortes a Kiev o s’intercanvien informació sense parlar-se a la costa búlgara del Mar Negre, en oposició, per exemple, als gadgets i acrobàcies de l’altre gran espia literari britànic del segle XX, James Bond (de fet, el salvament cinematogràfic del personatge de Bond, a partir de Casino Royale, s’ha basat en aproximar-se marcadament cap als models de Le Carré). Tercer, uns personatges profunds, amb dimensió humana, i a la vegada engranatges involuntaris d’uns sistemes que ells no controlen. Finalment, el tracte al lector com una persona intel·ligent, amb una administració mesurada de la informació, i geni en l’ús de l’el·lipsi, les descripcions amb només un mínims tocs contextuals, i la ironia -“Ha reservat una taula. Porta faldilla.”

Però, a més de les virtuts habituals, El llegat dels espies, ofereix encara una gran cirereta. El retrobament amb els personatges del passat literari de Le Carré (Peter Guilam, però també George Smiley i Alec Leamas) esdevé una excusa per revisitar el passat, mirar-lo amb ulls nous, i preguntar-se quin és llegat d’aquesta professió en què, en paraules de Smiley, “no es cobra gaire, i les carreres tendeixen a interrompre’s. Però sí que trobem que és una feina important, sempre que el que importi sigui el fi, i no tant els mitjans.” Com respondre les noves generacions que denuncien els excessos dels seus veterans?

Les novel·les de Le Carré abunden en dobles jocs de miralls, també a El llegat dels espies. Però, en aquest llibre, potser n’hi ha un d’ocult i de més real que mai. El 2015 Adam Sisman va publicar una biografia de Le Carré que, a l’inici fou inicialment autoritzada, no va satisfer el biografiat per les ombres que projectava sobre alguns episodis del seu passat. Un any després, Le Carré va publicar les seves memòries, Volar en cercles, escrites de la seva pròpia mà. I ara arriba El llegat dels espies, en què el personatge protagonista es defensa de les acusacions de les noves generacions sobre un passat que ells no van viure. Potser Peter Guillam en defensa d’El llegat dels espies és, en el fons, John Le Carré en defensa de la seva trajectòria?

El llegat dels espies no és només un retorn de Le Carré als personatges i ambients que el van convertir en autor d’èxit i de culte, és també una reivindicació, totalment reeixida, del conjunt de la seva obra. El llegat dels espies és el llegat de John Le Carré.

Aquí podeu començar a llegir els primers capítols en pdf del nou llibre de Le Carré.

Títol: El llegat dels espies
Autor: John le Carré
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Laia Font Mateu
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-297-7639-3
Preu: 21,50€

Share

Alejandro Palomas ens explica el seu llibre ‘Un amor’

Avui és un dia meravellós pel Nosaltresllegim! I és que, si bé demanem sovint textos a autors perquè ens expliquin de què van els seus llibres, poques vegades tenim l’oportunitat de poder publicar aquesta mena d’escrits el dia que surten els seus llibres. I si a sobre és el Premi Nadal…

El nostre estimadíssim Alejandro Palomas ens explica el seu Premi Nadal: Un amor.

“Un amor” és la història de l’amor en les múltiples versions i veus –l’amor amant, l’amor germà, l’amor de fill, l’amor de mare, l’amor esgotat, el que neix, l’inventat-, i és també allò que no es diu, allò que només es pot escriure o llegir, perquè si es diu, si ens sentim dient-ho, potser es converteix en veritat i toca aleshores revisitar zones del passat i del present més íntim, que ningú no coneix. Aquest és un viatge de vida en vena, intens, sense retorn, a allò que és més nostre: no és, per tant, la història d’UN amor, sinó la història de l’amor.

El casament de l’Emma –la mitjana dels tres germans- i l’aniversari de l’Amàlia, la seva mare, són, casualment, el mateix dia de primavera i l’alegria de la celebració és, doncs, doble. Tot i això, després de mesos immersos en els preparatius per a l’ocasió, una trucada telefònica cau com una bomba i estripa, la nit abans, l’harmonia familiar.

Durant les 24 hores següents, l’Emma i la resta de la família intentaran ocultar per tots els mitjans a l’Amàlia una veritat el contingut de la qual pot arribar a ser devastador, no només per ella, sinó també per al fràgil equilibri de la unitat familiar.

Comèdia, drama, intensitat familiar, humor hilarant… Un amor és entrar en el “Món Amàlia” per la porta gran i formar part en primera persona d’un viatge a allò més silenciat de la naturalesa humana: el viatge sense retorn a una veritat que no sempre ens deixa indemnes.

