nosaltresllegim.cat

Títol: El secret del coratge
Autor: Geronimo Stilton
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Geronimo Stilton
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-9932-492-0
Preu: 19,95€

Amb el coratge i la constància podeu realitzar coses que van més enllà del que és imaginable
Tenzin Gyatso (1935), Dalai Lama del Tíbet

Amb aquesta cita s’acaba El secret del coratge, un dels darrers títols de Geronimo Stilton; dels que va tenir més èxit per Sant Jordi. Ell li dedica A tots els lectors que, com jo, s’han fet valents perquè, quan acabes la lectura del llibre i et planteges una mica de recompte de les coses que et fan por per mirar de superar-les, obtens La medalla del coratge i pots demostrar a tu i als altres que ets valent, valent!

No sé si em creureu si us dic que me l’he llegit tot i m’ho he passat bé, però us garanteixo que ha estat ben bé així. Sí, he volgut llegir un llibre de tapa dura de l’Stilton que no fos un Viatge per veure què és allò que hi troben nens i les nenes, nosaltres tots… Ara ja puc afirmar que, novament, estic agraïda a aquest ratolí! No només està aconseguint que una generació s’enganxi a la lectura, sinó que ara, a més, també fa que assumeixin amb més naturalitat que tenen por i que mirin de trobar fórmules per superar-la. Perquè, és clar, si Geronimo té por (diu que era “més aviat caguetes”), també és lícit que en tinguin ells, oi? I al final, quan s’ha acabat la història, el ratolí ens proposa una sèrie de jocs i fins i tot una obra de teatre! Súpercomplet, vaja!

Siguem sincers, la meva filla ja comença a tenir una edat que l’Stilton li fa mandra, però jo estic encantada d’haver-lo llegit! Ara ja no em fa por ni Nosferatu, el ratpenat, ni l’Angela Merkel! Al cap i a la fi, com diu l’Stilton, qui té por dels abusananos?

Títol: Blancaneu
Autor: Mayalen Goust
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: La lluna de paper
Pàgines: 24
ISBN: 978-84-9932-597-2
PVP: 12,95€

M’agraden els àlbums il·lustrats amb bogeria! Ja des d’abans que tingués la meva filla m’agradaven, però al seu costat aquesta passió ha crescut encara més. Així, ara puc dir que ens agraden aquests llibres amb passió gairebé malaltissa. Passem plegades moltes estones a les llibreries admirant-ne les pàgines i, quan creiem que sense aquell llibre la biblioteca de casa no estaria completa, ens el comprem.

Això precisament va passar amb la Blancaneu de Mayalen Goust. Ooooooh! És bonic, bonic! Val a dir que vam haver de fer una “operació amnèsia” perquè la Blancaneu de Disney havia esdevingut en l’imaginari de la meva filla LA Blancaneu i en aquest llibre és evident que això no és així. La trama, ja la sabeu, s’hi assembla molt, però hi ha alguns detalls diferents, d’aquells que als nens no se’ls passen per alt i t’aturen per dir-te “ep! Això no anava així!”. Superades aquestes divergències, ja ens vam poder centrar a gaudir dels nans, la princesa, el caçador (una figura amenaçadora fantàstica), la bruixa i el príncep!

Em sap greu no saber-ne més, d’il·lustració, perquè us en podria descriure millor l’estil, però feu-me cas i si el veieu en una llibreria, fullegeu-lo, jutgeu per nosaltres mateixos i compartiu aquí la vostra opinió, a veure si quedeu tan emmetzinats com jo mateixa amb aquesta poma temptadora que és aquest llibre!

Títol: El llibre i la rosa
Autor: Geronimo Stilton
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Geronimo Stilton
Pàgines: 48
ISBN: 978-84-9932-762-4
Preu: 8,95€

Nosaltres, tenim avui de nou un convidat d’honor: Geronimo Stilton. És el segon cop que ve i, igual que va passar en l’anterior comentari, ho fa per adreçar-se especialment als nens i nenes que llegeixen aquest bloc… Ens fa molta alegria que ara i adés tingui a bé fer-nos una visita, especialment si tenim en compte que aquests dies va ben atrafegat!

