I en el podi hi tenim mags amb ulleres, amors adolescents procedents d’Itàlia, bessones que van de tres en tres, i a dalt de tot hi tenim el ratolí més amant dels llibres de la història de la literatura. I si en dubteu, pregunteu a les rates de biblioteca.

És per això que des del Nosaltres estem encantats de poder-vos explicar que Geronimo Stilton treu un nou llibre!

I no només això!! Trrrrrrrrr… TA-DÁ!! La història està situada A CASA NOSTRA!!!

Us sona d’alguna cosa l’escenari per on passeja l’amic Stilton a la coberta del seu nou llibre? Senyeres, una rambla, parades amb llibres… És ben bé que Geronimo camina per Barcelona un 23 d’abril, oi? De fet, al Nosaltres ja us el vam fotografiar durant l’última Diada de Sant Jordi signant llibres a tort i a dret a un munt de criatures! Doncs l’experiència va ser tan positiva que ara ha dedicat un llibre per relatar-ho. I és aquí que ens volem fer eco (mai millor dit) de què ha explicat el propi Geronimo Stilton a la seva pàgina web, que va una mica de bòlid amb aquest nou llibre i per això ha explicat als seguidors del seu blog que “M’heu de perdonar però vaig contraRATllotge”:

Amics i amigues, estic caaaansaaaadíssssssim! I, alhora, molt il·lusionat!

Per què tot plegat? us preguntareu. Doncs perquè demà, dia 2, arriba a les llibreries El llibre i la rosa, la primera aventura de Geronimo Stilton (és a dir, jo mateix!) a Catalunya!!! Estic supervisant personalment que tots els paquets estiguin correctes, que les imatges siguin ultramaques, que els textos hagin quedat ben bé…

Us imagineu la feinada?? Per sort, els amic llibreters m’estan ajudant molt i estic convençut que tot sortirà rodó com un formatge de bola!

Voleu llegir de què va? Esteu impacients???

“Un perfum de primavera omplia l’aire: un ventet lleuger em pessigollejava el morro, el sol brillava, una parella de coloms festejava a l’ampit de la finestra del meu despatx i jo… jo sospirava pensant en una misteriosa rosegadora de qui estava completament i perdudament enamorat! Havia de trobar una manera de poder-me distreure’m una mica… Per sort, la meva germana Tea em va portar a la ciutat més alegre del món, Barcelona, a la descoberta de l’extraràtica Festa del Llibre i de la Rosa: la Diada de Sant Jordi!”

Ah! L’amor!! I la Diada de Sant Jordi! Oi que m’explicareu si teniu ganes de llegir-lo?

Per cert, heu de saber que cada dia estic mes orgullós dels vostres articles! Sou uns rosegadors genials! Paraula d’Stilton!!

Geronimo Stilton

El fet és que tenim un nou Geronimo, i Nosaltres no faltarem a la cita de can Stilton. Farem de rosego-redactors i us explicarem de què va aquest El llibre i la rosa i les aventures d’aquest entranyable periodista de l’Eco del Rosegador.

Doncs això, que Nosaltres ens en farem eco!
Paraula de Rosego-redactors!

Amics, avui sí que és un dia especial! En aquesta nit de Reis ens ha volgut honorar amb la seva presència l’autor més venut, admirat i estimat de la gal·làxia literària actual: Geronimo Stilton! Us deixem amb ell, no sense abans demanar-vos que sigueu bons i poseu les sabates al balcó. Aneu a dormir d’hora -però ben d’hora, ben d’hora- i apreteu els ulls si sentiu sorolls aquesta nit, que els camells d’Orient són fugissers. Espereu-vos, pareu l’orella i, sobretot, ulls clucs i silenci a la sala, que es podrien ennuagar amb les pastanagues si senten que us desperteu!

Bona nit i feliços somnis, Nosaltres!!

Hola, amics!

Us parla Stilton, Geronimo Stilton. Fa dies que vinc llegint aquest bloc de nosaltresllegim i us he de dir que m’agrada força, perquè sovint recomaneu llibres per a nens i nenes a qui agrada MOLT llegir (tant com a mi, de fet!).