Però alerta: Sovint, la veritat, tan temuda sempre, és més bella que no ens pensem. I té veu pròpia. “Un amor” invoca un idil·li: el d’un autor amb el seu lector/a, per tal que la companyia, mentre descobrim junts aquesta veritat, sigui bona. I el viatge, únic.

I irrepetible.

Sempre.

MOLTÍSSIMES GRÀCIES, Alejandro, pel teu escrit. Enhorabona per aquest merescudíssim Premi Nadal i tota la sort del món! De tot cor, de part de part de tots Nosaltres!

En aquest “Món Amàlia”, no ho oblideu, hi ha Una mare adorable i Un gos meravellós que ja han format part del Nosaltresllegim.

Aquí teniu els primers capítols en pdf d’aquest Un amor de l’Alejandro Palomas.

Títol: Un amor
Autor: Alejandro Palomas
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Premis: Premi Nadal 2018
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-664-2352-6
Preu: 20,50€

 

Share

El foc invisible, de Javier Sierra

La novel·la de Javier Sierra va ser el premi planeta 2017 i com a tal fa honor a aquest premi amb aquesta meravellosa novel·la esotèrica.

El protagonista es el David Salas, un lingüista a Dublín, que va començar a dedicar-se a aquesta professió gracies al seu avi matern que li va transmetre l’amor per les paraules.

En David viu ancorat a la feina i és la seva companya de treball, la Susan, qui li fa veure que ha de viure la vida i l’incita, el convida, a que viatgi amb ella a Madrid a explorar les seves arrels familiars amb la col·laboració de la seva mare, la Gloria.

La novel·la desprèn molt de misteri i amb unes descripcions que et fa ser allà mateix!

Quan en David arriba a Madrid, principalment a la recerca d’un llibre, es troba amb la Victoria Goodman, una vella amiga de la família i la seva misteriosa ajudant, la Paula, que és historiadora de l’art. És amb ella amb qui es veu involucrat en un conjunt de misteris espirituals i metafísics en una aventura que us deixarà amb ganes de no parar de llegir fins al final!

L’art, la literatura, el coneixements i les inquietuds dels personatges, combinat amb l’estima per Barcelona i Madrid, fan d’aquest llibre una trama perfecta i un autèntic llibre de Javier Sierra.

Inconfusible!

Títol: El foc invisible
Autor: Javier Sierra
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 480
ISBN: 978-84-9708-236-5
Preu: 21,90€

Share

Laia Vicens i Xavi Tedó ens expliquen el seu llibre ‘Operació urnes’

És un dels fenòmens editorials de l’any passat. Havia de ser un dels llibres del Nadal i s’ha convertit en un dels llibres de l’any. Al Nosaltres hem contactat amb els autors de Operació urnes perquè ens expliquin el llibre. I la Laia Vicens i en Xavi Tedó ens responen a unes quantes preguntes.

Els hem preguntat «d’on surt, com hi arribeu, com el feu, com decidiu fer un llibre d’això. Quan decidiu que això té un llibre, com ho feu de forma simultània mentre esteu treballant al diari, qui us empeny,… (…) I sobretot, com heu viscut vosaltres aquest Operació urnes

I això és el que ens expliquen la Laia Vicens i en Xavi Tedó:

El dia 2 publiquem un article al diari que és el més llegit de la història de l’ARA des de la seva fundació el 2010 on expliquem resumidament com es va portar a terme l’operació urnes i el cervell de l’operatiu es posa en contacte amb nosaltres. El cervell de l’operació vol saber d’on hem obtingut la informació.

Diferents editorials i productores es posen en contacte amb nosaltres i quan el cap de l’operatiu ens diu que parlarà sempre i quan es respecti el seu anonimat decidim impulsar el llibre.

El llibre explica com es porta  a terme l’operatiu. Qui compra les urnes, on es fa la compra, on es porten en un primer moment i com es distribueixen posteriorment a Catalunya. Parlem de la xarxa clandestina que va fer possible que l’1-O hi haguessin urnes a tots els col·legis electorals parlant amb els caps de l’operatiu i amb persones que van tenir-ne a casa o al cotxe els darrers dies. És un llibre que posa en relleu l’auto-organització popular: com gent anònima va assumir la responsabilitat de liderar el referèndum per la persecució a la que es veia sotmesa el Govern.

El llibre permet descobrir quines són les claus de l’èxit per realitzar una operació d’aquesta envergadura davant l’oposició d’un estat.

L’èxit del llibre rau en què som els únics que hem parlat amb el cervell de l’operatiu, que coneixen poquíssimes persones. De fet, hi ha membres del Govern que encara no saben qui és.

