Arxiu de l'autor: Rocío

Deixa en pau el dimoni, de John Verdon

@Ed_Proa @Grup62

Nosaltres, l’estiu ha arribat fa unes setmanes i, a més de la calor i el protector solar, també tenim un nou llibre de John Verdon. Efectivament, en Dave Gurney torna a entrar a les nostres vides amb una tercera entrega i un nou cas.

Personalment, em succeeix una cosa curiosa amb els llibres de John Verdon, i és que sempre els començo en un tren i fent un viatge llarg. Casualitats de la vida, us ho prometo. Com a lectora compulsiva que sóc, si un llibre m’agrada no puc parar i, aquesta vegada, quan vaig baixar del tren, ja portava més de la meitat de Deixa en pau el dimoni.

Han passat sis mesos des de la finalització del cas que vam podem llegir a No obris els ulls, i en aquesta ocasió, emocionalment, no ens trobarem el Dave dels dos anteriors llibres. Una de les meravelles d’aquesta entrega és, precisament, la seva humanització, que fan que sigui un personatge més proper i més real del que ja ho era abans, i això és un factor que a mi m’ha agradat molt.

Si us heu llegit els dos anteriors llibres, estareu esperant un misteri, un cas per resoldre. En aquesta ocasió, tot començarà quan la Kim, filla d’una bona amiga del Dave, li demani assessorament amb un reportatge televisiu sobre els familiars de les víctimes del Bon Pastor, un assassí en sèrie de fa deu anys, i que té l’afegit de què és un cas que encara no s’ha pogut resoldre. Tot i les seves reticències inicials, en Dave s’acabarà endinsant en un cas que s’anirà complicant a mesura que vagi coneixent més totes les persones relacionades; les pistes que en el seu moment van ser decisives, potser van ser un parany i la desconfiança estarà sempre present.

No tot és el que sembla a Deixa en pau el dimoni, i amb un Dave en el seu pitjor moment personal, navegarem per una trama que atrapa, amb cadenes de televisió que es preocupen únicament pel morbo i l’audiència, una galeria de personatges molt diferents i que es recuperen d’una situació traumàtica. I darrera de tot això la Madeleine, que és, en la meva opinió, la persona més important i necessària dels tres llibres de John Verdon.

Si sabíeu què estava pensant i vau obrir els ulls, no ho penseu més i molesteu el dimoni. Crec que no us en penedireu.

Títol: Deixa en pau el dimoni
Autor: John Verdon
Editorial: Proa
Col·lecció: Beta
Pàgines: 480
ISBN: 978-84-7588-318-2
Preu: 19,95€

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Un intrús a l’estany, de Joan Marcé

Títol: Un intrús a l’estany
Autor: Joan Marcé
Pàgines: 432
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
ISBN: 978-84-2976-840-4
Preu: 19,50€

Un intrús a l’estany és un thriller d’aquells que enganxa. Aquest tipus de llibres estem acostumats a què vinguin d’Estats Units però en aquest cas, tant l’autor com l’escenari són d’aquí, de Catalunya. Concretament de Banyoles, Barcelona, Tarragona,… de manera que s’hi podria fer una ruta per visitar els escenaris dels crims!

Per com es narra la història que ha escrit Joan Marcé, no costa gens imaginar que es podria portar al cinema amb un Jeremy Irons fent de dolent. Llàstima que ja no tenim el Jordi Dauder… però hauria estat una cara magnífica per encarnar l’antagonista de Ramon Verdaguer (en Joel Joan?), un biòleg d’èxit que treballa al New Jersey Biological Institute fent recerca genètica.

A partir d’aquí, hi trobareu una trama trepidant amb dolents dolentíssims, personatges que no paren d’anar amunt i avall i girs poc previsibles a la trama (que és d’agrair).

Si sou d’aquells que no podeu deixar anar un bon “thriller” quan us cau a les mans, en aquest cas fareu bé de donar-li un copet quan el veieu a l’estanteria perquè acabi a l’altra mà! El que ens demostra Un intrús a l’estany és que no cal anar a Minnesota o a la seu de la CIA per trobar l’escenari d’un relat com aquest. Amb l’Hotel Arts o Gratallops n’hi ha prou.

I compte amb Gratallops!