Bé, doncs, en aquest dia tan especial, en què fins i tot els carrers fan olor de màgia, he volgut escriure-us per comentar-vos el meu Sisè Viatge al Regne de la Fantasia. Es tracta de la novel·la que he escrit recentment, per parlar de totes les aventures que em van passar al fons del mar, en el Regne d’Aquària. Allà les coses estaven força malament, perquè la Vermellosa -la Reina de les Reines de les Bruixes- estava a punt de crear una catàstrofe que amenaçava el Regne de la Fantasia…

Per sort vaig poder… Ups! No us ho puc dir, què vaig poder fer, perquè potser no us heu llegit el llibre, encara, i us l’espatllaria! Quin greu! Perquè ara mateix tinc d’allò més ganes de seguir-ne parlant amb vosaltres… És que, us ho confesso, quan falta poc perquè arribin els Reis em poso tan nerviós que no paro de xerrar! Vosaltres també? Si voleu, veniu al meu bloc i en parlem una mica més! Us hi espero! Paraula d’Stilton!

Que tingueu sort aquesta nit!

Geronimo Stilton

Us heu sentit mai com si estiguéssiu dalt del púlpit predicant el sermó aquell tan avorrit de “has de menjar més fruita”, “esmorza una mica més”, “no mengis patates fregides abans de dinar” i, la gran estrella, “acaba’t la verdura del plat”. Oi que sí? Doncs jo ja tinc la manera de fer-ho en millors condicions: he baixat del pedestal de les mares i els pares paparres per permetre que hi pugi un gran orador i divulgador científic: en Valentí Fuster.

Aquest extraordinari i reputadíssim cardiòleg s’ha posat a la nostra pell i ha fet un llibre genial: La petita ciència de la salut. No és ni més ni menys que això: un llibre amè, il·lustrat amb uns dibuixos molt divertits, que explica amb tot luxe de detall les virtuts d’una dieta equilibrada, amb una important presència de fuites i verdures.

Però no només d’enciam i taronges viu l’home (o el nen!). Tot i que l’alimentació ocupi el gruix principal de l’obra, també tracta temes més relacionats amb la higiene (si ens donessin 1€ per cada vegada que preguntem “t’has rentat les dents?” seríem milionaris, oi?) o l’esport.

Per cert, el còmic de l’enciam és divertidíssim! A casa ha tingut gran predicament… i ens ha predisposat més l’ànim cap a les amanides, tot i que he de reconèixer que en aquest terreny “no estamos tan mal”!

Nosaltres, ja ens hem acabat la nova entrega de l’Escola de princeses. I aquest “ens” no vol ser pretesament inclusiu de tots els qui fem aquest blog, redactant-hi, comentant-hi o llegint-lo, sinó que es refereix a la meva filla i a una servidora. L’hem anat llegint a quatre mans durant setmanes, perquè m’he adaptat al seu ritme: mentre ella el portava cada matí a l’escola per fer els minuts de lectura de primera hora (a l’escola tenen el saludable costum de llegir cada dia abans de començar les classes), els caps de setmana jo arribava on ella s’havia quedat. Així, juntes, hem anat compartint les aventures de la Sunny -que pren molt de protagonisme en aquesta ocasió-; els seus pares -la Lena i en Dino, dos famosos cantants de rock folk-; en Hurka -un mànager que va a sac-; i, no cal dir-ho, de Les Quatre Fabuloses.

Voleu un titular? Ens ho hem passat molt bé! De fet, com sempre que llegim Escola de Princeses.

La meva filla troba que aquests llibres són simpàtics, precisament perquè “les protes” són l’antítesi de les princeses i “molen molt perquè són modernes i els agraden les mateixes coses que a nosaltres”. A mi això ja em queda una mica lluny (sincerament, no m’acabo d’identificar a aquestes alçades amb una noia que es posa una mena de casc amb braços per treballar de nit mentre un giny li aguanta l’ordinador, la beguda i li fa llum), però valoro l’esforç per crear llibres ben pensats per als nens i les nenes (especialment les nenes). Estan ben escrits, les trames enganxen, les protagonistes són interessants i enriquidores, les il·lustracions estan molt treballades…

En fi, que ara que vénen dies de festa amb els nanos per casa us recomano qualsevol dels títols de la col·lecció. A casa ja ens els hem cruspit tots i molt em temo que al ritme que creix la meva “partner”, pel que fa a aquestes lectures primerenques, aviat se’ns haurà passat l’arròs. Ai, quin greu! Les trobaré a faltar.