El que no ens pensàvem pas és que en quatre setmanes arribaríem a les cinc edicions. La mateixa editorial està sorpresa perquè és un èxit sense precedents. Un llibre que va sortir a finals de novembre s’ha situat entre els  més venuts del 2017. Aquest inesperat èxit ha fet que costés trobar-lo a les llibreries, però ara ja és més fàcil trobar-lo.

El fet de ser periodistes dóna un rigor a l’obra perquè ens hem limitat a explicar els fets sense opinar, sense fer judicis, a relatar amb el màxim de detalls com va funcionar l’engranatge que va ser capaç de burlar els aparells de l’estat. La principal dificultat ha estat compaginar la realització del llibre amb el dia a dia a la secció de política perquè vam tenir només un mes per fer-lo i l’actualitat no donava treva amb la proclamació de la república, els empresonaments i l’aplicació del 155.

El llibre és un homenatge als milers de persones que van participar en l’operatiu perquè la gent pogués votar l’1-O i que ho tornarien a fer si calgués, de nou. Un tribut als catalans i catalanes que es van arriscar en defensa de la democràcia, tot i saber que s’enfrontaven -com estem veient- a la intransigència de l’estat.

Moltes gràcies pel vostre escrit, Laia i Xavi!

Sempre que vulgueu, tindreu les portes obertes del Nosaltresllegim!

Títol: Operació urnes
Autor: Xavier Tedó Gratacós | Laia Vicens Estaran
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-297-7554-9
PVP: 15,90€

Share

El primer capítol i el booktràiler d’Origen, de Dan Brown

Ja fa uns quants dies que es va fer públic el booktràiler -ja ho sabeu, com un tràiler de pel·lícula, però per un llibre!- de la pròxima novel·la de Dan Brown, Origen.

I aquí el teniu: després de Roma i El Vaticà, París, Washington i Florència, el professor Robert Langdon arriba a Barcelona! El nostre doctor en simbologia preferit passarà -segur, això ho sabem segur- per Montserrat, la Pedrera, la Sagrada Família i molts altres llocs!!

Aqui teniu el booktràiler. A veure què us sembla!

Aquí teniu els primers capítols per començar a llegir!

Aquí teniu la sinopsi del llibre. I promet!!

En Robert Langdon, professor de simbologia i iconografia religiosa de la Univeristat de Harvard, va fins al museu Guggenheim de Bilbao on es farà un anunci transcendental que «canviarà per sempre com entenem la ciència». L’amfitrió de la vetllada és l’Edmond Kirsch, un jove multimilionari convertit en figura de renom mundial arran dels seus visionaris invents tecnològics i prediccions arriscades. En Kirsch, un dels alumnes més brillants que va tenir en Langdon, es disposa a revelar un descobriment extraordinari que donarà resposta a les dues preguntes que han obssesionat la humanitat des del principi dels temps.

D’on venim? A on anem?

Durant la presentació, perfectament orquestrada per l’Edmond Kirsch i la directora del museu, l’Ambra Vidal, es desencadena un caos davant la mirada atònita dels nombrosos convidats i els milions d’espectadors de tot el món. Davant la imminent  amenaça que la troballa es perdi per sempre, en Langdon i l’Ambra han de fugir desesperadament a Barcelona i començar una carrera  contrarellotge per localitzar la críptica contrasenya que els donarà accés al revolucionari secret d’en Kirsch.

Perseguits per un enemic turmentat i perillós, el poder del qual sembla provenir directament del mateix Palau Reial de Madrid, en Langdon i l’Ambra descobriran els episodis més obscurs de la història i l’extremisme religiós. Seguint un rastre de pistes format per obres d’art modern i símbols enigmàtics, disposaran de poques hores per intentar desvelar la investigació d’en Kirsch i la seva colpidora revelació sobre l’origen i el destí de la Humanitat.

La història d’Origen es desenvolupa íntegrament a Espanya, on Robert Langdon recorrerà Bilbao, Madrid i Sevilla, a més de Barcelona. Amb l’autor d’ El codi Da Vinci, els lectors visitaran llocs tan emblemàtics com el Museu Guggenheim Bilbao, el Palau Reial de Madrid, la Casa Milà (la Pedrera), la Sagrada Família, el monestir de Montserrat o la catedral de Sevilla.

Com ja va passar amb París a El codi Da Vinci, amb Roma a Àngels i dimonis o amb Florència a Inferno, els escenaris de les novel·les de Dan Brown sempre han estat un element clau en les seves trames.

Què us sembla? Bona pinta!!

