Arxiu de la categoria: Algunes coses nostres

Una espècie de calaix de sastre per parlar de tot plegat.

Torna la Sílvia Soler amb ‘Un any i mig’

Adjunt de MailUna de les autores catalanes amb més èxit dels últims, la , anys torna i torna aviat!

És per això que, mentre no us puguem explicar aquest Un any i mig, el que farem és explicar-vos-en la sinopsi i compartir-ne això que la gent del gremi editorial en diu el “booktràiler”.

Un any i mig a la vida d’una família contemporània, amb uns pares acabats de jubilar i quatre germans, tres dels quals, per motius diversos, han de marxar de casa a buscar-se la vida.

El gran és arquitecte i viu al Canadà, la segona, cuinera, viu a París, la tercera, oceanògrafa, viu a Mallorca, i el més jove, surfer, és l’únic que viu amb els pares. Durant aquest lapse de temps veurem com evolucionen els personatges i què els va passant.

I aquí, el booktràiler:

Ai, filla! Quanta raó!! La nevera plena!!!

La nevera plena, la rentadora feta, llevar-se i descobrir que no fa falta comprar cafè a les 7 del matí… Però també els llibres que pots agafar-li d’amagatotis al pare, la mare o a tons germans!

Tenim moltes ganes de poder-vos explicar aquest nou llibre de la Sílvia Soler.

Té bona pinta, oi?

En Josep Lluch ens recomana Les dones de la Principal, de Lluís Llach

lesdonesdelaprincipalEn Josep Lluch, editor de Proa, Pòrtic i Empúries, ens recomana Les dones de la Principal del .

És un llibre que a la Marta Gil li va agradar molt! A veure què ens explica…

Com és que la novel·la d’un dels personatges més populars de casa nostra (un mediàtic, diríem) ha venut els drets de traducció a editorials prestigioses de països on l’autor és pràcticament un desconegut? Això és el que li ha passat a Les dones de la Principal, de Lluís Llach, abans d’esclatar entre el públic català i castellà. Els drets de la seva segona novel·la s’han venut de seguida a Alemanya (Suhrkamp), França (Actes Sud), Holanda (Meridiaan Uitvergers) i Itàlia (Mersilio editori).

Dos anys i mig més tard de Memòria d’uns ulls pintats, primera novel·la de l’autor, Lluís Llach ha reincidit en la Literatura. Aquesta vegada amb una novel·la més complexa i on sembla haver-hi una projecció personal menys íntima. Les dones de la Principal ens remet a l’univers de la seva mare: Porrera, un poble vinater del Priorat, tancat entre turons, on els Llach i Grande passaven els estius. El músic ha preferit Porrera davant Barcelona, París o la ventejada Verges natal per fer-hi el seu refugi (juntament amb el Senegal) i també per treballar-ne literàriament el món. És una història que pivota a l’entorn d’uns personatges femenins forts, valents i arrelats a la terra.

Una vegada més ens sorprèn que una novel·la profundament local, d’una celebritat d’àmbit bàsicament nacional sigui acollida amb entusiasme per editors estrangers, seduïts per l’empenta narrativa, la força dels personatges i la recreació d’un petit món que oculta les passions més grans i universals.

Moltes gràcies pel teu escrit, Josep! I torna aviat!

I veient què ens explica en Josep, moltes felicitats al Lluís Llach!

Aquí teniu el booktràiler del llibre i els primers capítols en pdf.

Títol: Les dones de la Principal
Autor: Lluís Llach
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-9787-961-3
Preu: 20€

Les dones de la Secundària, de Lluís Llarg

lesdonesdelasecundariaQuan em van encarregar que llegís aquest llibre per a tots Nosaltres m’ho temia tot. I m’ho temia tot i tot dolent. Era allò d’anar pensant “mare meva, la que t’ha tocat”. M’imaginava alguna cosa així com ara una versió Sylvia Maxwell de l’Associació dels Incompresos del Francisco de Pedro. Ja m’enteneu: novel·la romàntica adolescent però força picantona (o massa picantona per l’edat que els pertoca a les protagonistes). Però no. Res a veure. En absolut.

I és que resulta que -i Martí, això t’ho has d’aplicar més a tots els aspectes de la vida!- encara no li havia mirat el cul al llibre per veure l’argument, que vaig descobrir que m’havia equivocat de mig a mig.

Va ser començar a llegir i adonar-me que m’havia enganxat de mala manera a un psicothriller del Lluís Llarg centrat en un assassí en sèrie que va a buscar dones de mala vida que treballen a les carreteres secundàries de les comarques de Catalunya. La novel·la no està situada exactament a un lloc concret de Catalunya però sabem que és aquí. És una espècie de Catalunya ficcionada!

