Arxiu de la categoria: Actualitat

La resposta de la Cultura al terror del Bataclan

Fa dos anys, molts de Nosaltres estàvem davant del televisor, mirant el telenotícies quan de cop va irrompre un terror que aquest estiu hem viscut a casa nostra. El terror més espantós, més irracional i més repulsiu entrava en una sala de concerts de París a disparar a tot el que s’estigués movent i gaudint d’un concert de rock.

I després es van fer esclatar.

La Cultura, el nostre món, va reaccionar globalment amb un “Je suis París” que potser després ens ha acabat resultant fins i tot una mica naïf. Però després tots vam poder aprendre del pare d’una criatura, del marit d’una víctima que ens donava una resposta que no ens esperàvem.

Antoine Leiris parlava directament als terroristes per dir que No aconseguireu el meu odi. I així ho explicàvem al Nosaltresllegim:

 · · ·

noaconseguireuelmeuodiFa poc feien a la ràdio un especial d’aquells de “recordes on eres quan van dir que Barcelona seria seu olímpica?”. D’allò no me’n recordo perquè era massa petit. El que sí que recordo perfectament és on era durant aquella nit de París. Era a casa. Al sofà. I el primer que em va saltar va ser la vocació, després la feina, després la música i després l’angúnia.

La vocació, perquè sóc periodista. El primer que vaig fer va ser mirar mitjans d’aquí, de Madrid, i sobretot, de París, per saber què havia passat i, a continuació, vaig mirar Twitter. La feina, perquè alguna cosa al cervell va despertar per dir-me “despenja aquell concurs que regala un viatge a París”. La música, perquè el concert era dels Eagles of Death Metal, un grup de broma amb components de grups que sí que m’agraden molt. De fet, si hagués viscut a París, és més que possible que hagués anat a veure aquell concert. I finalment, l’angúnia. I quina angúnia.

Després del Charlie Hebdo i el Je suis Charlie, va arribar el Bataclan. I la xarxa va moure un text delicat, ple d’amor, tristor absoluta i rebuig d’un noi anomenat Antoine Leiris. I el text deia així:

Divendres al vespre vau llevar la vida d’un ésser excepcional, l’amor de la meva vida, la mare del meu fill, però no aconseguireu el meu odi. No sé qui sou i no ho vull saber, sou unes ànimes mortes. Som dos, el meu fill i jo, però som més forts que tots els exèrcits del món. De fet, no tinc més temps per a vosaltres, haig d’estar per en Melvil, que es desperta de la seva migdiada. Té tot just disset mesos, berenarà com cada dia, després jugarem com cada dia i durant tota la vida aquest nen us farà l’ofensa de ser feliç i lliure. Perquè no, tampoc aconseguireu el seu odi.

Estat Islàmic havia assassinat la seva dona, Hélène Muyal-Leiris, però també la mare del seu fill, el petit Melvil. En aquest No aconseguireu el meu odi, d’Antoine Leiris, hi ha un relat esfereïdorament serè d’un moment pertorbador: la pèrdua de la mare i la dona.

Leiris fa un relat de la nit del 13 de novembre de 2015 alternant la notícia, l’espera, la sala de vetlla, el jardí d’infància essent vidu amb la resta de mares que el volen ajudar,… tot això, amb el nou dia a dia trastornat. La vida segueix però segueix diferent. Segueix equivocada. Segueix malament.

Acabo d’agafar del cossi de la roba bruta les últimes peces que encara porten la seva olor. Me les planto a la cara, cada vespre, per adormir-me amb aquesta olor d’eternitat.

Però aquest diferent, equivocat i malament no farà que els doni la raó ni la justificació. Només farà que l’Antoine i en Melvil segueixin sent una família i tirin endavant, sigui com sigui. No es mereixen una cosa tan preuada com l’odi.

Nosaltres, que no us faci por. No és escabrós. És delicat. És serè. És trist. I és un homenatge preciós.

· · ·

El llibre de Leiris ens ha de servir per recordar que, passi el que passi, no tenen dret a tenir el nostre odi perquè no se’l mereixen.

Sigui per Barcelona, París, Londres,… sigui on sigui. Passi el que passi.

Enguany, el festival Inèdit de Barcelona projectava un documental sobre el grup de rock que tocava aquella nit i de qui us parlava quan vaig ressenyar el llibre. Aquí teniu el tràiler.

I és el mateix esperit: no podreu amb nosaltres perquè el nostre amor no vencerà el vostre odi.

