Arxiu de la categoria: Algunes coses nostres

Una espècie de calaix de sastre per parlar de tot plegat.

La sèrie After, el llibre 360º que ve d’Internet, arriba al Nosaltres!

Hola a tots Nosaltres!

Ahir vam rebre un llibre que ens va fer molta il·lusió tenir, per fi, a les mans! I és que fins ara només es podia llegir a internet! Us ho explicarem com si fos un conte que diu així:

Vet aquí que una vegada, una noia de Texas molt fan de les boybands (els grups com One Direction) que s’havia casat molt i molt jove i que tenia el marit destinat a l’Irak, va començar a llegir i llegir històries i llibres a una plataforma digital anomenada Wattpad. La noia, que es deia Ann Todd va dir allò de “això també ho podria provar j0, encara que sigui només per passar-m’ho bé una estona…”. I heus aquí que, no només ho va provar sinó que es va convertir en un fenòmen! La van començar a llegir 1.000 milions de lectors!!

L’Ann es va inspirar en un dels cantants de One Direction com a “el noi” de la història i tothom va començar a seguir les aventures de la Tessa Young i el Hardin -que misteriosament s’assembla al Harry Styles d’aquest grup.

Els llibres que va anar escrivint, només amb vint-i-cinc anys, van fascinar milions de lectores i lectors d’aquesta plataforma anomenada Wattpad fins al punt que va arribar una gran editorial i li va dir: “Ep! Això ho hem de publicar en paper, que té molt bona pinta!”. I va tenir tan bona pinta que la primera edició es va exhaurir en un tres i no res! I no només això! El tema del llibre va anar tan bé que d’aquí poc en faran una pel·lícula i tot!!

Ho veieu? És el procés invers! L’autora l’escriu, Nosaltres llegim i l’editorial el publica! I ara per fi el tenim en català!!

La veritat, ens fa molta il·lusió tenir el primer llibre que ha nascut a la Xarxa i que gràcies a aquesta s’ha convertit en llibre físic.

I encara més! Ens fa molta il·lusió poder llegir un llibre en català que, pel què explica l’editor al començament del llibre, es converteix en un llibre 360º perquè té una aplicació per smartphone que l’acompanya!! Us imagineu anar llegint un llibre i que de tant en tant pugueu participar en una mena de concurs perquè és un llibre interactiu?

Què hi dieu? Preparats per entrar al món After? Nosaltres si!

 

El Nostre dia és la Diada de Sant Jordi!

Per Sant Jordi... llibres, llibres i més llibres!

Hola a tots, Nosaltres!

Avui és un dia fabulós! La Diada de Sant Jordi sempre és una oportunitat per mostrar el nostre amor per la lectura, els llibres, per gaudir d’una jornada increïble en què tots ens escapem un moment o altre per tal de poder comprar aquell títol que hem estat pensant durant dies amb allò del “i què li regalaré per Sant Jordi”… i encara millor! Per passejar, passejar i passejar i decidir-se a l’últim moment perquè un bon llibreter ens diu allò del “si et va agradar aquell, no et perdis aquest llibre! T’ho passaràs molt bé!”.

I és que Nosaltres no ho podem evitar. Ens encanta aquest dia. És per això que agafem la motxilla, la càmera i els llibres que han d’acabar signats, i anem a buscar els autors que firmen en un dia tan especial!

Aquí teniu les fotos que fantàstiques que ens ha fet en Fede Nieto (el trobareu a www.fedenieto.com, al seu Twitter i a Instagram) Oi que són xules?

Per cert, sabeu dir-nos qui són els protagonistes de cada foto? Contesteu-nos als comentaris!

caresantos joanrocavicencpagesalbertvillaro xavierboschrafelnadaldonnaleongasparhernandez  quimnadalfedericomocciamanuelcuyas    iolandabatalle mariamercerocadoloresredondoeduardpunsetelsapunset manuelbaixaulidavidmarti   modernetdemerda   stilton bluejeans

 

 

 

 
 

El Sant Jordi de les Nostres Editores

@BertaBruna @EsterPA @PemaMaymo @dinotx @Ed_62 @Grup62 @ColumnaEdicions @Ed_Empuries

I vosaltres, Nosaltres, quin llibre us firareu i quin llibre regalareu?

Aquest any hem volgut fer una cosa especial de cara a Sant Jordi. Hem demanat a algunes de les editores -alerta! Són aquestes súper-dones a l’ombra que troben les perles que acabem llegint i a qui hem d’agrair unes quantes hores de lectura!- que comparteixin amb tots Nosaltres quin és “el seu Sant Jordi”.

