nosaltresllegim.cat

@Ed_62 @Grup62

La ciutat cansada de Pere Calders és una novel·la inacabada i fins ara inèdita d’aquest autor que un grup d’experts ha rescatat de l’oblit. I sempre va bé rescatar en Calders!

El llibre és una novel·la molt coral i el que fa és descriure una espècie de “13 Rue del Percebe” especialment convuls on el destí d’un edifici acaba condicionant el d’una ciutat sencera: per ampliar una fàbrica, s’han de carregar un edifici… i des d’aquí, fins a l’infinit de l’absurd, el surrealisme i l’humor característic de l’obra de Calders.

Un altre tema interessant és com els experts han pogut recuperar aquest text original que, francament, crec que ha acabat prou bé. No es pot demanar més d’algú que quan feia els seus escrits es dedicava a escriure sobre l’anormalitat més normal.

M’ha agradat, especialment, el moment en què un sindicalista i el “secreta” que s’encarrega de seguir-lo arriben a un acord per fer-se la vida més fàcil i es fan amics. N’hi ha molts que n’haurien d’aprendre d’aquesta gent, oi?

És un llibre per a fans de Calders. I com que sé positivament que n’hi ha molts, hi ha molta gent que el gaudirà.

Títol: La ciutat cansada
Autor: Pere Calders
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 232
ISBN: 978-84-2976-225-9
Preu: 20,80€

@Ed_Empuries @Grup62

Amèxica, d’Ed Vulliamy és un recorregut de la frontera entre Estats Units i Mèxic des del Pacífic fins a l’Atlàntic. Un viatge des de Tijuana, Calexico, Mexicali, fins a Matamoros, passant per –evidentment- Ciudad Juárez, El Paso, Nuevo Laredo, Piedras Negras i una adorable població anomenada Reynosa, seu/ciutat/feu del càrtel dels Zetas.

L’autor coincideix a la ciutat de Reynosa el dia de Tots Sants, i perquè us feu una idea del panorama, el que fa és visitar un cementiri per veure com viuen el tema. I què es troba? Doncs que el cementiri està dividit en zones: pobres, classe mitjana i alta… però li diuen que els rics-rics (un eufemisme per dir narcos, policia i exèrcit) tenen un cementiri a part. I quan Vulliamy diu d’anar-hi li ho desaconsellen “absolutament” i li pregunten, amb bon criteri: “què diràs que vas a fer quan vegin un gringo passejant per allí?”. L’autor contesta que vol explicar la festa dels morts a Mèxic. I la resposta que li donen és bastant… el que li responen és que li diran que no se’l creuen, que l’acusaran de ser de la DEA (l’agència antidroga nord-americana), i que l’enterraran allí mateix. Adorable.

És un llibre molt interessant perquè parla molt dels narcos, però no només d’ells. També de la població que viu en aquesta zona, del teixit industrial, dels indis de la zona, i fins i tot de temes mediambientals.

Amèxica és un molt bon exemple de què és el periodisme literari. El periodisme fet llibre. Un llibre que documenta la realitat a partir d’un profund treball de camp en tots els sentits i amb protagonistes de tots els bàndols i grups: polítics, narcos, policies,…

Una de les coses que més m’ha sorprès és que totes les ciutats mexicanes que associem a la droga i la violència tenen una “ciutat germana” al cantó nord-americà: Tijuana amb San Diego, Agua Prieta amb Douglas, Nuevo Laredo amb Laredo, Reynosa amb McAlklen o Matamoros amb Brownsville.

El fet que més m’ha impactat? Com l’autor relata que la violència s’ha extès tant… Tant, que ningú ja no sap qui mata a qui, i per què.

Un llibre sobre un tema molt bèstia i alhora fascinant. Com aquest Amèxica d’Ed Vulliamy.

Títol: Amèxica
Autor: Ed Vulliamy
Editorial: Empúries
Col·lecció: Biblioteca Universal Empúries
Pàgines: 440
ISBN: 978-84-9787-778-7
Preu: 21,15€

Títol: El caçador d’ombres
Autor: Joan Barril
Editorial: Grup 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-2976-923-4
Preu: 21,00€

El caçador d’ombres, de Joan Barril és un… thriller? Sí, un thriller barrejat amb el que al cinema anomenaríem “road-movie” a través del continent africà.

El protagonista és un tal Lluís Soley –com el dels cafès-, burgès adinerat que, de forma inesperada, es troba involucrat i embolicat en una trama on hi ha la fusió freda de l’energia nuclear pel mig.

El recorregut per Àfrica també li suposarà un viatge interior per tal de trobar-se a sí mateix i entendre’s una mica més, i sobretot per replantejar-se què i com fa les coses.

Joan Barril ens presenta un escenari on la desigualtat entre continents hi té un paper molt important, però que ens confirma aquella màxima tan lletja del “són pobres però més feliços”.

És una novel·la que no m’ha desagradat, però m’ha semblat una mica irregular, i que en algun moment m’ha sorprès en les formes… podria ser perquè la barreja entre thriller, novel·la existencial i “road-movie” distreu un pèl massa el missatge final del relat.

En qualsevol cas, és un llibre que agradarà tots aquells qui siguin fans de Joan Barril, un periodista i escriptor que té, sens dubte, un estil propi i particular.

Títol: La mort del corredor de fons
Autor: Jordi de Manuel
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-2976-882-4
Preu: 19,50€

La mort del corredor de fons, de Jordi de Manuel, és una novel·la negra que parteix de la troballa d’un cadàver a la serra de Collserola i que haurà d’investigar l’inspector Marc Sergiot, de la policia nacional (espanyola) i, paral·lelament, d’una sèrie de morts francament bèsties (tortures, acarnissaments, i altres belleses) que investiguen els Mossos i que els fan pensar en un assassí en sèrie.

Jordi de Manuel ens va alternant les diferents visions d’aquestes dues circumstàncies: la dels mossos, la de l’assassí -que coneixem des de l’inici del llibre-, la de l’inspector Sergiot,… i la d’en Hakim, el corredor de fons.

És un llibre que es llegeix ràpid i té un ritme àgil, alentat per aquest canvi constant de punts de vista i protagonistes de les diverses trames que conté el llibre. El fet és que venint de llegir arguments molt més enrevessats i espessos que tenen a veure amb cançons de gel i foc, ja va bé llegir llibres més planers!

Tot i que he trobat que hi havia algunes llicències que em grinyolaven una mica, és una bona lectura per als amants del gènere de la novel·la negra.

Si heu estat seguint durant aquests dies la BCNegra, no us el perdeu (com no va fer l’Eli!).

Aquí teniu el primer capítol en pdf.