I en el podi hi tenim mags amb ulleres, amors adolescents procedents d’Itàlia, bessones que van de tres en tres, i a dalt de tot hi tenim el ratolí més amant dels llibres de la història de la literatura. I si en dubteu, pregunteu a les rates de biblioteca.

És per això que des del Nosaltres estem encantats de poder-vos explicar que Geronimo Stilton treu un nou llibre!

I no només això!! Trrrrrrrrr… TA-DÁ!! La història està situada A CASA NOSTRA!!!

Us sona d’alguna cosa l’escenari per on passeja l’amic Stilton a la coberta del seu nou llibre? Senyeres, una rambla, parades amb llibres… És ben bé que Geronimo camina per Barcelona un 23 d’abril, oi? De fet, al Nosaltres ja us el vam fotografiar durant l’última Diada de Sant Jordi signant llibres a tort i a dret a un munt de criatures! Doncs l’experiència va ser tan positiva que ara ha dedicat un llibre per relatar-ho. I és aquí que ens volem fer eco (mai millor dit) de què ha explicat el propi Geronimo Stilton a la seva pàgina web, que va una mica de bòlid amb aquest nou llibre i per això ha explicat als seguidors del seu blog que “M’heu de perdonar però vaig contraRATllotge”:

Amics i amigues, estic caaaansaaaadíssssssim! I, alhora, molt il·lusionat!

Per què tot plegat? us preguntareu. Doncs perquè demà, dia 2, arriba a les llibreries El llibre i la rosa, la primera aventura de Geronimo Stilton (és a dir, jo mateix!) a Catalunya!!! Estic supervisant personalment que tots els paquets estiguin correctes, que les imatges siguin ultramaques, que els textos hagin quedat ben bé…

Us imagineu la feinada?? Per sort, els amic llibreters m’estan ajudant molt i estic convençut que tot sortirà rodó com un formatge de bola!

Voleu llegir de què va? Esteu impacients???

“Un perfum de primavera omplia l’aire: un ventet lleuger em pessigollejava el morro, el sol brillava, una parella de coloms festejava a l’ampit de la finestra del meu despatx i jo… jo sospirava pensant en una misteriosa rosegadora de qui estava completament i perdudament enamorat! Havia de trobar una manera de poder-me distreure’m una mica… Per sort, la meva germana Tea em va portar a la ciutat més alegre del món, Barcelona, a la descoberta de l’extraràtica Festa del Llibre i de la Rosa: la Diada de Sant Jordi!”

Ah! L’amor!! I la Diada de Sant Jordi! Oi que m’explicareu si teniu ganes de llegir-lo?

Per cert, heu de saber que cada dia estic mes orgullós dels vostres articles! Sou uns rosegadors genials! Paraula d’Stilton!!

Geronimo Stilton

El fet és que tenim un nou Geronimo, i Nosaltres no faltarem a la cita de can Stilton. Farem de rosego-redactors i us explicarem de què va aquest El llibre i la rosa i les aventures d’aquest entranyable periodista de l’Eco del Rosegador.

Doncs això, que Nosaltres ens en farem eco!
Paraula de Rosego-redactors!

Amics, avui sí que és un dia especial! En aquesta nit de Reis ens ha volgut honorar amb la seva presència l’autor més venut, admirat i estimat de la gal·làxia literària actual: Geronimo Stilton! Us deixem amb ell, no sense abans demanar-vos que sigueu bons i poseu les sabates al balcó. Aneu a dormir d’hora -però ben d’hora, ben d’hora- i apreteu els ulls si sentiu sorolls aquesta nit, que els camells d’Orient són fugissers. Espereu-vos, pareu l’orella i, sobretot, ulls clucs i silenci a la sala, que es podrien ennuagar amb les pastanagues si senten que us desperteu!

Bona nit i feliços somnis, Nosaltres!!

Hola, amics!

Us parla Stilton, Geronimo Stilton. Fa dies que vinc llegint aquest bloc de nosaltresllegim i us he de dir que m’agrada força, perquè sovint recomaneu llibres per a nens i nenes a qui agrada MOLT llegir (tant com a mi, de fet!).

