Nosaltres

Enguany, Barcelona tornarà a ser el centre de la novel·la negra i criminal agafant com a eix el passat, el present i el futur, segons ha explicat el comissari de BCNegra, Paco Camarasa, que ha explicat que “Barcelona és la ciutat del crim literari i a la vegada agrupa la indústria i les col·leccions més importants”.

Un dels actes centrals d’aquesta BCNegra serà, com sabeu, el lliurament del Premi Carvalho, que enguany s’atorgarà a l’escriptor grec Petros Màrkaris, però també hi haurà un homenatge al traspassat David Martínez Madero, primer director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, i es farà una taula rodona sobre màfies russes.

A més, exposicions sobre la revista ‘Gimlet’ que va dirigir Vázquez Montalbán, la col·lecció de Joan Proubasta sobre Sherlock Holmes, trobades amb autors de novel·la negra d’arreu del món, i fins i tot una exhibició de la unitat canina dels Mossos d’Esquadra!Però Nosaltres, des d’aquí el que farem no és altra cosa que portar-vos el bo i millor de la novel·la negra. Durant aquests dies podreu llegir les ressenyes que hem fet entre tots nosaltres de grans autors del gènere com Mankell i el seu Wallander (en tindrem una ració doble!), Leon i el seu Brunetti venecià (bona cuina!), Pau Vidal amb les aventures i desventures del seu filòleg-investigador Miquel Camiller, Jo Nesbø amb en Harry Hole i el fred que l’acompanya, en Jordi de Manuel amb La mort del corredor de fons,… imperdible!

La millor novel·la negra? Elemental: a la BCNegra i al Nosaltresllegim!

Aquí teniu la pàgina web amb el programa.

I si voleu repassar què hem publicat al Nosaltres sobre aquest gènere literari seguiu aquest link.

I en el podi hi tenim mags amb ulleres, amors adolescents procedents d’Itàlia, bessones que van de tres en tres, i a dalt de tot hi tenim el ratolí més amant dels llibres de la història de la literatura. I si en dubteu, pregunteu a les rates de biblioteca.

És per això que des del Nosaltres estem encantats de poder-vos explicar que Geronimo Stilton treu un nou llibre!

I no només això!! Trrrrrrrrr… TA-DÁ!! La història està situada A CASA NOSTRA!!!

Us sona d’alguna cosa l’escenari per on passeja l’amic Stilton a la coberta del seu nou llibre? Senyeres, una rambla, parades amb llibres… És ben bé que Geronimo camina per Barcelona un 23 d’abril, oi? De fet, al Nosaltres ja us el vam fotografiar durant l’última Diada de Sant Jordi signant llibres a tort i a dret a un munt de criatures! Doncs l’experiència va ser tan positiva que ara ha dedicat un llibre per relatar-ho. I és aquí que ens volem fer eco (mai millor dit) de què ha explicat el propi Geronimo Stilton a la seva pàgina web, que va una mica de bòlid amb aquest nou llibre i per això ha explicat als seguidors del seu blog que “M’heu de perdonar però vaig contraRATllotge”:

Amics i amigues, estic caaaansaaaadíssssssim! I, alhora, molt il·lusionat!

Per què tot plegat? us preguntareu. Doncs perquè demà, dia 2, arriba a les llibreries El llibre i la rosa, la primera aventura de Geronimo Stilton (és a dir, jo mateix!) a Catalunya!!! Estic supervisant personalment que tots els paquets estiguin correctes, que les imatges siguin ultramaques, que els textos hagin quedat ben bé…

Us imagineu la feinada?? Per sort, els amic llibreters m’estan ajudant molt i estic convençut que tot sortirà rodó com un formatge de bola!

Voleu llegir de què va? Esteu impacients???

“Un perfum de primavera omplia l’aire: un ventet lleuger em pessigollejava el morro, el sol brillava, una parella de coloms festejava a l’ampit de la finestra del meu despatx i jo… jo sospirava pensant en una misteriosa rosegadora de qui estava completament i perdudament enamorat! Havia de trobar una manera de poder-me distreure’m una mica… Per sort, la meva germana Tea em va portar a la ciutat més alegre del món, Barcelona, a la descoberta de l’extraràtica Festa del Llibre i de la Rosa: la Diada de Sant Jordi!”