L’Adrià ens ha fet la ressenya d’El diari taronja de la Carlota de la Gemma Lienas. Nosaltres, aquí la teniu:

És increïble el que podríem fer pel món i no fem, ja sigui per por, vergonya o qualsevol altre excusa que ens inculquem.

Doncs la Gemma Lienas ha decidit fer-se’n ressò explicant d’una forma gens objectiva, sinó amb la mirada d’una noia que creu en la justícia, els temes més tabús de l’actual societat Occidental donant-li veu a un personatge: una noia adolescent molt conscienciada i preocupada per aquests temes, i el més important: actua sense excuses!

La noia, anomenada Carlota, decideix escriure una sèrie de diaris on hi explica les seves impressions sobre un o més d’aquests temes tabús o mal vistos, assignant-li a cadascún d’ells, un color que el representi.

Aquest diari en qüestió és el de color taronja, i decideix reivindicar-se en contra del racisme, l’homofòbia i el masclisme: en resum discriminacions de tota mena; intentant enderrocar els prejudicis arrelats en el nostre subconscient i criticant sense compassió la societat catalana respecte als immigrants.

A més a més, el diari està farcit d’una sèrie d’informacions molt interessants, com ara monografies, estudis i gràfiques; tot pensat per conscienciar els nois i noies des de ben joves d’una forma més coneguda per a ells, ja que li afegeix un toc de variabilitat que un simple diari no té.

Un llibre amb un gran sentit moral i una gran tasca a l’esquena, molt fàcil de llegir, amb gran contingut educatiu i molt didàctic.

Val a dir que amb aquests mètodes de conscienciació podrem crear un món una mica millor generació rere generació.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Em sento vella quan parlo amb la meva filla de “la meva època”, pero és que en aquest cas no pot ser d’altra manera! Tota l’adolescència vaig pensar que algunes de les veïnes de l’escala de la meva àvia eren unes mòmies o unes fantasmes, però mai no me les vaig imaginar vivint al pis del costat amb un Ipad consultant la música del moment… Per què negar-ho: quan jo era adolescent l’Ipad no ens el podiem ni imaginar!!!

Bé, doncs, a hores d’ara tot ha canviat: els ginys de la poma, omnipresents, arriben també a la novel·la per a joves, igual que ho fan els grans dissenyadors, Vogue… En fi, que Los Cinco i les seves ximplerietes han passat a millor vida! Llegint Monster High 2 amb la meva filla m’he sentit més antiga que la Betty Picapedra!! Les frases que a mi em sorprenien “quan es va començar a sentir Alejandro, de Lady Gaga”-per citar-ne una de tantes-, a la meva filla no li feien perdre el fil de la lectura…

I és que aquesta novel·la de monstres que viuen una vida glamurosa és la mar de divertida i, a més, te una col·lecció de nines de la sèrie que són massa. De fet, us deixo, que tinc la Frankie “perdent el cap” en un rodatge, la Cleo està que trina, la Melody… Bé, de la Melody potser en parlarem a Monster High 3!

Els qui aneu seguint els meus comentaris sabeu que em costa fer una crítica dura d’un llibre. En general, crec que intento posar-me a la pell del lector d’aquella mena d’obra i pensar perquè li agrada. En aquest cas, ja us ho dic, em costarà una mica. La meva filla ha estat la primera a contradir-me…

Quan vaig veure que llegia aquest exemplar dels Superherois vaig pensar que estaria bé llegir-lo amb ella. Tanmateix, no alhora, sinó per separat. Jo en els trajectes cap a la feina i ella a casa.

