Nosaltres llegim, gaudim i no volem arribar al final… però sí a finalistes!

@Grup62 @STIC

Nosaltres, aquest és un post molt especial! Per votació popular, a l’Stic.cat (els trobareu a www.twitter.com/stic) han determinat que el nosaltresllegim.cat, el nostre bloc, mereix ser finalista d’enguany. Em (deixeu-me temporalment que abandoni la primera del plural!) fa una especial il·lusió per moltes raons.

La primera, perquè tot just ahir vaig saber que s’ha mort en Martí de Riquer, un dels professors que em va ensenyar a llegir quan ja era a la UB com a alumna de filologia. M’agrada pensar que si ell hagués nascut al s. XXI hauria tingut un bloc des d’on reflexionar per a nosaltres.

La segona, perquè des de l’estiu, d’aquest meravellós celobert dels llibres ja no en tinc cura jo directament, sinó el Martí Bou, un bon amic en qui Grup62 ha depositat tanta confiança com ho va fer en mi l’any 2010, la qual cosa els honora com a Grup Editorial. En una època difícil per a la cultura, seguir apostant perquè els lectors tinguem un espai on compartir el que pensem és valent i encomiable!

La tercera -em guardo pel final la més important-, perquè això vol dir que el que fem agrada. Sabeu aquella estona que, quan hem acabat un llibre, dediquem a l’ordinador per explicar una mica què ens ha semblat la lectura? Doncs val la pena. Llibreters, editors, autors i lectors ens necessitem els uns als altres, perquè nosaltres llegim i, com que la nostra societat també és digital, doncs compartim els nostres gustos en un bloc que és un tresor que hem de cuidar.

Va, no ens posem tendres… Sabeu quantes entrades portem? Doncs aquesta és la que fa 1200! Quin bé de Déu de lectures, oi? Quina recordeu amb més afecte? Què us sembla? Ho compartim plegats i així celebrem que som finalistes? Potser no serem guanyadors, però això no ens amoïna, perquè els qui llegim sabem que no importa tant un gran final com tenir una bona història per explicar!

La Marta Gil ja és una de Nosaltres!

Hola a tots, Nosaltres!

Aquí teniu el text de presentació de la Marta Gil, que s’incorpora com a una de Nosaltres!

La meva afició per la lectura va començar de ben petita. Crec que puc dir amb prou seguretat que el primer llibre que em va deixar ben garratibada devia ser El Zoo d’en Pitus… perquè a qui no li ha agradat aquesta història? Després ja… tinc prou anys per haver coincidit amb el moment àlgid de les aventures d’Els Cinc (en castellà, això sí) o els Hollister (les meves primeres traduccions) que demanava cada Nadal com a regal.

Des d’aleshores que no he deixat mai de comprar llibres. Sí, sóc d’aquelles persones que compren més llibres dels que poden arribar a llegir, però els estius són fantàstics per recuperar el temps perdut i sempre m’alegra veure que són les quatre de la matinada i que no m’he adonat de l’hora que era per culpa d’un bon llibre.

He tingut èpoques de tot: John Grisham em va inspirar durant molt de temps i he llegit sempre bastant variat. Els clàssics m’encanten i sóc una enamorada del teatre de Shakespeare, però crec que el meu gènere literari preferit és la novel-la històrica. I dic crec perquè encara ho estic descobrint. Cada mes descobreixo algun escriptor, alguna novel-la que em fa replantejar els esquemes. I sort d’això, perquè hi ha tot un món literari allí fora per descobrir.

Fa un temps vaig decidir que això de llegir podia servir per alguna cosa més que per passar-m’ho bé jo tota sola, així que vaig obrir un blog per parlar dels llibres que llegia i això em va dur al Nosaltresllegim, on puc parlar del que més m’agrada i des d’on espero ajudar a altres persones a descobrir aquesta gran afició que són els llibres. Si només un sol cop us sentiu atrets per llegir un llibre que hagi ressenyat, em sentiré més que satisfeta.

Esperem que quedis molt satisfeta de formar part del Nosaltres!

Concurs Nosaltresllegim! Brindem per la Sílvia Soler i la felicitat!

#Concurs @Ed_62

Hola a tots Nosaltres!

