nosaltresllegim.cat

@Ed_Empuries @Grup62

La profunda veracitat de la prosa de Haruki Murakami s’acosta a l’escenari d’un hotel, ara luxós, ara decrèpit, que esdevé l’eix vertebrador de Balla, balla, balla, una novel·la escrita l’any 1988 després de l’èxit de Tòquio Blues, on l’autor barreja trames de novel·la negra amb reflexions metafísiques.

Un home sense nom que es guanya la vida com a redactor de reportatges per a revistes, es veu obligat a tornar a l’hotel on fa molt de temps es va allotjar amb una dona que estimava malgrat no saber-ne ni tan sols el nom. Des d’aleshores, la dona ha desaparegut sense deixar rastre i una gran multinacional ha comprat l’hotel i l’ha reconvertit en un establiment modern, sense personalitat, d’estil occidental.

De nou, el fantàstic contrasta amb les angoixes modernes encarnades en personatges tan peculiars com una recepcionista que viu experiències estranyes, una nena vident, un adolescent hipersensible, un actor d’èxit o el tenebrós Home Xai. Personatges que conflueixen en la història d’aquest jove escriptor que s’allotja al nou Hotel Dolphin buscant retrobar-se amb el passat, i que descobreix que hi ha fronteres on les agulles del rellotge s’aturen, l’espai es desdibuixa i els somnis prenen formes reals.

Balla, balla, balla és una lectura entretinguda que no decep. Una novel·la que parla amb passió de cotxes, viatges, intrigues i elements sobrenaturals. Un refugi on trobarem tots els ingredients que ens agraden de Murakami a ritme del Rock and roll. Perquè a l’Hotel Dolphin els límits que separen móns paral·lels són tan fins i constants com una pluja suau que cala fins als ossos.

Títol: Balla, balla, balla
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-9787-797-8
Preu: 22 €

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Ramon Mas, a més d’estar al darrera de Les Males Herbes, malnom del Nosaltresllegim i revista dedicada al terror i a la ciència-ficció en català, ha estat ponent al cicle de conferències “ficcions científiques i fantàstiques” i és un dels responsables de la flamant nova editorial “Males Herbes”.

D’una trajectòria centrada en la difusió de gèneres com el terror, el pulp, la fantasia i la ciència-ficció, cabria esperar una narració molt allunyada de la realitat, i no obstant, en la seva primera novel·la, Crònica d’un delicte menor, en Ramon ens regala un fragment de la seva vida, portant-nos directament al seu passat.

Ens trobem a Barcelona, a finals de març del 2003. Els estudiants es manifesten contra la invasió de l’Iraq i a la nit, la primera cassolada fa tremolar els carrers. La repicadissa pactada ressona ininterrompudament durant més de deu minuts i la ciutat es contagia d’una mena d’eufòria vibrant que fa posar la pell de gallina.

Al matí, un centenar de joves es manifesten en contra de l’acció bèl·lica, produint-se alguns fets violents dels quals el moviment pacifista es desvincula. Passats uns dies, la policia detén un grup de menors per participar en els incidents durant la manifestació estudiantil que van culminar amb l’assalt a El Corte Inglés i el robatori d’alguns productes, pernil inclòs.

Dins d’aquest context social, la novel·la de Ramon Mas narra el periple en el qual es troben sis joves al ser detinguts durant 48 hores per un delicte menor. La parella formada pel Biel i la Bruna, l’enigmàtica Magda, Jan el poeta, la sensual Aurora, i el mateix Ramon, coneixeran en pròpia pell a polis normals i polis dolents, vigilants hermètics i presos silenciosos com el fons del calabós, que es convertiran en cicerones del submón de les garjoles.

Durant el trajecte també els acompanyaran russos roncadors, adolescents ploramiques, immigrants amuntegats, amors idealitzats, jutges graciosos, dones tatuades, àvies amb el cistell del berenar i llops amb manilles i porres.  Però més enllà de les peripècies viscudes, la veu d’en Ramon reflexiona  sobre la privació de llibertat, la injustícia i la desproporció del sistema a la qual ens té acostumats aquesta societat en què vivim. Una desproporció que s’imposa i se’ns imposa. Que ens deshumanitza i ens tracta com a molestes i insignificants puces. Una obstinació més monstruosa que qualsevol dels mites de Cthulhu.

La realitat transformada en desert avança per les pàgines d’aquesta novel·la amb prosa ràpida, àcida i fresca. La llum de l’amistat il·luminarà les tenebres de sis amics que l’experiència de ser detinguts transformarà d’alguna manera.