I d’un temps ençà, des d’aquest estiu passat amb l’horror de les Rambles, podem dir que des d’aquí, només tenim amor. I no podran amb nosaltres.

Tenim la Cultura de la nostra part.

Ja tenim els guanyadors dels Premis Literaris de Girona 2017

David Nel·lo guanya el Prudenci Bertrana; Albert Garcia, el 40è Premi Miquel de Palol de poesia; Montserrat Tura obté el Premi Carles Rahola 2017; i Xavier Gual s’emporta el 32è Ramon Muntaner.

Fa una estona hem rebut les notícies de qui són els guanyadors dels Premis Literaris de Girona 2017. Com bé sabeu i explica la web,

Es convoquen els Premis Literaris de Girona, en llengua catalana, PRUDENCI BERTRANA de novel·la, MIQUEL DE PALOL de poesia, CARLES RAHOLA d’assaig, RAMON MUNTANER de literatura juvenil, CERVERÍ de lletra de cançó i LLETRA per a iniciatives digitals de i sobre literatura catalana, instituïts per col·laborar en la difusió d’aquests gèneres i de la lectura en català, tot honorant la memòria d’aquests escriptors i gironins il·lustres.

I al Nosaltres que ho celebrem! Pel què fa a què podrem llegir, aquí teniu els guardonats!!

EL PRUDENCI BERTRANA 2017, PER DAVID NEL·LO

David Nel·lo guanya el 50è Premi Prudenci Bertrana amb una novel·la sobre fins on estem disposats a arribar per fer feliços els que ens envolten

I això és el que ens expliquen del llibre!!

Melissa i Nicole és una novel·la excepcional que ens mostra els límits que estem disposats a creuar per ser feliços i les conseqüències de traspassar-los.  Els Callahan i els Vinyals es troben casualment en una petita illa del mar Bàltic. Aquest escenari nòrdic serà testimoni d’uns esdeveniments que canviaran per sempre les seves vides.

La vigília del solstici d’estiu, dues famílies visiten la petita illa de Fårö, a pocs quilòmetres de l’illa sueca de Gotland, al mar Bàltic. Uns i altres, els Callahan i els Vinyals, passegen amb els cotxes suecs que han llogat. Així doncs, què els uneix? Tot i res. La filla dels Callahan, la Melissa, és ben americana. La Nicole Vinyals, en canvi, és la perfecta jove parisenca.

I tanmateix, després de la trobada fortuïta, els esdeveniments se succeiran en un brevíssim període de pocs dies i sacsejaran completament l’existència de les dues famílies, que no s’haurien volgut retrobar mai més.

Columna Edicions publicarà Melissa i Nicole, de David Nel·lo, el proper 29 de novembre.

EL MIQUEL DE PALOL, PER ALBERT GARCIA ELENA

Albert Garcia Elena, guardonat amb el 40è Premi Miquel de Palol de poesia amb La saliva dels morts

I això és el que ens expliquen del llibre!!

Al llarg de cinquanta-cinc poemes breus i esmolats, La saliva dels morts proposa un recorregut individual per un escenari devastat i en silenci. El llibre d’Albert Garcia Elena és una crua confessió personal -allunyada de tot lirisme- que gira al voltant de la identitat i de l’espècie humana i el seu lloc al món, sense altre testimoni que la consciència del jo-poètic.

Edicions Proa publicarà La saliva dels morts, d’Albert Garcia, el proper mes de gener.

EL CARLES RAHOLA, PER MONTSERRAT TURA

Montserrat Tura obté el Premi Carles Rahola 2017 d’assaig amb ‘República pagesa, una vindicació del catalanisme rabassaire’, que parteix de la memòria familiar

I això és el que ens expliquen del llibre!!

El 39è Premi Carles Rahola d’assaig ha estat per a l’obra República pagesa. Vindicació del catalanisme rabassaire, de Montserrat Tura.

Els fets més significatius del catalanisme polític de la primera meitat del segle XX els ubiquem a la ciutat. Les imatges que els fotògrafs han immortalitzat són d’homes amb corbatí als balcons de la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Però cal no oblidar que la Catalunya on naixia la reivindicació catalanista i de progrés era massivament pagesa. El pes d’una victòria o una derrota electoral requeia en els municipis petits, on la industrialització era encara incipient. Aquest treball intenta mostrar que, sense el compromís del món pagès, no hauríem vist l’Assemblea de Bases a Manresa, la Solidaritat Catalana, la Mancomunitat, el primer esborrany d’Estatut, el Pacte de Sant Sebastià o la victòria de l’esquerra catalanista en les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 i en les del Parlament del 32.

