nosaltresllegim.cat

Títol: El diari taronja de la Carlota
Autor: Gemma Lienas
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-9787-740-4
PVP: 12,95€

L’Adrià ens ha fet la ressenya d’El diari taronja de la Carlota de la Gemma Lienas. Nosaltres, aquí la teniu:

És increïble el que podríem fer pel món i no fem, ja sigui per por, vergonya o qualsevol altre excusa que ens inculquem.

Doncs la Gemma Lienas ha decidit fer-se’n ressò explicant d’una forma gens objectiva, sinó amb la mirada d’una noia que creu en la justícia, els temes més tabús de l’actual societat Occidental donant-li veu a un personatge: una noia adolescent molt conscienciada i preocupada per aquests temes, i el més important: actua sense excuses!

La noia, anomenada Carlota, decideix escriure una sèrie de diaris on hi explica les seves impressions sobre un o més d’aquests temes tabús o mal vistos, assignant-li a cadascún d’ells, un color que el representi.

Aquest diari en qüestió és el de color taronja, i decideix reivindicar-se en contra del racisme, l’homofòbia i el masclisme: en resum discriminacions de tota mena; intentant enderrocar els prejudicis arrelats en el nostre subconscient i criticant sense compassió la societat catalana respecte als immigrants.

A més a més, el diari està farcit d’una sèrie d’informacions molt interessants, com ara monografies, estudis i gràfiques; tot pensat per conscienciar els nois i noies des de ben joves d’una forma més coneguda per a ells, ja que li afegeix un toc de variabilitat que un simple diari no té.

Un llibre amb un gran sentit moral i una gran tasca a l’esquena, molt fàcil de llegir, amb gran contingut educatiu i molt didàctic.

Val a dir que amb aquests mètodes de conscienciació podrem crear un món una mica millor generació rere generació.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Monster High 2. El meu veí és un monstre
Autor: Lisi Harrison
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’illa del temps
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-9932-497-5
Preu: 17,50€

Em sento vella quan parlo amb la meva filla de “la meva època”, pero és que en aquest cas no pot ser d’altra manera! Tota l’adolescència vaig pensar que algunes de les veïnes de l’escala de la meva àvia eren unes mòmies o unes fantasmes, però mai no me les vaig imaginar vivint al pis del costat amb un Ipad consultant la música del moment… Per què negar-ho: quan jo era adolescent l’Ipad no ens el podiem ni imaginar!!!

Bé, doncs, a hores d’ara tot ha canviat: els ginys de la poma, omnipresents, arriben també a la novel·la per a joves, igual que ho fan els grans dissenyadors, Vogue… En fi, que Los Cinco i les seves ximplerietes han passat a millor vida! Llegint Monster High 2 amb la meva filla m’he sentit més antiga que la Betty Picapedra!! Les frases que a mi em sorprenien “quan es va començar a sentir Alejandro, de Lady Gaga”-per citar-ne una de tantes-, a la meva filla no li feien perdre el fil de la lectura…

I és que aquesta novel·la de monstres que viuen una vida glamurosa és la mar de divertida i, a més, te una col·lecció de nines de la sèrie que són massa. De fet, us deixo, que tinc la Frankie “perdent el cap” en un rodatge, la Cleo està que trina, la Melody… Bé, de la Melody potser en parlarem a Monster High 3!

Títol: Supernesquitt contra els tres terribles
Autor: Geronimo Stilton
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Geronimo Stilton
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-9932-515-6
Preu: 11,95€

Els qui aneu seguint els meus comentaris sabeu que em costa fer una crítica dura d’un llibre. En general, crec que intento posar-me a la pell del lector d’aquella mena d’obra i pensar perquè li agrada. En aquest cas, ja us ho dic, em costarà una mica. La meva filla ha estat la primera a contradir-me…

Quan vaig veure que llegia aquest exemplar dels Superherois vaig pensar que estaria bé llegir-lo amb ella. Tanmateix, no alhora, sinó per separat. Jo en els trajectes cap a la feina i ella a casa.

Voleu saber-ne la meva opinió?
a) Tot i ser del Geronimo Stilton, aquest personatge no hi surt enlloc
b) Igual que en el Geronimo, les tipografies d’algunes paraules són estranyes (són il·lustracions més que no pas lletres) i quan això s’aplica a mots de difícil comprensió per la canalla, els fa encara més difícils (“estrebada” amb el que als còmics s’anomena línies cinètiques, per exemple)
c) L’argument és massa rebuscat
d) Hi ha un tou de paraules que costen d’entendre… plexiglàs, brandar,batir-se, escrutar, batussa, eminent…
e) A una criatura que no llegeixi en català regularment… li costarà seguir el fil

Ara, voleu saber què en pensa la meva filla, de la meva opinió?
a) Són ratolins també, mama!
b) Les lletres són xulíssimes i com que la lletra del llibre també és gran se’n passa més via. A més, són de coloraines!
c) L’argument s’entén, mama, són els superherois contra els tres terribles, que es fan passar per ells
d) Les paraules que no s’entenen, es passen i ja està! L’important és seguir el fil… i si alguna paraula és molt important, te la puc preguntar o buscar, no?
e) Els nens i nenes que no llegeixen tant en català com jo tenen l’ajuda dels dibuixos!
I t’has deixat d’afegir que les parts de còmic són guapíssimes! No estàs al cas, mama!! Però és que a tu tampoc no t’agraden ni les pel·lis d’en Harry Potter!

Bé, doncs, veig que si en comptes de 39 en tingués 11 la meva opinió seria tota altra… M’ho hauré de fer mirar, tot plegat!

Títol: Diari d’una penjada 2. Quan no ets la reina de la festa.
Autor: Rachel Renée Russell
Editorial: Estrella Polar
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-9932-351-0
Preu: 15 €

La Bibiana és una noia afortunada. Acaba de començar vacances, el curs de sisè queda encara lllluuuuunnnyyyyy, i té per davant gairebé tres mesos de llegir amb llibertat allò que li vingui de gust. En homenatge als nens i nenes lectors i lectores de casa nostra (i demà als nois i noies), us proposem unes lectures per als Nosaltres que teniu festa. Ja veureu que són d’allò més divertides!

Em vaig llegir Diari d’una penjada 2, de la Rachel Renée Russell en un tres i no res. Tot i que no me n’havia llegit la primera part, totes les amigues de la classe me n’havien parlat i tenia ganes de fer-ho. Però com que primer em va arribar el segon ([sic] nota de l’admin: quin enrenou!), doncs m’hi vaig posar.

És la història de la Nikki Maxwell, que ha d’anar a una festa de disfresses i a una altra de Halloween; se li embolica la troca perquè no sap dir que no a ningú i no para de canviar-se de vestit. A més, ella està enamorada d’en Brandon, o sigui que  dir que no encara li resulta més difícil… No us en vull explicar més perquè si no ja no caldria que us la llegíssiu i és una novel·la molt divertida.

A més, hi ha uns dibuixos molt ben fets i que fan molta gràcia… L’escriptora escriu d’una manera excepcional, que t’enganxa. Per exemple, quan una cosa no li agrada a la protagonista, diu KFT, que vol dir… No us ho diré! Ho haureu d’esbrinar vosaltres mateixos, igual que GDF!! És un llibre molt xulo i segur que us agrada descobrir-ho tant com a mi!