Bé, doncs, en aquest dia tan especial, en què fins i tot els carrers fan olor de màgia, he volgut escriure-us per comentar-vos el meu Sisè Viatge al Regne de la Fantasia. Es tracta de la novel·la que he escrit recentment, per parlar de totes les aventures que em van passar al fons del mar, en el Regne d’Aquària. Allà les coses estaven força malament, perquè la Vermellosa -la Reina de les Reines de les Bruixes- estava a punt de crear una catàstrofe que amenaçava el Regne de la Fantasia…

Per sort vaig poder… Ups! No us ho puc dir, què vaig poder fer, perquè potser no us heu llegit el llibre, encara, i us l’espatllaria! Quin greu! Perquè ara mateix tinc d’allò més ganes de seguir-ne parlant amb vosaltres… És que, us ho confesso, quan falta poc perquè arribin els Reis em poso tan nerviós que no paro de xerrar! Vosaltres també? Si voleu, veniu al meu bloc i en parlem una mica més! Us hi espero! Paraula d’Stilton!

Que tingueu sort aquesta nit!

Geronimo Stilton

L’Esteve, que té dues criatures que no arriben als deu anys, comença a trobar-se dents sota els coixins. En un atac de desesperació ens ha consultat què podia fer i li hem deixat Les cartes secretes del Ratolí Pérez de la Mercè Ubach. Aquí en teniu la ressenya:

Tinc fills. I els fills a certa edat ja ho tenen això: fan canvis de dents. És per això que he anat a buscar l’ajuda de l’especialista en la matèria: el Ratolí Pérez. De la mà de Mercè Ubach, amb l’ajuda d’en David Rosel i la Júlia Sardà a les il·lustracions, podré explicar-los què passa amb les seves dents quan van a dormir.

Tot i que espero llegir-lo amb els nens, pel que he fullejat m’ha semblat una proposta força interessant. Amb unes il·lustracions molt treballades, la història combina l’experiència d’un nen amb la pèrdua de les primeres dents i un seguit de cartes que va rebent del Ratolí Pérez.

De fet, qui necessiti les cartes del Ratolí Pérez les trobarà físicament al llibre. Estan enganxades a les pàgines del llibre per poder-ne extreure el contingut: la presentació del nostre protagonista a la criatura en qüestió, l’explicació de què ja coneix quines són les seves expectatives en relació a l’intercanvi dent-regal, i una història relacionada amb el món dels ratolins.

Quant a les il·lustracions, no espereu trobar un estil com el de la Pilarín Bayés o la Roser Capdevila, sinó un aire més proper al manga o el còmic de superherois (encara que aquí només és un ratolí… ni tan sols és un “Lobezno”), i que crec que els meus fills en gaudiran d’allò més.

Dues pegues que li trobo al llibre: a casa meva no hi ha hagut mai gaire Ratolins Pérez… a casa meva sempre hi ha hagut la figura de “l’angelet”. L’altra pega és que quan al fill més petit li caiguin les dents necessitaré sobres nous.

Per la resta, crec que és un llibre recomanable per mirar els dibuixos i llegir les cartes, que he trobat molt originals.

Nosaltres, ja ens hem acabat la nova entrega de l’Escola de princeses. I aquest “ens” no vol ser pretesament inclusiu de tots els qui fem aquest blog, redactant-hi, comentant-hi o llegint-lo, sinó que es refereix a la meva filla i a una servidora. L’hem anat llegint a quatre mans durant setmanes, perquè m’he adaptat al seu ritme: mentre ella el portava cada matí a l’escola per fer els minuts de lectura de primera hora (a l’escola tenen el saludable costum de llegir cada dia abans de començar les classes), els caps de setmana jo arribava on ella s’havia quedat. Així, juntes, hem anat compartint les aventures de la Sunny -que pren molt de protagonisme en aquesta ocasió-; els seus pares -la Lena i en Dino, dos famosos cantants de rock folk-; en Hurka -un mànager que va a sac-; i, no cal dir-ho, de Les Quatre Fabuloses.

Voleu un titular? Ens ho hem passat molt bé! De fet, com sempre que llegim Escola de Princeses.

