nosaltresllegim.cat

@Ed_Proa @Grup62

Nosaltres, l’estiu ha arribat fa unes setmanes i, a més de la calor i el protector solar, també tenim un nou llibre de John Verdon. Efectivament, en Dave Gurney torna a entrar a les nostres vides amb una tercera entrega i un nou cas.

Personalment, em succeeix una cosa curiosa amb els llibres de John Verdon, i és que sempre els començo en un tren i fent un viatge llarg. Casualitats de la vida, us ho prometo. Com a lectora compulsiva que sóc, si un llibre m’agrada no puc parar i, aquesta vegada, quan vaig baixar del tren, ja portava més de la meitat de Deixa en pau el dimoni.

Han passat sis mesos des de la finalització del cas que vam podem llegir a No obris els ulls, i en aquesta ocasió, emocionalment, no ens trobarem el Dave dels dos anteriors llibres. Una de les meravelles d’aquesta entrega és, precisament, la seva humanització, que fan que sigui un personatge més proper i més real del que ja ho era abans, i això és un factor que a mi m’ha agradat molt.

Si us heu llegit els dos anteriors llibres, estareu esperant un misteri, un cas per resoldre. En aquesta ocasió, tot començarà quan la Kim, filla d’una bona amiga del Dave, li demani assessorament amb un reportatge televisiu sobre els familiars de les víctimes del Bon Pastor, un assassí en sèrie de fa deu anys, i que té l’afegit de què és un cas que encara no s’ha pogut resoldre. Tot i les seves reticències inicials, en Dave s’acabarà endinsant en un cas que s’anirà complicant a mesura que vagi coneixent més totes les persones relacionades; les pistes que en el seu moment van ser decisives, potser van ser un parany i la desconfiança estarà sempre present.

No tot és el que sembla a Deixa en pau el dimoni, i amb un Dave en el seu pitjor moment personal, navegarem per una trama que atrapa, amb cadenes de televisió que es preocupen únicament pel morbo i l’audiència, una galeria de personatges molt diferents i que es recuperen d’una situació traumàtica. I darrera de tot això la Madeleine, que és, en la meva opinió, la persona més important i necessària dels tres llibres de John Verdon.

Si sabíeu què estava pensant i vau obrir els ulls, no ho penseu més i molesteu el dimoni. Crec que no us en penedireu.

Títol: Deixa en pau el dimoni
Autor: John Verdon
Editorial: Proa
Col·lecció: Beta
Pàgines: 480
ISBN: 978-84-7588-318-2
Preu: 19,95€

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Un intrús a l’estany
Autor: Joan Marcé
Pàgines: 432
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
ISBN: 978-84-2976-840-4
Preu: 19,50€

Un intrús a l’estany és un thriller d’aquells que enganxa. Aquest tipus de llibres estem acostumats a què vinguin d’Estats Units però en aquest cas, tant l’autor com l’escenari són d’aquí, de Catalunya. Concretament de Banyoles, Barcelona, Tarragona,… de manera que s’hi podria fer una ruta per visitar els escenaris dels crims!

Per com es narra la història que ha escrit Joan Marcé, no costa gens imaginar que es podria portar al cinema amb un Jeremy Irons fent de dolent. Llàstima que ja no tenim el Jordi Dauder… però hauria estat una cara magnífica per encarnar l’antagonista de Ramon Verdaguer (en Joel Joan?), un biòleg d’èxit que treballa al New Jersey Biological Institute fent recerca genètica.

A partir d’aquí, hi trobareu una trama trepidant amb dolents dolentíssims, personatges que no paren d’anar amunt i avall i girs poc previsibles a la trama (que és d’agrair).

Si sou d’aquells que no podeu deixar anar un bon “thriller” quan us cau a les mans, en aquest cas fareu bé de donar-li un copet quan el veieu a l’estanteria perquè acabi a l’altra mà! El que ens demostra Un intrús a l’estany és que no cal anar a Minnesota o a la seu de la CIA per trobar l’escenari d’un relat com aquest. Amb l’Hotel Arts o Gratallops n’hi ha prou.