Crònica d’un delicte menor és una lectura que ens farà pensar sobre les llums i les ombres del sistema. Un llibre que podria titular-se crònica de la desproporció, i per què no, d’una obcecació.

Títol: Crònica d’un delicte menor
Autor: Ramon Mas
Editorial: Edicions de l’Albí
Pàgines: 96
ISBN: 978-84-15269-11-3
Preu: 14€

Títol: Vulcano
Autor: Max Besora
Editorial: Labreu Edicions
Col·lecció: Cicuta
Pàgines: 106
ISBN: 978-84-9385-833-9

Vulcano és un llibre subversiu, que avança sense concessions fent ús d’una intensitat malsana. El llenguatge lliure de Max Besora només segueix les normes de la pròpia narració i culmina amb l’esclat eufòric propi de les millors ficcions.

Que les models de cames llargues siguin les primeres en morir en cas d’hecatombe pot ser una apreciació subjectiva que trascendeix el fet biològic, o bé una hipòtesi que dimensiona una part important de la narració amb la mateixa fecunditat que la carn d’olla de l’univers, les bledes assolellades o la lectura de Sota el volcà de Malcolm Lowry.

Perquè la vida pacífica d’un poble que conviu amb un volcà adormit pot convertir-se en destrucció sobtada. Perquè un home pot decidir no marxar i quedar-se a contemplar el dantesc espectacle. Perquè aquest testimoni de la tragèdia pot explicar-nos les raons de la follia i els laberints de l’amor. O sotragar-nos amb els fantasmes de la ment i els patapums de la Terra.

El més extraordinari d’aquest viatge al centre de l’erupció és que no el farem sols. Ens acompanyarà una narrativa perfecta que reflecteix notables alteracions físiques i psíquiques. I ens preguntarem si són dels personatges o són les nostres.

Max Besora aconsegueix una narració ferma sobre un sòl que trontolla.

Imprescindible! Sense excuses!

Títol: 1Q84 (Llibre 3)
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-9787-739-8
Preu: 22,00€

Winston Smith, protagonista del 1984 de George Orwell, treballava modificant documents històrics sota la premisa “Qui controla el passat controla el futur”. A la darrera obra de Haruki Murakami se’ns plantejarà la possibilitat de canviar el passat des del futur. I és que la darrera entrega de 1Q84 és una lectura absorbent que ens trasllada a nous territoris des d’on entendre la possibilitat de mons paral·lels. Només s’ha de tenir fe i creure en les llunes de paper.

En aquest segon volum trobem els finals que tanquen el cercle d’aquesta novel·la en tres parts. Perquè no es pot llegir el llibre tercer sense haver llegit els dos primers. 1Q84 no és una trilogia, sinó una novel·la dividida en tres llibres i publicada en dos volums.

Haruki Murakami segueix alternant les vivències de l’Aomame i en Tengo, i afegeix una veu nova amb la que comença el llibre, la del detectiu Ushikawa. Amb ells tres com a fil conductor, seguirem descobrint les intrigues de la gent petita, l’estrany destí de la Fukaeri i el camí que han de descobrir els dos protagonistes per retrobar-se. Tot ambientat al poble dels gats, i en un món amb dues llunes que sembla la representació fantasmagòrica del 1984 real.

En aquest tercer llibre, la narració avança molt lentament, es pren el seu temps, s’atura en els detalls. Definitivament, no ens trobem davant una lectura apta per a amants de trames trepidants.

L’aventura s’esvaeix i com una capa que cau suaument, deixa al descobert una tonalitat més lírica. Ara, la Fukaeri, l’adolescent autora de “Crisàlida d’aire” es converteix en un instrument, el Tengo deixa de centrar-se en l’escriptura per acompanyar el seu pare a l’hospital, i l’assassina Aomame s’amaga confinada a un pis des d’on observa un parc infantil.

Personatges solitaris, però aquest cop també estàtics, doncs pràcticament l’únic personatge que es mou és el detectiu Ushikawa. Ara bé, tots comparteixen complexitat psicològica i riquesa interior. Aspectes que Haruki Murakami posa sobre el paper amb el virtuosisme que li correspon com a gran mestre de les lletres que és.

Hi ha qui pot trobar que 1Q84 és una obra massa extensa. Potser un llibre hagués estat suficient, però aquests tres toms faran les delícies dels amants de les passejades lentes i contemplatives. No cal llegir 1Q84 a poc a poc per assaborir-lo lentament, el ritme pausat forma part del seu ADN. 1Q84 és una lectura que té l’encant de les coses que es prenen el seu temps.