Voleu saber-ne la meva opinió?
a) Tot i ser del Geronimo Stilton, aquest personatge no hi surt enlloc
b) Igual que en el Geronimo, les tipografies d’algunes paraules són estranyes (són il·lustracions més que no pas lletres) i quan això s’aplica a mots de difícil comprensió per la canalla, els fa encara més difícils (“estrebada” amb el que als còmics s’anomena línies cinètiques, per exemple)
c) L’argument és massa rebuscat
d) Hi ha un tou de paraules que costen d’entendre… plexiglàs, brandar,batir-se, escrutar, batussa, eminent…
e) A una criatura que no llegeixi en català regularment… li costarà seguir el fil

Ara, voleu saber què en pensa la meva filla, de la meva opinió?
a) Són ratolins també, mama!
b) Les lletres són xulíssimes i com que la lletra del llibre també és gran se’n passa més via. A més, són de coloraines!
c) L’argument s’entén, mama, són els superherois contra els tres terribles, que es fan passar per ells
d) Les paraules que no s’entenen, es passen i ja està! L’important és seguir el fil… i si alguna paraula és molt important, te la puc preguntar o buscar, no?
e) Els nens i nenes que no llegeixen tant en català com jo tenen l’ajuda dels dibuixos!
I t’has deixat d’afegir que les parts de còmic són guapíssimes! No estàs al cas, mama!! Però és que a tu tampoc no t’agraden ni les pel·lis d’en Harry Potter!

Bé, doncs, veig que si en comptes de 39 en tingués 11 la meva opinió seria tota altra… M’ho hauré de fer mirar, tot plegat!

La Bibiana és una noia afortunada. Acaba de començar vacances, el curs de sisè queda encara lllluuuuunnnyyyyy, i té per davant gairebé tres mesos de llegir amb llibertat allò que li vingui de gust. En homenatge als nens i nenes lectors i lectores de casa nostra (i demà als nois i noies), us proposem unes lectures per als Nosaltres que teniu festa. Ja veureu que són d’allò més divertides!

Em vaig llegir Diari d’una penjada 2, de la Rachel Renée Russell en un tres i no res. Tot i que no me n’havia llegit la primera part, totes les amigues de la classe me n’havien parlat i tenia ganes de fer-ho. Però com que primer em va arribar el segon ([sic] nota de l’admin: quin enrenou!), doncs m’hi vaig posar.

És la història de la Nikki Maxwell, que ha d’anar a una festa de disfresses i a una altra de Halloween; se li embolica la troca perquè no sap dir que no a ningú i no para de canviar-se de vestit. A més, ella està enamorada d’en Brandon, o sigui que  dir que no encara li resulta més difícil… No us en vull explicar més perquè si no ja no caldria que us la llegíssiu i és una novel·la molt divertida.

A més, hi ha uns dibuixos molt ben fets i que fan molta gràcia… L’escriptora escriu d’una manera excepcional, que t’enganxa. Per exemple, quan una cosa no li agrada a la protagonista, diu KFT, que vol dir… No us ho diré! Ho haureu d’esbrinar vosaltres mateixos, igual que GDF!! És un llibre molt xulo i segur que us agrada descobrir-ho tant com a mi!

Coraline és un una novel·la breu, d’aparença innocent, on hi abunden les il·lustracions i la lletra és grossa i fàcil de llegir. Amb aquesta targeta de presentació, no és d’estranyar que sigui un llibre recomanat a molts estudiants de secundària i que se n’hagi fet una pel·lícula d’animació.

Coraline és una nena que es muda amb els seus pares a un vell casalot al mig del camp. Un dia, avorrida i cansada de que ningú li faci cas, descobreix un porta que la transporta a una dimensió paral·lela on tot és més divertit. Però poc a poc anirà descobrint que a l’altra banda no tot és tant fantàstic com semblava al principi…

És cert que Coraline és de lectura ràpida i per tots -o quasi tots- els públics, però va també una mica més enllà. La història que s’explica és tendra però també pertorbadora, i a estones transita fins i tot pel gènere de terror. En aquest sentit enllaça potser amb escriptors com Roald Dahl, o fins i tot Lewis Carroll, que malgrat admetre una lectura d’evasió no descarten traumatitzar els seus joves lectors.

A casa tots som fans de Polònia tant com de Crackòvia.  He de dir, tanmateix, que la nostra filla s’estima molt més el programa dels dilluns. Deu ser perquè a classe estan enganxats al pim-pam, pim-pam (tot i que aquesta temporada surt menys) o a la Queca. Per això, quan vam tenir notícies que hi havia novetat editorial, vam córrer a rebre-la amb els braços oberts. Ja teníem llibre per llegir plegats durant aquestes vacances!!