Ah! L’amor!! I la Diada de Sant Jordi! Oi que m’explicareu si teniu ganes de llegir-lo?

Per cert, heu de saber que cada dia estic mes orgullós dels vostres articles! Sou uns rosegadors genials! Paraula d’Stilton!!

Geronimo Stilton

El fet és que tenim un nou Geronimo, i Nosaltres no faltarem a la cita de can Stilton. Farem de rosego-redactors i us explicarem de què va aquest El llibre i la rosa i les aventures d’aquest entranyable periodista de l’Eco del Rosegador.

Doncs això, que Nosaltres ens en farem eco!
Paraula de Rosego-redactors!

També em fascinen les formes dialectals, els accents diversos: quan vaig sentir per ràdio (benemèrit “radioteatro”!) el Pigmalión de Bernard Shaw vaig envejar de tot cor el professor Higgins. I encara no se m’ha passat ni la fascinació ni l’enveja. Poques coses em proporcionen més satisfacció que endevinar que una persona és d’Esplugues de Llobregat o d’Agramunt (o d’Astorga) per la seva manera de fer servir les paraules, la cantarella… Tinc una filla que de petitona deia que volia anar a la platja de Tamariu per sentir parlar en estranger. Algun gen dec haver transmès.

I sóc tossut i tafaner. La lectura d’un llibre gruixut és un repte que no puc deixar a mitges per molt que no m’acabi de fer el pes. Vull saber com acaba i, si és el cas, per què se’l té per un clàssic.

No cal dir que no sóc ni he estat professional de la literatura, de la llengua o dels llibres.

Vaig acabar donant classes de “Socials” en un parell d’Instituts. I ara, jubilat.

Dels llibres que llegeixi aniré explicant una mica de què van i quin és l’interès que hagin tingut per a mi. I si puc comunicaré els meus entusiasmes.

Esperem amb ganes aquest Crim de sang, un ‘thriller’ ambientat a la Guerra Civil, així com les obres de Ramon Erra  -premi Mercè Rodoreda de contes- i d’en Marcel Riera -premi Carles Riba de poesia.

No dubteu a posar-lo a prova, que sempre us sorprendrà: sigui amb un gran llibre d’aquells que les puntes arriben a punxar com el Jo confesso del Cabré, un mida mitjana com el Divergent de la Veronica Roth, o un petit format, ràpida lectura i postpartit de repercussió mundial com l’Indigneu-vos! de Stéphane Hessel.

I si patiu pel tronc (i el recte) més estimats d’aquestes festes, recordeu que sempre ens quedaran tres senyors que acaben rematant la feina un pèl més tard.

Oblidem-nos, però, del missatger i centrem-nos en el missatge. Perquè, sigui per ser “una solució” o un univers sencer, regalar un llibre sempre és una gran idea, no trobeu?

Durant aquest 2011 us hem explicat que nosaltresllegim un munt de llibres i, francament, ens costa força recomanar-vos-en només un perquè aparegui sota el nostre i vostre estimat Sr. Tió.

La veritat és que des del Nosaltres hem decidit que després de recomanar tant, ja és hora que recomaneu vosaltres.

Així doncs, i traient-nos “el mort” de sobre, volem que ens expliqueu a Nosaltres i a tothom: quin llibre regalareu aquestes festes de Nadal?

El Ferran Torrent, de qui fa uns quants dies vam fer una marató de ressenyes tot repassant la seva bibliografia negra, ombrívola i nocturna, de comissaris emprenyats i de Butxanes amb mans fredes… ens havia fet un comentari al post de la Marató Ferran Torrent!

Si no ens creieu, podeu seguir l’enllaç anterior i ho podreu veure amb els vostres ulls. L’escriptor valencià ens ha escrit això fent servir el seu conegut, higiènic i magnífic sentit de l’humor:

Ferran Torrent ha dit:
01-12-2011 a les 12:27

Sóc Ferran torrent. M’agradaria tindre un llibre signat per mi. No en tinc cap i em fa il·lusió. Vote per “ombres en la nit” (francament, és la que m’interessa vendre)

No ens ho podeu negar. Fa il·lusió trobar-se amb un parell de línies com aquestes!

A part d’això… ja tenim guanyadora! I el seu nom és Lia!!