Serà emocionant llegir les aventures de Robert Langdon -tot imaginant-nos la cara de Tom Hanks- pel Passeig de Gràcia, oi?

Al Nosaltresllegim intentarem explicar-vos-ho tot i més d’un llibre del qual ens arriba la informació de manera moooolt i molt reservada!! I és que de moment, no sabem gaire més que el que hem pogut anar trobant a la xarxa…

Però us ho assegurem: tot el que surti, us ho explicarà Nosaltresllegim!

Si voleu repassar els nostres posts sobre Dan Brown,

i

Més Dan Brown? Més Dan Brown!

Share

Una tarda amb John Le Carré. Arriba El Llegat dels espies

En Lluís, fan acèrrim de l’obra de John le Carré, espera amb delit l’arribada d’El llegat dels espies.

La setmana que ve es posarà a la venda la traducció catalana del nou llibre de John Le Carré, El llegat dels espies. Encara que no l’hàgim llegida, podem anticipar ja que ens satisfarà completament. Ho sabem perquè John Le Carré és un geni, perquè no hem llegit mai cap llibre seu que no ens hagi absorbit i, sobretot en el cas concret d’aquesta novel·la, perquè vam assistir-ne a la presentació, el setembre passat, en un auditori de Londres.

El Nosaltresllegim ens paga viatges culturals per Europa? No exactament: la presentació de A legacy of spies (el seu títol original), fou retransmesa en directe per cinemes de tot el món, incloent-hi dues sales a Barcelona. L’acte va incloure una conferència de l’autor i una conversa amb un periodista amic. La sala estava plena a vessar.

La conferència fou simplement magnífica. Le Carré hi va explicar la gènesi del seu nou llibre, on recupera personatges de les seves novel·les ambientades en la guerra freda. Els espies estan ja retirats, però les conseqüències reviscolades d’una tèrbola operació a finals dels anys 50 (narrada a L’espia que tornava del fred), els faran tornar a l’activitat.

La mirada cap al passat va permetre a Le Carré construir la conferència com un joc de miralls que combinava els detalls de la seva vida com a espia i escriptor i de la seva obra. La constatació d’haver viscut en l’època daurada de l’espionatge, abans que el terrorisme internacional castigués els errors amb bombes al transport públic; la multitud d’anècdotes i personatges que varen migrar des de la seva experiència professional cap a les seves novel·les; el sentiment d’avorriment i de limitació que sentia en escriure els seus informes oficials perquè en ells havia de cenyir-se sempre a la veritat; i l’alliberament que li va suposar en aquest aspecte la consolidació de la seva carrera com a escriptor.

El lector escèptic que no s’acosta a l’obra de Le Carré per considerar la novel·les d’espies, un gènere menor, té en aquesta conferència una refutació evident (igual com la podria tenir a Volar en cercles, les seves memòries, que ja vam comentar aquí fa uns mesos). El discurs de Le Carré és humà i emotiu, honest i entranyable, literàriament complex i brillantment construït, amb tocs d’humor i ànsia de justícia. No és possible fer conferències d’aquesta claredat sense ser un gran escriptor ni sense haver escrit una gran obra. L’espionatge és el mecanisme de Le Carré per parlar-nos del món i de la moral.

Vaig sortir del cinema amb un sentiment d’urgència, d’ansietat, per poder llegir com abans millor El llegat dels espies. I també un sentiment d’agraïment. Le Carré té 86 anys i ha guanyat molts diners amb les seves novel·les. Però encara vol compartir el seu talent, escriure i publicar (i fer conferències a benefici de Metges sense Fronteres). Celebrem cada novetat seva com el que és: un gran esdeveniment.

Títol: El llegat dels espies
Autor: John le Carré
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Laia Font Mateu
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-297-7639-3
Preu: 21,50€

Share

Quan arriba el cotxe escombra, de Jaume Cabrit

Jaume Cabrit torna al Nosaltresllegim amb un recull de contes apassionants amb un eix en comú: la pèrdua de l’esperança i la solitud.

Aquell moment que vivim quan ens adonem que ja només som nosaltres els que estem a la cua de tot el grup, que no hi ha manera de que puguem avançar, i que només hi ha gent que ens acompanya perquè ens volen fer fora o necessiten que acabem una etapa de la nostra vida.

Cabrit repassa, amb suspicàcia, molta cura i també sagacitat aquells moments en què no hi ha manera d’aconseguir els nostres objectius i la vida ens sobrepassa. Són aquests moments en què sembla que hagi de venir a buscar-nos “el cotxe escombra de la vida per tal que acabem l’etapa que hem començat”.