També heu de saber que per elles és molt complicat fer-ho perquè, en el fons, és com fer-los triar entre el pare i la mare! O pitjor! Triar quina de les seves criatures prefereixen! Editen molts llibres que els agraden molt i els és molt complicat escollir!… però s’han armat de valor i de paraules i ens expliquen, a tots Nosaltres, quin és el seu Sant Jordi d’enguany.

desigdexocolataLa Berta Bruna, una de les mares del Nosaltresllegim i editora de Columna, Destino i Planeta en català, ens recomana que el 23 d’abril, després del passeig per la rambla, la compra de la rosa i el cop d’ull als llibres exposats, deixem anar els nostres desitjos. Sobretot, el Desig de xocolata de la .

Sant Jordi és un dia especial, això no ho discuteix ningú. El llibre, la rosa… i aquest any no hi pot faltar la xocolata!

Després de llegir Desig de xocolata només tens ganes de recomanar-lo. Care Santos m’havia seduït amb les seves anteriors històries Habitacions tancades i L’aire que respires, i aquest Premi Ramon Llull tenia tots els ingredients per fer-me passar una bona estona. I així va ser.

Desig de xocolata és la història de tres dones, molt diferents, que viuen en segles diferents, unides per la xocolata. La seva relació és una xocolatera de porcellana blanca que passa per les seves mans. A partir d’una brillant estructura en tres actes i de la mà de les tres dones que tindran contacte amb el recipient, el lector fa un recorregut per la tradició xocolatera de Barcelona des de les més variades i complementàries perspectives: l’organització i funcionament del gremi de xocolaters durant el segle XVIII, la introducció de les màquines i enginys industrials per poder fabricar un producte de més qualitat al segle XIX, fins als processos químics per elaborar sabors insòlits i sofisticats propis de la cuina d’autor.

El llibre és una reconstrucció que va del present al passat aturant-se en els moments més interessants del pas de la xocolata per la ciutat de Barcelona. També és el reflex de tres èpoques i els tres relats comparteixen temes com les relacions de parella, el consum i fabricació de xocolata, la passió per l’òpera i algunes referències creuades que mantenen el fil argumental.

El lector no es podrà avorrir ja que al llarg de la novel·la hi trobem tres formes narratives que conviuen per donar forma a la història. Tres històries que es poden llegir de forma independent però que juntes resulten delicioses. La meva recomanació és fer-ho tal i com proposa l’autora, per ordre.

Pot una novel·la ser tan addictiva com la xocolata? Comproveu-ho nosaltres mateixos: si comenceu a llegir Desig de xocolata no la podreu deixar.

Recomanació de l’editor per aquest Sant Jordi. No fallareu!

Moltes gràcies, Berta pel teu escrit i bon Sant Jordi! T’esperem més sovint al Nosaltresllegim!

Aquí teniu el primer capítol en pdf i el booktrailer del llibre.

Títol: Desig de xocolata
Autor: Care Santos
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Premis: Premi Ramon Llull 2014
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-9708-263-1
Preu: 21€

Més, més!! Qui més? Doncs tenim una altra de les editores de Columna, Destino i Planeta en català. En aquest cas qui ens recomana llibre és l’Ester Pujol, que també ha optat per un autor de casa que vam ressenyar fa molt poquet i que ha escrit un llibre de ficció que… a saber! Tenint en compte els personatges, podria haver estat d’Història!

elsambaixadorsSi el de la Berta Bruna era el Ramon Llull 2014, L’Ester se’n va, aquest Sant Jordi, de viatge amb el Premi Josep Pla 2014: Els ambaixadors, de l’.

Pels que els agradin les novel·les d’aventures, d’espies, amb un rerefons històric i busquin divertir-se llegint una història que podria haver estat i no va ser.

Any 1949. Catalunya és independent des dels fets d’Octubre del 1934.

Els ambaixadors d’Albert Villaró, Premi Josep Pla 2014 (Destino), és una lectura que atrapa.

Parteix de la pregunta “què hauria passat si…” i Villaró s’imagina una Catalunya independent des de 1934. Ara que el debat sobiranista està tan present, aquesta novel.la d’història-ficció és un divertiment molt interessant. És una novel·la d’espies, d’aventures, en què l’autor es permet “petites venjances històriques” com la mort de Franco en un accident d’avió el juliol del 36.

S’ha dit que la novel·la és una “ucronia”, narrada amb gran sentit del ritme, amb molt d’humor i amb una punta de mala bava. Hi ha els “cameos” de personatges reals, com ara Josep Pla o Carrasco i Formiguera, a qui presenta com a President de la Generalitat enlloc de morir assassinat durant la guerra.

