nosaltresllegim.cat

Títol: Vulcano
Autor: Max Besora
Editorial: Labreu Edicions
Col·lecció: Cicuta
Pàgines: 106
ISBN: 978-84-9385-833-9

Vulcano és un llibre subversiu, que avança sense concessions fent ús d’una intensitat malsana. El llenguatge lliure de Max Besora només segueix les normes de la pròpia narració i culmina amb l’esclat eufòric propi de les millors ficcions.

Que les models de cames llargues siguin les primeres en morir en cas d’hecatombe pot ser una apreciació subjectiva que trascendeix el fet biològic, o bé una hipòtesi que dimensiona una part important de la narració amb la mateixa fecunditat que la carn d’olla de l’univers, les bledes assolellades o la lectura de Sota el volcà de Malcolm Lowry.

Perquè la vida pacífica d’un poble que conviu amb un volcà adormit pot convertir-se en destrucció sobtada. Perquè un home pot decidir no marxar i quedar-se a contemplar el dantesc espectacle. Perquè aquest testimoni de la tragèdia pot explicar-nos les raons de la follia i els laberints de l’amor. O sotragar-nos amb els fantasmes de la ment i els patapums de la Terra.

El més extraordinari d’aquest viatge al centre de l’erupció és que no el farem sols. Ens acompanyarà una narrativa perfecta que reflecteix notables alteracions físiques i psíquiques. I ens preguntarem si són dels personatges o són les nostres.

Max Besora aconsegueix una narració ferma sobre un sòl que trontolla.

Imprescindible! Sense excuses!

Títol: 1Q84 (Llibre 3)
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-9787-739-8
Preu: 22,00€

Winston Smith, protagonista del 1984 de George Orwell, treballava modificant documents històrics sota la premisa “Qui controla el passat controla el futur”. A la darrera obra de Haruki Murakami se’ns plantejarà la possibilitat de canviar el passat des del futur. I és que la darrera entrega de 1Q84 és una lectura absorbent que ens trasllada a nous territoris des d’on entendre la possibilitat de mons paral·lels. Només s’ha de tenir fe i creure en les llunes de paper.

En aquest segon volum trobem els finals que tanquen el cercle d’aquesta novel·la en tres parts. Perquè no es pot llegir el llibre tercer sense haver llegit els dos primers. 1Q84 no és una trilogia, sinó una novel·la dividida en tres llibres i publicada en dos volums.

Haruki Murakami segueix alternant les vivències de l’Aomame i en Tengo, i afegeix una veu nova amb la que comença el llibre, la del detectiu Ushikawa. Amb ells tres com a fil conductor, seguirem descobrint les intrigues de la gent petita, l’estrany destí de la Fukaeri i el camí que han de descobrir els dos protagonistes per retrobar-se. Tot ambientat al poble dels gats, i en un món amb dues llunes que sembla la representació fantasmagòrica del 1984 real.

En aquest tercer llibre, la narració avança molt lentament, es pren el seu temps, s’atura en els detalls. Definitivament, no ens trobem davant una lectura apta per a amants de trames trepidants.

L’aventura s’esvaeix i com una capa que cau suaument, deixa al descobert una tonalitat més lírica. Ara, la Fukaeri, l’adolescent autora de “Crisàlida d’aire” es converteix en un instrument, el Tengo deixa de centrar-se en l’escriptura per acompanyar el seu pare a l’hospital, i l’assassina Aomame s’amaga confinada a un pis des d’on observa un parc infantil.

Personatges solitaris, però aquest cop també estàtics, doncs pràcticament l’únic personatge que es mou és el detectiu Ushikawa. Ara bé, tots comparteixen complexitat psicològica i riquesa interior. Aspectes que Haruki Murakami posa sobre el paper amb el virtuosisme que li correspon com a gran mestre de les lletres que és.

Hi ha qui pot trobar que 1Q84 és una obra massa extensa. Potser un llibre hagués estat suficient, però aquests tres toms faran les delícies dels amants de les passejades lentes i contemplatives. No cal llegir 1Q84 a poc a poc per assaborir-lo lentament, el ritme pausat forma part del seu ADN. 1Q84 és una lectura que té l’encant de les coses que es prenen el seu temps.

Títol: La mà de ningú
Autor: Vicent Usó
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-7588-271-0
Preu: 18€

Els tentacles de la guerra no entenen de fronteres, ni geogràfiques ni cronològiques. Aprofiten la tèrbola indiferència social per passar desapercebuts, i s’estenen fins als racons més insospitats, com ara un tranquil poble del nord de França.