Moltes felicitats a la Lia, que va fer la ressenya de Només socis per la Marató Ferran Torrent, i que ara tindrà un Ombres en la nit signat per l’autor.

Lia, se t’ha girat feina! Voldrem una ressenya del llibre del Torrent.

Moltes gràcies a tots, Nosaltres, per participar a la Marató!

La diferència? Nosaltres no paguem una morterada de diners per col·laborar al Nosaltres. Només tenim amor i llibres.

Però val la pena, oi?

Avui volem donar-li la benvinguda com a sotasignant a un col·laborador de llarga trajectòria del Nosaltres: l’F.X.

En Francesc Xavier, conegut arreu per F.X, no només és un gran lector, comentarista i ressenyador, sinó que a més és un més que notable dibuixant i programador.

És per això que quan ens arribi un còmic al Nosaltres ja podrem dir que tenim un altre especialista per fer-ne la ressenya però mentrestant, per llibres que vagin des de zombies fins a novel·la negra o divulgació científica, podem estar segurs que hem fitxat un valor segur.

Si voleu conèixer la feina de l’F.X com a il·lustrador no oblideu visitar la seva pàgina web: www.fxescarmis.cat

Benvingut, F.X!

El fet és que Nosaltres n’estàvem al cas però… no hi podíem anar! Solució? Vam contactar amb un dels nostres nous fitxatges perquè ens ho expliqués.

“Amb qui?”, preguntareu. Doncs amb un de nosaltres que ha llegit, ha gaudit i ha comentat aquest Jo confesso d’en Jaume Cabré pel Nosaltresllegim: en Lluís-Emili.

Aquí teniu l’escrit que ens ha enviat d’aquest acte:

El dijous 18, a les set del vespre, a la Biblioteca Jaume Fuster (a la plaça Lesseps de Barcelona) hi havia una cua molt llarga de gent esperant per entrar a la sala d’actes. Va caldre donar números de tanda.

No era per veure un gurú de l’Internet 2.0 ni un director de cinema. Era per participar en un col·loqui amb un novel·lista.

Insòlit.

I que escriu en català. Encara més insòlit. I positiu, uns dies en què de notícies positives no es pot dir que n’anem sobrats.

Era que Jaume Cabré es prestava a comentar amb les participants del club de lectura que havien treballat Jo confesso tot el que havien anant trobant en el decurs d’aquesta lectura. Tot això a l’escenari d’una sala d’actes ben plena de persones interessades.

Les preguntes no van ser banals: com s’arriba a trobar l’ànima de la novel·la que fa que es pugui donar per acabada? Quina és la guspira inicial per encetar-la? El mal, és inherent a la natura humana? L’art redimeix? I l’amor redimeix?

I les respostes ho van ser tot menys banals: interessants, argumentades, intel·ligents i divertides. Explicant les arrels, el mètode, algun petit secret. I donant sempre la impressió que estava sincerament interessat en el diàleg amb els lectors.

I va acabar evocant Jaume Fuster, l’amic desaparegut que dóna nom a la Biblioteca.

La conclusió seria que és un gran escriptor que, a més, és una gran persona.

Gràcies, Jaume (Cabré)

Gràcies a tu, Lluís-Emili!

Ah! I no ens n’oblidéssim! Qui anava amb en Lluís-Emili era la Fita… i d’aquí molt poc publicarem què en pensa ella del Jo confesso.

Nosaltres, us podem assegurar que us agradarà. I molt!

Quan se’ns va presentar ens va dir alguna cosa així com ara que “el problema és que jo penso, escric i llegeixo PHP!!”.

Però Nosaltres, nosaltres no defallim! I vam veure que aquest xicot, a part de prometre-se-les molt dolces al món de la programació –com són aquests informàtics!-, també tenia un cor molt gran i bon criteri a l’hora d’escollir les seves lectures.

És per això, i per diverses ressenyes amb Nosaltres, que en Pere és membre de ple dret dels comentaristes d’aquest espai. És el nostre home de la literatura romàntica!

Ell no es rendeix mai, i és el que més ens agrada d’en Pere! No hi ha llibre que se li resisteixi (ni codi PHP, també s’ha de dir).

I que duri!

Benvingut al Nosaltresllegim, Pere!