El protagonista és “Mossèn” Farràs, un seminarista del poble de Tor (Lleida), a qui li passen mil-i-una. Al llibre hi ha una barreja d’amistats, passions i traïcions curiosa, que el fa molt atractiu i permet somniar amb una Catalunya que hauria estat diferent.

En Lluís-Emili el va començar i no el va poder deixar anar quan va haver de ressenyar-nos-el… Et creiem, Ester!!

Llegiu-lo, que us ho passareu molt bé!

Títol: Els ambaixadors
Autor: Albert Villaró
Editorial: Destino
Col·lecció: L’ANCORA
Premi Josep Pla 2014
Pàgines: 688
ISBN: 978-84-9710-240-7
PVP: 21,95€

Qui més, qui més… la tercera “Columnessa”!! La Pema Maymó també s’ha animat a triar una de les criatures que ha editat, ha fet el cor fort i ens ha escrit un text molt xulo amb la seva aposta i l’experiència que l’espera aquesta Diada de Sant Jordi!

1960Aquí teniu el Sant Jordi de la Pema Maymó: 1960. Quan els nois amb corbata no anaven a la presó, de Jordi Mercader:

Enguany viuré el meu vuitè Sant Jordi des de l’interior. Això no m’atorga cap altre mèrit que arribar un any més al final del dia amb els peus destrossats, el mòbil sense bateria i l’eufòria desfermada després de viure “El Millor Dia Laboral de l’Any”. Perquè Sant Jordi és l’esclat de tota la feina feta durant mesos i el vivim com una festa: és la nostra aposta per uns autors i uns títols concrets, la nostra tria pensant què voldrien llegir els lectors i què els podem oferir d’entre tots els originals que arriben a les nostres taules.

Enguany tenc un motiu extra per sentir-me afortunada i pensar que algú tindrà la sort de reviure el que jo ja he experimentat abans: he vist néixer el llibre 1960. Quan els nois amb corbata no anaven a la presó, d’en . Del llibre no en desvetllaré gran cosa perquè ja ho fan aquí i aquí millor que jo, però puc explicar el que se sent quan trobes la combinació perfecta entre temática, ritme literari i autor de fina ironia: quasi enamorament. Sí, sí, pot fer riure, però bé que vos passa quan anau a una llibreria i trobau el llibre perfecte, oi?! Idò des de l’altra banda també es viu i això és el que m’ha passat amb aquesta novel·la que barreja història i política i amor i idealisme, i que ho té tot perquè arribis a la darrera página pensant que has descobert una época de la Història de Catalunya poc tractada literàriament i que te l’han explicada d’una manera entretinguda i intel·ligent.

Si teniu pares, marits, amics o tiets que siguin amants dels títols amb rerefons polític, catalanistes convençuts, interessats en la figura de Jordi Pujol o lectors de novel·la històrica contemporània… en fi, lectors d’històries personals compromeses amb l’amor, els somnis o la pàtria, aquesta és la novel·la per regalar-los aquest Sant Jordi. Potser ells, com jo, aniran a dormir satisfets i feliços d’haver topat amb el llibre de Jordi Mercader.

Gràcies per la recomanació, Pema! I t’esperem més sovint al Nosaltresllegim!

Títol: 1960. Quan els nois amb corbata no anaven a la presó
Autor: Jordi Mercader
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-664-1815-7
Preu: 19,95€

I per acabar tenim una ficció internacional. I qui ens la recomana? D’això se n’ocupa la Dina de la Lama, editora de ficció internacional dels segells -atenta la companyia!- Empúries i Proa.

elshumansElla ha optat per recomanar-nos un llibre que encara no us hem pogut explicar al Nosaltresllegim… de manera que, què més voleu? Informació de primera mà! La seva aposta per Sant Jordi és Els humans, de , Un fenomen literari mundial que per fi arriba a les nostres llibreries de la mà d’Empúries.

Aquí teniu el Sant Jordi de la nostra Empurienco-Proenca!

“Un humà és una forma de vida bípeda real d’intel·ligència mitjana, que viu una existència en gran mesura il·lusa en un planeta petit inundat d’aigua en un racó molt solitari de l’univers”. Així comença Els humans, de Matt Haig, un llibre tendre, amable, escrit amb molt d’humor i, sobretot, amb molt d’amor, sobre el fet de ser humans.

Un bon dia, un alienígena de Vonnadoria arriba a la Terra disposat a acabar amb la vida de qualsevol persona que hagi sentit a parlar de la solució a la hipòtesi de Riemann. Els alienígenes pensen que una informació com aquesta pot ser extremadament perillosa per l’Univers en mans dels humans, una espècie ignorant, primitiva, irracional i “caracteritzada per la violència i la cobdícia.”