La meva filla troba que aquests llibres són simpàtics, precisament perquè “les protes” són l’antítesi de les princeses i “molen molt perquè són modernes i els agraden les mateixes coses que a nosaltres”. A mi això ja em queda una mica lluny (sincerament, no m’acabo d’identificar a aquestes alçades amb una noia que es posa una mena de casc amb braços per treballar de nit mentre un giny li aguanta l’ordinador, la beguda i li fa llum), però valoro l’esforç per crear llibres ben pensats per als nens i les nenes (especialment les nenes). Estan ben escrits, les trames enganxen, les protagonistes són interessants i enriquidores, les il·lustracions estan molt treballades…

En fi, que ara que vénen dies de festa amb els nanos per casa us recomano qualsevol dels títols de la col·lecció. A casa ja ens els hem cruspit tots i molt em temo que al ritme que creix la meva “partner”, pel que fa a aquestes lectures primerenques, aviat se’ns haurà passat l’arròs. Ai, quin greu! Les trobaré a faltar.

L’Anna és una de les tietes més adorables que tenim entre nosaltres. És per això que quan vam veure el Dissenya la moda amb les Tea Sisters vam pensar en ella… i ella, evidentment, encantada!

Tinc una neboda que es diu Txell, i des que vaig rebre el Dissenya la moda amb les Tea Sisters vaig estar pensant: “el munt d’hores que et passaràs llegint i jugant amb la Txell i les Tea Sisters!”. I així ha estat!

Aquest llibre no només es llegeix -als qui ja conegueu aquesta col·lecció agermanada amb el nostre adorat detectiu-periodista ratolí Geronimo Stilton no us he d’explicar gaire res-, sinó que a més conté una cosa molt especial per criatures com la meva Txell: diversió sens fi!

I és que aquestes Tea Sisters ens proposen (a la Txell i a mi) que fem un munt de dissenys de roba amb cartolines, patrons, i siluetes on encaixar-hi diversos models i estampats, enganxines i, fins i tot, uns tatuatges molt xulos!

El que m’ha semblat més encertat d’aquest Dissenya la moda amb les Tea Sisters són els patrons, perquè m’he trobat que amb altres llibres d’aquest estil, un cop enganxades quatre coses… s’ha acabat el bròquil! En canvi, l’estona que la Txell dedica al llibre amb aquests patrons és molt més gran. I més encara essent tan presumida com és (això és herència de l’àvia!).

En fi, com ja us he dit, el que ens proposen les Tea Sisters són hores i hores de diversió i entreteniment.

A part de tot això, ja sabeu com som les tietes amb les nebodes. Fem que una mirada estranya a la feina sigui motiu que se’ns escapi un somriure d’orgull i felicitat: ja els agradaria als meus companys que un tatuatge de les Tea Sisters els quedés tan bé com a mi i la meva Txell!

Arriba una nova col·lecció juvenil de la mà de l’Alessandro Gatti on el protagonista és un miuk que sense voler-ho arriba a una ciutat enmig d’un gran bosc que fins aleshores desconeix: Frondosa. Ell és en Klincus Escorça i serà el primer humà que visiti aquesta meravellosa ciutat.

Els habitants de Frondosa son uns éssers diminuts que han construït la seva ciutat a allò que anomenen el Bosc Gran utilitzant els arbres per instal·lar-hi les seves cases. Allí hi viuen plàcidament en l’anonimat i són democràticament governats per la reina Gemínia, acompanyada sempre del seu fidel conseller Falabàs.

En Klincus Escorça és un nen que després de quedar-se orfe és tancat als Tallers de Sir Graylock, d’on aconsegueix escapar uns anys després gràcies al seu enginy per construir una moto de neu que utilitzarà per deixar enrere el seu captiveri. És doncs aquesta nit quan una tempesta de neu farà que acabi dins del Bosc Gran fugint dels seus captors i descobreixi així Frondosa.

En aquest indret coneixerà els habitants de Frondosa i els ajudarà a aconseguir llàgrimes d’un drac per evitar que la ciutat quedi submergida en una eterna foscor.

En Klincus Escorça i la llàgrima del drac és un magnífic llibre juvenil, amb precioses il·lustracions, que ens explica el principi del que ja sembla una gran història. Amb aventures trepidants i molt d’humor, l’Alessandro Gatti ens endinsa en un món meravellós del que no en voldrem sortir.

Nosaltres, em sembla que jo ja tinc el llibre ideal per als més joves de casa… Vosaltres què en penseu?

En Sergi ha estat llegint amb els seus fills El meu primer llibre de la Mona i ens l’explica al Nosaltres:

El meu primer llibre de la Mona és un conte sobre una nena, l’Aina, que fa la Mona de Pasqua a l’escola. Després de classe, a més, el seu padrí n’hi regala una altra… Quin fart de Mona!