Tot just avui (dilluns) l’hem començat, un cop hem paït el derbi de dissabte i abans de la final de la Copa del Rei a Mestalla (hi afegiria alguna cosa més, però em sembla sentir el Guardiola demanant prudència, així que m’estalviaré epítets!). I com que en això de les lectures compartides qui porta la batuta és la nena, hem començat el llibre pel mig, amb el conte que du per títol La Caputxeta Blaugrana. Us en faré cinc cèntims:

Una Caputxeta que estava escombrant (perquè la portera del seu edifici se n’havia anat a fitxar jugadors del Barça) es va trobar un eurooooooooooooooooooooooooooo! Us situeu, oi? Doncs aquesta mateixa Caputxeta va parlar amb l’àvia, que es deia Gaspart; volia que li portés uns frasfurs, que ella no es podia permitir, a la seva edat. Tot i advertir-li que li podia agafar una gasto-en-tiritas, va preparar-li una cistella amb tot de delicadeses: un ganxito, una tapa de iogurt amb unes restes per llepar i un xiclet mastegat. Però quan ja era a la Diagonal, el llop Jan la va aturar i, amb molt males intencions, la va fer desviar del camí cap a la suite de l’hotel on vivia l’àvia per arribar-hi ell primer. Havent-hi arribat, va entrar a la suite dient “¡Al lobo! ¡Que hay algunos que dicen que son la Caputxeta… y no lo son!” i es va cruspir l’àvia per esperar tranquil·lament la Caputxeta. Quan ella va arribar es va malfiar perquè de seguida va veure que l’àvia en comptes del pin del PP en portava un de Solidaritat i tenia una panxa com un bacóóóó. Però de res no li va servir la cautela, perquè quan el llop es va abraonar sobre ella, que va cridar esglaiada “Laporta demissió! Laporta demissió!”…

Voleu saber com es va acabar la cosa? Doncs us haureu de comprar el llibre, perquè aquí, al Nosaltres, no l’expliquem, el final de les històries! I, recordeu, conte contat i la Lliga ja gairebé s’ha guanyat!

Títol: Un bon embolic a Nova York
Autor: Tea Stilton
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Tea Stilton [Núm 6]
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-9932-229-2
PVP: 13,95€

Aquest llibre m’ha encantat, igual que tota la col·lecció. Si vols llegir un llibre d’aventura i misteri, compra-te’l! El contingut és molt bo. Les protagonistes van a Nova York i, a més de passar-s’ho pipa, han de descobrir una cosa: qui és el que amenaça les diferents famílies de la ciutat. Està en castellà i en català. També us recomano la resta de llibres de la col·lecció.

María B

Seguint amb la idea que ens expliqueu si us han regalat algun llibre aquest Nadal que us hagi agradat, he buscat una fan incondicional del Geronimo per veure si entre les dues podíem explicar-vos què té de bo, aquest Cinquè viatge al regne de la Fantasia. Mirar de fer un text mínimament estructurat quan es treballa amb nens és força complicat, però si a sobre estàs parlant d’alguna cosa que desperta passions ja és missió impossible. De fet, per preparar aquest comentari hem començat parlant de l’argument i hem acabat amb una cosa que potser té més substància per posar en comú amb nosaltres: què ens enganxa, d’un llibre, quan som petits?

A la meva època recordo que m’agradaven els llibres on hi havia una mica de suspense. M’ho vaig passar d’allò més bé amb Los cinco o Los siete secretos perquè hi havia grans aventures i misteris per resoldre… i també perquè els protagonistes eren com m’agradava imaginar-me a mi mateixa: valents i emprenedors!

Però es veu que aquest plaer pel “realisme” no s’hereta. La meva filla m’ha explicat que per a ella no hi ha res millor que imaginar-se coses que són impossibles a la vida real. En aquest sentit, en Geronimo està capitalitzant aquesta passió pel gènere fantàstic perquè, a més, hi suma les olors, que han estat un divertiment afegit a la lectura.

I nosaltres, recordeu què us atreia més, dels llibres, quan éreu petits? Els personatges? Les trames? Les il·lustracions? Animeu-vos a contestar i deixeu-li el teclat al Pitus que porteu dins!!

Nosaltres

18:00 – deixem el pare fent feina i sortim la meva filla i jo cap al teatre. Al CD del cotxe, el disc d’Un camell Orient (només té dues pistes, la cantada i la instrumental -per cantar a sobre- que ha esdevingut el gran hit de la temporada; us prometo que ja me la sé).