Però a mesura que el vonnadorià, encarnat en el cos del desaparegut professor Andrew Martin, vagi coneixent més i millor els humans (la Isobel, la dona de l’Andrew , en Gulliver, el fill adolescent de la parella, els amics i coneguts del matemàtic finat, i la seva amant, una alumna del Fitzwilliam College) anirà analitzant les seves febleses, la seva força, la perseverança, la infinita capacitat d’estimar i de donar-ho tot pels altres, de gaudir, de riure, de plorar i, de mica en mica, canviarà d’opinió.

Amb passatges còmics (quan l’extraterrestre ha d’aprendre el llenguatge i els costums dels humans)…

  • “La dona em va dir que havia parlat amb la universitat. Allò sol ja no tenia gaire sentit. Com es podia fer, a veure?”
  • “- Tot s’arreglarà, Andrew. Això només és un entrebanc. T’ho prometo. De seguida tornaràs a estar com una rosa.
    – Com una rosa? —vaig preguntar, francament alarmat.“
  • “Una vaca és un animal que viu a la Terra, un ungulat domesticat i multiús que els humans tracten com una botiga oberta les vint-i-quatre hores per obtenir menjar, piscolabis líquids, fertilitzant i calçat de disseny.”

… i emotius i més profunds a mesura que avança la novel·la, Els humans ens farà riure, somriure i pensar: és normal que el telenotícies parli gairebé exclusivament de guerres i diners, i passi per alt descobriments o investigacions? I dels ordinadors, quin ús en fem? Li dediquem prou temps als nostres o passem massa hores preocupats pel nostre èxit i la nostra feina? Quines coses ens importen realment a la vida? Ens ajudem prou els uns als altres? Llegim poesia? I escoltem música?

La visió incisiva i externa del vonnadorià ens permetrà acostar-nos a nosaltres mateixos amb una lupa a la mà i riure i reflexionar sobre qui som, què volem, quina vida fem, què pensem i com actuem.

I per acabar, aquí tenim uns quants consells de l’Andrew/àlien al seu “fill” Gulliver:

  • La vergonya és un llast. Treu-te-la de sobre.
  • La tecnologia no salvarà la humanitat. La salvaran els humans.
  • El sexe pot fer malbé l’amor però l’amor no pot fer malbé el sexe.
  • La teva vida tindrà 25.000 dies. Procura recordar-ne uns quants.
  • Si hi ha una posta de sol, atura’t a contemplar-la. El coneixement és finit. L’admiració és infinita.
  • Ets humà. T’interessen els diners. Però recorda que no et poden fer feliç perquè la felicitat no està en venda.
  • Ningú té mai tota la raó de res. Enlloc.
  • Tothom és una comèdia. Si algú es riu de tu és perquè encara no ha entès la farsa que és ell mateix.
  • El teu cervell està obert. No permetis que se’t tanqui.
  • Tens el poder d’aturar el temps. Fes-ho amb petons. O escoltant música.
  • Una paradoxa: les coses que no necessites per viure (llibres, art, cinema, vi i d’altres) són les coses que necessites per viure.
  • En algun moment passaran coses dolentes. Busca algú en qui recolzar-te.
  • L’alcohol al vespre ve molt de gust. Les ressaques al matí no tant. En un cert moment hauràs de triar: vespres o matins.
  • Obeeix el teu cap. Obeeix el teu cor. Obeeix el teu instint. De fet, obeeix-ho tot menys les ordres.
  • No pensis que saps. Sàpigues que penses.
  • La guerra és la resposta. A la pregunta equivocada.
  • Quan miris les notícies i vegis membres de la teva espècie que pateixen, no pensis que no hi pots fer res. Però sàpigues que no ho faràs mirant les notícies.
  • Leonardo da Vinci no era un dels vostres. Era un dels nostres.
  • Si penses que una cosa és lletja, torna-la a mirar. La lletjor només és un fracàs de la vista.
  • El fracàs és una il·lusió òptica.
  • Sigues curiós. Qüestiona-t’ho tot. Un fet present només és una ficció futura.
  • Tens sort de ser viu. Inspira i aprofita les meravelles de la vida. No donis mai per descomptat ni un pètal d’una flor.

Els humans és una novel·la que pot agradar molt als adolescents, per la seva immensa capacitat de qüestionar-se coses, i a tots aquells lectors que busquin entretenir-se amb un llibre diferent, poc convencional, i que hagin passat una bona estona amb novel·les com L’avi de 100 anys…

Té bona pinta, oi? I la Dina dóna bones referències de gustos! Amb aquest llibre sembla que quedareu bé!!

