Concurs Nosaltresllegim: Nit d’hotel a Andorra i un Premi Carlemany signat

Hola a tots, Nosaltres!! Feia temps que no celebràvem un concurs però els amics de Columna Edicions s’han posat d’acord amb els de l’Art Hotel d’Andorra per celebrar que el Premi Carlemany de la Laia Aguilar, aquest magnífic llibre anomenat Wolfgang (extraordinari) està essent una de les sensacions editorials de després de la Diada de Sant Jordi.

I què sortegem? Sortegem una nit d’hotel amb esmorzar a l’Art Hotel d’Andorra + un exemplar firmat del Premi Carlemany de la Laia Aguilar

I què heu de fer? Seguir les instruccions que trobareu en aquest twit:

  1. Seguir el Twitter del @Nosaltresllegim i de @ColumnaEdicions
  2. Fer RT i Like al twit que teniu aquí sota
  3. Contestar el nostre twit responent aquesta pregunta:

Quin és l’instrument musical que li agrada tocar a Wolfgang?

&

Vinga, Nosaltres!! Aquest és fàcil de veritat i el premi és xulo de veritat!!

El concurs comença avui, dijous 15 de juny i acaba el dijous 22 de juny. Contactarem amb el guanyador per missatge privat i així estarem segurs que ens esteu seguint!

Us hi animeu? Esperem la vostra participació!!

Molta sort a tots Nosaltres!!

Necessiteu alguna pista? Aquí teniu la ressenya de Wolfgang!

El Nostre Sant Jordi 2017

Ahir va ser, com cada any, un dels dies més bonics i feliços de l’any. El Sant Jordi d’ahir va ser, com cada any, un dia meravellós.

Aquí teniu les fotos dels autors que vam trobar signant, ahir, a un munt de llocs de Barcelona. La nostra enhorabona als autors que apareixen als rànquings de llibres més venuts… però sobretot, la Nostra enhorabona a tots nosaltres, que fem d’aquest dia de Sant Jordi, un dia meravellós.
Gaudiu de les fotos i bona lectura!

I és meravellós gràcies a la gent, als llibres i al fet que Nosaltres llegim.

Esperem que hàgiu gaudit d’una feliç Diada de Sant Jordi!!

Els Nostres llibres per Sant Jordi 2017

Arriba el dia més feliç de l’any! El dia en què no pararem de dir que Nosaltres llegim! És per això que us hem preparat una petita selecció del bo i millor per aquest Sant Jordi, per a tots els gustos i totes les edats!

Per començar, un dels que promet ser un dels llibres d’aquesta Diada de Sant Jordi -i de l’any!- com és el Nosaltres dos del Xavier Bosch. Un llibre sobre si és possible l’amistat entre un home i una dona, però també sobre els camins de dos amics, que es van trobant i retrobant. Un llibre que atrapa i que agradarà als fans habituals del periodista i escriptor però que també convencerà del tot els seus nous lectors.

La Pilar Rahola ha estat guardonada amb el Premi Ramon Llull per un llibre de novel·la històrica que va més enllà del gènere. A partir d’una magnífica documentació, la periodista catalana ens descobreix la història d’un individu que només té per interès aconseguir anar ben amunt en l’escala social encara que això vagi en detriment de la relació amb la seva família. I de fons, els moments previs a la Setmana Tràgica de la Barcelona d’inicis del segle XX.

Amb el rerefons d’una de les crisis humanitàries més bèsties que ha viscut Europa els últims 50 anys, en David Cirici ha guanyat amb totes les de la llei el Premi Sant Jordi de novel·la amb El setè àngel, la història d’un pare desesperat per recuperar el seu fill, perdut enmig d’un mar que tot ho destrossa. La fragilitat de la vida, l’amenaça de l’atzar, el vincle de la paternitat, la importància de la família,… Un llibre que ens enfronta a les pors més íntimes, però també a les pors col·lectives. Un llibre per dir, també, que casa nostra és casa vostra.
Una aposta segura! El Sant Jordi, per Sant Jordi!

Un dels fenòmens (i un fenòmen feliç!) previs a Sant Jordi ha estat, sens dubte, La senyora Stendhal del Rafel Nadal amb una història que comença l’any 1939. En Lluc té vuit anys i des de la finestra de casa seva veu com la seva mare mor d’un tret el darrer dia de la Guerra Civil a la Plaça de Sant Pere de Girona. Un punt de partida que, com vam explicar en aquest post, Nadal relata de manera que gaudireu en una primera lectura però que promet no decebre -si no millorar- en una segona lectura.

Per tots aquells que us agraden els relats curts, tenim dues propostes de dos autors ben diferents. Per una banda, teniu la Jenn Díaz amb el Vida familiar que li va valer el Premi Mercè Rodoreda la Nit de Santa Llúcia. I per altra banda teniu el que segurament que és el millor escriptor de casa nostra, en Jaume Cabré, amb Quan arriba la penombra, un recull de contes deliciós i temible. Un goig pels amants de la lectura en tots els sentits. I el de què va, va d’això: si a Jo confesso qui guiava la narració era, en certa manera, el Mal, aquí qui ens acompanya durant totes les pàgines del seu nou llibre és la Mort: tràgica, còmica, irònica, de totes les èpoques i menes.

Pels amants de la novel·la negra, teniu en Jo Nesbo amb un nou cas del seu -ja imprescindible- Harry Hole. El seu nou llibre s’anomena La set i és l’onzena entrega d’un dels detectius més famosos del món. Si vau llegir Policia (i els 10 llibres anteriors), no us podeu perdre aquest nou títol d’aquest escriptor noruec! En Valentin torna a aparèixer a la vida d’en Harry Hole… I si el coneixeu, ja sabeu com les gasta! Com sempre, llegir Nesbo és assegurar-se una bona lectura de novel·la negra nòrdica! Si voleu començar pel començament, repasseu tots els seus 11 casos seguint aquest enllaç!