El més curiós és que fa molt pocs dies els meus fills van estar fent aquest pastís, tradicional d’aquestes dates. Així doncs, vam tenir llibre per il·lustrar les activitats de classe!

En Cesc, que té cinc anys, va poder llegir el llibre, que bàsicament té dibuixos i unes línies de text a cada pàgina, i la Teresa, que en té tres, s’ho va passar molt bé mirant-ne les il·lustracions i escoltant el seu germà mentre el llegia.

Després de la lectura, ens vam dedicar a jugar amb els dibuixos del llibre, aprofitant els detalls que hi apareixen.

El meu primer llibre de la Mona és un bon llibre per aquestes dates i aquestes edats -fins i tot per a nens més petits- pel format, de la mateixa sèrie que El meu primer llibre de Sant Jordi, perquè es poden manipular molt bé (no són gaire grossos).

A més, si tens criatures que “taquen” els llibres també es poden netejar amb molta facilitat. I més en època de mones!

Primer van ser Up i Avatar, després la cosa tridimensional va degenerar i va arribar a Torrente, però ara, per fi, el nivell torna a pujar gràcies als llibres! I no gràcies a qualsevol llibre, no! La llegenda de Sant Jordi 3D és una filigrana!

L’he llegit amb voracitat junt amb la meva filla. És evident que, havent arribat a cinquè de primària, ja coneixíem la llegenda prèviament -tot i que no l’havíem vist mai tan ben ambientada a Montblanc-, però en aquesta ocasió no només l’hem llegida: l’hem palpada!

Teniu la meva paraula de mareblogaire que un cop et poses les ulleres et fa ben bé l’efecte que el drac, les roses, els cavallers, la princesa i Sant Jordi els tens a tocar. És impressionant! Bé, potser tot això ja hi era abans, i jo no ho sabia, però quan ho he vist m’ha entusiamat! En gran part perquè les il·lustracions d’en Lluís Cadafalch estan molt ben fetes: són modernes però farcides de detalls per badar-hi. Detalls que, en 3D, et fan “entrar” en la història gairebé des del punt de vista físic.

Nosaltres, si teniu canalla, ja ho sabeu, però si no, busqueu una llibreria o una biblioteca on en tinguin una mostra i ja m’ho sabreu dir! Com diu la meva filla, és apostoflant (això és una herència del llibre de Crackòvia!).

Com que després, per Sant Jordi, a casa ens vénen les presses i no tenim temps ni de ser crítics, he demanat als amics d’Estrella Polar que em diguessin algun llibre d’aquells “estrella” perquè li pugui regalar a la meva filla el proper 23 d’abril i així ens ho mirem amb calma. I no s’han limitat a parlar-me’n, no. Me l’han enviat! Es tracta de Sant Jordi i un equip de llegenda. És xulíssim!

Els de Barça Toons han passat la llegenda de Sant Jordi pel “turmix” i s’han empescat un drac que menja pilotes i títols al bell mig del Camp Nou. Per sort, en Guardiola i els seus jugadors se les empesquen per resoldre el problema i tot acaba com una rosa (blava i grana).

Els dibuixos són simpàtics i el text encertat o sigui que, tot i que per edat crec que la meva filla ja ha d’aspirar a textos més llargs, ara que està en plena fase col·leccionista de cromos de la Lliga segur que li farà patxoca! De fet, us el recomano per a nens i nenes.  És divertit de llegir i fins i tot d’endevinar els noms dels jugadors que hi surten!

El comentari maliciós que ha donat lloc al títol és, doncs, cosa estrictament meva. Estimats nosaltres, ja vau veure quan vaig llegir el llibre del Piqué que sóc culé fins al moll de l’os i no m’he pogut estar d’imaginar-me aquest drac encarnat en un entrenador ben conegut, “un drac malèfic que no podia suportar que el futbol fes feliç la gent”…

Nosaltres

18:00 – deixem el pare fent feina i sortim la meva filla i jo cap al teatre. Al CD del cotxe, el disc d’Un camell Orient (només té dues pistes, la cantada i la instrumental -per cantar a sobre- que ha esdevingut el gran hit de la temporada; us prometo que ja me la sé).

18:30 – sortim del pàrquing i ens anem al Comtal, a veure el musical del Geronimo Stilton. Hi ha una cua que fa por!!! Sort que tenim les entrades.

