nosaltresllegim.cat

Títol: Escola de princeses. Estrella per un dia
Autor: Prunella Bat
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Escola de princeses
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-9932-538-5
Preu: 7,95€

Nosaltres, ja ens hem acabat la nova entrega de l’Escola de princeses. I aquest “ens” no vol ser pretesament inclusiu de tots els qui fem aquest blog, redactant-hi, comentant-hi o llegint-lo, sinó que es refereix a la meva filla i a una servidora. L’hem anat llegint a quatre mans durant setmanes, perquè m’he adaptat al seu ritme: mentre ella el portava cada matí a l’escola per fer els minuts de lectura de primera hora (a l’escola tenen el saludable costum de llegir cada dia abans de començar les classes), els caps de setmana jo arribava on ella s’havia quedat. Així, juntes, hem anat compartint les aventures de la Sunny -que pren molt de protagonisme en aquesta ocasió-; els seus pares -la Lena i en Dino, dos famosos cantants de rock folk-; en Hurka -un mànager que va a sac-; i, no cal dir-ho, de Les Quatre Fabuloses.

Voleu un titular? Ens ho hem passat molt bé! De fet, com sempre que llegim Escola de Princeses.

La meva filla troba que aquests llibres són simpàtics, precisament perquè “les protes” són l’antítesi de les princeses i “molen molt perquè són modernes i els agraden les mateixes coses que a nosaltres”. A mi això ja em queda una mica lluny (sincerament, no m’acabo d’identificar a aquestes alçades amb una noia que es posa una mena de casc amb braços per treballar de nit mentre un giny li aguanta l’ordinador, la beguda i li fa llum), però valoro l’esforç per crear llibres ben pensats per als nens i les nenes (especialment les nenes). Estan ben escrits, les trames enganxen, les protagonistes són interessants i enriquidores, les il·lustracions estan molt treballades…

En fi, que ara que vénen dies de festa amb els nanos per casa us recomano qualsevol dels títols de la col·lecció. A casa ja ens els hem cruspit tots i molt em temo que al ritme que creix la meva “partner”, pel que fa a aquestes lectures primerenques, aviat se’ns haurà passat l’arròs. Ai, quin greu! Les trobaré a faltar.

Títol: El diari taronja de la Carlota
Autor: Gemma Lienas
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-9787-740-4
PVP: 12,95€

L’Adrià ens ha fet la ressenya d’El diari taronja de la Carlota de la Gemma Lienas. Nosaltres, aquí la teniu:

És increïble el que podríem fer pel món i no fem, ja sigui per por, vergonya o qualsevol altre excusa que ens inculquem.

Doncs la Gemma Lienas ha decidit fer-se’n ressò explicant d’una forma gens objectiva, sinó amb la mirada d’una noia que creu en la justícia, els temes més tabús de l’actual societat Occidental donant-li veu a un personatge: una noia adolescent molt conscienciada i preocupada per aquests temes, i el més important: actua sense excuses!

La noia, anomenada Carlota, decideix escriure una sèrie de diaris on hi explica les seves impressions sobre un o més d’aquests temes tabús o mal vistos, assignant-li a cadascún d’ells, un color que el representi.

Aquest diari en qüestió és el de color taronja, i decideix reivindicar-se en contra del racisme, l’homofòbia i el masclisme: en resum discriminacions de tota mena; intentant enderrocar els prejudicis arrelats en el nostre subconscient i criticant sense compassió la societat catalana respecte als immigrants.

A més a més, el diari està farcit d’una sèrie d’informacions molt interessants, com ara monografies, estudis i gràfiques; tot pensat per conscienciar els nois i noies des de ben joves d’una forma més coneguda per a ells, ja que li afegeix un toc de variabilitat que un simple diari no té.

Un llibre amb un gran sentit moral i una gran tasca a l’esquena, molt fàcil de llegir, amb gran contingut educatiu i molt didàctic.