D’entre tots els moviments del món agrari –que abraça els propietaris, els sindicats, les cooperatives, etcètera–, el que incorporava més reivindicacions socials va ser el rabassaire, una organització político-sindical que va fer possible la victòria d’ERC l’abril del 31 i alhora va condicionar-ne el programa. La llei de contractes de conreu i les seves vicissituds expliquen els interessos que van anar concretant-se fins als dos bàndols de la guerra civil.

L’assaig parteix del cas concret d’un d’aquests líders rabassaires, Feliu Tura Valldeoriola, de Mollet del Vallès, fundador –juntament amb altres pagesos joves– de la Unió de Rabassaires. La seva lluita per organitzar-se, per obtenir coneixements i per aconseguir una vida millor per als seus fills va ser estroncada brutalment per la guerra civil espanyola.

EL RAMON MUNTANER, PER XAVIER GUAL

Xavier Gual obté el 32è Premi Ramon Muntaner amb un thriller al voltant d’una trama policial i mafiosa.

I això és el que ens expliquen del llibre!!

La noia de la caravana narra les aventures d’una adolescent que intenta descobrir què hi ha al darrere de la desaparició del seu xicot i salvar-se ella mateixa

La Fundació Prudenci Bertrana ha atorgat el 32è Premi de Literatura Juvenil Ramon Muntaner a l’obra La noia de la caravana, de l’escriptor Xavier Gual.

Creat el 1986, aquest premi de literatura juvenil en llengua catalana forma part dels Premis Literaris de Girona. S’hi poden presentar obres originals i inèdites destinades al públic juvenil i té una dotació de 6.000 euros, a més de la publicació de l’obra sota el segell Fanbooks. Enguany han format part del jurat Patrizia Campana, David Cirici, Núria Martín, Francesc Miralles i Marta Vilagut.

La noia de la caravana és un thriller juvenil al voltant d’una trama policial i mafiosa. L’obra narra les aventures de la Laura, una adolescent de setze anys que marxa de cap de setmana amb en Kilian, un noi que li agrada. Quan arriben al càmping abandonat on s’estaran, la Laura té una mica de por, però en Kilian la tranquil·litza i passen la nit plegats en una caravana. L’endemà al matí, però, el noi ha desaparegut i la Laura comença a fer descobriments estranys: petjades desconegudes a terra, piles de fils de coure que un dia hi són i l’endemà ja no, missatges que l’insten a fugir escrits a l’entrada de la caravana…

La Laura viurà una sèrie d’aventures cada cop més perilloses fins a aconseguir resoldre el gran enigma en què s’ha vist involucrada i vèncer el monstre que l’assetja, que li és molt més proper del que ella es pensava.

Tornava a estar com al principi, sola i sense entendre què dimonis passava. De fet tot era molt pitjor que al matí, perquè ara sabia que un home armat m’estava buscant. Em notava molt cansada i el meu cap valorava l’opció de lliurar-me, amb les mans enlaire, només per deixar de patir. Acceptava la meva sort si almenys amb la rendició algú m’explicava en quin embolic estava ficada. També vaig pensar que en Kilian podria estar retingut o fins i tot mort, i que jo estava fugint sense saber on anar, incapaç d’orientar-me a mitja tarda, en un bosc ofegat d’aigua on aviat es faria fosc. Corria i relliscava tota l’estona. No sabia per on seguir, no tenia cap estratègia que no fos allunyar-me d’aquell home i sobreviure.

Fragment del llibre La noia de la caravana,
de Xavier Gual

I fins aquí, les notícies sobre els Premis Literaris de Girona 2017!

La nostra més sincera enhorabona als guardonats. Us llegim aviat al Nosaltresllegim!

Michael Fassbender és el Harry Hole de Jo Nesbo

A can Universal Pictures estan molt contents. Després de l’èxit que va tenir la peli que adaptava Headhunters de Jo Nesbo, fa no res han pogut ensenyar a tothom el tràiler d’una peli que, si es converteix en sèrie de pelis i el protagonista li agafa “carinyo” al tema ens pot portar moltes alegries a totes els fans de la novel·la negra nòrdica més sanguinolenta.

Aquest dimecres es va estrenar el tràiler de l’adaptació d’El ninot de neu, un dels llibres de la sèrie del detectiu Harry Hole, un borratxo que casi arriba a ser parent de l’home del sac. I per fer el paper, un dels millors actors de Hollywood que hi ha ara mateix: Michael Fassbender.