Els capítols dels contes tenen tots a veure amb noms històrics d’etapes de curses ciclistes del Tour de França, el Giro d’Itàlia, la Vuelta a España i el passeig de Sant Joan en bicing.

Jaume Cabrit, no decep mai. I els contes són un dels seus àmbits d’acció. Després del seu bestseller “Jo contesto”, sobre les trucades d’operadors telefònics oferint productes quan no els vols i amb un iPhone com a eix vinculant de tot el llibre, “Quan arriba el cotxe escombra” resulta ser un text més lleuger però igual de punyent.

No sigueu els últims en llegir-lo. La qüestió és no arribar tard a la llibreria!

Títol: Quan arriba el cotxe escombra
Autor: Jaume Cabrit
Editorial: Popa
Col·lecció: MARETA QUINA VENTADA-TELA
Pàgines: 352
ISBN: 973-84-7588-630-5
Preu: 18€

Share

Les propostes del Nosaltresllegim per unes festes plenes de llibres

Arriba el Nadal! I és per això que des del Nosaltresllegim us volem fer algunes propostes de llibres perquè l’encerteu. Siguin llibres per vosaltres o per amics o per família! Comencem!

Als enllaços de cada llibre, el post on donem més detalls!

Pels amants dels bons autors, dels bons escriptors, de la gent que domina la llengua, aquest any tenim una magnífica notícia: tenim un Josep Pla inèdit que tots els lectors que l’han explicat al Nosaltresllegim han quedat encantats. En Jordi Sanuy deia que “un Pla inèdit, ara, és un privilegi”, i per en Lluís, que aquest llibre és ideal per qui comença en el món del periodista i escriptor empordanès i imprescindible per tots aquells que ja el coneixen. El millor dels bons escriptors és que, interessi més o menys el que escriuen, sempre ho escriuen bé!

Pels amants dels bons escriptors però que busquen alguna cosa una mica més arriscada tenim el Robinson del Vicenç Pagès. El guanyador del Premi Sant Jordi amb Dies de frontera ha tornat amb un llibre on –com ell mateix confessava en aquesta presentació de llibre-, la intenció ha estat que, un cop acabat, el lector no sabés ben bé què havia passat. I és que Pagès presenta el seu protagonista, H., com un Robinson urbà i que formalment vol ser fill de Kafka i Austen: el que passa, passa per on pensa, i el detall exhaustiu basteix l’obra.

Pels amants dels bons escriptors però que busquen els escriptors una mica més lluny, tenim un magnífic 4 3 2 1 de Paul Auster que ha deixat a tots els nostres lectors meravellats. L’Álvaro i la Clara s’han rendit davant de l’últim llibre d’un dels millors autors nord-americans del nostre temps. Tal i com ens explicava Auster, la casualitats van formant les històries. Els detalls, les casualitats… quan aquestes intervenen en la vida (o les vides!), és quan es creen les històries.

Pels amants del thriller i els bestsellers trepidants, tenim un nou Dan Brown! Aquesta vegada, en aquest llibre anomenat “Origen”, el professor de simbologia religiosa Robert Langdon inicia un periple per l’estat espanyol que comença al Guggenheim de Bilbao, passa per Madrid, Sevilla, l’Abadia de Montserrat i Barcelona. Així doncs, després de París, Roma, Washington i Florència, la capital de Catalunya ja és de ple dret un escenari d’una novel·la de Dan Brown. Trigarem gaire temps en veure en Tom Hanks per la Sagrada Família o la Pedrera? Estarem atents per explicar-vos-ho tot!

Pels amants del thriller però també la novel·la negra nòrdica una mica sanguinolenta tenim dues propostes que són dues sèries diferents. David Lagercrantz ja està absolutament consolidat com l’autor dels nous llibres de Millennium i d’aquí no gaire esperem que ja hi hagi tants llibres escrits per ells com per Stieg Larsson amb Blomqvist i Salander de protagonistes.
L’altra sèrie que atrapa de mala manera, que té sang per tot arreu i que ve del nord és la Sèrie Bergman, de la qual en vam estar parlant una setmana sencera. Absolutament imprescindible!

Pels amants de l’assaig polític, tenim el postpartit dels temps de Trump! La Naomi Klein ja ho escrivia en un llibre fa uns anys: aquell adveniment… aquell “que vindrà l’home del sac”! I al final, no era del sac sinó l’home dels cabells inquietants. En aquest llibre -fora conyes-, ens trobem amb un assaig seriós, que va a buscar el ganyot del per què està passant el que està passant, i què hi podem fer com a ciutadans. Perquè potser resulta que no en tenim prou amb dir no. I potser resulta que sí que necessitem poder saber com fer front a la doctrina del xoc.

