nosaltresllegim.cat

Petits, grans, prims, gruixuts, pesats, lleugers, de tapa dura o tova… siguin com siguin, el Sr. Tió és capaç de cagar tot tipus de llibres.

No dubteu a posar-lo a prova, que sempre us sorprendrà: sigui amb un gran llibre d’aquells que les puntes arriben a punxar com el Jo confesso del Cabré, un mida mitjana com el Divergent de la Veronica Roth, o un petit format, ràpida lectura i postpartit de repercussió mundial com l’Indigneu-vos! de Stéphane Hessel.

I si patiu pel tronc (i el recte) més estimats d’aquestes festes, recordeu que sempre ens quedaran tres senyors que acaben rematant la feina un pèl més tard.

Oblidem-nos, però, del missatger i centrem-nos en el missatge. Perquè, sigui per ser “una solució” o un univers sencer, regalar un llibre sempre és una gran idea, no trobeu?

Durant aquest 2011 us hem explicat que nosaltresllegim un munt de llibres i, francament, ens costa força recomanar-vos-en només un perquè aparegui sota el nostre i vostre estimat Sr. Tió.

La veritat és que des del Nosaltres hem decidit que després de recomanar tant, ja és hora que recomaneu vosaltres.

Així doncs, i traient-nos “el mort” de sobre, volem que ens expliqueu a Nosaltres i a tothom: quin llibre regalareu aquestes festes de Nadal?

Nosaltres, avui hem tingut un grata sorpresa quan ens hem disposat a penjar la ressenya de l’F.X de L’R i la Julie, de l’Isaac Marion.

El Ferran Torrent, de qui fa uns quants dies vam fer una marató de ressenyes tot repassant la seva bibliografia negra, ombrívola i nocturna, de comissaris emprenyats i de Butxanes amb mans fredes… ens havia fet un comentari al post de la Marató Ferran Torrent!

Si no ens creieu, podeu seguir l’enllaç anterior i ho podreu veure amb els vostres ulls. L’escriptor valencià ens ha escrit això fent servir el seu conegut, higiènic i magnífic sentit de l’humor:

Ferran Torrent ha dit:
01-12-2011 a les 12:27

Sóc Ferran torrent. M’agradaria tindre un llibre signat per mi. No en tinc cap i em fa il·lusió. Vote per “ombres en la nit” (francament, és la que m’interessa vendre)

No ens ho podeu negar. Fa il·lusió trobar-se amb un parell de línies com aquestes!

A part d’això… ja tenim guanyadora! I el seu nom és Lia!!

Moltes felicitats a la Lia, que va fer la ressenya de Només socis per la Marató Ferran Torrent, i que ara tindrà un Ombres en la nit signat per l’autor.

Lia, se t’ha girat feina! Voldrem una ressenya del llibre del Torrent.

Moltes gràcies a tots, Nosaltres, per participar a la Marató!

Últimament, al Nosaltres més que un bloc on parlem de llibres, semblem un equip de futbol anglès d’aquests que, sota d’una túnica de l’Orient Mitjà petrolífer, no para de fitxar grans estrelles.

La diferència? Nosaltres no paguem una morterada de diners per col·laborar al Nosaltres. Només tenim amor i llibres.

Però val la pena, oi?

Avui volem donar-li la benvinguda com a sotasignant a un col·laborador de llarga trajectòria del Nosaltres: l’F.X.

En Francesc Xavier, conegut arreu per F.X, no només és un gran lector, comentarista i ressenyador, sinó que a més és un més que notable dibuixant i programador.

És per això que quan ens arribi un còmic al Nosaltres ja podrem dir que tenim un altre especialista per fer-ne la ressenya però mentrestant, per llibres que vagin des de zombies fins a novel·la negra o divulgació científica, podem estar segurs que hem fitxat un valor segur.

Si voleu conèixer la feina de l’F.X com a il·lustrador no oblideu visitar la seva pàgina web: www.fxescarmis.cat

Benvingut, F.X!

El dijous de la setmana passada, en Jaume Cabré va fer un acte a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona amb els seus lectors.

El fet és que Nosaltres n’estàvem al cas però… no hi podíem anar! Solució? Vam contactar amb un dels nostres nous fitxatges perquè ens ho expliqués.

“Amb qui?”, preguntareu. Doncs amb un de nosaltres que ha llegit, ha gaudit i ha comentat aquest Jo confesso d’en Jaume Cabré pel Nosaltresllegim: en Lluís-Emili.

Aquí teniu l’escrit que ens ha enviat d’aquest acte:

El dijous 18, a les set del vespre, a la Biblioteca Jaume Fuster (a la plaça Lesseps de Barcelona) hi havia una cua molt llarga de gent esperant per entrar a la sala d’actes. Va caldre donar números de tanda.

No era per veure un gurú de l’Internet 2.0 ni un director de cinema. Era per participar en un col·loqui amb un novel·lista.

Insòlit.

I que escriu en català. Encara més insòlit. I positiu, uns dies en què de notícies positives no es pot dir que n’anem sobrats.

Era que Jaume Cabré es prestava a comentar amb les participants del club de lectura que havien treballat Jo confesso tot el que havien anant trobant en el decurs d’aquesta lectura. Tot això a l’escenari d’una sala d’actes ben plena de persones interessades.

Les preguntes no van ser banals: com s’arriba a trobar l’ànima de la novel·la que fa que es pugui donar per acabada? Quina és la guspira inicial per encetar-la? El mal, és inherent a la natura humana? L’art redimeix? I l’amor redimeix?

I les respostes ho van ser tot menys banals: interessants, argumentades, intel·ligents i divertides. Explicant les arrels, el mètode, algun petit secret. I donant sempre la impressió que estava sincerament interessat en el diàleg amb els lectors.

I va acabar evocant Jaume Fuster, l’amic desaparegut que dóna nom a la Biblioteca.

La conclusió seria que és un gran escriptor que, a més, és una gran persona.

Gràcies, Jaume (Cabré)

Gràcies a tu, Lluís-Emili!

Ah! I no ens n’oblidéssim! Qui anava amb en Lluís-Emili era la Fita… i d’aquí molt poc publicarem què en pensa ella del Jo confesso.

Nosaltres, us podem assegurar que us agradarà. I molt!