Durant aquesta setmana volem celebrar un concurs brindant per la Sílvia Soler, L’estiu que comença i la felicitat de les nostres vacances!

Ja hem estrenat la calor però d’aquí a no res estrenarem el mes d’agost! És per això que regalem l’últim llibre de la Sílvia Soler i una ampolla de cava com la que veieu a la foto.

¿Voleu participar-hi? És molt fàcil! Només heu de seguir aquests passos:

1. Registreu-vos, seguint el link, a la nova web del Grup62

2. Responeu la següent pregunta als comentaris:

Una ampolla de cava, un bon llibre,… quin és el tercer ingredient de la felicitat?

La resposta més original s’emportarà l’exemplar de L’estiu que comença de la Sílvia Soler i l’ampolla de cava del llibre!! Teniu fins diumenge 28 de juliol a les 23:59 per contestar la pregunta que us hem fet.

Atenció!! Assegureu-vos que el correu electrònic que feu servir per respondre els comentaris és el mateix que feu servir per registrar-vos a la web www.grup62.cat. Així segur que podrem contactar amb vosaltres!

La Mariela ja és una Nosaltres!

Hola a tots, Nosaltres!

Aquí teniu el text de presentació de la Mariela, que s’incorpora com a una de Nosaltres de ple dret!

Vaig començar a sentir passió per la lectura de la mà dels llibres de l’Editorial Bruguera, aquelles històries clàssiques adaptades que tant ens van servir als nens i nenes nascuts els anys 60.

Recordo les “trampes” a la biblioteca de l’escola per aconseguir més d’un llibre a la setmana i, ja d’adolescent, recordo els coixins sota la porta perquè no es veiés el regueró de llum o llegir amb una lot fins la matinada.

Explicat així sembla una activitat delictiva… Serà perquè la lectura produeix un gran plaer!!

Després d’aquest últim paràgraf entenem perfectament la teva passió per la novel·la negra!

Benvinguda!

Al Nosaltres estem lligats a la Sylvia Day!

@ColumnaEdicions @Grup62

Hola a tots Nosaltres!

Us hem de confessar que fa temps que estem embruixats (per no dir una altra cosa menys apte per a tots els públics) pels llibres de la Sylvia Day. Però no estem sols! Ens acompanyen més de 6.000.000 de lectors!

Sens dubte, la literatura tòrrida que s’ha posat tant de moda té una cosa molt i molt bona. Si val la pena, t’arriben veus per tot arreu recomanant-te-la… i si és dolenta acaba en un contenidor dels blaus amb la portada forrada amb paper de diari però amb l’advertència de les teves amistats dient allò de “això no cal que t’ho miris, que no val un duro!”.

I Sylvia Day val molt la pena!

Ara mateix tenim una de les lectores titulars del Nosaltres feliçment perduda entre les pàgines de la tercera entrega d’aquesta saga protagonitzada per l’Eva i en Gideon que començava amb No t’amago res, seguia amb Reflectida en tu i que, de moment, continua amb Lligada a tu.

Si sou seguidors del Nosaltres recordareu que la Montse, la Lia i l’Eli van fer les ressenyes dels llibres anteriors de la saga d’aquesta autora nord-americana.

Ara estem esperant la ressenya de Lligada a tu amb candeletes! I mentrestant… que no ens molestin! Que estem ocupats!

Aquí teniu el primer capítol de Lligada a tu en pdf i el booktràiler del llibre.

La Mireia ja és una de Nosaltres!

Al Nosaltresllegim tenim un nou i gran fitxatge! Aquí teniu el text de presentació de la Mireia:

Les presentacions no són el meu fort, però m’hi esforçaré: sóc la Mireia, la majoria d’amics em diuen Mire, i ja m’està bé. Llegeixo força, tot i que tinc èpoques en què devoro els llibres com la xocolata blanca i d’altres en què vaig fent, com amb les pipes.

El cas és que a l’escola, des de ben petitona, ja em van inculcar que llegir és cultura i que el “saber no ocupa lugar”. Amb els anys aquesta dita s’ha convertit en una realitat i la lectura m’ha ajudat a omplir llargues estones de tren per anar a treballar, per acompanyar els meus estimats moments de sol a l’estiu, els matins de pluja,…

Sóc molt imaginativa. I els llibres, a part d’enriquir-me i fer-me passar estones entretingudes, també aconsegueixen fer-me sentir la protagonista de la història o part d’aquesta perquè hi entro ràpidament.