Pels amants de l’assaig polític i la investigació periodística, i en concret, en què està passant i ha passat recentment a Catalunya, tenim dues propostes extraordinàries: una és la Liz Castro amb Els carrers seran sempre nostres, amb un llibre que és “una denúncia, però també un homenatge a tots els voluntaris i votants implicats en una jornada inoblidable d’un país en marxa”. I després, Operació Urnes, que explica com es va portar a terme tota l’operativa per poder tirar endavant l’històric 1 d’octubre que no fa gaire que hem viscut.

Pels amants de la històrica, tenim L’homenatge que ens ha escrit en Xulio Ricardo Trigo i que va deixar la Clara meravellada! Això de la novel·la històrica és una cosa molt particular i no a tothom li agrada. A vegades, n’hi ha que acaben una mica farts amb anar sempre al mateix moment en el temps però X. R. Trigo ha aconseguit parlar de coses diferents -en aquest cas de grans pintors catalans- en un llibre que s’ha emportat el Néstor Luján de millor Novel·la Històrica. Alerta, que un premi a vegades és un bon indicatiu! Però és que, a més, a la Clara li va encantar quan ens el va explicar!

Pels amants dels contes ben escrits i que fan que t’enganxis, que t’amorris al llibre, ho heu de saber i tenir-ho molt clar: Això no és Amèrica! En Jordi Puntí ha fet -com deia la Montse- «un enorme llibre de 9 contes, alguns dels quals -com s’indica a la “Nota final”- escrits l’any 2002 i altres tot just al llarg del 2016» i que, després del què ha passat, «m’ha acompanyat en dies convulsos i m’ha fet viure emocions intenses, d’aquelles que els bons contes transporten amagades a dins, com si fossin una càpsula farcida d’antibiòtic que mata tots els bacteris que ens van minant la moral…»
Cor compungit? Contes del Puntí!

Pels amants de la històrica i una mica fans de Lluís Llach… doncs Lluís Llach!! I és que aquest senyor, a més de cantant, lletrista i activista polític, cada cop és més escriptor. Bàsicament perquè escriu molt bé! Ara només falta que ens oblidem que també fa vi, que fa política,… que fa un munt de coses! El seu últim llibre, El noi del Maravillas ha quedat truncat per l’1-O pel què fa a presentacions però us podem assegurar que és un llibre que paga la pena llegir i val la pena regalar a tots aquells que vulguin descobrir un Paral·lel que ja no existeix i un personatge que ja és mort: el baríton d’òpera més important que ha donat Catalunya.

Pels qui vulguin descobrir alguna cosa nova i tenen en compte els premis literaris: el Prudenci i Bertrana d’enguany: El llibre Melissa & Nicole del David Nel·lo ens presenta un escenari casi teatral però amb un rerefons de natura important: en una illa de Suècia es troben dues famílies. Un sol encontre els canviarà la vida. El fet de trobar-se i -potser torbar-se? pertorbar-se- els canviarà la vida per complet. Dues famílies. Estats Units. França. I resulta que les dues noies són bessones! I això com ha estat…? Ho haureu de descobrir amb en David Nel·lo.

Pels amant de l’assaig una mica més relaxat, per aquells que us agrada d’observar com les coses passen i van fent, dues propostes: A El que la terra m’ha donat, de Lluís Foix, el periodista, escriptor i ex-director de La Vanguardia ha recollit un feix de pensaments -com sempre, molt ben escrits!- amb un leitmotiv: “la Terra ens crida. Hi és sempre. Sempre hi ha estat”. I per altra banda, un aventurer amant del silenci: El silenci en temps de soroll, d’Erling Kagge, és el llibre d’aquest senyor que ha estat allò on no se sent casi res. Com es pot posar valor al silenci si no parem de sentir soroll? Com calcular i apreciar aquest intangible? Un assaig silenciós sobre un bé molt preuat!

Pels amants de la novel·la negra que no és nòrdica sinó italiana, un incombustible: Camilleri! El comissari Montalbano i el seu inseparable Catarella tenen un nou cas sobre la taula, i aquest cop qui hi té més a veure és la màfia que no altres poders fàctics o altres fàstics diversos. De nou, una traducció absolutament FABULOSA de Pau Vidal, que s’ha convertit en l’equivalent dels traductors amb el que ens passa amb Woody Allen i Joan Pera. El dia que no tinguem Pau Vidal, com llegirem Camilleri? Perquè aquest home té més de 90 anys i no para de fer llibres!