18:30 – sortim del pàrquing i ens anem al Comtal, a veure el musical del Geronimo Stilton. Hi ha una cua que fa por!!! Sort que tenim les entrades.

18:50 – entrem al teatre i és ple de cartells amb el Geronimo i La Companyia (Scribacchinus, Alys, Flordiana…).

18:57 – “-Mama, em compres crispetes? -I m’ho dius ara que ja som assegudes?”

18:59 – “-No en queden de salades. Té, agafa-les i l’aigua també… -No passa res! Gràcies. Seu, que comencen.”

19:00 – Primera topada normativa: li diuen Geronimo pronunciat en català, com gerani o gerro! I jo que li deia a la castellana!! Penso que sóc una panoli!

20:00 – La primera part ens ha passat volant! Gairebé ni hem menjat crispetes! Comentem mentre baixem a estirar les cames que és genial i que no tenim ganes d’anar al lavabo sinó de què torni a començar, perquè, havent llegit Al Regne de la Fantasia, ja se sap que al final hi ha els episodis més emocionants…

20:15 – Les nenes més petites del nostre costat tornen pitant del lavabo… comença ja!

21:10 – ooooooooooooooooooooooh! Petards, confetti, serpentines, els personatges pels passadissos saludant… i les cançons del show a la boca sense poder-les aturar! Tornem cap al cotxe fent el saltimbanqui pel Paral·lel i comentant entre estrofa i estrofa que bé que ho fa la Lloll, que maca és la princesa, quina roba més ben feta que porten i, sobretot, com ens agrada el Geronimo (que, ara sí, ja pronunciem com Gertrudis!).

21:20- Companyia, som una Companyia, la Companyia de la Fantasiiiiaaa (s’imposa el Karaoke al cotxe).

21:45 – comencem a sopar i no callem fins que no ens obliguen a fer-ho… Comença el resum des del Camp Nou, un altre Regne de la Fantasia!

Agència de Fantasmes- Hotel de cinc espectres de  Will Moogley
A mi m’ha agradat aquest llibre perquè a mesura que llegeixes et dóna ganes de saber el què passarà, és molt interessant, a més a més, el protagonista que es diu Will, és un noi molt nerviós que sempre diu coses gracioses i a més es tracta d’hotels embruixats.
Carlos P.

Títol: Tobi Lolness
Autora: Timothée de Fombelle
Editorial: Empúries
Col·lecció: L’Illa del Temps
Pàgines: 296
ISBN: 978-84-9787-267-6
PVP: 16,95€

Tobi Lolness de Timothée de Fombelle
És el millor llibre que he llegit fins ara. M’he saltat hores de pati només er llegir-lo. Sembla que estiguis en el món en miniatura del que et parla. És un llibre de fantasia i d’aventures boníssim. Perquè us feu la idea de com n’és de petit aquell món, us puc dir que és un arbre, i que en Tobi no mesura més d’un mil·límetre i mig.
Marc A.

Entre sombras y el circo ambulante-Roberto Aliaga

A mi m’ha agradat aquest relat perquè l’autor ha desenvolupat molt bé la història.
També m’ha agradat perquè el desenllaç està connectat amb tota la història i perquè les il·lustracions són divertides i gracioses.
El recomano a tothom a qui li agradi els llibres interessants.
Jo crec que és molt i molt entretingut perquè una vegada que comences a llegir-lo no pots parar i, a més a més, està besat en un circ estrany…

Àlex B.

Memòries d’Idhun I – Laura Gallego García
Aquest  llibre tracta que uns personatges estranys assassinen als pares d’un nen. Els assassins també proven de matar-lo a ell, però uns altres estranys  (els estranys aquest cop eren tres, els salvadors), que es fan dir la resistència, el salven.
Resulta que els de la resistència, venen d’un altre món que es diu ‘Idhun’. Es veu que en aquell estrany món hi ha criatures fascinants, però aquest món ha estat conquerit per un nigromant (bruixot molt dolent), i la resistència continua resistint-se.
En Jack, el nen protagonista, viurà moltes aventures junt a la Victòria, una altra protagonista, a la resistència. Per Idhun …

Quim G.

Us deixem amb el blog personal de Roberto Aliaga.