Una proposta ben diferent però una molt bona proposta per aquesta Diada de Sant Jordi són Els vells amics de la Sílvia Soler. L’Ada, el Mateu, el Marc, el Santi i la Lídia acaben d’entrar a Belles Arts units pel destí quan s’organitzen per seguir la proposta d’un professor d’anar a visitar una exposició de pintura de Gauguin a París. Una història bonica, senzilla, propera i sense excessos. Els vells amics és una novel·la que us farà pensar en la vostra pròpia colla d’amics!

Un Clàssic de Sant Jordi -i de les lletres catalanes!- com és en Màrius Serra ens explica en aquest Sant Jordi com s’ho fa per tenir temps pertot i per a tot. El nostre verbívor preferit respon a una pregunta que li han fet mil vegades davant d’aquesta hiperactivitat que té. A cavall de la no-ficció d’autoajuda i la ficció narrativa, ens explica com aprofitar millor el temps. I ho en 24 capítols/hores, dividits en tres parts: “un formulisme, un formalisme i un informalisme”. Pur Serra! Paraula de verbívor que d’aquest llibre n’aprendreu i us que ho farà passar bé!

Un altre autor que ens ha sorprès molt gratament i que podem recomanar del tot és en Xavier Theros i La fada negra. Allà hi trobareu -com us explicava la Marta quan ens el va ressenyar- una trepidant història situada durant la regència del General Espartero amb el Capità Llampades com a protagonista. Cadàvers de criatures que apareixen per Barcelona… Aiaiai!! Thriller, novel·la negra, novel·la històrica i Premi Josep Pla 2017!

I ja que parlem de premis, una altra que ens ha confirmat que ens agrada molt ha estat la Care Santos amb el seu Premi Nadal per Mitja vida. La novel·la comença amb unes nenes en un internat de monges paulines i un joc de les penyores que els canviarà la vida. Trenta anys més tard, havent passat aquesta mitja vida, es tornen a trobar i… i aquí teniu un dels llibres d’aquest Sant Jordi. Un retrat preciós sobre l’amistat sense passar-se de sucre. L’escriptora mataronina ha fet un tros de llibre!

I com que a vegades no prestem prou atenció als més menuts, aquest any volem reivindicar una de les autores més venudes dels últims anys -sí! Sempre al podi dels més venuts!- i que té la família arrassant al teatre. L’única i inconfusible rosegoescriptora Tea Stilton estrena col·lecció de llibres amb les Tea Sisters i, com diria aquell, farà tremolar els bigotis d’emoció als seus fans amb A la recerca dels tresors perduts: El jardí d’alabastre. Aquí hi trobareu més detalls sobre aquesta nova aventura extraràtica!

Pels que no són tant petits -i segons com ja no són ni joves, perquè aquesta història té estona i quilòmetres-, tenim l’autor italià més important de novel·la romàntica. Federico Moccia ha escrit la molt i molt ansiada tercera part de A tres metres sobre el cel i Tinc ganes de tu, que porta per títol Tres vegades tu. El triangle entre en Step, la Gin i la Babi ha tornat a fer bategar els nostres cors (i enganxar-nos a la lectura) de mala manera!

Una recomanació que no té res a veure amb les demés! És una de les nostres autores preferides i aquest cop no ens explica contes ni tampoc ens explica com explicar contes, sinó que escriu un llibre explicant d’on li ve això de córrer. El títol -com sempre molt encertat- és De què fuges, qui et persegueix? i us el va explicar la Marta, la nostra lectora més ‘runner’. Amb la seva veu inconfusible, Empar Moliner ens explica què és això de córrer, el perquè de córrer i per què als que comencen a córrer, tard o d’hora, els pica el cuc de fer maratons.

I per acabar, un que va per Premi Nobel -a saber quan li donaran si és que l’hi donen- i que també és addicte a això del fugir corrent de gent: Haruki Murakami. Anys després d’explicar-nos de què parla quan parla de córrer, aquesta vegada l’escriptor japonès ens explica en el seu últim assaig-biografia De què parlo quan parlo d’escriure, un llibre imprescindible per a tots aquells que vulgueu endinsar-vos en la figura de l’autor de Kyoto, però també per a tots aquells a qui us fascini el fet d’escriure i de llegir. De fet, en llegir-lo, vam trobar força punts en comú amb el que va explicar en Jaume Cabré quan va presentar Quan arriba la penombra. El resum de l’autor català era que, al final, la qüestió és llegir.
I el millor és que Nosaltres llegim!

Gaudiu de la nostra Diada més lectora: feliç Sant Jordi!

Llibres per dir que ‘casa nostra és casa vostra’ – El setè àngel, de David Cirici & Lesbos a cor obert, d’Arantza Diez

Aquest cap de setmana se celebra al Palau Sant Jordi el Gran Concert per a les persones refugiades. Així és com ho expliquen ells:

El GRAN CONCERT PER A LES PERSONES REFUGIADES al Palau Sant Jordi és la nit més esperada de la campanya Casa nostra, casa vostra. Una nit en què hem de ser-hi tots per cridar ben fort que volem acollir. Volem acollir refugiats i refugiades i totes aquelles persones que s’han vist obligades a fugir forçosament de casa seva, jugant-se la vida al Mar Mediterrani o en altres rutes. Volem acollir els que han d’arribar i els que ja són aquí.

Des del Nosaltres volem reivindicar que els llibres, com a fruit del seu temps i producte cultural, també ens ofereixen l’oportunitat de descobrir qui són aquests refugiats que es juguen la vida al Mediterrani i què els passa quan arriben a Europa. Si és que hi arriben.

I per descobrir-ho, llibres de ficció i llibres de no-ficció:

El de ficció és El setè àngel, de David Cirici, que la Nit de Santa Llúcia va rebre el Premi Sant Jordi. I de què va?

el-sete-angel-david-cirici-premi-sant-jordi-2016A la novel·la de David Cirici hi apareixen diversos temes -la fragilitat de la vida, l’amenaça de l’atzar, el vincle de la paternitat, la importància de la família, etc-, però també el xoc entre el Primer Món i el Tercer Món i, concretament, el drama dels fugitius de la guerra, que truquen a les portes d’una Europa que es resisteix a donar-los refugi.