Pels que tenen una dèria particular i els agrada la novel·la anglosaxona amb una mica de mala llet, ha tornat en Salman Rushdie per arreglar-vos “els Nadals”, que dirien aquells. Després d’aquella reinterpretació de les 1.001 nits -ara se’n diu reboot, d’això-, a La decadència del Nero Golden, Rushdie torna a parlar de coses que passen ara. I l’Álvaro ens explicava que, amb  «el narrador permet que la seua imaginació de cineasta passege de forma lliure. No observa, inventa, crea i recrea escenaris que el lector desconeix i que van posant-nos indicacions per a arribar a on ell ens vol. La incertesa de saber-ne més produeix una lectura apassionada.»

Per anar acabant i pels amants de la bona poesia, de nou, estem d’enhorabona: Joan Margarit! El poeta català més important del nostre temps ha tret nou poemari i l’ha anomenat Un hivern fascinant. I és fascinant per tot arreu perquè la Fita, que llegeix més novel·la que poesia, va quedar embadalida amb els escrits -i també l’edició- d’aquest nou llibre: «Margarit ha buscat construir els seus poemes des de la seva veritat, sabent que la poesia és una eina potent. Per al poeta i per als lectors, destructora d’enganys que sovint ens fem com a mecanismes de supervivència.»

I per acabar, una novel·la sobre Amor i Amistat. El llibre en català més venut de l’any: el Nosaltres dos de Xavier Bosch ens ha demostrat que si hi ha un llibre que els nostres visitants segueixen consultant per veure de què va, per veure què tal és, és aquest. Després de trilogies detectivesques, en Bosch ens va sorprendre amb un llibre tendre i però que també aixecava la cella tot preguntant-se si era possible l’amistat entre un home i una dona. En Lluís-Emili ho explicava així: «Bosch ens deixa anar tota la informació per tal que puguem seguir el fil però sempre amb mesura. Allò que ja s’entén no cal explicitar-ho. I Nosaltres, jo això ho agraeixo molt.»

I fins aquí, la llista!

¿Llibres que també hauríem pogut recomanar però que no ens hi han cabut aquí? Molts!

, de Siri Hustvedt; L’assassí que estimava els llibres, de Martí Domínguez; La vagina, cosa fina, de Nina Brochmann i Ellen Stokken Dahl; La casa de la frontera, de Rafael Vallbona; , de Germà Bel; Filosofia per trempar, de Josep Ramon Casafont; , de Joan Carreras; L’amic retrobat, de Fred Uhlman; La sorra vermella, de J.N. Santaeulàlia; Individus com nosaltres, de Ferran Torrent; La Cavalleria Roja, d’Isaak Bábel,… i molts més!

Sigui quin sigui el vostre llibre per aquestes festes, gaudiu de la lectura.

I regaleu llibres. Són sempre una molt bona companyia!

Share

El noi del Maravillas, de Lluís Llach

La Montse Ortiz torna al Nosaltres per ressenyar-nos un dels llibres d’aquest final de 2017 (i segurament, de l’inici del 2018!): la nova novel·la de Lluís LlachEl noi del Maravillas.

Amb aquesta tercera novel·la, Lluís Llach es referma com a escriptor de novel·les. Després de Memòria d’uns ulls pintats (2011) i Les dones de la principal (2014), El noi del Maravillas és segurament, la seva novel·la més íntima i personal, i tanca una trilogia amb un marcat recorregut històric. En aquesta ocasió, l’autor ens retrata una Barcelona de postguerra fins als anys setanta.

La novel·la se centra en la vida de Roger Ventós, nascut a Sète, fill d’una anarquista catalana exiliada, que esdevindrà un baríton de gran prestigi internacional. La vida del jove està vinculada al teatre Maravillas, un teatre de vairetés del Paral·lel barceloní, on va viure la seva mare i la seva família i on ell acabarà passant els anys de joventut fins que comença a triomfar en el món de l’òpera.

A través del Maravillas coneixem els personatges que donen vida al teatre alhora que anem descobrint la Barcelona més gamberra de l’època. L’entreteniment i l’espectacle contrasten amb un context social marcat per la misèria, la repressió i la censura. Un Maravillas que pren vida pròpia i que esdevé un protagonista més de la novel·la, amb una història que es remunta a l’època daurada dels teatres de vairetés fins la seva decadència, amb un final intensament emotiu i esquinçador que ens recorda el final d’una òpera.

El noi del Maravillas és també un cant a l’amistat, a la lleialtat, a les complicitats, a la música i als amors incondicionals i clandestins. Una novel·la tendra i sensible que t’embolcalla i et sedueix.