Títol: El humans
Autor: Matt Haig
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPÚRIES NARRATIVA
Traducció: Esther Roig Giménez
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-9787-927-9
PVP: 17,90€



I vosaltres, Nosaltres, quin llibre us firareu i quin llibre regalareu? Expliqueu-nos-ho als comentaris!
I si voleu tenir el vostre llibre signat, doneu un cop d’ull a aquest pdf amb els horaris de les firmes de Sant Jordi!

Un somriure d’ulls tancats que tenia ganes de llegir i compartir-ho amb tothom

Vet aquí que una vegada hi havia una noia que es deia Montserrat. Era llesta com una guineu i dolça com el pèl d’un gat ben pentinat. També es deia Brau! O sigui que ja teniu tot el caràcter fet en només tres animals.

La Montserrat tenia moltes passions. La primera i principal era la seva família i els seus amics… però després en tenia d’altres com ara la llengua i la lectura. I com que sempre que s’hi posava, s’hi posava amb molta empenta, es devia dir alguna cosa així com: “escolta, si resulta que animo a tothom a llegir, i tots acabem llegint… per què no busquem un lloc per explicar que Nosaltresllegim?”. I dit i fet. Amb el suport i la valentia del Grup 62 va posar en marxa una criatura anomenada Nosaltresllegim.cat per poder explicar d’una manera diferent què és el que llegim i per què creiem que val la pena llegir-ho.

Aquesta criatura avui fa 4 anys. Nosaltres ens felicitem!

I en aquests 4 anys han passat uns quants Sant Jordis espectaculars d’anar amunt i avall fent fotos d’escriptors que firmen i ens dediquen somriures, unes de 1.300 ressenyes de llibres, uns 4.700 comentaris, 188.000 lectors d’aquestes ressenyes… i un Premi Blocs Catalunya 2013 al millor bloc corporatiu de Literatura que ens va fer molt feliços.

I què carai? Aquí el teniu. Aquest text de la Montserrat Brau segueix sent tan vigent com fa quatre anys perquè aquest és i segueix sent el Nostre esperit:

Ja veureu que aquest espai el moderem i dinamitzem persones que ens ho passem molt bé llegint i que tenim la il·lusió que cada vegada siguem més els qui hi participem activament, perquè ens agradaria molt, moltíssim, arribar a ser una bona colla de lectors que opinem, ens critiquem, ens donem suport i ens busquem entre les entrades del blog.

Tanmateix, aquests textos introductoris acaba redactant-los un de sol, així que em presentaré. Em dic Montserrat i a la vida he escrit moltes coses, des de poemes “En ocasión del Día de la Madre” quan anava a les monges fins a receptes de cuina per a una cadena de supermercats, tot amb un caire publicitari -especialment en el cas dels poemes escolars, on si et lluïes et queia la Nancy de mans d’una mare amb l’esperit crític anul·lat!!!-.

En aquests anys és ara la primera vegada que un client em diu “m’agradaria que el que tu escrius en aquest blog no fos propagandístic, que fos el que tu realment penses, i així amb els col·laboradors”, de manera que, oh meravella!, tinc ocasió de parlar del que penso i a sobre em paguen per fer-ho!! Ara només cal creuar els dits perquè el que penso us interessi i perquè el que pensem tots els qui anem participant us interessi encara més… altrament, em veig de cap al “bacallà amb samfaina, ingredients per a quatre persones” (i és que ja estic massa gran per a la lírica carrinclona!).

Au, vinga, si  jo llegeixo i tu llegeixes… trobem-nos a Nosaltresllegim.cat!

Quatre anys després, us esperem amb els braços oberts. Si jo llegeixo i tu llegeixes… trobem-nos al Nosaltresllegim.cat!

Josep Maria Castellet, gràcies!

Hi ha dies en què les lletres són tristes. Al Nosaltres ens va deixar molt tocats la mort de l’Emili Teixidor quan la vam conèixer, i així ho relatava la Montserrat. Avui ens deixa una altra mena de veu de les lletres catalanes.

Ens deixa la veu de l’individu que, malgrat no ser sempre el protagonista de la història, del relat, de l’autoria, és qui està a la sala de màquines fent que tot funcioni.

Avui ens ha deixat Josep Maria Castellet, el Mestre. Una figura fonamental per entendre les lletres catalanes: fundador de l’Associació de les Lletres Catalanes i president del Grup 62. Ell explicava que quan Max Cahner li va proposar, l’any 64, dirigir Edicions 62, “em van donar una biblioteca buida i jo la vaig omplir”. Nosaltres celebrem, i molt, aquell encàrrec.

Aquí teniu el text que ha publicat el Grup 62 a la seva pàgina per recordar-ne la figura.