Les novel·les que més m’agraden són les fantàstiques, les socials i les sentimentals, tot i no considerar-me gens cursi, perquè les pel·lícules d’aquest estil no les puc aguantar. Però els llibres ofereixen aquest gran avantatge que és que la construcció és pròpia i feta a mida. En fi: els llibres són una finestra a una altra realitat que visc intensament, i que és perfectament combinable amb la meva. Un bon valor afegit a l’existència.

Formar part del Nosaltresllegim està ampliant tot el que us he comentat. És perfecte!

Benvinguda al Nosaltres, Mireia!

No parem de fer concursos! Ara li toca al Montecristo del Marc Pastor!

@labutxaca @grup62 #concurs #montecristo

Hola a tots Nosaltres!

La setmana passada vam tenir en marxa un concurs sobre el Temps d’innocència de la Carme Riera. Ara canviem completament de registre i anem a buscar l’apassionant Montecristo del Marc Pastor, una història situada en la segona guerra mundial, amb dolents molt dolents -d’aquells que fa molta angúnia trobar-se als malsons-, espies que fan caigudes d’ulls i que poden arribar a ser letals, i com a protagonistes, uns supervivents republicans escapats del terrorífic camp de concentració de Mauthausen en una aventura absolutament inoblidable.

Heu llegit el llibre de Dumas? Heu vist les pelis d’Indiana Jones? I ‘La gran evasió’? Barrejeu-ho tot, poseu-hi l’humor i la negror de Marc Pastor i tindreu un dels debuts literaris més brillants dels últims temps!

La qüestió és, Nosaltres, que el Marc Pastor ha signat un exemplar de Montecristo als amics de labutxaca per regalar-lo i… què us sembla? Us animeu a contestar-nos dues petites preguntes per aconseguir-lo?

Aquí la teniu:


Qui és l’arxienemic del nom d’usuari de Twitter que fa servir Marc Pastor? I com es diu la versió mèdica a la televisió actual d’aquest arxienemic?


Fàcil, oi? No perdeu el temps! Tindrem en marxa el concurs fins el diumenge dia 30 a les 23:59h!

Contesteu-nos als comentaris! Sortejarem el llibre via random.org

Sort a tots nosaltres!

Temps d’innocència, primeres lectures i concursos del Nosaltres!

@Ed_62 @Grup62 #Concurs

Hola a tots Nosaltres!

Hem decidit posar en marxa un concurs amb els amics d’Edicions 62 per celebrar la publicació de Temps d’innocència de la Carme Riera.

Com bé sabeu, si heu llegit el llibre o la ressenya que en va fer l’Eli fa un parell de mesos, aquest Temps d’innocència és un recorregut pel temps, aquell primer temps de la nostra vida. En el cas de la Carme Riera, un viatge a Mallorca i a unes inquietuds d’infantesa que només l’autora sap relatar.

Però el concurs no va de viatges a Mallorca! El que volem, nosaltres, és que ens respongueu una pregunta molt i molt senzilla i que pot portar a uns resultats que poden arribar a ser molt i molt tendres. Heus aquí la pregunta:


Quin és el primer llibre que recordeu haver llegit?


Fàcil, oi?

El premi, dos lots de les tres últimes obres de la Carme Riera que ha publicat Edicions 62:
Cançons de bressol, Natura quasi morta i aquest Temps d’innocència que celebrem amb un concurs.

Les dues lectures més curioses s’emportaran els lots! Què? Compartiu amb Nosaltres la primera lectura que recordeu?

Les respostes, als comentaris! Som-hi!

Antonio Baños respon les preguntes del Nosaltres

@labutxaca @Grup62

Hola a tots Nosaltres!

Fa uns quants dies us vam demanar que féssiu preguntes a l’Antonio Baños, autor de La rebel·lió catalana. Aquí teniu les seves respostes a les nostres preguntes:

Antonio, ara que s’ha mort en Constantino Romero em ve al cap un dubte… com se’t va acudir l’analogia entre l’Estrella de la Mort i Espanya?