En aquest llibre ens trobem amb tres dones protagonistes que “fan” la carretera secundària i que, miraculosament han aconseguit escapar d’un assassinat terrible però sí que han superat una tortura prèvia a base d’escoltar Joan Manuel Serrat durant 80 hores seguides amb privació de son a base d’electrodes a les ungles falses.

Les tres dones es diuen Jessica però són de llocs molt diferents: són la Jessica “La Rusa”, que és d’Alcobendas però és tenyeix de ros; la Jessica “La Morena”, que és del Baix Ebre i rossa natural però que es tenyeix els cabells; i finalment la Jessica “La Argentina”, que és de Xile. Són tres lluitadores. I són molt del Barça.

Serà gràcies a aquestes tres dones que la inspectora Miquela Martina Pola anirà seguint la pista de les ments més pertorbades i més fans del Serrat de Catalunya. I del Madrid.

Un complex i retorçat seguit de pistes basats en la poesia de Patrick Dominó i el mind-thinking del Pablo Conejo ajudaran a aquesta inspectora d’homicidis amant del vermut del diumenge sense check-in al foursquare a buscar un individu molt passat de voltes. Molt passat de voltes i del Madrid.

Sincerament, no m’esperava un final com el del llibre. D’una macabritat tan bèstia. Des de l’últim llibre potable de Houellebecq -d’això fa molt de temps- que no em sacsejaven tant uns quants paràgrafs junts. Bé, potser el paper del Frenadol sí que m’afecta, però és un altre tipus de literatura. Aquí hi ha encara més mocs i també més sang. Molta sang. I molta mala llet i música terrorífica.

Només diré tres conceptes: Abraham Mateo, Iron Maiden i José Mourinho.

Vosaltres sabreu on us fiqueu…

Títol: Les dones de la Secundària
Autor: Lluís Llarg
Editorial: Emporion
Col·lecció: Narrativa – Fora de catàleg
Pàgines: 435
ISBN: 978-84-9787-890-6 i dos números més
Preu: Aquest escrit i aquesta coberta no tenen preu!

Nosaltres també ens sumem a la panera dels “nadals” de Etfelicitofill.cat!!

Al Nosaltres hem decidit que per celebrar el Nadal ens volem sumar a la panera que ha posat en marxa la pàgina Etfelicitofill.cat.

És hora que els bons llibres siguin part d’una panera de luxe per tenir -com diuen a Etfelicitofill.cat- “uns Nadals” de veritat, oi?

Aquí teniu els llibres que Nosaltres hi aportarem, amb la col·laboració d’Edicions 62, Columna, Empúries i Proa.

Si cliqueu a la imatge trobareu la nostra ressenya per saber de què tracta cada llibre

Com ser un bon català, de Quim Morales

Underground, de Haruki Murakami

28 dies, de David Safier

No sóc d'aquesta mena de noies, de Lena Dunham

El xef, de Simon Wroe

Dies de frontera, de Vicenç Pagès

Ha tornat, de Timur Vermes


Una panera ben literària, oi? Aquesta panera també és nostra!


La Pema Maymó ens recomana ‘Sàpiens’ per Nadal

sapiens-unabreuhistoriadelahumanitatSeguim amb el nostre Editor’s Choice nadalenc! I avui li toca el torn a la Pema Maymó, editora de Columna que ens explica aquest llibre gros que es llegeix en un tres i no res d’Edicions 62 anomenat Sàpiens. Una breu història de la humanitat.

Per si no ho recordeu, aquest llibre va deixar en Lluís-Emili molt i molt enamorat. I ell és historiador!! A veure què ens explica la Pema…

Yuval Noah Harari va començar una entrevista a un diari de Barcelona dient: “La història de la humanitat és la d’una espècie que cada dia aconsegueix més poder però que no el sap utilizar per ser més feliç”. I aquesta frase que reunia història, humans i felicitat em va acabar de convèncer per agafar el seu llibre, Sàpiens (Edicions 62) i concloure que era dels millors senyals rebuts durant el 2014.

Si sou dels que teniu por a la no ficció, llegir Harari vos reconciliarà amb l’assaig divulgatiu i la Història (sí, en majúscules). La Història sense dates ni llistes de noms per aprendre. La Història que no va en línia recta sinó que avança i retrocedeix, com nosaltres mateixos. La nostra història com a espècie que passa d’animal a déu.