No obris els ulls

Títol: No obris els ulls
Autor: John Verdon
Editorial: Proa
Col·lecció: Beta
Pàgines: 544
ISBN: 978-84-7588-250-5
Preu: 21€

A finals de l’any passat us vaig parlar de Sé el que estàs pensant , la primera novel·la de John Verdon, un thriller on en Dave, un policia jubilat havia d’investigar uns assassinats en sèrie relacionats amb uns reptes numèrics. Doncs tenim bones noticies Nosaltres, ja que podem trobar a les llibreries No obris els ulls, una nova entrega del policia jubilat Dave Gurney.

Un any més tard de tancar el cas de “l’assassí dels números” a en Dave li tornen a plantejar un nou repte. Aquesta vegada és l’assassinat d’una núvia durant el seu convit de noces, amb centenars de convidats i sense cap testimoni ocular. Tots els indicis apunten a una persona, però la mare de la núvia no n’està gaire convençuda i acaba contractant els serveis dels nostre protagonista perquè ho investigui des d’un altre punt de vista.

Com a amant de les novel·les de misteri us haig de dir que aquest nou llibre de John Verdon m’ha deixat molt bones sensacions, amb una trama que es va complicant més i més a mida que passen les pàgines i amb uns personatges molt ben construïts, com per exemple la Jillian, o més ben dit, la núvia assassinada. I es que a través de les descripcions de la resta de personatges i de diferents esdeveniments, podem veure la seva ment caòtica sense haver conegut de primera mà el personatge.

L’únic punt negatiu que li he pogut trobar al llibre és que arriba un moment, molt al final de la novel·la, on totes les pistes et poden deixar esbrinar qui és el dolent, tot i que no es pugui acabar de veure tot l’entramat del cas.

A No obris els ulls res és el que sembla i permeteu-me que us faci un petit “spoiler” del llibre: en John Verdon escull els títols del llibres amb molt de criteri, tal i com ho va fer amb Sé el que estàs pensant, i us asseguro que en aquesta ocasió també serà molt important.

Així que, compte a l’obrir els ulls… o tancar-los!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Habitacions tancades, una gran novel·la

Habitacions tancadesTítol: Habitacions tancades
Autor: Care Santos
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Pàgines: 544
ISBN: 978-84-9708-225-9
Preu: 20,90 €

Nosaltres, avui tinc l’honor i el plaer de parlar-vos d’un llibre que m’ha entusiasmat, Habitacions tancades de Care Santos. Personalment, els llibres que tenen com a rerefons Barcelona m’encanten i si, a sobre, parlen de diferents èpoques de la ciutat, tenen molts punts per convertir-se en un dels meus llibres favorits. És per això que tenia la intuïció que Habitacions tancades passaria a tenir un lloc privilegiat a la meva llibreria.

A banda d’això, Habitacions tancades té un argument perfectament elaborat amb un món propi magnífic. La història ens ve presentada per la Violeta, de com torna a la casa familiar dels Lax i com, a poc a poc, va descobrint els misteris de la seva família per adonar-se que no la coneix tan bé com ella es pensava. Però no seré dolenta i no us explicaré els descobriments de la Violeta; des del meu punt de vista, això és la meravella d’Habitacions tancades: ajudar-la a recórrer per diferents èpoques tot el que desconeixia.

L’argument del llibre us captivarà d’una forma molt especial. I és que Habitacions tancades pot semblar que té un argument típic, la història d’una família a Barcelona, però és molt més que això. És intriga, és passió, és misteri, és descobrir una trama que es va complicant conforme vas passant les pàgines, és amor i odi als personatges, és conèixer l’art de mà de l’Amadeu Lax, és riure, plorar… tot un seguit de sensacions que crec que no poden deixar indiferent ningú. Per això, us animo a ajudar a la Violeta a obrir les habitacions tancades i poder descobrir què s’amaga darrere d’elles.

Sé el que estàs pensant

Títol: Sé el que estàs pensant
Autor: John Verdon
Editorial: Proa
Col·lecció: Beta [Núm 216 ]
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-7588-204-8
PVP: 20.00€

Hi ha novel·les plenes de tòpics i si parlem de thrillers encara més. Hem de tenir un dolent molt dolent i un protagonista,  la majoria de vegades policia, que sigui el millor de tots. Doncs això ho trobem a Sé el que estàs pensant de John Verdon. Tot això i molt més.

Sé el que estàs pensant comença amb un plantejament que et vénen ganes de llegir sense parar. Tot comença quan un dels personatges rep una carta amb un petit repte. Ha de pensar un número de l’1 al 1000 per a continuació obrir una altra carta amb el resultat. No cal dir, que el resultat que troba a la segona carta és el correcte.