Al final del llibre descobrim que El noi del Maravillas és en realitat l’autobiografia del baríton català més internacional i ell mateix, a través d’una carta al seu editor, explica els motius pels quals ha preferit escriure una novel·la autobiogràfica en comptes d’unes memòries com se li havia encarregat. A la carta, Roger Ventós explica que la novel·la és la història del seu personatge,

Una mena d’alter ego que […] t’acaba identificant de portes enfora […]. El personatge evoluciona i pren volada pròpia, es transmuda, creix…, i a poc a poc la relació amb la persona que el sustenta es va fent més distant.

Ens trobem, per tant, davant d’una de les novel·les més autobiogràfiques de Lluis Llach tal i com ha reconegut el mateix autor que afirma, que el llibre recull vivències personals i reflecteix el seu interès pel cant i la música, pels ambients i espectacles del “barri xino”, així com la seva aproximació a l’anarquisme.

Una bona lectura per endinsar-nos a la vida del Paral·lel i la Barcelona del tardofranquisme a través d’uns personatges entranyables que es fan estimar.

Moltes gràcies pel teu escrit, Montse! Prenem nota de la teva recomanació!

Aquí teniu els primers capítols en pdf de la nova novel·la de Lluís Llach.

Aquí teniu tots els posts sobre llibres de Lluís Llach al Nosaltresllegim.

Títol: El noi del Maravillas
Autor: Lluís Llach
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 496
ISBN: 978-84-17016-15-9
PVP: 21,50€

Share

Filosofia per trempar, de Josep Ramon Casafont

La Bibiana, que feia molt de temps que no llegia res pel Nosaltres, ens ressenya Filosofia per trempar, de Josep Ramon Casafont. A veure què ens explica sobre aquest llibre de Filosofia!

Nois i noies del Nosaltresllegim, si passeu per les llibreries, hi trobareu “El llibre que tots els fans de la sèrie Merlí han de llegir!”. Weppaaa! Això no m’ho podia deixar perdre! Jo en sóc súperfan!! De fet, el dia que van venir a la meva escola (@escolavirolai) a fer-nos una xerrada vaig decidir que volia ser-ne LA súperfan! I, és clar, davant d’aquest llibre, m’hi vaig llançar de cap!

I aquí ve la sorpresa, perquè NO es tracta d’una novel·leta d’aquelles pensades per als seguidors de les pel·lis o les sèries en què et van explicant anècdotes del rodatge, tafaneries sobre els actors, rotllets d’uns i altres i aquesta mena de coses, no, no! Això va, de debò, de filosofia. Però no de la filo que entra (o no!) a la sele… aquí es tracta d’una orientació del món de la filosofia com el que es presenta a les classes del Merlí.

I és que, gràcies a la sèrie, hem estat uns quants els qui teníem ganes d’arribar a batxillerat per veure de què anava, tot plegat. Per si no la veieu, a cada capítol, els actors de Merlí ens fan un tastet d’algun dels grans autors de la història de la filosofia, explicats d’una manera molt planera… per a què s’entengui fàcil, vaja! I en el llibre Filosofia per trempar passa una mica el mateix. No està ordenat per autors, com sí que passa a la sèrie, en què cada classe va d’un filòsof, sinó per parts que equivalen a temes: Com ens relacionem, Quin sentit té tot plegat, Què sabem en realitat? … i així fins a sis. En el desenvolupament dels temes hi ha els textos dels fiòsofs i cites com ara de la Lady Gaga o de Woody Allen… com diu l’autor al principi, es tracta d’engegar el motor de la curiositat i posar-se a llegir.

El llibre ja us dic que entra molt bé, és divertit i fa passar la filo, com deia la Mary Poppins , “amb una cullerada de sucre”. Per exemple, el llibre és ple d’apartats (“Sabies que…?” i “Filosofades”) que són com joietes que després les dius amb la colla i et quedes amb tothom! A veure si no penseu que pot ser un bon tema de sobretaula comentar que “La creativitat es pot aprendre” d’una manera documentada?

Abans d’acabar, només em queda dir-vos que us recomano aquest llibre si us agrada Merlí i si us agrada pensar… I, parlant de pensar, una idea: hi he trobat molt poques referències a dones, en aquest llibre, i per això em pregunto… #onsónlesdones?

Potser les de la meva generació hi pensarem i canviarem el món! No us sembla una bona filosofia, no per trempar, sinó per ser felices?

Moltes gràcies pel teu escrit, Bibiana!!

Aquí podeu començar a llegir els primers capítols en pdf.

Títol: Filosofia per trempar
Autor: Josep Ramon Casafont
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-664-2301-4
PVP: 16,90€

Share