Nosaltres

Des d’avui iniciem la Marató Ferran Torrent, una setmana dedicada a un dels puntals de la literatura catalana actual.

És per això que començarem amb un parell de novel·les d’aquest autor, però us volem encoratjar i animar (i molt!) a fer una mica de memòria i que ens proposeu, ressenyeu, comenteu i compartiu amb tots Nosaltres quin és el vostre Torrent preferit. Quin va ser el primer? Quin us va iniciar en el món de la novel·la negra -si és el cas-?… o un llarg etcètera de “quins”!

Com que ja ho diu el nostre nom, Nosaltresllegim, volem saber: quan vosaltres llegiu Torrent, quin Torrent llegiu o heu llegit?

Volem que això sigui… un torrent de suggeriments! (i, Sr. Torrent, quan llegeixi això, disculpi aquesta mena de metàfora horrorosa! Ens ha sortit el Matías Prats que portem dins!).

Alerta, que això té premi!

Nosaltres, que la cosa pinta bé! A Columna li hem explicat això de la Marató Ferran Torrent i ens han promès que li demanarien a l’autor si podria valorar quina intervenció li agrada més. En funció de la seva tria, enviarem a l’escollit/da un Ombres en la nit dedicat per l’autor. Oi que és una bona notícia?

Doncs au! Animeu-vos, que jo tinc feina… Me’n vaig a crear-me un àlies per poder participar!

Els preferits són:
.

Cristina

Lia

Jordi Comunicadora Quim

Montserrat

Glòria

Albert

Ignasi

Ja ho veieu, aquest és el segon pas! O sigui que queda un camí llarguíssim d’una cosa que ens faria molt i molt feliços. El primer pas, la preselecció juntament amb la cinta de Pedro Almodóvar –La piel que habito- i la de Benito Zambrano –La voz dormida- ja va ser un gran moment de joia. Ha estat la confirmació de tots els guardons que ha anat recollint aquest film, inspirat en el grandiós llibre de l’Emili Teixidor.

Així doncs, el camí (si tot va bé!), serà que avui decideixin que Pa Negre representa Espanya, que després l’Acadèmia dels Òscars la nomini com a millor pel·lícula de parla no anglesa i després… ui! Això comença a ser el conte de la lletera! Hem d’anar partit a partit, que diria en Guardiola!

Doncs res, a fer-se menys il·lusions i a desitjar-li el millor a l’adaptació al cinema d’aquest magnífic relat de l’Emili Teixidor.

Si voleu repassar què en vam dir de Pa negre al Nosaltres en el seu moment, aquí en teniu els enllaços, amb els seus autors:

La Rocío ens el va explicar com una novel·la de records, l’Ester ens en va parlar tot tornant de Donostia, i fa poquet, l’Anna ens va parlar d’uns infants que vam ser i ja no som.

Molta sort! Que nosaltres volem Pa negre als Òscars!

Us deixo un parell de pinzellades que ens ha regalat l’autor:

a) els primers personatges que van néixer van ser un senyor que es refugia en un monestir (en el moment d’aparèixer-se-li a en Jaume Cabré encara no tenia clar on ni quan), Nicolau Eimerich i, posteriorment, en Bernat… l’Adrià  es veu que va trigar una mica més

b) L’Adrià viu en el pis on va néixer l’autor i on hi va créixer amb els seus germans (eren cinc en total)… però a la ficció el lloc és tres vegades més gran

I una frase per reflexionar: [quan escrius] Si no tens consciència d’artesania no vas enlloc.

Ja l’estic acabant, o sigui que espero poder-vos-en donar la meva opinió, però avui no me n’he pogut estar d’avançar-vos això de l’Òmnium. Ara, a llegir!

Aquests som els finalistes de Cultura i Tendències
blocs personals finalistes
— Bloc de Cotxes Elèctrics
— El Blog de Polseres Vermelles de Joan Pons
— Les Havaneres
blocs professionals finalistes
— 365 dies 365e entrevistes
— A Viva Veu
— El bloc d’en Manel Ferrer
blocs corporatius finalistes
— Ànima
— Cinema 3
— Nosaltresllegim

Fa goig, oi? A mi me’n fa moltíssim, perquè agraeixo de cor les aportacions de tots. L’altre dia em deia una col·laboradora habitual a qui aprecio molt que tots els posts tenen el meu comentari i li vaig respondre que si ho faig és perquè, de debò, em sembla fantàstic que en els temps que corren, quan tots plegats anem de corcoll, trobem un moment per escriure  sobre què llegim i vulguem compartir-ho aquí!