A partir d’aquí començarà una investigació trepidant on el David el nostre protagonista, un policia jubilat que ara es dedica a l’art amb retrats d’assassins, haurà d’ajudar a resoldre aquest misteri, tornant a implicant-se a la seva ex-feina i recordant certes ferides del passat.

No m’agradaria espatllar la novel·la a ningú i explicar-vos-en massa. Personalment crec que heu de gaudir del patiment de descobrir les claus que s’amaguen dins del seu argument, què hi ha darrera dels números, molt importants pel desenvolupament del llibre, el passat que amaguen els diferents personatges, els muntatges dels crims que realitza l’assassí… Tot un seguit de situacions que faran que no pugueu parar de llegir fins conèixer qui està darrera de tot i com pot saber el que estàs pensant.

Així que Nosaltres si voleu gaudir d’un bon llibre d’intriga, agafeu Sé el que estàs pensant, la manteta, un cafè amb llet calent i a gaudir d’una bona lectura.

Per acabar únicament em queda recomanar-vos aquest petit tràiler de la novel·la i un petit consell: si algú us diu que penseu un número, no respongueu a la primera.

Els convidats

Títol: Els convidats
Autor: Emili Teixidor
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 832 ]
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-664-1060-1
PVP: 20,00€

Aquests dies he estat llegint, com us vaig comentar la setmana passada, Els convidats, de l’Emili Teixidor. He estat tant immersa en la lectura que fins i tot un dia vaig somiar que jo mateixa era una convidada al casament de la Cinta al seu poble.

Els convidats és un llibre que té com a punt central el casament de la Cinta, la filla i pubilla del Maties, el futur alcalde del poble. Aquest esdeveniment, junt amb una sèrie de successos, com el desbordament d’un riu, dóna peu a conèixer els habitants del poble i les seves històries personals en una època difícil – la postguerra – que l’Emili Teixidor ja ens va dibuixar a Pa negre (vegeu Pa negre, una novel·la de records). Amb una gran diferència: a Pa negre teníem un narrador i aquí ens trobem amb molts narradors i, de vegades, amb diferents punts de vista sobre la mateixa història.

Abans de començar a escriure aquest text, he estat pensant molt què us volia explicar d’Els convidats, ja que es tracta d’un llibre que és millor encetar sense conèixer-ne massa l’argument. Com està estructurat i els diferents personatges, o convidats, són l’essència del llibre en si. Jo, personalment, ho he fet així i crec que he gaudit molt més de la lectura, fins al punt, ja us deia al principi, que vaig somniar que n’era part. Per això m’haureu de disculpar però no us explicaré més que els cinc cèntims que ja us he dit, no sóc una persona que faci “spoilers” fàcilment!

Únicament em falta dir-vos que la sensació que tindreu quan tanqueu la novel·la és la mateixa que quan acabeu una ampolla de vi de molt bona qualitat. Us deixa un gust al paladar immillorable, però per desgràcia, s’ha acabat…

Us deixem amb una entrevista a El Punt i un vídeo a Escriptors Tv on surt Emili Teixidor llegint un fragment del seu llibre Els convidats.

Pa negre, una novel·la de records

Títol: Pa negre
Autor: Emili Teixidor i Viladecàs
Editorial: La butxaca
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-96863-09-5
PVP: 11,95 €

Us ha passat mai que llegint un llibre s’hagi despertat un record que estava amagat en un racó de la vostra memòria? És el que m’ha passat amb l’últim llibre que he pogut llegir. Ha aconseguit que un record que estava dormint a la meva ment es despertés com si hagués passat ahir i encara ara continua perenne.

De quin llibre parlo? Doncs bé, es tracta de Pa negre de l’Emili Teixidor, un llibre que explica la història de l’Andreu i les seves vivències en una època complicada com és la postguerra.

L’Andreu no ha tingut una vida fàcil: el seu pare és a la presó i ha de viure amb els familiars més propers en una casa de pagès, ja que la mare no pot cuidar-se d’ell. El protagonista ens explicarà al llarg de tota novel·la el seu dia a dia i com el món que l’envolta l’acaba transformant.

I és que Pa negre no és un llibre qualsevol. A través d’una lectura tan intimista i enriquidora podrem descobrim com el món de l’Andreu va canviant a cada capítol. Com va trobant sentiments que encara romanien ocults, com ara l’odi profund cap a una persona, o els seus instints més baixos, com el sexe. Totes aquestes sensacions noves per a ell, i un seguit de situacions que vénen provocades per l’època tan difícil en què ha de viure, faran que l’Andreu es plantegi coses que fins aleshores no li havien passat pel cap.

