Els Jocs de la Fam…. quina conya que té el títol, oi? Com si qui passés gana pensés que es un joc!!

Amb aquesta entrada, la Suzanne Collins ens fa viatjar per uns paisatges que més o menys, tots coneixem.

Es tracta de la lluita per la vida: o menges o se’t mengen.

L’Orwell ja en parlava fa molts anys, i el “Gran Germà” que semblava pura i dura fantasia, ciència ficció d’allò més surrealista ara seu al sofà, al nostre costat, i si no anem amb compte es cruspeix davant nostre les nostres pròpies crispetes!!!

Els gladiadors, els guerrers més forts, qui tingui menys escrúpols i més mala baba serà oportunament recompensat per tornar-se així… inhumà.

Sort que sempre hi ha hagut algú prou llest i prou valent per fer saltar el sistema, o si més no, posar-lo contra les cordes.

Vaig començar a llegir aquest llibre amb un punt d’escepticisme pensant…. “uiiii, un altra saga tipus Crepúsculo, una segona Stephanie Meyers…”

La Suzanne Collins, afortunadament, no té res a veure amb tot això, tot i que la cosa…. continuarà!

L’Ivan ha seguit les passes de l’Alfons i ens ha demanat el Divergent de la Veronica Roth després de visitar-ne la pàgina de Facebook: http://www.facebook.com/DivergentEstrellaPolar

Pels qui hagueu de fer memòria, aquí teniu el post de l’Alfons. Nosaltres, d’aquest llibre en sentireu a parlar, i molt!

Una societat organitzada per faccions que defineixen el caràcter dels seus integrants. Cinc faccions per decidir quin és el teu caràcter. O 16 anys per formar el caràcter que definirà la teva facció.

La decisió està a les teves mans i definirà la resta de la teva vida. Condicionarà el teu futur en el món.

Aquest és el fil que ens porta a la vida de la Beatrice en la primera entrega de la saga Divergent. Una història sobre el creixement personal, la maduresa i la integritat en un món on, com qualsevol altre, el principal problema és la naturalesa humana.

La Beatrice, com tots els nois i noies de la seva edat, ha de definir-se en una de les 5 faccions que organitzen la societat en la que viuen. És a partir d’aquest moment que la seva vida canviarà per fer-li descobrir quin és el seu autèntic caràcter i, el més important, el seu lloc al món on viu.

Una reflexió sorprenentment madura i sincera sobre el pas de l’adolescència a la maduresa en un context a mig camí entre la ciència ficció i un món postapocalíptic. La introducció a una aventura sobre el final d’una nova oportunitat que obrirà les portes a un nou camí. Un relat ben explicat en els diferents plans en què es mou, que enganxa fins a l’última pàgina.

L’Adrià se’ns estrena a can Nosaltres amb Els jocs de la fam de la Suzanne Collins. Benvingut!

Sempre m’he preguntat com seria la Terra, i amb ella la humanitat, en un futur.

I és per aquesta raó que m’han sorprès Els jocs de la fam, on, portant-li la contrària a Hollywood, no hi ha ni cotxes voladors, ni simis dominant el planeta, ni justiciers emmascarats.

Suzanne Collins, ha creat un molt possible futur de la humanitat on el que resta de civilització habita en dotze districtes (abans tretze) situats als Estats Units d’Amèrica, on hi malviu la gent que s’encarrega d’abastir de diverses matèries primeres a l’arrogant burgesia del Capitoli, que governa amb manipulacions, tortures i exèrcits permanents (irònicament anomenats pacificadors). La gent d’aquest Capitoli viu a cor què vols, a cor què desitges, mentre la gent dels districtes passa gana i treballa com si fossin esclaus: un autèntic neofeudalisme.

I per acabar d’adobar aquest sistema tirànic, cada any un noi i una noia de cada districte, un total de vint-i-quatre desafortunats, són enviats a una arena on lluiten a mort entre ells. Per simple diversió dels habitants del Capitoli, que s’ho miren com els romans ho feien amb la lluita de gladiadors.

I la Katniss, una noia òrfena de pare, és escollida com la representant del districte 12 als Jocs de la Fam. Ella haurà de lluitar contra uns altres vint-i-tres adolescents a mort, en una arena desconeguda plena de perills, amb armes medievals i sabent que tot el que faci es retransmetrà per tots el país. Si guanya serà recompensada amb fama i fortuna, si perd… la mort.