Si sou amants de la Història, llegir Harari vos retornarà al somriure generat per Indro Montanelli, la curiositat provocada per Stefan Zweig o la capacitat de síntesi d’Eric Hobsbawm. Si no ho sou…llegiu Harari i vos canviarà el xip. Si pensau que la intel·ligència profunda i la lectura àgil estan renyides, també llegiu Harari.

I sobretot, llegiu Harari perquè encara que ell digui que els humans no hem sabut evolucionar per ser feliços, ha aconseguit donar-mos un instant de felicitat amb aquesta Història plena d’històries.

Doncs serà qüestió de regalar un bon instant de felicitat per Nadal!

Aquí en teniu els primers capítols en pdf.

Títol:  Sàpiens. Una breu història de la humanitat
Autor: Yuval Noah Harari
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Llibres a l’Abast
Traductor: Marc Rubio Rodón
Pàgines: 608
ISBN: 978-84-297-7318-7
Preu: 23,90€

La Rosario Gómez ens recomana ‘Un home que se’n va’ per Nadal

unhomequesenvaAvui, a l’Editor’s Choice nadalenc que estem fent aquests dies, hi tenim la Rosario Gómez. Editora de Columna, ens recomana molt i molt el llibre nét d’un dels “altres catalans”: en i el seu Un home que se’n va.

Aquí teniu el seu escrit:

«Quan el meu avi se’n va anar de Castro, el seu poble, el poble dels seus pares i dels seus fills, on havia nascut i on havia estat dues vegades a un pas de morir afusellat contra la paret del cementiri en temps de la guerra, tenia ja més de seixanta anys. Era més gran del que sóc jo ara, en el moment que em poso a escriure i a evocar aquell instant precís en què ell va donar per acabada una vida i va anar a encalçar-ne una de nova a un lloc desconegut. I no tan sols era més gran, sinó que estava de ben segur més gastat, més entristit, més desesperançat, per la memòria del dolor i de la por, per la mort i la guerra i la presó. Però va marxar de Castro. El seu poble. L’estiu del 1950. Sense saber si hi tornaria mai més.»

Així comença Un home que se’n va.

No deu ser fàcil marxar. Deixes enrere el lloc d’on creus formar part, el flaire del forn de sota de casa, els veïns del costat, els parroquians del bar, els amics, part de la família, si no tota. Llegint-lo no he pogut evitar traslladar-me a la frustració i la tristesa dels meus orígens, a allò que van viure i per què van prendre aquella decisió.

Vicenç Villatoro ens obsequia amb aquesta commovedora història, metonímia de la història de molts que, obligats a canviar de vida, van agafar la maleta per buscar feina, esperança i futur.

Un homenatge no només al seu avi sinó a tota una generació.

Un drama actual.

Ja ho pots ben dir! El llibre del Villatoro acabarà sent d’aquells de consulta. D’aquells que es llegiran per entendre qui va ser la generació que va tirar endavant Catalunya en un moment molt concret i, encara més, com eren els escriptors.

I ja ho va dir en Lluís-Emili: aquest llibre és indispensable!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Un home que se’n va
Autor: Vicenç Villatoro
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 672
ISBN: 978-84-7588-514-8
Preu: 21€

L’Ester Pujol ens recomana ‘El lleopard’ per Nadal

ellleopardjonesboAvui comencem una ronda de recomanacions! Ens hem posat d’acord amb els editors del Grup 62 perquè ens recomanin llibres que no són del seu segell.

Aquí teniu l’Ester Pujol, editora de Columna, recomanant un llibre de Proa per aquest Nadal. Un dels fenòmens de l’any i un llibre molt i molt addictiu: El lleopard de Jo Nesbø.

Quan parlem de llibres hem dit tantes vegades “addictiu” o “brutal”, que els adjectius es desgasten. Aquest llibre és addictiu i brutal. I punt.

És un thriller, i com l’anterior, El ninot de neu, no es pot llegir de nit, perquè la por us desvetllarà. A mi m’ha passat, amb aquell gest infantil que fa que et vulguis tapar la cara amb la mà per no veure una cosa terrible però alhora obres els dits per continuar sabent com avança.

Diuen que el lleopard no és tan veloç com el guepard i que no té la força del lleó, però que és sigil·lós i que sap sincronitzar la seva respiració amb la de les seves preses. Així és la capacitat narrativa de Nesbo. Com la d’una bèstia. Se t’arrapa des de la primera pàgina i ja no hi ha manera de deixar-lo.

Stieg Larsson tenia la Lisbeth Salander, una heroina fascinant. Nesbo ha creat en Harry Hole, el policia alcohòlic, drogoaddicte, autodestructiu, i inquietant de qui m’he enamorat bojament.