No em puc deixar d’esmentar la força del llenguatge de la novel·la amb tot un seguit d’expressions i paraules que s’han perdut amb el pas del temps i que et transporten a una època que en realitat no és tan llunyana.

I és que l’Emili Teixidor amb aquesta narració elaborada, aconsegueix sense cap esforç que ens fiquem a la pell del protagonista i puguem viure els seus records i sentiments com si fossin nostres. Això, des del meu punt de vista, fa que li agafis estima al protagonista i també a alguns altres personatges.

Ara que he acabat Pa negre, el següent llibre que tinc preparat a la taula és Els convidats, també de l’Emili Teixidor. A hores d’ara estic tan capficada en aquesta època i en aquesta narració que crec que és el moment ideal per continuar amb aquest llibre. No us sembla?

Per cert, sóc conscient que he començat dient que un record havia vingut amb mi amb aquest llibre. L’únic que us diré és que ha estat una cosa de la meva infantesa, com l’Andreu, un record molt bonic i que m’alegro que hagi tornat. No hi ha res millor que llegir un llibre que et provoqui aquestes sensacions, no trobeu?

Si us ha interessat, no us perdeu el següent reportatge a Emili Teixidor des del programa L’hora del lector, del canal 33.

Fantasia i màgia per a la deliciosa Shirley

Títol: Els deliciosos dies de la Shirley
Autor: Elisabetta Gnone
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Fairy Oak
ISBN: 978-84-9932-019-9
Pàgines: 264
PVP: 14,96€

La màgia i els mags són coses que sempre m’han fascinat i no em refereixo a la màgia del Màgic Andreu, sinó dels mags que podem trobar als llibres o a les llegendes com ha sigut, si més no, el Merlín. I és que els llibres que parlen d’aquest fascinant tema tenen l’habilitat de poder crear mons totalment imaginaris i fantàstics, on res no és el que sembla. Qui no ha volgut volar com una fada o fer encantaments amb una vareta màgica?

Recordo que, quan era petita, em va agradar molt la pel·lícula de la Mary Poppins. Veure com la mainadera Mary Poppins es treia coses del barret em va deixar ben parada. “Com ho fa?” Pensava jo, amb la meva ment de nena innocent. En realitat, aquesta innocència a hores d’ara no l’he perduda, o sigui que em vaig enganxar a tota la sèrie de llibres d’en Harry Potter, un dels mags més famosos: els seus llibres han batut rècords de vendes a tot el món.

Per això, no em fa cap vergonya parlar-vos de l’últim llibre que ha arribat a les meves mans. Es tracta del llibre Els deliciosos dies de la Shirley de l’Elisabetta Gnone, una autora que pot semblar desconeguda però si investigueu una miqueta veureu que no és així. I és que l’Elisabetta Gnone és la creadora dels còmics W.I.T.C.H, que narren les aventures de cinc adolescents amb poders màgics. Aquests còmics han esdevingut tot un fenomen i compten amb un ampli merchandasing i amb una sèrie de dibuixos ambientada en les seves aventures.

Però l’Elisabetta Gnone no va parar aquí i va crear els llibres del món Fairy Oak, que també s’han convertit en tot un èxit entre les noies amb la imaginació més desperta. Aquest cop, va crear un món on hi ha bruixes de la llum, bruixes de la foscor, fades, mags, arbres que canten… en fi, tot un univers de fantasia ben complet i misteriós. Les protagonistes d’aquesta saga són la Vainilla i la seva germana bessona Pervinca; ara per ara podem trobar cinc llibres de les seves aventures. Els tres primers que formen una trilogia i els altres dos que formen part d’una nova saga que encara està en publicació i en el futur constarà d’un total de quatre llibres.

Jo he tingut el plaer de llegir-me l’últim llibre de les seves aventures Els deliciosos dies de la Shirley, un llibre que podeu regalar a les vostres filles/cosines/nebodes sense cap recança, ja que farà que se sentin com unes petites bruixes bones. A més, el llibre porta unes il·lustracions dels protagonistes precioses que fan que els personatges tinguin encara més vida.