Una història fàcil de llegir, amb amor ensucrat, acció i morts; sempre amb la visió d’una adolescent idealista que ha patit en pròpia pell la injustícia i la pobresa en una Terra habitada pels supervivents d’una guerra passada.

Els Jocs de la Fam han començat… Ets capaç de sobreviure-hi?

Em sento vella quan parlo amb la meva filla de “la meva època”, pero és que en aquest cas no pot ser d’altra manera! Tota l’adolescència vaig pensar que algunes de les veïnes de l’escala de la meva àvia eren unes mòmies o unes fantasmes, però mai no me les vaig imaginar vivint al pis del costat amb un Ipad consultant la música del moment… Per què negar-ho: quan jo era adolescent l’Ipad no ens el podiem ni imaginar!!!

Bé, doncs, a hores d’ara tot ha canviat: els ginys de la poma, omnipresents, arriben també a la novel·la per a joves, igual que ho fan els grans dissenyadors, Vogue… En fi, que Los Cinco i les seves ximplerietes han passat a millor vida! Llegint Monster High 2 amb la meva filla m’he sentit més antiga que la Betty Picapedra!! Les frases que a mi em sorprenien “quan es va començar a sentir Alejandro, de Lady Gaga”-per citar-ne una de tantes-, a la meva filla no li feien perdre el fil de la lectura…

I és que aquesta novel·la de monstres que viuen una vida glamurosa és la mar de divertida i, a més, te una col·lecció de nines de la sèrie que són massa. De fet, us deixo, que tinc la Frankie “perdent el cap” en un rodatge, la Cleo està que trina, la Melody… Bé, de la Melody potser en parlarem a Monster High 3!

Nosaltres, aquests dies estem vivint un moment… històric? Tal i com resava La Vanguardia en el seu moment, “S’acaba la màgia. Comença la llegenda”.

Tota una generació de lectors (joves i no tan joves) ja poden veure al cinema, finalment, tot allò que durant anys i panys s’han imaginat al cap: l’últim capítol de la saga de llibres fantàstics més importants dels darrers 15 anys.

I és que si aneu al cinema hi trobareu (en català també!) la segona part de Harry Potter i les Relíquies de la Mort, l’últim volum de les aventures d’aquest jove mag de Hogwarts i la seva lluita contra el maligne Lord Voldemort.

Passa amb els llibres que s’adapten al cinema i que es posen en cartellera, que un cop vista la cara de protagonista  ja no ens el podem imaginar d’una altra manera. O, si més no, costa. Daniel Radcliffe i Harry Potter no són una excepció, oi?

En qualsevol cas, en temps d’allaus d’efectes especials, de cinemes en 3-D i de moltes crispetes, des del Nosaltres volem reivindicar que les aventures del mag creat per J.K. Rowling, abans van ser llibres que no pas films.

Així doncs, ara que arriben les vacances és un gran moment per agafar un Harry Potter, un ventilador i, amb la vareta màgica de la lectura i l’aire fresc, conjurar un “Caloris fugit” i entrar de ple -o de nou, per què no?- al món d’aquest jove mag.

Tota la informació de la saga d’en Harry, els amics i enemics, i les seves aventures la trobareu en aquest link.

I recordeu aquella frase, més que no pas dita, i que la majoria de vegades és certa:

Doncs la veritat és que després de veure la película, ja t’ho dic jo: és molt millor el llibre!
El Lector Habitual

En Noah Barleywater sedueix grans i petits. És un nen que té 8 anys, alegre, preocupat pel que passa al seu voltant, i una mica poruc. I fuig de casa, ben aviat, abans de sortir el sol, tot decidit, sense avisar la seva mare i sense que ningú no el vegi. En Noah vol ser important i viure grans aventures, i sap que això no pot fer-ho a casa. Ha de fugir. I a partir de que s’endinsa en el bosc i comença a visitar altres pobles és quan s’adona que tot és gran i molt difícil.

És en el tercer poble que visita, després de deixar enrere arbres i gossos dachshund que parlen, quan es troba en un lloc màgic: una botiga de joguines, plena de titelles, rellotges que no marquen l’hora correcta i taulons del terra que es mouen; i en aquesta tenda, un vell enigmàtic que té preparades mil aventures per en Noah. Un vell que descobreix en el protagonista un món màgic, on tot cobra vida i tothom té coses a dir i històries a explicar. És amb aquest vell i en aquest poble on en Noah s’adona que les coses no són tan senzilles. El vell li explica la història de la seva vida i de com es va convertir en propietari de la botiga de joguines i en Noah fa el mateix amb anècdotes de la seva curta vida.