Hola rosegolectors del Nosaltresllegim!

Heu estat mai encaterinats? Encara més. Heu estat mai encaterinadíssims? Ai, molt em temo que jo sí!! De fet, he estat encaterinat de 6è grau, que és aquell en què ja has perdut fins i tot la més mínima esperança…

Bé, doncs, aquest estat febril és el que dóna lloc a la meva aventura que aquests dies omple les llibreries de Catalunya (i les floristeries de Girona també, si no estic mal informat!): El llibre i la rosa. Si encara no l’heu llegit, us encoratjo a fer-ho ràpidament, perquè mai abans no havia escrit un llibre que passés a Catalunya i em penso que això us farà gràcia, oi?

Bé, us confesso que ho va haver un moment que a mi no me’n va fer gens, de gràcia. Just quan un ratoenxaneta em va fer caure d’un castell que va fer llenya i vaig perdre el coneixement i… Escarritx! Ja començo a xerrar massa i al final la història perdrà el misteri!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Si voleu, aquest cap de setmana estaré signant a Mon Llibre, així que podeu venir, jugar amb els animadors una estona, saludar Tea Stilton, que també ve i després… després llegir, llegir i llegir fins que sentiu que les lletres O semblin formatges de bola!!

Per cert, ens veiem al meu bloc, nosaltres!

Paraula d’Stilton, Geronimo Stilton

Títol: Dibuixo com els grans. Animals de la nit
Autor: Frédéric Sochard
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: La lluna de paper
Pàgines: 28
ISBN: 978-84-9932-669-6
Preu: 9,95€

Nosaltres, ara us explicaré una anècdota real com la vida mateixa que espero que us engresqui a regalar aquest llibre a alguna criatura que us estimeu.

Per raons de feina, fa uns quants dies vaig anar a Grup62 (ja sabeu, els impulsors del Nosaltres) i hi vaig veure un llibre que em va cridar l’atenció perquè hi tenia un mussol a la coberta molt simpàtic. El vaig obrir i vaig veure que està pensat perquè els nens aprenguin a dibuixar. El mecanisme és molt simple: a la part de dalt (el llibre es llegeix com un bloc) hi ha un model i el pas a pas per reproduir-lo i, a la de baix, l’artista hi té un espai gran per fer-lo segons les indicacions que li han estat donades. Tot amb un retolador fantàstic fluorescent sobre paper negre, plastificat per poder-lo esborrar. Com que em va encuriosir me’l van donar “per al nosaltres” i jo vaig pensar que hauríem de buscar algun lector/a de la franja dels més petits perquè ens digués què li semblava.

Bé doncs, quina va ser la meva sorpresa quan la meva filla – sí, sí, de 12 anys!! – el va veure i em va dir si podia quedar-se’l. Jo li vaig dir que si no era massa gran, ja; ella em va mirar i, amb uns ulls com a plats, va inquirir:

- Que té edat, això?

Suposo que ho deia per si era d’una col·lecció d’aquestes “Per a nens de 7 anys” -això li hauria carregat molt, perquè ella “ja és gran” i anar amb el pas canviat no li agrada, però jo li vaig contestar un NO d’aquells vehements perquè el que volia explicar-li és que no hi ha edat per deixar de fer res que t’agradi!

Bé doncs, el llibre s’ha guanyat per mèrits propis el dret d’estar a totes les taules -bé, no només el llibre en ell mateix, sinó també recreacions fetes en cartolines diverses- i m’ha fet pensar que… ¿què carai?, els llibres guais, com els entrepans de Nutella o la llet calenta amb Nesquik, no haurien de passar mai d’edat!