Aquí teniu el tràiler!

No té mala pinta, oi?

Un petit resum de la carrera de Harry Hole i Jo Nesbo al Nosaltresllegim!

El ninot de neu de la Montse

Tothom en parla bé, d’en Jo Nesbø… però a mi no m’agrada la novel·la negra… i tothom diu que val la pena llegir-lo… però a mi em criden més els drames… i tothom m’explica que és un rotllo més Larsson que no pas Conan Doyle… però jo quan vaig a la llibreria miro abans les novetats en llengua catalana que cap altra cosa… i tothom hi posa topets de recomanació… però, però, però jo al final hi caic i el començo… i em tothomejo: ja no el puc deixar!

No em sorpèn que tingui tant d’èxit, aquest novel·lista. El ninot de neu és obra d’algú que no només sap escriure bé, sinó que sap com anar tensant la corda de l’argument de tal manera que arriba un moment que penses “és que si el deixo ara tampoc no podré dormir, així que millor l’acabo i descanso!”.

(…)

L’autor, parlant-ne!

I més Harry Hole!!

El lleopard, de l’Ana

ellleopardjonesboSí, us encoratjo a llegir El lleopard de Jo Nesbø. I tant! Però primer, us recomano que llegiu El ninot de neu, si encara no ho heu fet. Potser en realitat, el millor seria deixar-se anar atrapant per cadascun dels llibres de la saga d’en Harry Hole, cronològicament. Però sobretot no deixeu de llegir El lleopard.

La lògica que segueixo per a dir-vos això és que si a mi que no tenia el gust de conèixer aquest investigador de la Unitat d’Homicidis d’Oslo. Solitari, alcohòlic, audaç, prim, irònic i arrogant… M’ha costat anar tancant el llibre quan no tenia més remei que fer-ho. Imagino que coneixent-lo, directament no l’hagués tancat fins acabar-lo.

(…)

Més? Més!

El ratpenat de la Fita

elratpenatQuan ja havíem pogut llegir algunes novel·les de l’inspector Wallander, recordo que els editors van publicar, amb retard cronològic, una primera novel·la de la sèrie, on es feia la primera descripció d’un jove inspector Wallander. La història es repeteix.

Ara que molts hem llegit El ninot de neu i El lleopard i ja coneixem de sobres l’inspector Harry Hole, aquest Sant Jordi ens hem trobat amb la primera novel·la de la saga Hole, El ratpenat, publicada i premiada ja fa uns anys (1997).

En aquesta novel·la Jo Nesbø ens presenta en detall a Harry Hole, un detectiu noruec, que és enviat a Sydney perquè col·labori amb les autoritats australianes a resoldre el crim d’una jove immigrant noruega que ha aparegut brutalment violada, assassinada i llençada al mar. Començarà la peripècia del nostre home descobrint una ciutat i els seus baixos fons i una terra on els aborígens malviuen poc integrats en la societat australiana.

(…)

Més bestioles! Més Harry Hole!

Els escarabats de la Fita

escarabatsnesboSi fa poc us parlava de l’arribada de la primera novel·la de la saga Hole, El ratpenat, avui saludem al Nosaltres l’edició de la segona novel·la de la sèrie, Escarabats, publicada el 1998. Aviat podrem tenir la col·lecció completa de les aventures i desventures del detectiu Harry Hole!

En aquest cas, el nostre protagonista, després de resoldre el cas que l’havia portat a Sydney, és enviat a instàncies del Ministeri Noruec d’Afers Exteriors a Tailàndia, a Bangkok, per tal de resoldre el cas d’un ambaixador noruec que ha aparegut assassinat en un bordell.

Ja sabem que les trames de les novel·les de Nesbo no són simples. La veritat és que sovint són complicades i una mica rocambolesques i quan creus que ja estàs sobre el fil que et portarà al descobriment de la veritat, l’autor juga amb tu, canvia els components i et porta a canviar de sospitós. Així fins al final.

(…)

I canviem les bèsties pels fantasmes!

L’espectre de la Fita

lespectreESPECTRE, imatge d’un mort que apareix als ulls d’algú, fantasma, aparició.

Ja ens ha arribat l’última novel·la del Jo Nesbo i el seu detectiu Harry Hole!

Un Hole cada vegada més madur, amb més cicatrius al cos i a la cara, i amb el seu dit amb una pròtesi de titani. També amb més cicatrius a l’ànima. Torna de Hong Kong i arriba a Oslo per mirar de salvar a un jove Oleg -fill de la dona de qui s’havia enamorat, i que encara estima- que ja coneixem si hem llegit El ninot de neu.