La lectura del llibre En Noah Barleywater fuig de casa t’acosta a la joventut i et recorda els llibres fantàstics que els nostres pares ens explicaven de petits abans d’anar a dormir, on qualsevol cosa és possible. La imaginació és el límit. Però tot i tenir una lectura fàcil, és un llibre idoni tant per a joves com per a adults.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

La literatura infantil i juvenil ja no és el que era. De la meva època, que llegia Los cinco, Torres de Mallory i Las gemelas en Santa Clara (totes elles de l’Enyd Blyton, una terrorista emocional per escrit) hem passat a coses més dignes, divertides, prometedores i màgiques com la saga del Harry Potter o la nova heroïna del moment, l’Oksa Pollock.

L’Oksa és una noia de 13 anys que d’un dia per l’altre descobreix que tot allò que l’envolta no és ben bé com sembla, si no com ella sempre ha pensat que era. La seva àvia no és una herbolària elegantíssima; el seu pare no és un un xef; el seu millor amic…  Sí, el seu millor amic, el Gus, sí que és el seu millor amic.

I sobretot descobreix que ella no és només francesa de família russa: és també l’esperança de tot un grup de gent exiliada, els Campi-qui-pugui, que volen tornar al seu país, a Edèfia, i que veuen en l’Oksa la seva oportunitat, com a darrera escollida per les Fades sense Edat.

Animals que parlen, plantes que s’estressen, sarbatanes màgiques, una mica de la història del segle XX d’Europa i un toc de surrealisme es barregen en aquesta història màgica, amb personatges amb un gran sentit de l’humor i de la ironia.

Una bona nova manera d’acostar-se al públic juvenil. Si més no, molt menys carrinclona!

Aquí trobareu el primer capítol en pdf.

Aquest cop també resulta sorprenent al primer cop d’ull. El seu aspecte tot negre, així com la il·lustració de la portada fan que, inevitablement, t’hi fixis.

Us parlo de Retrum 2. La neu negra, la continuació de la saga d’en Francesc Miralles. Segur que recordeu en Christian i els seus amics pàl·lids. Doncs bé, aquest cop, després dels tràgics esdeveniments a Highgate, en Christian i l’Alexia es veuran implicats en nous misteris i s’hauran d’enfrontar a una altre tribu de joves que intenten imitar els seus rituals però d’una forma massa violenta.

No us explicaré més, Nosaltres! Ho haureu d’esbrinar tots sols perquè escriure una línia més significaria mostrar molts dels secrets del llibre i val més que els descobriu vosaltres mateixos!

Ara que arriba l’estiu, què millor que una aventura juvenil i de fàcil lectura que us atraparà entre la foscor, les tribus i els cementiris! Jo de vosaltres no me la perdria si el que voleu es passar una bona estona de lectura.

I si us pica la curiositat, no deixeu de visitar www.retrum.cat.

La Montse és la persona més amant dels patrons (els de cosir) que coneixem, i és per això que li vam demanar que es llegís Louise Lambert, fashionista, de Bianca Turetski, i ens l’expliqués al Nosaltres.

Louise Lambert, fashionista va d’una noia de 12 anys molt i molt interessada en la moda “vintage” que un bon dia rep una invitació per anar a un acte que munta una tenda especialitzada en aquest tipus de roba i que diu alguna cosa així com “viatja a través del temps”.

I dit i fet. La protagonista del llibre, la Louise, s’hi presenta amb una amiga i quan arriben es troben amb un panorama una mica decebedor –tot ple de pols, roba amuntegada…- però es dediquen a buscar un vestit pel ball de final de curs. Les dues dones (dues bruixes!) que porten la botiga n’hi donen un, i quan se l’emprova es desmaia, i quan es desperta… és al 1912! I a més la confonen amb una actriu famosíssima de l’època: la Srta. Baxter!

Ella, desconcertada per la situació, va descobrint que on s’ha despertat ¡és al Titanic! I què fa? Intenta per tots els mitjans convèncer el capità perquè torni a port,… en fi, que intenta canviar el destí, però tots sabem com acaba aquest conegut vaixell, oi? Però tranquils. El que tampoc faré és explicar-vos el final per no aixafar-vos la guitarra.

El llibre m’ha semblat prou entretingut, apte per moltes edats (potser a mi m’ha enganxat un pèl gran), i que satisfarà a la gent fantasiosa a qui els agradi la moda.