Comunicat de Grup62 en la mort de Josep Maria Castellet

Grup 62 vol expressar el seu condol per la mort de l’editor i escriptor Josep Maria Castellet, i recordar la importància capital de la seva figura en el projecte editorial d’Edicions 62, primer, i de Grup 62, després. Al reconeixement professional i humà més profund, i al sentiment de pèrdua irreparable i d’enyorança que sentim, s’hi afegeix la nostra admiració cap a l’obra literària d’una personalitat decisiva en la vida cultural catalana i espanyola de la segona meitat del segle XX.

Josep Maria Castellet va tenir un paper fonamental en els inicis d’Edicions 62. S’hi va incorporar com a director literari el 1964, i va exercir-hi aquesta funció més de trenta anys. També es va fer càrrec tot aquest temps d’Ediciones Península, el segell en castellà centrat en l’assaig i el pensament, creat el mateix 1964. El 1996, quan es va jubilar, va passar a ocupar el càrrec de conseller de l’empresa; l’any 2000 va ser nomenat president del Consell d’Administració de Grup 62, responsabilitat que ha exercit fins ara. Sota la seva direcció literària, Edicions 62 va convertir-se en l’editorial catalana de referència, amb un catàleg ampli i sòlid, al qual Castellet va incorporar alguns dels títols i autors contemporanis més importants del panorama literari català, espanyol i internacional, tant en la narrativa com en la poesia i en l’assaig. Amb la seva tasca al capdavant d’Edicions 62 i d’Ediciones Península, primer, i de Grup 62, després, Castellet ha deixat un profund segell personal en el món editorial català i espanyol, i una petja inesborrable en tots els que hem tingut la sort de treballar al seu costat.

T’enyorarem sempre, Mestre.

Des del Nosaltresllegim, el nostre condol a tota la família de Josep Maria Castellet, d’Edicions 62 i del Grup 62.

Descansi en pau, Mestre.

Concursos Nosaltresllegim: els llibres firmats per en David Safier ens fan mugir d’emoció!

ConcursSafier

@Ed_Empuries @Grup62

Hola a tots Nosaltres!

Com han anat aquestes festes? El tió us ha portat moltes coses i els Reis us han cagat molts llibres?

El que segur que no han fet és portar-vos un exemplar signat de Mu! de David Safier, oi? Doncs Nosaltres en tenim dos per regalar!

D’aquest llibre n’hem parlat del dret i del revés i per una raó molt senzilla: és un tros de llibre! N’han parlat l’Anna Castillo i en Lluís-Emili, i a més li vam dedicar el nostre post-inocentada!

A més, no fa gaire, l’autor alemany va visitar la ciutat de Barcelona i va fer una xerrada a la Biblioteca Jaume Fuster on va repassar la seva obra. Va ser llavors quan els amics d’Empúries van aprofitar per fer-li signar un parell d’exemplars del seu últim llibre per repartir entre tots Nosaltres.

Com bé sabeu, nosaltres no som gaire de sortejos. El que més ens interessa i ens agrada és que feu anar la vostra imaginació a l’hora de respondre les nostres preguntes. Llegir hi ajuda força!

Tenint en compte que la vaca protagonista de l’última novel·la d’en Safier es passa tota la novel·la viatjant, aquí teniu la pregunta:

Quina opinió creieu que tindria la Lolle, la vaca protagonista del Mu!, sobre els anuncis del toro d’Osborne en un viatge per les Espanyes? El trobaria un model atractiu? Quina opinió en tindria?

Nosaltres, volem que utilitzeu el vostre enginy per contestar la pregunta!

Les dues respostes als comentaris que tinguin més gràcia s’emportaran un dels dos llibres firmats pel David Safier que tenim! Teniu temps fins el dissabte 19!

Sort, enginy, llibres i molt d’humor!

Olé, de Goliat Fasier

olegoliatfasier

@Ed_Empuries @Grup62

La Lloll viu feliç a l’Índia on les vaques són respectades fins que Champion mor a conseqüència d’un estúpid accident practicant el parapente a l’Himalàia.

Així comença la novel·la que Goliat Fasier ha escrit després de la seva visita a Barcelona.

Per consolar-se, la Lloll i les seves tres amigues decideixen viatjar de nou i, aprofitant el vol que porta els convidats d’un casament d’uns indis forrats que es farà a Barcelona i després de unes quantes peripècies i entrebancs burocràtics, es fiquen al compartiment que porta el cavall, una mica presumit però bon jan, que ha de passejar el nuvi.