És una pastera destruïda pel mal temps la que fa que el protagonista de la novel·la, un publicitari d’èxit, tingui un accident amb el seu veler i per aquesta raó el seu fill acabi perdut al mig del mar amb només una armilla salvavides. També és gràcies a una pastera de refugiats que el recullen, que podrà salvar la vida. I aquest noi també serà la raó per la qual els refugiats ho tindran millor per entrar a aquesta Europa que tanca portes.

El de no-ficció és Lesbos a cor obert, d’Arantza Díez, i la Marta Gil -fa un temps- ens explicava de què va:

lesbos-a-cor-obert-arantza-diez10 quilòmetres. La distància que milers de corredors fan gairebé cada cap de setmana en una cursa homologada en qualsevol ciutat o poble de Catalunya, menys d’una quarta part d’una marató, la distància que té la Diagonal de Barcelona des del Parc de Cervantes fins el centre comercial Diagonal Mar. Una distància que corrent a ritme mig es pot fer en poc menys d’una hora o caminant en una mica més de dues hores o en cotxe en uns 15 minuts.

(…)

Lesbos, a cor obert és brutal, colpidor, terriblement dolorós, però al mateix temps deixa la porta oberta a l’esperança. És meravellós poder pensar que encara queda gent al món capaç de fer la motxilla i lluitar per ajudar els que ho necessiten, superant totes les dificultats burocràtiques que convingui i fent una feina que els governs no han estat capaços de fer, no perquè no hagin pogut, sinó -encara pitjor- perquè no han volgut.

 

I ara que estem tant pendents de murs de Trump i de cantar el This land is your land, this land is my land, no ho oblideu: de les tristors en farem fum. Que casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d’algú.

Gaudiu de la lectura i que ens sentin, també, com llegim.

 

Isabel-Clara Simó, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Cada cert temps tenim l’alegria de que la lectura, el món de la Literatura, els autors, els llibres, els llibreters,… siguin notícia. I siguin bona notícia.

Un d’aquests moments de l’any és quan Òmnium Cultural anuncia el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, i enguany, el 49è premi ha estat per Isabel-Clara Simó, una autora que hem llegit i explicat més d’una vegada al Nosaltresllegim.

A la roda de premsa d’entrega d’un premi que Simó considera “el Nobel de Literatura català”, Carles Solà explicava que “el jurat ha valorat l’obra d’Isabel-Clara Simó perquè durant 40 anys gairebé cada dia ha escrit”, i això ens ha fet recordar aquella ressenya que ens va fer la Fita del llibre Tota aquesta gent on començava explicant que a la contracoberta hi havia una afirmació molt similar a la que ha tornat a expressar avui l’autora i que lliga amb el que ha argumentat el jurat:

La literatura és una obsessió per a mi; si passa un dia sense que pugui escriure, em sento desgraciada.

Al Nosaltres ens fa molt feliços tenir l’oportunitat de llegir una autora amb aquesta obsessió i que a sobre tingui el talent que té a l’hora d’escriure. És per això que ens fa molt feliços que Isabel-Clara Simó hagi estat guardonada amb aquest 49è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Al Nosaltres només ens farà més feliços una altra cosa: que segueixi fent llibres com ho ha fet durant aquests 40 anys i que segueixi sent feliç escrivint cada dia!

Gràcies per tot i enhorabona, Isabel-Clara Simó!

 

Si voleu llegir els nostres posts dels llibres de l’Isabel-Clara Simó, al Nosaltresllegim hem ressenyat el seu últim llibre, Jonás, i llibres anteriors, com Tota aquesta gent o Amor meva.

Allò de l’aigua de Cardós, de Ramon d’Osona

allo-de-l-aigua-de-cardosFans de la novel·la històrica i l’aigua mineral, benvinguts al llibre revelació de l’any! Aquest llibre és tant trepidant que sembla que estiguis fent ràfting pel Pirineu!

A alguns de Nosaltres us deu sonar el seu autor: en Ramon d’Osona és aquell col·laborador que té en Basté que diu que és un verbívor però que en realitat només menja fuet de Vic. Què esperàveu? És d’Osona!

La trama del Allò de l’aigua de Cardós se situa a la vall d’aquest riu, quan una empresa comença a reclutar enginyers d’arreu d’Espanya per tal de fer l’aigua mineral més pura, sana i -sobretot!- més rendible del mercat. Un dia, però, la vall sencera comença a trobar-se malament: hi ha una misteriosa passa de mal de panxa. ¿La raó? Un cadàver d’un enginyer trànsfuga de Font Vella apareix en un dels contenidors d’aigua de la nova empresa.

A partir de capítols curts i testimonis més o menys entendibles, anem descobrint qui ha estat el responsable de l’assassinat. Sobre els dialectes, no oblideu que aquesta novel·la coral té personatges que són enginyers de Solan de Cargas i de Manjarón, catalans de Sant Hilari Sakeepcalm, de Beri, o francesos d’Aviam.

Nosaltres, aquesta és una novel·la que us farà veure l’aigua sense gas d’una altra manera i que us farà comprar garrafes enlloc d’ampolles de litre i mig! Sens dubte, el llibre més refrescant de l’any!

Títol: Allò de l’aigua de Cardós
Autor: Ramon d’Osona
Editorial: Popa
Col·lecció: MARETA QUINA VENTADA-TELA
Pàgines: 352
ISBN: 973-84-7588-630-5
Preu: 18€

Els Nostres llibres per aquestes festes

Arriba el Nadal i Reis i ja ho sabeu: són dies de festa si són dies de llibres! Al Nosaltres, llegim! I tenim molt bones propostes per llegir!

Aquest any ha estat, a nivell literari, molt emocionant! Llibres molt esperats, Nobels inesperats, fenòmens editorials fabulosos, passant per assaig polític i no polític que ens ha fet mirar més enllà de la ficció! És per això que us hem preparat una petita selecció de 10 títols per encertar-la quan feu cagar llibres al tió o quan feu la carta als Reis! Som-hi?

el-laberint-dels-esperits-carlos-ruiz-zafonEl Laberint dels Esperits – Carlos Ruiz Zafón

Per començar, un dels llibres més esperats de… la dècada? Carlos Ruiz Zafón ha tancat amb El Laberint dels Esperits la tetralogia que va iniciar amb L’Ombra del Vent, un llibre de prop de 1000 pàgines que no ha deixat ningú insatisfet i que ha absorbit a tots els lectors que s’han atrevit a obrir les seves pàgines. Com deia l’Eli al post que vam publicar fa poc, “tothom a demanar-lo per Reis”.