En definitiva, és un bon llibre d’aventures pels amants dels vestits d’època i els fashionistes d’inicis del segle XX.

Quin llibre més xulo!!! Se m’ha fet curt perquè la veritat és que ha estat agafar-lo i no deixar-lo anar.

La cosa va d’un periodista que treballa en un diari anomenat “El Corcó del Poblenou”. La veritat és que la difusió que té aquest diari és més aviat escassa i les notícies que escriu el periodista, Néstor Hierba per més detall, sembla ser que no se les llegeix ningú, o gairebé ningú, però pel que es veu el Néstor té el seu públic… i Déu n’hi do quin públic!!!

De la nit al dia, el Néstor es troba involucrat en una trama d’assassinats, destrosses múltiples al seu domicili, al seu cotxe, i per acabar, fins i tot ell mateix queda destrossat. Li fan la cara nova, li posen la vida potes enlaire, i per fer-ho més rodó el tanquen a la presó acusat dels motius més pintorescos.

La veritat és que les explicacions que dóna aquest pobre noi quan el detenen no s’aguanten per enlloc. Sembla realment que hagi embogit.

Aquí entra en acció el detectiu Àngel Esquius: madur, cabell blanc i abundant, atlètic, fervent seguidor d’una taula de gimnàstica que és sagrada, i faldiller fins al moll de l’os. Quan li posen aquest cas a les mans, l’Esquius s’encomana a Déu i li pregunta què ha fet ell per rebre aquest càstig… Però quan es posa a treballar seriosament va esbrinant de mica en mica el perquè de tot plegat i, tot i que li costa d’admetre, ha de reconèixer que pot ser que el Néstor no estigui tan boig com sembla.

Sicaris de l’Est armats fins a les dents, femmes fatals, xoriços de tota la vida, publicistes posseïts pel seu geni i la seva imaginació desbordada, policíes, mossos d’esquadra i detectius privats que s’ajuden, o no… En fi, un marro de mil dimonis.

És un llibre divertit, fresc, enginyós i amb classe. M’ha agradat moltíssim, m’ha sorprès i m’ha fet passar una estona tan bona que ha estat una llàstima que no durés més.

Predestinats, de Josephine Angelini, és un llibre que ens explica una història diferent. La trama està ben construïda i vull destacar que l’autora aconsegueix utilitzar a la perfecció la mitologia grega, que modela al seu gust per presentar-nos una història de lectura addictiva de principi a fi.

Aquest volum és el primer d’una trilogia, i hi trobem força descripcions que serveixen per presentar els personatges i les localitzacions al lector. A més també el situen i li creen l’ambientació perfecta per poder donar una idea molt aproximada de Nantucket, l’indret on transcorre l’acció.

Els personatges, malgrat que estan ben perfilats, segueixen estereotips. La Helen, la protagonista femenina, és bonica, alta i molt vistosa. Com que crida molt l’atenció i no li agrada provocar, es torna tímida i introvertida. En Lluc és guapo, musculat, atent, afectuós,… en definitiva, adorable. D’entre els secundaris destacaria la Claire, la millor amiga de la Helen, que aporta a la història un punt d’humor.

Predestinats és una novel·la amena, de lectura àgil, i té les dosis justes d’amor. És la primera entrega d’una trilogia que, sens dubte, aporta al panorama juvenil una història que conjuga bé la mitologia grega amb un marc contemporani.

Més enllà és el quart títol de la sèrie Mitjanit, de l’escriptora novaiorquesa Claudia Gray. Els tres títols anteriors són Mitjanit, Addicció i Compte enrere.

El subtítol d’aquesta novel·la juvenil adreçada a un públic lector jove, però que també és apta per als adults, “Un amor únic, un destí hostil”, ens descriu molt fidelment l’argument d’aquesta història protagonitzada per una colla de joves vampirs i fantasmes que han de “sobreviure” -permeteu-me la ironia- situacions incòmodes i perilloses per la seva nova vida una vegada ja morts -i això no és ironia-.

Protagonitzada per la parella d’enamorats formada per un jove i recent vampir, en Lucas, i una jove fantasma, la Bianca, Més enllà no només esdevé una història fantàstica i de misteri sinó també d’amor, ja que aquesta jove parella ha de lluitar contra el seu passat humà i contra la Creu Negra, un grup de caçadors de vampirs que els volen tornar a la vida humana, especialment a en Lucas.