I compte amb Gratallops!

Títol: No obris els ulls
Autor: John Verdon
Editorial: Proa
Col·lecció: Beta
Pàgines: 544
ISBN: 978-84-7588-250-5
Preu: 21€

A finals de l’any passat us vaig parlar de Sé el que estàs pensant , la primera novel·la de John Verdon, un thriller on en Dave, un policia jubilat havia d’investigar uns assassinats en sèrie relacionats amb uns reptes numèrics. Doncs tenim bones noticies Nosaltres, ja que podem trobar a les llibreries No obris els ulls, una nova entrega del policia jubilat Dave Gurney.

Un any més tard de tancar el cas de “l’assassí dels números” a en Dave li tornen a plantejar un nou repte. Aquesta vegada és l’assassinat d’una núvia durant el seu convit de noces, amb centenars de convidats i sense cap testimoni ocular. Tots els indicis apunten a una persona, però la mare de la núvia no n’està gaire convençuda i acaba contractant els serveis dels nostre protagonista perquè ho investigui des d’un altre punt de vista.

Com a amant de les novel·les de misteri us haig de dir que aquest nou llibre de John Verdon m’ha deixat molt bones sensacions, amb una trama que es va complicant més i més a mida que passen les pàgines i amb uns personatges molt ben construïts, com per exemple la Jillian, o més ben dit, la núvia assassinada. I es que a través de les descripcions de la resta de personatges i de diferents esdeveniments, podem veure la seva ment caòtica sense haver conegut de primera mà el personatge.

L’únic punt negatiu que li he pogut trobar al llibre és que arriba un moment, molt al final de la novel·la, on totes les pistes et poden deixar esbrinar qui és el dolent, tot i que no es pugui acabar de veure tot l’entramat del cas.

A No obris els ulls res és el que sembla i permeteu-me que us faci un petit “spoiler” del llibre: en John Verdon escull els títols del llibres amb molt de criteri, tal i com ho va fer amb Sé el que estàs pensant, i us asseguro que en aquesta ocasió també serà molt important.

Així que, compte a l’obrir els ulls… o tancar-los!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Habitacions tancades
Autor: Care Santos
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Pàgines: 544
ISBN: 978-84-9708-225-9
Preu: 20,90 €

Nosaltres, avui tinc l’honor i el plaer de parlar-vos d’un llibre que m’ha entusiasmat, Habitacions tancades de Care Santos. Personalment, els llibres que tenen com a rerefons Barcelona m’encanten i si, a sobre, parlen de diferents èpoques de la ciutat, tenen molts punts per convertir-se en un dels meus llibres favorits. És per això que tenia la intuïció que Habitacions tancades passaria a tenir un lloc privilegiat a la meva llibreria.

A banda d’això, Habitacions tancades té un argument perfectament elaborat amb un món propi magnífic. La història ens ve presentada per la Violeta, de com torna a la casa familiar dels Lax i com, a poc a poc, va descobrint els misteris de la seva família per adonar-se que no la coneix tan bé com ella es pensava. Però no seré dolenta i no us explicaré els descobriments de la Violeta; des del meu punt de vista, això és la meravella d’Habitacions tancades: ajudar-la a recórrer per diferents èpoques tot el que desconeixia.

L’argument del llibre us captivarà d’una forma molt especial. I és que Habitacions tancades pot semblar que té un argument típic, la història d’una família a Barcelona, però és molt més que això. És intriga, és passió, és misteri, és descobrir una trama que es va complicant conforme vas passant les pàgines, és amor i odi als personatges, és conèixer l’art de mà de l’Amadeu Lax, és riure, plorar… tot un seguit de sensacions que crec que no poden deixar indiferent ningú. Per això, us animo a ajudar a la Violeta a obrir les habitacions tancades i poder descobrir què s’amaga darrere d’elles.