18:50 – entrem al teatre i és ple de cartells amb el Geronimo i La Companyia (Scribacchinus, Alys, Flordiana…).

18:57 – “-Mama, em compres crispetes? -I m’ho dius ara que ja som assegudes?”

18:59 – “-No en queden de salades. Té, agafa-les i l’aigua també… -No passa res! Gràcies. Seu, que comencen.”

19:00 – Primera topada normativa: li diuen Geronimo pronunciat en català, com gerani o gerro! I jo que li deia a la castellana!! Penso que sóc una panoli!

20:00 – La primera part ens ha passat volant! Gairebé ni hem menjat crispetes! Comentem mentre baixem a estirar les cames que és genial i que no tenim ganes d’anar al lavabo sinó de què torni a començar, perquè, havent llegit Al Regne de la Fantasia, ja se sap que al final hi ha els episodis més emocionants…

20:15 – Les nenes més petites del nostre costat tornen pitant del lavabo… comença ja!

21:10 – ooooooooooooooooooooooh! Petards, confetti, serpentines, els personatges pels passadissos saludant… i les cançons del show a la boca sense poder-les aturar! Tornem cap al cotxe fent el saltimbanqui pel Paral·lel i comentant entre estrofa i estrofa que bé que ho fa la Lloll, que maca és la princesa, quina roba més ben feta que porten i, sobretot, com ens agrada el Geronimo (que, ara sí, ja pronunciem com Gertrudis!).

21:20- Companyia, som una Companyia, la Companyia de la Fantasiiiiaaa (s’imposa el Karaoke al cotxe).

21:45 – comencem a sopar i no callem fins que no ens obliguen a fer-ho… Comença el resum des del Camp Nou, un altre Regne de la Fantasia!

Nosaltres, com que ja ens comencem a conèixer no us vull enganyar: dissabte vaig anar a la llibreria a comprar-li Un camell d’Orient a la meva filla: no podia ser que una fan com ella de Manel (en té un autògraf i tot!) es quedés sense aquest llibre tan maco (vegeu Que bonic…)!

I regirant per allà vam trobar inspiració per fer la carta als Reis per a una nena preciosa que ronda els dos anys: Nadal.  És un llibre “tovet” perquè les pàgines són de foam de color vermellós, amb pestanyes que amaguen animalons i amb música de jingle bells de fons. La meva filla i jo vam quedar convençudes que a l’Adriana, així es diu la nena, li encantaria! Ja veieu que conté tots els requisits perquè se’l vulgui llegir una vegada i una altra mentre es crupeix el berenar. I com que, a més de maca, és bona, tinc la convicció que els Reis li portaran!

M’agradaria, ara, enviar un missatge públic als pares de la criatura: Cristina i Tomàs, si vosaltres també heu sigut bons, demaneu als Reis uns taps a les orelles, perquè aquest llibre entusiasmarà la vostra filla i voldrà sentir la cançó una vegada, i una altra i una altra més… i encara que feu servir el botó de desconnexió que hàbilment una persona sàvia i pietosa d’Estrella Polar ha amagat a la coberta, sabeu tan bé com jo que els germans més grans el connectaran de nou.  A més, els dibuixos són molt bonics i la nena farà de llop i de pollet mentre voleu veure la tele… Però què voleu? Un bon llibre per a nens ha de complir aquests requisits, oi? Doncs apa, sort amb els Reis! I mireu que no em portin massa carbó, a mi!!

He tingut la sort d’obrir un llibre d’aquells que encara fa olor de novetat: Un camell d’Orient, un llibre il·lustrat per en Roger Padilla i amb textos i música dels Manel.

L’he escoltat, l’he llegit i li he regalat al meu company de taula, en Sergi, que té dos nens i una nena molt bons (a jutjar per la carona que fan a les fotos) i he pensat que alguna compensació hauria de tenir que el papa t’atabali amb “Els millors professors europeus” sempre que en té ocasió. Ara, si més no, poden “veure” els Manel a més d’escoltar-los! Us admeto que això de donar-li ho he fet una mica d’amagatotis… si ve la meva filla i veu el llibre per aquí, haurem de portar-lo a casa ràpidament, però és que si el veu la Marta, em temo també el pitjor!! Sobren pretendents, per als Manel!!