Ah! I després de llegir El lleopard, ja no us posareu mai més una poma a la boca de la mateixa manera.

Paraula de fan.

Una fan amb criteri!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: El lleopard
Autor: Jo Nesbø
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Traductor: Laia Font Mateu
Pàgines: 712
ISBN: 978-84-7588-424-0
Preu: 21,90€

 

 

La Cristina de Fortuny ja és una més del Nosaltres!

Hola a tots, Nosaltres!

La Cristina de Fortuny ja ha escrit diverses ressenyes de llibres pel Nosaltresllegim i és per això que estrena firma!

I com que estrena firma li hem demanat que se’ns presenti. Aquí la teniu!

Hola Nosaltres!

A mi no només m’agraden les lletres, les paraules, les històries…també sóc d’aquelles persones que gaudeixen amb la lectura amb els cinc sentits! Deu ser que el sisè el dec tenir mig dormit perquè si no… segur també el faria servir!

Sóc de les que miren i remiren les portades, i és que una bona fotografia, un bon disseny són fonamentals per establir-ne un primer contacte amb qualsevol llibre del qual no en tingui cap referència.

Sóc d’aquelles que oloren els llibres! M’encanta olorar els llibres! I es que em vénen a la memòria tants records amb les olors de les pàgines… Començo a viatjar al passat: des dels llibres de text del nou curs escolar, passant per la biblioteca que tenien els meus avis amb aquells llibres vells que feien aquella ferum d’humitat tant peculiar o la biblioteca de la universitat amb un altre tipus d’olor més… humà, podríem dir-ne.

Sóc de les que toquen els llibres… Ostres! Fins i tot el tacte és important!

I què dir-vos de la musicalitat de les paraules o de compaginar el plaer de la lectura amb sentir de fons les suaus notes de la veu de la Natalie Merchant…

I només em resta el gust! Això sí que és un plaer! Bé, no penseu que sóc l’Hannibal Lecter! No em menjo pas les fulles dels llibres… Només les devoro! Em dedico a degustar les apetitoses descripcions de Stefan Zweig o els magnífics diàlegs de la Muriel Barbery.

Ens llegim! Amb tots els sentits! I una mica d’ironia, que no falti. Aquí us deixo el meu blog on em podeu conèixer una mica millor: http://krisnyla.tumblr.com

Benvinguda al Nosaltres i bon profit, Cristina!

Ja tenim els guanyadors dels exemplars signats d'”El Lleopard”, de Jo Nesbø!

Hola a tots, Nosaltres! En primer lloc, moltes gràcies a tots per participar al concurs dels tres exemplars signats d’El Lleopard, de Jo Nesbø!

Felicitats als guanyadors: @mvalladares, @joanmorcillo i @nacidoayer

A continuació us adjuntem els participants que van complir TOTES les condicions per tal de poder participar (el follow, el RT, el FAV i la resposta al twit) i els resultats del sorteig que hem fet via Random.org:

 Guanyadors per ordre - El Lleopard signat

Ara mateix, des de l’Editorial Proa s’estan posant en contacte amb els tres primers de la llista per tal de fer-los arribar l’exemplar signat de l’última novel·la protagonitzada per Harry Hole.

En cas de no obtenir resposta en un temps “prudencial”, Proa contactarà amb els participants en l’ordre que hi ha a la llista.

 

De nou, moltes gràcies per participar i no perdeu el fil del Nosaltres! Seguirem llegint i seguirem fent concursos!

Sortegem 3 exemplars signats de “El Lleopard” de Jo Nesbø!

Hola a tots, Nosaltres!

Tenim una noticia fabulosa per a tots vosaltres!

Fa uns dies en Jo Nesbø va venir a Barcelona a presentar el seu últim llibre publicat per Proa, El lleopard. Si seguiu aquest enllaç podreu llegir la resenya que va fer l’Ana Castillo. Val molt la pena!

Però el més important!! Tenim 3 exemplars, TRES!!, signats pel creador de Harry Hole! En voleu un? Seguiu aquests passos!!

  1. Feu un follow a Proa a Twitter.
  2. Feu un RT i un FAV al Twit de Proa que teniu en aquest post.
  3. Responeu el twit de Proa dient Per què us mereixeu guanyar el llibre.

Tot això ho podeu fer des d’aquest twit que us deixem aquí:

El concurs comença avui i el tancarem el dijous dia 13 de novembre.
Els follows, RT’s, FAV’s i respostes fora d’aquest dia ja no podran participar.

Entre tots els participants que compleixin els tres requisits farem un sorteig amb l’aplicació Random.org.

I doncs? Us hi apunteu?

Sort i novel·la negra!!