nosaltresllegim.cat

Títol: Aquesta nit digues que m’estimes
Autor: Federico Moccia
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-6641-452-4
PVP: 18,90€

A casa nostra tenim un dia, de fet una magnífica Diada, per poder dir “t’estimo” i, a sobre, tenir una excusa per regalar una rosa o un llibre (Nosaltres som molt partidaris d’aquesta segona opció!).

D’aquesta Diada se’n diu Sant Jordi. Però, siguem sincers, n’hi ha una altra que també celebra molta gent que és Sant Valentí. I nosaltres hem pensat “i per què no celebrar-ho dues vegades?”. És fantàstic poder dir t’estimo dues vegades (com a mínim!) regalant un llibre, oi?

Així doncs, com que fa molt poquet que s’ha publicat l’últim llibre d’un fenomen de la literatura romàntica que prové d’Itàlia i que es diu Federico Moccia, ens hem dit que estaria molt bé regalar un dels seus Aquesta nit digues que m’estimes.

Per aquells qui vulgueu celebrar el Sant Valentí amb Nosaltres, i fer-ho amb un regal, estigueu atents al nostre Twitter perquè regalarem un exemplar d’Aquesta nit digues que m’estimes a tots aquells que facin retwit de la nostra última piulada a Twitter.com/Nosaltresllegim.

A través d’un sistema de tria a l’atzar de Random.org, escollirem el guanyador/a i ens hi posarem en contacte perquè ens faciliti l’adreça postal per enviar-li el llibre d’en Federico Moccia.

Repiuleu i, si el celebreu, gaudiu de l’amor sigui quan sigui!

—————————–

S’ha acabat el dia i ja tenim guanyadora! La Carme Dolz, que ha fet RT a les 10:24 d’avui. Tan bon punt tinguem la seva adreça postal (que podem rebre a través d’un missatge privat de Twitter, d’un comentari al blog que no publicaríem o un correu a nosaltresllegim@clickart.cat)  li farem arribar Aquesta nit, digues que m’estimes, la nova novel·la de Federico Moccia. Felicitats i moltes gràcies a tots els qui heu participat!

Nosaltres, la ciutat comtal es converteix aquests dies en la capital del crim… literari! Si és febrer i fa fred, no us espanteu. És normal per aquesta època de l’any. Espanteu-vos d’alegria, però, si el que veieu són ombres allargades que us esperen amb un ganivet en forma de llibre perquè arriba la setena edició d’aquesta trobada entre autors, editors i lectors del gènere: la BCNegra.

Enguany, Barcelona tornarà a ser el centre de la novel·la negra i criminal agafant com a eix el passat, el present i el futur, segons ha explicat el comissari de BCNegra, Paco Camarasa, que ha explicat que “Barcelona és la ciutat del crim literari i a la vegada agrupa la indústria i les col·leccions més importants”.

(més…)

Si d’alguna cosa podem estar contents aquesta última dècada en el món dels llibres és que, si per una banda han anat apareixent un munt de coses que distreuen la canalla en forma de no-llibre, per una altra han aparegut –afortunadament!- uns quants fenòmens literaris que han deixat aparcades Wii’s, Pléiesteixons i derivats per portar a petits i menys petits a reprendre la lectura com a un hàbit normal, habitual, i sobretot, interessant per als interessats.

I en el podi hi tenim mags amb ulleres, amors adolescents procedents d’Itàlia, bessones que van de tres en tres, i a dalt de tot hi tenim el ratolí més amant dels llibres de la història de la literatura. I si en dubteu, pregunteu a les rates de biblioteca.

És per això que des del Nosaltres estem encantats de poder-vos explicar que Geronimo Stilton treu un nou llibre!

I no només això!! Trrrrrrrrr… TA-DÁ!! La història està situada A CASA NOSTRA!!!