Carlos Ruiz Zafón és una aposta segura!

I si ens permeteu, un pla per a fans: abans de començar El Laberint dels Esperits, recupereu els tres llibres anteriors d’El Cementiri dels Llibres Oblidats, rellegiu-los i revisiteu els Sempere, en Fermín, el Julián Carax, i aquest meravellós personatge que és la Barcelona de Carlos Ruiz Zafón. Llavors podreu començar l’últim capítol d’aquesta sèrie memorable!

Aquí us ho expliquem encara millor.

· · ·

et-donare-tot-aixo-dolores-redondoEt donaré tot això – Dolores Redondo

Al Nosaltres li tenim una especial devoció a la Dolores Redondo perquè des que la vam descobrir amb la seva Inspectora Salazar a la Trilogia del Baztán ens va robar el cor i hores de son en favor de la lectura!

I vet aquí que, en el cas d’aquest Et donaré tot això, guardonat amb el Premi Planeta d’enguany, ens hem trobat que qui va ressenyar el llibre, se’l va llegir en tres dies.

La història que ens explica Dolores Redondo a Et donaré tot això és, de nou, negra i fascinant. Esteu preparats per seguir els passos del seu protagonista, en Manuel Ortigosa?

Com a regal només pot tenir un problema: que duri poc per massa addictiu! Fans del Baztán, pròxim destí: Galícia!

Aquí us ho expliquem encara millor.

· · ·

harry-potter-i-el-llegat-maleitHarry Potter i el llegat maleït – J.K. Rowling

Arriba, per fi, per felicitat de tots els Potterheads, el llibre de J.K. Rowling amb l’obra de teatre protagonitzada pels fills de Harry Potter i Draco Malfoy.

No és només una qüestió de que sigui un bon llibre: si teniu un fan de Rowling, Potter i bèsties màgiques a Nova York que desconeix aquest nou capítol, aquí teniu el regal més màgic que li podeu fer!

I el llegat maleït? A què ve aquest nom? Serà que portar el cognom Potter o Malfoy pesa massa -especialment en el primer cas-? Això de ser fill de l’escollit segur que no és gens fàcil! Què us sembla si movem els fils del temps per descobrir-ho? Agafeu les escombres i a volar amb aquest nou capítol de la Sèrie Harry Potter

Aquí us ho expliquem encara millor.

· · ·

alloquevapassaracardosAllò que va passar a Cardós – Ramon Solsona

Un dels llibres que ha fet gaudir més els lectors del Nosaltres d’enguany és aquesta meravella d’en Ramon Solsona. Primer ens el va ressenyar la Mariona, que és de La Pobla de Segur -vam buscar algú que conegués totes les expressions de la zona per poder-lo ressenyar bé!-, i després en Lluís-Emili ens en va fer un segon escrit fantàstic que partia de la primera ressenya.

Solsona ens transporta a la Vall de Cardós en un moment en què gent d’arreu d’Espanya va anar a parar a aquella part dels Pirineus per tal de portar-hi a terme grans obres hidroelèctriques. El fil conductor? Un assassinat. Qui estira el fil? Un munt de personatges que “parlen com parlen” -En Ramon Solsona és una delícia amb aquestes coses de la llengua- i que ens van descobrint, en capítols curts, Allò que va passar a Cardós.

Aquí us ho expliquem encara millor.

· · ·

quan-anavem-a-les-mongesQuan anàvem a les monges – Judith Càlix i Rosa Gordillo

Un retrat i un repàs nostàlgic però divertit al món de l’escola de monges de la mà de la Judith Càlix i la Rosa Gordillo. Si vau anar o teniu família que va anar a cole de monges i en té bon record, aquest llibre és ideal per aquestes festes!

A més, podreu repassar “què tocava fer aquests dies de Nadal quan anàvem a les monges” perquè ho trobareu tot documentat i explicat en un format molt i molt xulo!

No s’estalvia detalls i se’n recorda de tot, aquest llibre: els noms de les escoles, els tipus de monges, els jocs del pati, els cromos de l’època, els uniformes, els llibres obligatoris -que després tant bé ha anat haver-los llegit!-, les llaminadures, els programes de tele…

Un llibre divertit, entranyable, i que per dins és molt i molt bonic!

Aquí us ho expliquem encara millor.

· · ·

el-navegant-joan-lluis-lluisEl navegant – Joan-Lluís Lluís

Fa pocs dies arribava al Nosaltres les aventures de l’Assiscle, aquest protagonista amb la capacitat de conèixer una llengua només sentint-ne o llegint-ne una paraula.

Des de Perpinyà -com l’autor!- fins als antípodes, anem descobrint les duríssimes peripècies d’aquest navegant.

Un homenatge a les novel·les d’aventures al més pur estil Verne però que, gràcies a Joan-Lluís Lluís, podem redescobrir com a un repàs a totes les animalades que van portar a terme els imperis colonials.

Gràcies a aquest navegant, les seves desgràcies i el seu do de llengües, Lluís ens explica el vergonyós genocidi cultural i físic dels pobles colonitzats.

Aquí us ho expliquem encara millor.

· · ·

14-autobiografia-johan-cruyff14. L’autobiografia – Johann Cruyff

Teniu parents molt i molt culés? No cal donar gaire més pistes, oi? “Fútbol es fútbol”, que deia el mestre!

En aquest llibre hi trobareu més futbol del que us imagineu. L’Ajax del seu cor, la selecció holandesa, el Barça -i tota mena de Barça, ja ho sabeu!- el post-Barça, i per sorpresa d’alguns, molt d’anàlisi tàctic i explicacions d’aquelles que us faran dir en veu baixa: “el Johann era un geni!”