Un matí de novembre, André Labarbe, pagès i antic combatent a la guerra d’Indoxina, frena bruscament el tractor. El seu gos Doudou protesta amb uns lladrucs. L’André baixa del tractor i el gos el segueix. Abans de vomitar, descobreix que l’objecte que els fars han il·luminat, el mateix que l’ha obligat a frenar en sec, no és altra cosa que una mà amputada a l’alçada del colze.

Amb aquesta impressionant escena comença La mà de ningú, una novel·la negra, clàssica en concepte, que s’atreveix amb una trepidant intriga prescindint de detectius.

Vicent Usó fa avançar la narració enllaçant les trames d’uns personatges de força actualitat: un metge, un transportista, un pagès, un immigrant senegalès i una okupa.

Els anem coneixent amb petits salts en el temps que ens fan arribar les seves accions, les seves paraules i els seus silencis. Amb quatre detalls físics n’hi ha prou per sentir-los propers, per imaginar que fàcilment podrien pertànyer al món que ens envolta. Fins i tot podem reconèixer les relacions afectives poc convencionals que l’escriptor descriu sense prejudicis.

Amb un estil depurat i senzill, que prescindeix dels elements innecessaris, Vicent Usó aconsegueix crear una atmosfera de misteri que atrapa des del primer moment. La mà de ningú és una lectura àgil que manté la tensió a cada pàgina. Una novel·la que farà gaudir als amants dels crims de paper.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Terra baixa
Autor: Àngel Guimerà – Hernan Migoya i Quim Bou
Editorial: Glénat
Pàgines: 64
ISBN: 978-84-9947-298-0
Preu: 17,95€

Estem d’enhorabona. L’editorial Glénat ha editat en còmic el clàssic de la literatura catalana Terra baixa, i ho ha fet en format d’alta qualitat. Una llaminera porta d’accés a l’obra del poeta i dramaturg Àngel Guimerà. L’adaptació de la famosa peça teatral neix de la col·laboració entre Glénat, TV3 i Fausto Producciones, que han fet coincidir l’estrena del film a la petita pantalla amb l’aparició del còmic.

Hernán Migoya i el dibuixant Quim Bou han estat els encarregats de traslladar l’obra teatral al llenguatge de les vinyetes, i ho han aconseguit aportant una mirada moderna i cinematogràfica que treu la pols a la prestatgeria dels clàssics. Ens trobem davant d’un còmic amb identitat pròpia, fet amb delicadesa i afecte, que enriqueix una de les obres més populars d’Àngel Guimerà.

Pel que fa als dibuixos de Quim Bou, són tan expressius i estan tan ben dibuixats que produeixen veritable plaer visual. No és habitual trobar vinyetes que reflecteixin tota l’energia i bellesa dels paisatges rurals d’aquesta “terra nostra”. La seva potència cromàtica és embriagadora.

Sobre el guió d’Hernán Migoya, ens apropa al drama del matrimoni arreglat amb un text actual que no perd els matisos ni la lluminositat de l’univers Guimerà. L’escriptor supera el repte amb una adaptació intel·ligent i brillant, que aconsegueix transmetre tota la complexitat i la tensió emocional de l’obra original.

Així doncs, els lectors de còmic que no estiguin habituats al llenguatge clàssic tindran ocasió de descobrir el poder i la intensitat de les passions que regnen a la Terra baixa. Són emocions instintives, el retrat de la maldat que habita en la dominació, en els abusos, en el tafanejar sense escrúpols. El lectors, però, també descobriran la bellesa de la innocència, del perdó i del batec dels cors valents.

Cal esmentar que es tracta d’una obra que no es mossega la llengua a l’hora de mostrar qüestions espinoses com ara els abusos del poder o la violència de gènere. La dominació d’una classe social és l’eix sobre el qual la trama avança, i el masclisme, propi de la època, no troba cap racó on amagar-se. De fet, es tracta d’una obra que ens parla de l’amor dolent. Tot el que veiem, el que ens és mostrat, són les conseqüències indesitjables d’accions egoistes i enganyoses.

Potser pròpies de l’època en què va ser escrita l’obra? O és què encara penseu que el discurs subjacent té vigència? Fa reflexionar!

En definitiva, aquesta versió de Terra baixa és una forma fantàstica de revisar la meravellosa obra de Teatre. Una nova mirada a l’obra de Guimerà sense les limitacions d’un escenari, que ens permet gaudir d’exteriors, de flashbacks i fins i tots de les aparicions que el Manelic narra als seus diàlegs.

Sincerament, crec que aquesta iniciativa és una bona notícia tant pel món del còmic com pel de la literatura catalana.