A partir d’aquí ens esperen més de sis-centes pàgines on el món de la droga (en aquest cas, una de sintètica, el violí) a Noruega, i especialment a Oslo, adquireix un protagonisme important, amb tota la seva complexitat en la producció i distribució, i les morts que aquest tràfic provoca.

(…)

Ep! Que el Harry Hole no s’acaba aquí!! De fantasmes, a polis!

Policia, del Lluís-Emili

policiajonesboAmb aquesta novel·la, Jo Nesbo demostra per què s’ha situat en un dels llocs més importants de l’escena literària de la novel·la negra.

Ho domina tot: els tempos, la dosificació de què ha de saber el lector i què encara no, la creació de personatges de carn i ossos (sovint de sang i ossos), la sorpresa, el suspens, la descripció dels estats d’ànim i dels escenaris tant si són urbans com si pertanyen al inquietants boscos i muntanyes de Noruega. Fa que les seves “criatures” resultin creïbles submergides en peripècies objectivament increïbles…

Hi ha autors que des del començament fan que el lector sàpiga qui és el que ha comès el crim. Fins i tot és freqüent que també ho sàpiga l’investigador.

Aquesta no és en absolut la tècnica narrativa de Nesbo, que enganxa el lector que, conscient o no que estan jugant amb ell, no pot deixar de llegir per saber què trobarà en girar el full com si anés per uns carrers d’una ciutat desconeguda i a cada cantonada li pogués sortir alguna cosa inesperada.

I per acabar, si esteu assedegats de novel·la negra… la set!

La set del Lluís-Emili

Ja tenim la darrera entrega de la sèrie de novel·les protagonitzades per l’inspector Harry Hole. És la que en fa 11. I finalment ens hem posat al dia! Ha sortit en català al mateix temps que l’original noruec i que en altres llengües no tan minoritàries. Això parla de l’èxit creixent d’aquest personatge i, per tant, del seu pare literari: Jo Nesbo.

Si sou addictes de Hole/Nesbo us recomano l’entrada corresponent a la Viquipèdia i podreu comprovar si les heu llegides totes i per quin ordre van aparèixer en la llengua original començant per El ratpenat de 1997 (fa vint anys!).

I aquesta vegada de què va? El llibre es diu La set -set de beure no del nombre- i és set de beure sang. Va de vampirisme. Però no us enganyeu: res de vampirs ensucrats, enamorats i descolorits. A la pàgina 30 ja tenim una mossegada que, amb l’ajuda d’una dentadura postissa de ferro, dessagna la primera víctima.

Tota l’acció es desenvolupa a Oslo i voltants no gaire llunyans. Hi apareixen un munt de personatges: alguns vells coneguts i altres de nous, relacionats amb la policia i amb la psicologia. Harry Hole, feliçment aparellat i enamorat després del llibre Policia, havia deixat d’investigar per donar classes a l’escola de policia, però el convencen per incorporar-se a la investigació ja que tot fa pensar que l’assassí en sèrie és un vell adversari de Hole fugit de la presó i que no se sap per on para.

Així doncs, ja ho veieu!

Tant de bo que en Fassbender s’animi, perquè el seu Harry Hole té molt bona pinta, i hi ha molta teca!

Volem més Harry Hole.

I sobretot, volem més Jo Nesbo!!

Josep Pla torna a la tardor amb ‘Fer-se totes les il·lusions possibles’

Nosaltres, avui hem sabut una notícia fabulosa! Un dels escriptors més brillants de la història de la llengua catalana tornarà a les llibreries aquesta pròxima tardor amb un llibre de textos inèdits.

Aquí teniu la informació que hem pogut saber de part de l’Editorial Destino, que és qui s’encarregarà de publicar Fer-se totes les il·lusions possibles, de Josep Pla:

Fer-se totes les il·lusions possibles arribarà a llibreries el pròxim mes de novembre.
El gran escriptor empordanès preveia incloure aquest material en un nou volum de l’Obra Completa.

El 1969 va aparèixer el dotzè volum de l’Obra Completa de Pla, que recollia un seguit d’anotacions d’èpoques diverses, desiguals en extensió i en intenció (des de l’aforisme mínim fins a l’assaig curt, passant per l’anotació de dietari) sota el títol Notes disperses.