I també descobrireu que el primer en saber i saber-se geni era ell, en Johan Cruyff! Un personatge amb un ego, segons ens explicava en Lluís-Emili, a l’alçada de Wagner (poca broma!)

Per tots aquells que el van veure jugar, serà un gran descobriment. I per tots aquells que el seguim gaudint -la seva herència futbolística encara ens fa feliços a molts-, és un llibre que no us decebrà en absolut.

Aquí us ho expliquem encara millor.

· · ·

lesdarreresparaules-carmerieraLes darreres paraules – Carme Riera

Una aposta segura. I més, si en aquesta llista hi trobàveu a faltar una mica de novel·la històrica. La Carme Riera ens descobreix, a Les darreres paraules, un personatge de família famosa però que per molts deu ser desconegut: s’Arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg Lorena. Aquest membre d’aquesta família aristocràtica és molt i molt conegut a ses illes perquè hi va establir una de les seves bases i va arribar a ser propietari de finques i cases per tot Mallorca.

A mig camí entre la novel·la històrica i l’autobiografia, Riera crea a través de la troballa fictícia d’un manuscrit redactat per s’Arxiduc a les darreries de la seva vida que ens permet saber qui era qui i qui feia què dins de la cort i la família dels totpoderosos Habsburg.

Com dèiem al començament: una aposta segura!

Aquí us ho expliquem encara millor.

· · ·

argelagues-gemma-ruizArgelagues – Gemma Ruiz

Una de les sorpreses d’aquests últims mesos és aquest llibre de la Gemma Ruiz, que potser coneixeu més per ser una de les cares de TV3.

Oblideu però, la tele, i gaudiu d’un llibre que ens parla de dones; dones lluitadores, de “dones-gens-especials”, com diu l’autora, que van viure “històries-gens-especials”.

A partir de la seva besàvia Remei, Gemma Ruiz ens explica la història d’una generació de dones que van treballar molt i que es van sacrificar encara més per la seva família. La Fita ho explicava molt bé: “al llarg de la novel·la desfilen diferents personatges, bones i males persones. Vides plenes de sacrificis, amb ben poques satisfaccions i amb una idea que els dóna molta força: que els fills i els que vénen puguin viure millor que ells. Encara que amb ambicions modestes: menestrals, tenir un ofici, saber de lletra, fer un casament decent…”

La Gemma Ruiz els fa un homenatge, ens explica un relat èpic d’unes dones que eren com les Argelagues: una flor punxeguda i amb gran capacitat de resistir i tornar a florir malgrat l’entorn.

Aquí us ho expliquem encara millor.

· · ·

homodeusunabreuhistoriadeldemaHomo Deus – Yuval Noah Harari

Si necessiteu un llibre diferent que us expliqui coses que habitualment ningú no us explica com ningú us les explica, el llibre d’aquestes festes ha de ser Homo Deus!

Yuval Noah Harari ja ens va sorprendre a tots amb Sàpiens en explicar-nos d’una manera diferent el d’on venim. A Homo Deus, repassa alguns detalls del primer llibre per compartir reflexions sobre cap a on podríem anar.

En aquesta breu història del demà que cita el subtítol del llibre, Harari explica que quan el centre de tot deixa de ser Déu i cedeix el seu lloc a l’home sembla que culmina el procés… però que el fet de saber que les nostres decisions estan regulades per processos bioquímics que no podem controlar tampoc ens fa ser qui gestiona del tot aquest procés, oi?

És un llibre fascinant del que n’aprendreu un munt de coses. A més, a Harari li hem d’agrair que no vulgui augurar. L’autor no fa profecies. Esbossa hipòtesis i planteja contínuament interrogants.

Un assaig apassionant!!

Aquí us ho expliquem encara millor.

· · ·

I si no n’heu tingut prou, aquest 2016 hem tingut el Premi Goncourt de Mathias Enard, la crisi dels refugiats a Lesbos amb l’Arantza Diez, el relat dels supervivents del Bataclan d’Antoine Leiris, aquell horror a qui li deien pare del Carles Porta, els viatges a Hawaïi del Màrius Serra, thrillers i aniversaris amb l’Imma Monsó, thrillers i vídues amb la Fiona Barton, contes i pors amb l’Empar Moliner, dos llibres nous Haruki Murakami, en Batista amb el PSUC o les memòries del mestre de les novel·les d’espies: John le Carré.

Ja ho sabeu: són dies de festa si són dies de llibres.

I Nosaltres llegim!

Els Nostres llibres per aquest estiu

Ja tenim l’estiu a sobre i entre platja, muntanya, aires condicionats i ventiladors, ¿què és l’únic que ens falta per convertir aquesta època de l’any en inoblidable? Els nostres llibres!

seleccio nosaltresllegim estiu

Hola a tots Nosaltres! Ja tenim l’estiu a sobre i entre platja, muntanya, aires condicionats i ventiladors, ¿què és l’únic que ens falta per convertir aquesta època de l’any en inoblidable? Els nostres llibres!! I perquè un estiu sense llibres no és un estiu de debò, aquí teniu la nostra selecció de llibres per aquest estiu:

El Tot això ho faig perquè tinc molta por de l’Empar Moliner va ser un dels títols de Sant Jordi i és ideal per portar-lo a tot arreu! No és un llibre de grans dimensions però el que conté són alguns relats que us meravellaran. Pur estil Moliner, aquest recull de contes només us pot fer por si us hi identifiqueu massa mentre feu un petit somriure! Aquest Premi Mercè Rodoreda 2015 és d’aquells que alguns qualifiquen com a “must read”! S’ha de llegir!

Aquest fenòmen anomenat La Vídua de Fiona Barton està arrasant, literalment, a tot arreu! És un thriller dels bons amb un aire… diferent! La veritat és que captiva des de la primera fins a l’última pàgina i deixa els nostres lectors com en Lluís-Emili i els editors com la Pema Maymó amb aquell “no puc deixar de llegir” que tant ens agrada! Un valor segur! I si sou fans del thriller i la novel·la negra, també hi ha L’aniversari de l’Imma Monsó! Un tros de llibre que no enganxa… directament abdueix!