Així doncs, si guanyem, bé i, si no, també, perquè sempre podrem dir que estem igual que Ànima o Cinema 3, la qual cosa ja és molt dir, eh?! Nosaltres seguirem llegint amb la mateixa il·lusió, oi? Moltes gràcies!!!

Oh, no es pot ser més feliç! Nou dies per passejar per la Ciutadella, veure les novetats, conèixer els autors… I fer-se fotos amb el Geronimo o La Tina (bé, això a mi ja no m’interessa tant, però us podeu imaginar qui frisa per fer-ho!).

Anireu vosaltres també a La Setmana? Què us fa il·lusió fer-hi? Us sembla si deixem aquest comentari uns quants dies bloquejat i ens ho anem explicant? Si voleu fer-vos-hi fotos i que les publiquem ens les podeu enviar a nosaltresllegim@clickart.cat.

__________________________________________

Avui divendres hem anat a escoltar com la Montserrat Carulla llegia un fragment de Jo confesso, de Jaume Cabré, amb l’autor i els seus editors, nacional i internacionals, presents. Ha estat molt bé! Després hem fet una passejada per La Ciutadella i ens hem firat amb un llibre de l’Escola de princeses que us comentarem aviat!

Que passeu una Diada tan bona com aquesta Setmana!

__________________________________________

Nosaltres, sabeu què ha passat? Que ens ha enviat un correu en Marcel. Aquest noi ha escrit alguna ressenya, però no l’havia vist mai parlar amb tant de fervor sobre el tema.

Ara, que el que li ha passat també…

El fet és que ens ha enviat un correu i no puc evitar publicar-lo. Us deixo també la fitxa i el llibre de què parla… i que reclama!

Títol: Un intrús a l’estany
Autor: Joan Marcé
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-2976-840-4
Preu: 19,50€

Benvolguda Montserrat,

Vols indignats?

Doncs jo sí que estic indignat! Això no pot ser!! L’altre dia vaig agafar el portantu, que diuen a casa meva, i me’n vaig anar directament cap a la Ciutadella, a la Setmana del Llibre. I després de rondar i rondar, de donar voltes i voltes, de mirar i remirar les butxaques i tots els racons de la cartera em vaig decidir, finalment (és que sóc una mica cagadubtes jo…) per triar un llibre. Però llavors em vaig dir a mi mateix: “què fas buscant a la cartera?!”. Total, que vaig moure quatre fils -els pocs que tinc- i el vaig aconseguir a l’avançada d’algú que no penso anomenar!!

Quin? Jo te’l diré Montserrat: Un intrús a l’estany, del Joan Marcé. I és que jo no sóc gaire de llegir, però d’aquest m’ha arribat per moltes i diverses bandes (i això no passa amb qualsevol llibre) que està molt bé.

Doncs saps què, Montserrat? ME L’HAN BIRLAT!

La Rocío! Sí, sí… la Rocío que fa comentaris aquí al Nosaltresllegim me’l va birlar de la motxilla quan vaig anar al lavabo mentre fèiem el cafè de l’esmorzar. I ara no me’l vol tornar! M’ha dit que fins que no se l’acabi, que nanai!!
Com diria aquell, això és “motiu de cesse”.

Exigeixo mesures per part teva… i aviat!

Com a mínim que faci la ressenya pel Nosaltresllegim aviat, que me l’ha de tornar!!

Marcel. I si cal, “Marcel, l’Indignat”

pd. Té un morro que se’l trepitja!

Ja ho veieu, Nosaltres… haurem d’esperar el comentari de la Rocío!

No volia plegar veles sense compartir amb nosaltres els dos vincles.

Aquí teniu l’entrevista a El Món a RAC1 (per cert, estic tot just encetant el llibre però ja us dic que Jo confesso m’està semblant una filigrana autèntica, en parlarem aviat!!).

Al vincle del final del paràgraf  hi trobareu la informació sobre el premi
que li ha atorgat l’IEC al Dr. Badia i Margarit (haureu de buscar la secció de cultura).