El llibre és narrat per la fada Sifeliçellaseràdirnoshovoldrà i explica el segon misteri del poble Fairy Oak que està relacionat amb un llibre misteriós de receptes que es troba la Shirley Poppy. Així que les nostres protagonistes, Vainilla i Pervinca ajudaren la seva amiga Shirley a descobrir els misteris d’una recepta molt curiosa amb la col·laboració de tots els amics del poble.

Bé, doncs, ja ho sabeu, si coneixeu una petita princesa i voleu que passi una bona estona llegint llibres, parleu-li dels llibres de Fairy Oak, descobriran un món ple de fantasia i màgia, que al cap i a la fi, tots en necessitem una miqueta…

Un te amb maleta, si us plau!

Títol: La maleta sarda
Autor: Margarida Aritzeta
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 408
ISBN: 978-84-664-1095-3
PVP: 18,50€

Quan acabes un llibre, diferents pensaments i sensacions passen pel teu cap. Personalment a mi hi ha llibres que em fa molta llàstima acabar. Arribo al final pensant que els personatges són els meus amics i m’expliquen les seves aventures. Això mateix m’ha passat amb La maleta sarda de Margarida Aritzeta, llibre que fa unes hores he tancat amb tristesa.

I és que, La maleta sarda és un llibre que et va captivant mica en mica a través de les seves pàgines fins que acabes immers en el seu món. Un món en el que res no és el que sembla. L’autora ens explica, com vaig comentar en la meva anterior entrada (vegeu Us parla una bibliotecària de formació i de professió), la història d’un llibreter, en Manu Uriarte, que es veu embolicat en una trama molt ben elaborada, en l’assassinat d’un dels seus clients i en la recerca d’un manuscrit del que molta gent en parla però que ningú no ha vist mai. Aquesta trama es combina amb l’aparició de la esmentada maleta i amb les històries d’altres personatges, que, en un primer moment poden semblar secundaris però que van guanyant presència i personalitat com anem avançant en la novel·la.

Si teniu ganes de llegir una novel·la que no tingui por d’explicar-vos tot el que faci falta per submergir-vos en el seu univers, una novel·la que fa unes descripcions extenses i fins a l’últim detall i sobretot, una novel·la que us enamorarà a cada capítol… no us ho penseu més.

No puc deixar d’esmentar que l’autora, a l’hora d’escriure el llibre, ha agafat escenaris i relats reals, que queden combinats dins la trama en una perfecta harmonia –ho fan també altres autors i és una cosa que, personalment, m’encanta. Fins i tot ho fa amb persones reals, això si, en situacions totalment imaginàries. Veure esmentada en un llibre la Caterina Albert, més coneguda com a Víctor Català, crec que no té preu!

I ara sí, us deixo gaudir del plaer de la lectura, jo agafaré el meu te de meló i em donaré el plaer de pensar en els meus últims amics imaginaris abans d’agafar un altre llibre i deixar-me portar per una nova història…

Us parla una bibliotecària de formació i de vocació

Quan ets petita sempre et pregunten què vols ser quan siguis gran. Jo no ho tenia clar, no veia el meu futur definit, però tenia molt clar què m’agradava: llegir. M’agradaven els llibres, l’olor, el tacte i les històries que portaven dins. Així doncs, no és estrany que finalment hagi acabat sent bibliotecària. Tot s’ha de dir, que de vocació i no de professió. Tanmateix, no he deixat de banda les biblioteques i els petits tresors que guarden dins. Perquè per a mi, un llibre és, en la seva totalitat, un petit tresor, ple de joies, que viu la seva plenitud quan una persona el llegeix.

Ara que coneixeu tot això de mi, no us heu d’estranyar que us digui que tinc a les meves mans La maleta sarda de la Margarida Aritzeta. I per què? Doncs perquè el protagonista és Manu Uriarte, llibreter de professió.

Ara mateix no us en puc explicar massa més, de l’argument, ja que tot just l’acabo de començar, però el que sí que us puc dir és que si us agraden els llibres amb arguments embolicats, que no tenen por a explicar-vos tots els detalls fil per randa i que tenen un assassinat i la recerca d’un manuscrit com a argument principal, aquest és el vostre llibre. Gaudireu amb les minucioses descripcions de l’illa de Sardenya i us faig saber que, a hores d’ara, no m’importaria fer-hi una escapadeta per gaudir dels paisatges i del menjar que ens explica el protagonista.

Com us he comentat, porto poques pàgines llegides, així que més endavant us acabaré d’explicar La maleta sarda i les aventures del llibreter Manu Uriarte. Seguim amb la lectura!