En Víctor Amela i el seu La filla del capità groc no només van ser el llibre de Sant Jordi sinó que segueixen a dalt de tot de les llistes setmana rera setmana. Al Nosaltres en vam parlar fa temps, del Premi Ramon Llull d’enguany, i ja llavors explicàvem que aquest és un viatge pel Maestrat, els Ports de Beseit el parlar d’allà… i del Groc! Això sí que és un personatge!

Pels que són no tan grans i els agraden els bons llibres, tenim un nom i el sap tothom: John Boyne i El noi de la casa de la muntanya. A aquest autor li haurem de fer una estàtua, de tants joves lectors que està creant! Però més enllà de la classificació per edats, aquesta és una història bonica però també una mica amarga, tendra, molt ben escrita i que ens fa viure durant vuit anys a la residència del Führer.

I parlant de tenim un nom i el sap tothom, un altre llibre per fer pretemporada són les Confessions d’un culer defectuós, de Sergi Pàmies, on viurem el recorregut vital d’un home que ha tingut molta relació amb el món Barça però que, estranyament, no sent coses tant culers com ara un odi irrefrenable contra el Madrid -quants somriures veu veure als primers minuts de la final de l’Eurocopa- o una incomprensió d’algunes actituds que converteixen el Barça en una particular secta esportiva. I no parareu de riure!

Per portar sota el braç si aneu amunt i avall per terres de parla catalana, la Guia sentimental de l’Empordanet de l’Adrià Pujol, i la Guia sentimental de l’Alguer de Joan Elies Adell que fa poc que hem explicat al Nosaltres. Perquè els llocs no són només mapes, visites guiades i Instagrams geolocalitzats. Cal saber què cal descobrir dels llocs on anem de la mà dels “professionals” de la zona!

Un fitxatge d’última hora i molt i molt adequat per la calor que fa: la sèrie Calendar Girl, d’Audrey Carlan! La nostra lectora de capçalera de novel·la eròtica i romàntica ja ens està demanant -quan encara no ha sortit i no s’ha acabat la segona- la tercera part i no para de comptar mesos de l’any perquè ja se sap que hi ha quatre trimestres! Que això no és l’escola! És la sèrie més calenta d’aquest estiu!!

Pels que no us moveu de casa perquè treballeu però voleu viatjar a l’altra punta de món, què millor que el Res no és perfecte a Hawaii del Màrius Serra? El nostre verbívor preferit ens fa un exhaustiu repàs d’aquestes illes del Pacífic amb alguns personatges que de pacífics no en tenen res però que us mostraran les adorables imperfeccions d’aquest suposat paradís. I tot, és clar, amb l’estil Màrius Serra!

Pels que aneu de turisme per Barcelona, no deixeu de fer una pujada per les escales mecàniques cap al barri de La Salut per visitar el parc dels protagonistes d’un llibre apassionant: Els Güell, d’Andreu Farràs. Aneu a donar una volta pel parc i emporteu-vos aquest magnífic treball de recerca de les aventures i desventures d’una de les famílies més importants de la història de Catalunya.

I per acabar, el Premi Sant Jordi d’enguany! Si encara no heu llegit La vida sense la Sara Amat, de Pep Puig, teniu tot el que resta d’estiu per fer-ho i, si ho feu, ens ho agraïreu!! És un llibre que ha seguit recollint premis després de la grossa del Sant Jordi per alguna raó! És un llibre que va ser capaç que en Lluís-Emili, que tira a lectura reposada, se’l ventilés en dos dies! La veritat, és un llibre fascinant i molt, molt, molt ben escrit. És un llibre molt bonic!

Bon estiu i bones lectures a tots Nosaltres!!

El Patufet, de Jo Nesdolent

ElPatufetJoNesdolentBenvinguts a una nova investigació del fosc i nòrdic detectiu Harry Mole. En aquest nou episodi titulat El Patufet, en Jo Nesdolent ens explica com en Harry ha de viatjar per ordre dels seus superiors d’Oslo cap a Catalunya per investigar la mort del fill d’uns pagesos neohippies noruecs que han trobat el cadàver de la criatura dins d’un bou. De cop, van desapareixent nens i més nens… i l’única cosa que sembla que faci reaccionar l’assassí és el crit “Patufet, on ets?”.

Entre xarrup i xarrup de ratafia, la investigació per Barcelona, la Catalunya interior, el Pirineu, la Costa Brava i el Delta de l’Ebre ens va descobrint el costat més fosc dels Mossos d’Esquadra i sobretot, dels “intríngulis” de les fàbriques de secallones i els escorxadors d’animals banyuts.

Arriba un punt però, en què la vida i Catalunya posarà en Harry Mole en un moment clau. Haurà de fer front a una antiga profecia catalana anomenada “El procés” que, sincerament, no té res a veure amb Kafka. Té més a veure amb l’haver de deixar l’alcohol, el formar part d’una pinya de castellers i els duels a mort a cops d’urna i cops de falç.

Nosaltres, des que en Jo Nesdolent va visitar Catalunya ja fa uns quants anys per viure el Sant Jordi, el tenim enamorat de la nostra terra. Durant tot aquesta nova entrega de novel·la negra trepidant, és innegable que l’autor no ha parat de documentar-se sobre l’actualitat del nostre país per tal de situar l’acció ja que hi són tots els detalls que us pugueu imaginar: la cultura popular, els purins, els diaris digitals independentistes, els partits assemblearis i els que canvien de nom a cada convocatòria d’eleccions.

És ben bé que la novel·la negra nòrdica ha fet un viatge definitiu a Catalunya. I si hagués pogut, us ben asseguro que hauria fet una parada en un restaurant ben amagat per fer un bon dinar amb Pepe Carvalho.

Títol: El Patufet
Autor: Jo Nesdolent
Editorial: Popa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Traductor: Innocenci dels Sants Innocents
Pàgines: 612
ISBN: 978-84-7588-583-4
Preu: 18,90€

Els Nostres llibres per aquestes festes

Hola a tots, Nosaltres!