En resum, doncs:

Nosaltres que teniu nens i nenes, no us deixeu perdre aquesta nadala -amb CD incorporat- dels Manel.
Nosaltres que no teniu nenes ni nens però us agrada celebrar el Nadal com cal, no us deixeu perdre aquesta nadala tan bonica.
Nens i nenes que seguiu el nosaltres,  vosaltres sí, deixeu-vos perdre en la màgia del Nadal i a veure si hi ha sort amb els Reis!

Hem quedat amb la mama que si jo comentava el llibre ella parava la taula tota la setmana; em fa una mica de vergonya però ho intentaré.

La història de la Vicky m’ha agradat molt. Jo la vaig començar ja fa uns quants dies i l’he acabat el diumenge al matí. És molt divertida, sobretot quan la Vicky està amb les seves amigues, que són totes molt simpàtiques. M’encantaria anar a una escola com la que va la Vicky i poder jugar amb elles, junt amb les meves amigues. Totes juntes ens ho passaríem d’allò més bé.

Us recomano que us llegiu aquest llibre i que després entreu a la web que té perquè us ho passareu pipa!

——————-

Nota de l’editora (altrament dita “mama”): bé, ja ho veieu, l’Escola de Princeses mereixia un comentari “de primera mà” i ja el tenim. Ara convido als lectors més petits del nosaltres que ens n’enviïn les seves opinions sempre que vulguin a nosaltresllegim@clickart.cat, perquè si no, em veig parant taula fins al judici final!!! Gràcies.

Torna el ratolí més estimat al nosaltres, Geronimo Stilton! Avui surt a la venda el Cinquè Viatge al Regne de la Fantasia!

En aquest nou llibre, el ratolí periodista més famós de l’Eco del Rosegador i de tota Ratalona viurà aventures extraràtiques al costat del seu fidel company. Els més petits descobriran tres noves olors màgiques: una olor sorpresa pudent, una olor a llibre nou i una tercera olor d’amor vertader.

Nosaltres som uns grans lectors del Stilton. Aquí hem comentat des dels quaderns d’estiu (vegeu Preparar l’estiu…) fins als seus viatges al Regne de la Fantasia (vegeu No oloreu…). El seguim allà on va! Ni per un tros de rocafort ens perdríem el musical que Geronimo Stilton protagonitzarà a Barcelona, al Teatre Condal, a partir del 3 de desembre. Que no ho sabíeu? Aquí teniu més informació.

Digues, mare, per què existeixo?
Autor: Oscar Brenifier, Delphine Durand
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: La Lluna de Paper
Pàgines: 32
ISBN: 978-84-9932-121-9
PVP: 7,95€

Títol: Digues, pare, per què m’estimes?
ISBN: 978-84-9932-122-6

Títol: Per què no puc fer el que vulgui?
ISBN: 978-84-9932-120-2

Educar la meva filla és sens dubte la tasca més excitant que he fet a la vida. Permeteu-me un moment d’aquells una mica “tovets” perquè us expliqui una anècdota. Fa uns quants anys, quan ella en devia tenir 4 o 5, tornàvem del sopar de Nadal i, en el cotxe, em va etzibar un “Mama, per què m’estimes?”. Jo, al llarg de tooooooooooooooot el trajecte li vaig anar dient algunes de les moltíssimes raons per les quals l’estimo: “Perquè ets molt dolça”, “Perquè em fas riure molt”, “Perquè ets l’única que em coneix des de dins”… Bé, què us he de dir! En baixar del cotxe, mentre son pare aparcava, li vaig tornar la pilota… “I tu, tu per què m’estimes, a mi?”. I ella, va obrir els ulls i, sense dubtar-ho ni un segon, em va dir “Jo t’estimo perquè sí!”. Us prometo, nosaltres, que això que us acabo d’explicar és la pura veritat, tant com que des d’aquell dia tinc encara una raó més per estimar-la!

I a tomb de què ha vingut, tot això? Doncs perquè els títols d’aquesta col·lecció de Filosinfants m’hi han fet pensar i perquè, després de llegir-los he pensat que sí, que els nens són els reis de les preguntes, però també de les respostes!

Si algun dia Sòcrates torna a la terra, a banda de fer-se editor de la Vikipèdia, segur que també s’apuntarà a llegir aquesta col·lecció… I és que, heu pensat mai, per què existeix un rellotge? Doncs segons aquest objecte “existim quan ens movem”! Amb franquesa, creieu que m’equivoco triant la categoria “infantil” per aquests tres llibres?