La història transcorre especialment amb l’Acadèmia Mitjanit com a escenari, un centre educatiu on conviuen i estudien tota classe d’éssers, ja siguin humans, vampirs, espectres, etc. I un accident -el motiu del qual haureu d’esbrinar- en aquesta acadèmia precipitarà un final que serà sorprenent però alhora feliç per en Lucas i la Bianca.

Els Nosaltres més joves gaudireu molt amb les aventures i situacions inversemblants que hauran d’anar superant aquests éssers fantàstics, i els Nosaltres més adults descobrireu, o bé tornareu a reviure, una lectura d’aquelles de quan encara no teníem el cabell de color gris.

Coraline és un una novel·la breu, d’aparença innocent, on hi abunden les il·lustracions i la lletra és grossa i fàcil de llegir. Amb aquesta targeta de presentació, no és d’estranyar que sigui un llibre recomanat a molts estudiants de secundària i que se n’hagi fet una pel·lícula d’animació.

Coraline és una nena que es muda amb els seus pares a un vell casalot al mig del camp. Un dia, avorrida i cansada de que ningú li faci cas, descobreix un porta que la transporta a una dimensió paral·lela on tot és més divertit. Però poc a poc anirà descobrint que a l’altra banda no tot és tant fantàstic com semblava al principi…

És cert que Coraline és de lectura ràpida i per tots -o quasi tots- els públics, però va també una mica més enllà. La història que s’explica és tendra però també pertorbadora, i a estones transita fins i tot pel gènere de terror. En aquest sentit enllaça potser amb escriptors com Roald Dahl, o fins i tot Lewis Carroll, que malgrat admetre una lectura d’evasió no descarten traumatitzar els seus joves lectors.

L´Amat, es un adolescent ben plantat però tirant a “penjadet”. Viu amb la mare. El pare, amant del joc i de l’amor furtiu, fa temps que és mort.

Els companys de classe a l´institut, de forma més que merescuda, el tenen per un desastre.

Però la vida de l’Amat canvia de la nit al dia quan a l´escola entra una nova mestra de literatura, l´Erzsebet, que a part de tenir un físic fora de sèrie, és capaç de guanyar-se l´atenció i el respecte d´alumnes tan negats i poc amants de l´estudi com l´Amat.

L´Erzsebet té un passat que es remunta a temps llunyans, molt llunyans.
L´atenció singular que aquesta dona despampanant li ofereix a l’Amat i que fa que els companys de classe el mirin amb uns altres ulls, òbviament no és gratuïta.

En aquesta vida tot té un preu i el nostre amic haurà d’anar amb molt de compte amb qui es juga el calés…

Tot i que és el primer text que llegeixo d´aquest autor, m’ha sorprès gratament.

És una lectura amena, agradable, refrescant, capaç ‘enganxar-te de mica en mica i anar-te seduint fins al final… M’ha agradat força, sí!

Arriba una nova col·lecció juvenil de la mà de l’Alessandro Gatti on el protagonista és un miuk que sense voler-ho arriba a una ciutat enmig d’un gran bosc que fins aleshores desconeix: Frondosa. Ell és en Klincus Escorça i serà el primer humà que visiti aquesta meravellosa ciutat.

Els habitants de Frondosa son uns éssers diminuts que han construït la seva ciutat a allò que anomenen el Bosc Gran utilitzant els arbres per instal·lar-hi les seves cases. Allí hi viuen plàcidament en l’anonimat i són democràticament governats per la reina Gemínia, acompanyada sempre del seu fidel conseller Falabàs.

En Klincus Escorça és un nen que després de quedar-se orfe és tancat als Tallers de Sir Graylock, d’on aconsegueix escapar uns anys després gràcies al seu enginy per construir una moto de neu que utilitzarà per deixar enrere el seu captiveri. És doncs aquesta nit quan una tempesta de neu farà que acabi dins del Bosc Gran fugint dels seus captors i descobreixi així Frondosa.

En aquest indret coneixerà els habitants de Frondosa i els ajudarà a aconseguir llàgrimes d’un drac per evitar que la ciutat quedi submergida en una eterna foscor.

En Klincus Escorça i la llàgrima del drac és un magnífic llibre juvenil, amb precioses il·lustracions, que ens explica el principi del que ja sembla una gran història. Amb aventures trepidants i molt d’humor, l’Alessandro Gatti ens endinsa en un món meravellós del que no en voldrem sortir.

Nosaltres, em sembla que jo ja tinc el llibre ideal per als més joves de casa… Vosaltres què en penseu?