Asisteixen a les noces, passegen per la ciutat, descobreixen que, si bé les vaques no són sagrades, els bous sí que tenen un lloc al costat del Déu infant, com poden comprovar a la fira que aquells dies té lloc al davant de la Catedral.

Continuen fent turisme i senten dir que, no gaire lluny, fan uns espectacles on és posible veure en acció uns toros molt i molt ben dotats de banyes i altres atributs.

A la Susi la perspectiva la posa totalment a cent i anima les altres tres a anar fins a Sevilla fent autostop. Després de trencar-se les banyes en incidents que no revelarem per no fer spoilers, arriben a un lloc ideal on una colla de toros -tots molt i molt atractius- pasturen en llibertat i exhibeixen els seus fisics producte d’un acurat bodybuilding. Un d’ells, anomenat Gris i que fa moltes ombres, deixa la Susi turulata i la sotmet, ¡de grat!, a tota mena de jocs eròtics de submissió.

Quan descobreixen que l’espectacle, que per raons que no comprenen en diuen Fiesta com si fos un cotxe, acaba gairebé sempre malament pel toro, la Lloll, la Ravetó i la Hilde agafen l’AVE cap a Barcelona. La Susi es queda a Sevilla i munta una agència especialitzada en contactes per internet per a vaques addictes a les manilles sense folre.

La Ravetó descobreix que a Barcelona, a més de no fer aquelles fiestas, hi ha una gran tolerància amb les vaques que tenen orientacions sexuals diferents, tot i que al barri on això és més manifest hi ha una plaça que té el tètric nom d’Escorxador, a tocar d’un recinte dedicat fins fa poc a la Fiesta. I decideix quedar-s’hi a viure.

La Lloll, ara només amb la Hilde, atretes per la propaganda que parla d’uns pobles on corren toros en boles pel carrer van a veure aquesta festa i comproven que també és un joc molt bèstia i que corren en boles però amb boles en flames. Finalment, com que ja és el més de Juliol, se’n van cap a Pamplona per veure una exhibició de mascles corrent pel carrer però comproven que, tot i ser divertit, també acaba malament.

Decebudes, encara que veure aquelles enormes tanques publicitàries amb un toro negre els fa pujar les hormones automàticament, s’apunten a un viatge de l’Imserso -que ja tenen una edat- i fan cap a Formentera on els han dit que l’herba és molt bona i abundant, on podran conviure a la comuna del seu amic, el gat Giacomo.

Llegiu la novel·la, rieu i convertiu-vos al vegetarianisme. M’agraïreu el consell…

Títol: Olé
Autor: Goliat Fasier
Editorial: Emporion
Col·lecció: Narrativa – Fora de catàleg
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-9787-890-6
Preu: Aquest escrit i aquesta coberta no tenen preu!

Concursos Nosaltresllegim: els llibres i els torrons, a labutxaca!

Hola a tots, Nosaltres!

Amb els amics de labutxaca hem preparat un concurs nadalenc d’aquells que deixen el tió garratibat! Perquè li prenem la feina! Llegiu, llegiu…

El segell de butxaca del Grup 62 ha fet una selecció especial de diversos títols del seu catàleg perquè pugueu quedar bé amb un bon llibre. Sabeu aquelles edicions de tapa dura tan xules que fan? Doncs són aquestes! I qui són els protagonistes de la selecció? Apunteu: Carlos Ruiz Zafón, David Safier, Martí Gironell, Katie Jacobs, Dan Brown, Javier Sierra, i Marc Levy. No està gens malament, oi? Si seguiu els links al nom de l’autor, hi trobareu els llibres. Aquí teniu els títols d’aquests grans autors.

Banner Nadal

I què volem de Nosaltres per participar i com ho farem això? És molt senzill!

En primer lloc, us heu de registrar a la web del Grup62 seguint aquest enllaç amb el mateix mail que feu servir quan comenteu al Nosaltres i després ens heu de contestar la següent pregunta als comentaris d’aquest post:

En un sopar de Nadal que reunís aquests autors, quin tipus de torró portaria cada escriptor?

Els torrons poden ser ficticis! La Jacobs portaria un torró de punt de creu? El Dan Brown, un de bestseller mundial? Què hi dieu?

 

I el premi? Qui ens faci la selecció dels torrons literaris més ocurrents d’aquest sopar entre autors, s’emportarà la col·lecció sencera!

 

I si trobeu que no n’hi ha prou, tenim un extra molt important! Si li feu un follow al twitter de @labutxaca podreu triar, a més, un dels llibres de la col·lecció que el segell dedica a Paul Auster. En aquest link els trobareu tots, per si necessiteu acabar de decidir-vos.