Us sona d’alguna cosa l’escenari per on passeja l’amic Stilton a la coberta del seu nou llibre? Senyeres, una rambla, parades amb llibres… És ben bé que Geronimo camina per Barcelona un 23 d’abril, oi? De fet, al Nosaltres ja us el vam fotografiar durant l’última Diada de Sant Jordi signant llibres a tort i a dret a un munt de criatures! Doncs l’experiència va ser tan positiva que ara ha dedicat un llibre per relatar-ho. I és aquí que ens volem fer eco (mai millor dit) de què ha explicat el propi Geronimo Stilton a la seva pàgina web, que va una mica de bòlid amb aquest nou llibre i per això ha explicat als seguidors del seu blog que “M’heu de perdonar però vaig contraRATllotge”:

Amics i amigues, estic caaaansaaaadíssssssim! I, alhora, molt il·lusionat!

Per què tot plegat? us preguntareu. Doncs perquè demà, dia 2, arriba a les llibreries El llibre i la rosa, la primera aventura de Geronimo Stilton (és a dir, jo mateix!) a Catalunya!!! Estic supervisant personalment que tots els paquets estiguin correctes, que les imatges siguin ultramaques, que els textos hagin quedat ben bé…

Us imagineu la feinada?? Per sort, els amic llibreters m’estan ajudant molt i estic convençut que tot sortirà rodó com un formatge de bola!

Voleu llegir de què va? Esteu impacients???

“Un perfum de primavera omplia l’aire: un ventet lleuger em pessigollejava el morro, el sol brillava, una parella de coloms festejava a l’ampit de la finestra del meu despatx i jo… jo sospirava pensant en una misteriosa rosegadora de qui estava completament i perdudament enamorat! Havia de trobar una manera de poder-me distreure’m una mica… Per sort, la meva germana Tea em va portar a la ciutat més alegre del món, Barcelona, a la descoberta de l’extraràtica Festa del Llibre i de la Rosa: la Diada de Sant Jordi!”

Ah! L’amor!! I la Diada de Sant Jordi! Oi que m’explicareu si teniu ganes de llegir-lo?

Per cert, heu de saber que cada dia estic mes orgullós dels vostres articles! Sou uns rosegadors genials! Paraula d’Stilton!!

Geronimo Stilton

El fet és que tenim un nou Geronimo, i Nosaltres no faltarem a la cita de can Stilton. Farem de rosego-redactors i us explicarem de què va aquest El llibre i la rosa i les aventures d’aquest entranyable periodista de l’Eco del Rosegador.

Doncs això, que Nosaltres ens en farem eco!
Paraula de Rosego-redactors!

No em tinc per un lector compulsiu. M’agrada llegir, m’agrada sentir i escoltar música. M’agraden les paraules, el seu so i els secrets que amaguen. De jovenet deia que m’agradava l’etimologia però ni jo ni ningú del meu entorn tenia ni idea de com s’estudiava això, i menys si d’això se’n podia viure. Per tant vaig estudiar a la vella (i pudent) Escola de Comerç del carrer de Balmes. Corrien (més ben dit, caminaven) els grisos anys cinquanta.

També em fascinen les formes dialectals, els accents diversos: quan vaig sentir per ràdio (benemèrit “radioteatro”!) el Pigmalión de Bernard Shaw vaig envejar de tot cor el professor Higgins. I encara no se m’ha passat ni la fascinació ni l’enveja. Poques coses em proporcionen més satisfacció que endevinar que una persona és d’Esplugues de Llobregat o d’Agramunt (o d’Astorga) per la seva manera de fer servir les paraules, la cantarella… Tinc una filla que de petitona deia que volia anar a la platja de Tamariu per sentir parlar en estranger. Algun gen dec haver transmès.

I sóc tossut i tafaner. La lectura d’un llibre gruixut és un repte que no puc deixar a mitges per molt que no m’acabi de fer el pes. Vull saber com acaba i, si és el cas, per què se’l té per un clàssic.

No cal dir que no sóc ni he estat professional de la literatura, de la llengua o dels llibres.

Vaig acabar donant classes de “Socials” en un parell d’Instituts. I ara, jubilat.

Dels llibres que llegeixi aniré explicant una mica de què van i quin és l’interès que hagin tingut per a mi. I si puc comunicaré els meus entusiasmes.