Com bé sabeu, el Nosaltresllegim és un espai per recomanar llibres. I per Nadal, què millor que un post on explicar-vos les millors apostes per aquestes festes? És igual si us ho regaleu o ho regaleu a algú! La qüestió és regalar un bon llibre. I en tenim de diverses menes i colors. Som-hi?

millennium4elquenoetmataetfamesfortEl que no et mata et fa més fort (Sèrie Millennium 4), de David Lagercrantz

Un dels llibres de l’any. Un dels més llegits. David Lagercrantz ha estat l’encarregat de fer-se càrrec del difícil relleu de Stieg Larsson a l’hora de continuar amb la sèrie de llibres Millennium. Després del fenòmen mundial que va suposar l’arribada de Lisbeth Salander i Mikael Blomkvist, Lagercrantz aconsegueix, amb la mateixa tensió i pulsió, crear una nova història amb aquestes dos personatges ja imprescindibles de la nostra Literatura recent. Com deia la Victòria,

A la legió de seguidors de Millennium no us decebrà gens. I el camí queda clarament obert per la següent entrega amb previsible protagonisme d’un personatge quasi nou que no us desvelo per no aixafar guitarres.

Aquí, més!

· · ·

BARCELONAunabiografiaCALPENABarcelona. Una biografia, d’Enric Calpena

Després d’anys i anys de Sàpiens i En guàrdia, Enric Calpena ha compilat en un sol llibre una biografia apassionant de la ciutat de Barcelona. Des dels seus inicis -una muntanya de Montjuïc que permetia sobreviure- fins a l’actualitat, passant per romans, moros i cristians, tropes napoleòniques, pestes, episodis sanguinolents, bombardejos, plans per eixamplar la ciutat, franquisme, olimpiades,… hi és tot. I el millor és que s’entén tot. Està escrit de manera que qualsevol pot agafar aquest llibre sense obrir la Viquipèdia. Com deia en Lluís-Emili,

Calpena té passió per la Història però també formació acadèmica. També té, segons confessa ell mateix al final del llibre, una especial vinculació personal amb la seva ciutat, Barcelona. Tot això explica que aquest Barcelona. Una biografia tingui el rigor de l’obra acadèmica però l’agilitat i amenitat del periodisme. Els nostres besavis haurien dit “Instruir deleitando”.

Aquí, més!

· · ·

lamaledicciodelspalmisanoLa maledicció dels Palmisano, de Rafel Nadal

Benvinguts a la consagració de Rafel Nadal com a un gran escriptor, més enllà del gran periodista que ja sabem que és. En aquest cas, Nadal ens porta de viatge a una Itàlia que sembla sortida d’una peli de Passolini però amb més amor, més drama, més… Com deia la Fita,

La crònica gira al voltant no d’una, sinó de diverses històries d’amor: de les parelles que la I Guerra mundial destruirà, i dels fills que naixeran i que seran “germans” per fugir de la maledicció dels Palmisano segons la qual tots els barons moren a causa de la guerra. També d’una nonna, l’Angela Convertini cap de la seva família, dona forta i d’una peça que des del seu palazzo i el seu jardí sap estar sempre en el seu paper. I de la mare que es sacrifica; i del metge filantrop… (…) Si en els dos llibres anteriors ens trobàvem davant d’unes molt bones cròniques familiars, ara Nadal ha fet un pas més. Una crònica de ficció, una gran novel·la molt ben ambientada en el lloc i el temps.

Llegiu-la. No us decebrà i tindreu ganes d’anar a la Pulla!

Aquí, més!

· · ·

diamantblauDiamant blau, de Care Santos

La Care Santos ha tornat, després d’Habitacions tancadesDesig de xocolata, amb una novel·la delicada i deliciosa. Situada a les dues primeres dècades del s.XX al seu Mataró natal. Una zona de Catalunya que estava en plena efervescència industrial gràcies a la indústria del tèxtil. I és aquest marc on apareixen la família dels Pujolà, que abandonen el món rural per emprendre una aventura com a tintorers… A tot això, si hi sumeu una gran història d’amor i un personatge principal valent com pocs, us trobareu amb una joia que no se us pot escapar! Com deia la Lia,

Quina sort que he tingut que aquest llibre tan meravellós hagi arribat a les meves mans!! Nosaltres, no us el podeu perdre de cap manera. En el meu cas, llegir-lo ha estat gairebé medicinal. Venia d’alguna lectura no prou gratificant i trobar aquesta joia, aquest autèntic diamant, ha estat senzillament meravellós.

El Diamant Blau que dóna títol al llibre no és una pedra preciosa: és un ocell. Un ocell que té records molt entranyables per un dels molts protagonistes que desfilen harmoniosament per les seves pàgines.

Aquí, més!

· · ·

lespectreL’espectre, de Jo Nesbo

En Harry Hole i en Jo Nesbo tornen amb un nou cas. Des del Nosaltres hem anat seguint l’evolució d’aquest fosc detectiu que, a cada cas, ens presenta un món també cruel on els protagonistes de novel·la negra també acaben escaldats dels casos als quals han de sobreviure. Això de ser detectiu té un preu! Després d’El ninot de neu, El lleopard, EscarabatsEl rat-penat… Harry Hole torna amb L’espectre. Com bé explicava la Fita,

A L’espectre hi trobem un Hole cada vegada més madur, amb més cicatrius al cos i a la cara, i amb el seu dit amb una pròtesi de titani. També amb més cicatrius a l’ànima. Torna de Hong Kong i arriba a Oslo per mirar de salvar a un jove Oleg -fill de la dona de qui s’havia enamorat, i que encara estima-  que ja coneixem si hem llegit El ninot de neu.

A partir d’aquí ens esperen més de sis-centes pàgines on el món de la droga a Noruega, i especialment a Oslo, adquireix un protagonisme important, amb tota la seva complexitat en la producció i distribució, i les morts que aquest tràfic provoca.

Aquí, més!