 

Registreu-vos a can 62, feu la vostra proposta dels 7 torrons literaris corresponents a cada autor als comentaris i recordeu: el més ocurrent s’ho emporta tot! I si feu el follow, podreu escollir un Auster!

Qui vol llibres de labutxaca per Nadal? Voleu deixar el tió garratibat de bons llibres? Esperem les vostres propostes literariotorronils!

En Roger ja és un més de Nosaltres!

En Roger ja ens ha ressenyat uns quants llibres, aquí al Nosaltres, i s’incorpora com a firma titular! Aquí teniu el text on se’ns presenta com a lector i recomanador:

D’infant, i de no tan infant, un servidor era tremendament entremaliat. En vaig fer moltes i de molts colors. No me’n sento orgullós però haig de reconèixer que em diverteixo molt recordant i revivint les històries més estrambòtiques. Per què explico això? Doncs perquè va ser aquesta manca de disciplina la que em va portar a descobrir i gaudir la lectura.

Una de les pacients professores que em va patir va prendre una decisió dràstica. Va decidir que a l’hora del pati (sagrada per un nen de 9 anys) l’hauria d’acompanyar a la biblioteca i ajudar-la amb l’organització, recollida i  col·locació  de llibres. A la Catalunya preolímpica i preinformatitzada, això volia dir posar gomets de colors i endreçar per ordre alfabètic.

No era una biblioteca especialment gran però a l’estar ubicada a l’àtic de l’escola, era lluminosa i calenta a l’hivern. Nomes va ser qüestió de temps que m’interessés per algun dels títols i, tot seguit, per un altre, i un altre… Fins que, finalment, vaig preferir en nombroses ocasions, anar a la Biblioteca a l’hora de l’esbarjo enlloc del pati.

Recordo, especialment, l’impacte que va provocar en mi El Corsari Negre. Aquell any, quan va arribar el carnestoltes, no vaig dubtar a l’hora d’escollir disfressa. Va ser en aquella època quan vaig descobrir el plaer per les històries i pels bons narradors, per les històries ben explicades. I de qualsevol mena. Històries que et fan viure en un altre món, que et transporten en l’espai i en el temps… i que fascinen. Visca les Històries! Llegides i explicades!

Aquell càstig em va regalar l’hàbit de llegir i la passió per la lectura, i n’estic profundament agraït. Més endavant ja vaig llegir el que s’ha de llegir, el que he desitjat llegir, i especialment el que m’han recomanat. Aquesta és per a mi la font més fiable: la recomanació d’un amic.

Espero doncs, molt agraït, aportar la meva passió i la meva recomanació, a tots Nosaltres.

Moltes gràcies i benvingut al Nosaltres, Roger! Segur que més d’un farà cas de les teves recomanacions!

L’Ana ja és una de Nosaltres!

Al Nosaltres semblem els equips de la lliga de futbol en ple mercat d’hivern! No parem de fitxar lectors… i dels bons! Avui se’ns presenta l’Ana:

M’agraden les paraules, la barreja d’idea i matèria que amaga el llenguatge, m’agrada que puguin explicar tant o tan poc segons es desitgi i calgui; m’agrada Cortázar, Pratolini, Orwell, Baricco, García Márquez, Dolores Juliano, Huxley, Rulfo, Rodoreda, Moran, Gombrich, Auster, Beatriz Preciado, Goytisolo; m’agrada saber que em deixo noms i que encara no conec la meitat dels noms que m’acabaran agradant; m’agrada llegir, una mica també perquè sí.

“Els llibres s’han d’acabar, no es poden deixar a mitges”, “primer te’n llegeixes un i després l’altre”, “als llibres no s’hi fan gargots, no es dobleguen les pàgines”… No sé d’on vaig treure totes aquestes prohibicions, tota aquesta sacralització de la literatura, de les paraules i sobretot de l’objecte llibre. Només sé que vaig recórrer un camí ben agradable per eliminar-les. Per sort! I així ara, vaig llegint tres, cinc, set llibres alhora; i alguns d’ells no me’ls acabaré mai, tot i que sí que en rellegiré trossos escollits a l’atzar; escric, subratllo, anoto paraules deixades anar una mica sense sentit; i  doblego les pàgines per les puntes de determinades maneres, seguint aquell codi propi i una mica absurd que ens creem les qui llegim, com per por a perdre l’essència d’allò que llegim.

I a partir d’ara, tindré més motius per a doblegar les puntes dels llibres, per a fer-hi gargots, per a gaudir encara més de les paraules perquè podré compartir-ho amb nosaltres; i així aconseguir, o almenys intentar, no perdre aquella essència; desitjant transmetre-la des d’un plaer més gran que llegir, el de compartir.

Benvinguda i benllegida, Ana!