El material inèdit que l’investigador Francesc Montero (Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona) edita ara a Fer-se totes les il·lusions possibles és el que el mateix autor havia previst incloure en un nou volum de l’Obra Completa, que s’hauria titulat Noves notes disperses o Vagues notes disperses. No sabem per quines raons aquell projecte no es va arribar a concretar, ni si Pla tenia previst d’afegir-hi més textos.

El que sí que sabem és que les pàgines que finalment avui podem llegir corresponen al Pla més memorable: l’observador agut de les malalties del país, el comentarista que fa gala de l’escepticisme més ben informat, el reportador precís d’anècdotes impagables, l’escriptor capaç de donar la màxima vivacitat als personatges i els paisatges que retrata, el prosista més convincent i més amable amb els lectors…

«L’ideal consisteix a fer-se totes les il·lusions possibles
i no creure en cap»

Fer-se totes les il·lusions possibles arribarà a les llibreries el mes de novembre a la col·lecció L’Àncora de Destino. Paral·lelament també se’n publicarà l’edició en castellà, també a Destino.

Nosaltres l’estem esperant amb candeletes!! Quina il·lusió poder tornar a gaudir d’un autor tan brillant com en Josep Pla!!

Pedrera, Sagrada Família i Montserrat, escenaris d’Origen, de Dan Brown

Columna Edicions ha anunciat que la pròxima novel·la de Dan Brown, titulada Origen, tindrà com a escenari llocs com La Pedrera, la Sagrada Família i Montserrat, i que es publicarà el 5 d’octubre.

 L’autor d”El Codi da Vinci’ ha anat canviant de localització a cada llibre protagonitzat pel professor d’iconografia i simbologia de Harvard Robert Langdon: París, Roma, Washington, Florència,… i ara situarà el seu nou llibre a Barcelona, Bilbao, Madrid i Sevilla. I quan passi per Barcelona, visitarà La Pedrera, Montserrat i La Sagrada Família!

Aquí teniu el booktràiler que tenim!!

I aquí teniu la informació que hem trobat a la fitxa del llibre a Columna Edicions:

En Robert Langdon, professor de simbologia i iconografia religiosa de la Universitat de Harvard, va fins al museu Guggenheim de Bilbao on es farà un anunci transcendental que «canviarà per sempre com entenem la ciència». L’amfitrió de la vetllada és l’Edmond Kirsch, un jove multimilionari convertit en figura de renom mundial arran dels seus visionaris invents tecnològics i prediccions arriscades. En Kirsch, un dels alumnes més brillants que va tenir en Langdon, es disposa a revelar un descobriment extraordinari que donarà resposta a les dues preguntes que han obssesionat la humanitat des del principi dels temps.

D’on venim? A on anem?

Durant la presentació, perfectament orquestrada per l’Edmond Kirsch i la directora del museu, l’Ambra Vidal, es desencadena un caos davant la mirada atònita dels nombrosos convidats i els milions d’espectadors de tot el món. Davant la imminent  amenaça que la troballa es perdi per sempre, en Langdon i l’Ambra han de fugir desesperadament a Barcelona i començar una carrera  contrarellotge per localitzar la críptica contrasenya que els donarà accés al revolucionari secret d’en Kirsch.

Perseguits per un enemic turmentat i perillós, el poder del qual sembla provenir directament del mateix Palau Reial de Madrid, en Langdon i l’Ambra descobriran els episodis més obscurs de la història i l’extremisme religiós. Seguint un rastre de pistes format per obres d’art modern i símbols enigmàtics, disposaran de poques hores per intentar desvelar la investigació d’en Kirsch i la seva colpidora revelació sobre l’origen i el destí de la Humanitat.

La història d’Origen es desenvolupa íntegrament a Espanya, on Robert Langdon recorrerà Bilbao, Madrid i Sevilla, a més de Barcelona. Amb l’autor d’ El codi Da Vinci, els lectors visitaran llocs tan emblemàtics com el Museu Guggenheim Bilbao, el Palau Reial de Madrid, la Casa Milà (la Pedrera), la Sagrada Família, el monestir de Montserrat o la catedral de Sevilla.

Com ja va passar amb París a El codi Da Vinci, amb Roma a Àngels i dimonis o amb Florència a Inferno, els escenaris de les novel·les de Dan Brown sempre han estat un element clau en les seves trames.

Què, Nosaltres? Teniu tantes ganes com Nosaltres de llegir-lo? Volem saber-ho tot d’aquest Origen!!

El llibre, a les llibreries, el 5 d’octubre de 2017. Aquí teniu més informació.

Esperem poder-vos-en explicar algunes coses més, abans!!