· · ·

correrperserlliureCórrer per ser lliure, de Núria Picas i Albets

La Núria Picas és un fenòmen a la muntanya però també ha demostrat poder-ho ser en un llibre. En aquest Córrer per ser lliure ens explica que no hi ha res que no estigui al nostre abast. I no cal ser un superdotat físicament. Cal tenir les ganes d’arribar-hi. Com bé explicava la Marta,

La vida et pot donar cops molt forts, però hem de lluitar per superar-los. La Núria va trobar la força a la muntanya, en la família i en els amics. I la Núria és una fora de sèrie -físicament parlant-, però no hi ha res que la faci gaire més diferent que nosaltres llevat de la manera que té d’enfrontar-se a les dificultats.

Res que no puguem també fer els altres. Feu-vos amb aquest Córrer per ser lliure i ho veureu.

Aquí, més!

· · ·

harrypotterilapedrafilosofalillustratHarry Potter i la pedra filosofal (edició il·lustrada), de J.K Rowling il·lustrat per Jim Kay

Aquí teniu un regal de luxe, si no EL regal, per a tots els Potterheads -els fans de les històries de Harry Potter-. I què té aquest llibre? Aquest volum és el primer de la sèrie escrita per J.K. Rowling però està deliciosament il·lustrada per Jim Kay. No és un llibre barat… però si no el demaneu per Reis, quan podreu demanar un llibre com aquest? Com deia en Martí,

És una edició meravellosa. Les il·lustracions de Jim Kay estan a l’alçada -poca broma- del text de J.K. Rowling i molt sovint superen l’estètica que ens han creat les pel·lícules, no només perquè siguin més boniques sinó perquè el jove Potter no és un jove Radcliffe. I això no només és d’agrair. És alhora encomiable i una demostració de que Jim Kay és un grandíssim il·lustrador. Una història fabulosa en un llibre preciós. Ideal per fans de la sèrie i extraordinari per aquells que encara no heu llegit res d’aquest jove bruixot. Aquí teniu els primers capítols en pdf. Aquest cop, feu clic a l’enllaç. Està més justificat que mai!

Aquí, més!

· · ·

escoltalacancodelventpinball1973Escolta la cançó del vent i Pinball, 1973, de Haruki Murakami

Haruki Murakami és una dels autors més importants del nostre temps. Cada generació té uns quants autors que, quan passi el temps, podrem dir que recordem quan van publicar aquell llibre o aquell altre. Qui diu Murakami, diu Auster, però també Cabré o Richard Ford. En el cas d’aquest llibre, tenim l’oportunitat de descobrir el primeríssim Murakami, veure d’on ve i cap on va. Com deia l’Ana,

Empúries ha posat al nostre abast i en català les seves dues primeres novel·les. No ocupen més de 283 pàgines i són una delícia… I més en saber que durant anys Murakami es va negar a acceptar la seva traducció a qualsevol altre idioma. Ara, per sort, s’ha decidit a acceptar-ho i Nosaltres podem gaudir de tan boníssima decisió. L’argument és, al meu parer, irrellevant. El que realment és important a destacar és que en les seves pàgines podem començar a albirar el Haruki Murakami que coneixem, però quan encara “ell no era ell”. Ens serveix com a pista per tal d’entreveure el seu camí com a escriptor quan encara no acabava ni de reconèixer-se com a tal.

Us recomano fermament que aprofiteu l’oportunitat de gaudir d’aquestes dues novel·les. La sensació de reconèixer en un escriptor jove -el que era quan va escriure aquests dos relats- l’escriptor consagrat que ja coneixeu és un goig difícil de descriure.

Aquí, més!

· · ·

lafillaestrangeraLa filla estrangera, de Najat El Hachmi

El retorn de la Najat El Hachmi ens ha portat un dels llibres més brillants de l’any. Guardonat amb el Premi Sant Joan 2015, l’autora ens agafa de la mà i ens porta de viatge a l’interior de la comunitat marroquina establerta al nostre país. La protagonista, una noia nascuda al Marroc que creix en una ciutat de la Catalunya interior i que descobreix que ha de trencar amb els vincles de les dones del seu passat, el seu país i la seva cultura per ser algú. Com explicava en Lluís-Emili,

Jo crec que el llibre es pot definir de diverses maneres. En primer lloc la dona, les dones, ocupen gairebé tot l’espai. La dona marroquina, però també -i molt- la dona genèricament. Tot llegint el llibre anem descobrint que les formes d’organització social radicalment masclistes dels marroquins -quan viuen aquí i quan continuen al poble- no fa tant les teníem ben a la vora. (…) A mi, que no sóc dona, m’ha interessat moltíssim. Haig de reconèixer que compartir la passió per les paraules m’ha provocat una altíssima empatia. I el tema de la cosificació de la dona en gairebé totes les cultures i nivells socials, també.

Si tot això creieu que és del vostre interès llegiu i recomaneu aquest llibre. Jo ho estic fent.

Aquí, més!

· · ·

rescatalregnedelafantasiaRescat al regne de la Fantasia, de Geronimo Stilton

Torna un dels autors més venuts dels últims anys en una nova aventura al Regne de la Fantasia. El nostre ratolí preferit se’n va de rescat al Regne de la Fantasia en un llibre que, de nou i de ben segur, captivarà a tots els seus petits fans -i no ho negueu, farà feliços els seus pares quan vegin que els fills tenen ganes de llegir un llibre dels gruixuts-. Com deia LaMar,

L’argument d’aquesta aventura gira al voltant del rescat de la reina Flordiana, ja que ha desaparegut i amb ella també han desaparegut tres objectes màgics: el Llibre dels Mil Encanteris, l’Esfera de Cristall i la Vareta Xiuxiuejant.

És llavors quan el nostre Cavaller Sense Màcula i Sense Temença inicia una aventura per a trobar-los i així salvar el Regne de la Fantasia. Per tal de rescatar Flordiana haurem d’anar al País de les Aranyes Invisibles, a l’Imperi dels Dracs de Robí, al Regne de les Serps Sibilants i al País de les Mil Ombres!

Aquí, més!

· · ·

10 llibres pels amants de tots els gèneres! Però sobretot, 10 llibres pels amants de la lectura.

I és que no és cap secret: al Nosaltresllegim, nosaltres llegim!