Val a dir que amb aquests mètodes de conscienciació podrem crear un món una mica millor generació rere generació.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Monster High 2. El meu veí és un monstre
Autor: Lisi Harrison
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’illa del temps
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-9932-497-5
Preu: 17,50€

Em sento vella quan parlo amb la meva filla de “la meva època”, pero és que en aquest cas no pot ser d’altra manera! Tota l’adolescència vaig pensar que algunes de les veïnes de l’escala de la meva àvia eren unes mòmies o unes fantasmes, però mai no me les vaig imaginar vivint al pis del costat amb un Ipad consultant la música del moment… Per què negar-ho: quan jo era adolescent l’Ipad no ens el podiem ni imaginar!!!

Bé, doncs, a hores d’ara tot ha canviat: els ginys de la poma, omnipresents, arriben també a la novel·la per a joves, igual que ho fan els grans dissenyadors, Vogue… En fi, que Los Cinco i les seves ximplerietes han passat a millor vida! Llegint Monster High 2 amb la meva filla m’he sentit més antiga que la Betty Picapedra!! Les frases que a mi em sorprenien “quan es va començar a sentir Alejandro, de Lady Gaga”-per citar-ne una de tantes-, a la meva filla no li feien perdre el fil de la lectura…

I és que aquesta novel·la de monstres que viuen una vida glamurosa és la mar de divertida i, a més, te una col·lecció de nines de la sèrie que són massa. De fet, us deixo, que tinc la Frankie “perdent el cap” en un rodatge, la Cleo està que trina, la Melody… Bé, de la Melody potser en parlarem a Monster High 3!

Títol: Supernesquitt contra els tres terribles
Autor: Geronimo Stilton
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Geronimo Stilton
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-9932-515-6
Preu: 11,95€

Els qui aneu seguint els meus comentaris sabeu que em costa fer una crítica dura d’un llibre. En general, crec que intento posar-me a la pell del lector d’aquella mena d’obra i pensar perquè li agrada. En aquest cas, ja us ho dic, em costarà una mica. La meva filla ha estat la primera a contradir-me…

Quan vaig veure que llegia aquest exemplar dels Superherois vaig pensar que estaria bé llegir-lo amb ella. Tanmateix, no alhora, sinó per separat. Jo en els trajectes cap a la feina i ella a casa.

Voleu saber-ne la meva opinió?
a) Tot i ser del Geronimo Stilton, aquest personatge no hi surt enlloc
b) Igual que en el Geronimo, les tipografies d’algunes paraules són estranyes (són il·lustracions més que no pas lletres) i quan això s’aplica a mots de difícil comprensió per la canalla, els fa encara més difícils (“estrebada” amb el que als còmics s’anomena línies cinètiques, per exemple)
c) L’argument és massa rebuscat
d) Hi ha un tou de paraules que costen d’entendre… plexiglàs, brandar,batir-se, escrutar, batussa, eminent…
e) A una criatura que no llegeixi en català regularment… li costarà seguir el fil

Ara, voleu saber què en pensa la meva filla, de la meva opinió?
a) Són ratolins també, mama!
b) Les lletres són xulíssimes i com que la lletra del llibre també és gran se’n passa més via. A més, són de coloraines!
c) L’argument s’entén, mama, són els superherois contra els tres terribles, que es fan passar per ells
d) Les paraules que no s’entenen, es passen i ja està! L’important és seguir el fil… i si alguna paraula és molt important, te la puc preguntar o buscar, no?
e) Els nens i nenes que no llegeixen tant en català com jo tenen l’ajuda dels dibuixos!
I t’has deixat d’afegir que les parts de còmic són guapíssimes! No estàs al cas, mama!! Però és que a tu tampoc no t’agraden ni les pel·lis d’en Harry Potter!

Bé, doncs, veig que si en comptes de 39 en tingués 11 la meva opinió seria tota altra… M’ho hauré de fer mirar, tot plegat!