Perquè, com l’Estrella, Espanya té defectes de construcció. A l’Estrella de la Mort, els manobres van “currar-se” un gran planeta i li van deixar un forat per on es podia destruir. L’Estat espanyol, imperial i mil·lenari, no ha aconseguit tapar aquest “defecte” que som els catalans… i per allà petarà (si us plau, que ningú pensi que estic equiparant el president Mas amb en Luke Skywalker… El presi és més sexy!).

Hi  ha una altra semblança evident: com l’Estrella de la Mort, l’Estat Espanyol s’ha construït tancat sobre sí mateix, sord i cec a l’exterior. Sense finestres, només amb un llamp destructor pels dissidents. Fosc, cofoi, orgullós… En fi, l’Estrella de la Mort!!

P.S. Un llàstima, la mort del gran Constantino. Us imagineu la proclamació de la República feta per ell? Borbònics, baixin de l’escenari!!! O potser amb el to de Clint Eastwood: “Vinga, alegra’m el dia, Espanya!”

Una pregunta bastant simple: creus que la relació d’Espanya cap a Catalunya es pot resumir en les dues frases “por interés te quiero Andrés” i “son ganas de tocar los huevos”?

N’hi ha dues més, importantíssimes, que mai no podem ni menystenir ni oblidar: “O todos moros o todos cristianos” i “ A mi no me torea ni Dios”.

Esperes que es torni a repetir un 11 de setembre com el de 2012, enguany?

Espero que no! Enguany ha de ser millor! A veure com surt això de la cadena humana però en qualsevol cas, les demostracions de força republicana han de ser creixents en número, impacte internacional i (molt important) alegria. Recordem: Un poble unit, alegre i combatiu

Antonio, quins han estat els motius que des de posicions federalistes t’han fet passar als rengles independentistes? Has arribat a la conclusió que una relació entre iguals amb Espanya és impossible?

Jo em vaig convèncer fermament que la supervivència de Catalunya passa per la independència cap el 2001, quan vaig veure de què anava de veritat l’aznarisme. El meu federalisme anterior, he d’aclarir, no era el del PSC ni res semblant. Venia de la tradició de Pi i Margall. De la sobirania a la confederació per dir-ho ras i curt. L’estat autonòmic és un estat unitari descentralitzat, cosa que és, política i intel·lectualment, contrària a tot federalisme.

El problema d’Espanya, crec, no és la relació entre iguals. El que no entenen és la relació entre diferents. La diferència se’ls fa impossible de digerir. L’Estat espanyol, pensa, és dels pocs grans estats europeus que mai no ha tingut minories a la seva història. Ni jueus, ni moriscos, ni protestants, ni austracistes, ni masons… òbviament tampoc pot entendre les “minories nacionals”. El gran problema (gairebé psiquiàtric) de la cultura política espanyola no és la igualtat, sinó el reconeixement de qui no és com ell, de l’alteritat, de la pluralitat, de la heterodòxia.

Seguint el comentari que va fer en Marcel, quina és la teva “cita de les Espanyes” preferida per contrarestar-la amb els teus arguments?

Buf! Una és impossible!! Els arguments borbònics son cada vegada “millors”. Vull dir, més “Valleinclanescos”. Ara estic enamorat del: “Si s’independentitza Catalunya, perquè no ho pot fer la meva escala de veïns?” Exemple:

Jajaajajaja!!!

Sóc molt fan també dels “yo soy ciudadano del mundo. No a las fronteras ni las banderas”. Ric molt amb la seva banalitat pomposa d’aristòcrates de pa sucat amb oli. El dels superpoders hipnòtics de TV3 que ha “manipulat el cervell dels catalans”. El de que els “indepes” som tots rics, de l’alta burgesia. Mare de Déu! Si veiessin la meva cartilla! Aquí, un exemple que és de traca i mocador.

Però estic enamorat de dos arguments: el de la IMC (inmensa mayoría de catalanes) que se suposa que existeixen però mai voten. I el millor “expulsarán automáticamente a Catalunya de Europa y del Euro”. Com si fóssim Mourinho expulsats d’una banqueta!

Després de la final de la copa del borbó, on es va mostrar un cartell que deia “Kosovo is Serbia”, què prefereixes, la via unilateral de Kosovo o la que va seguir Montenegro? Unilateral o votada? I quines raons tens a favor o en contra d’ambdues opcions?

Perdona però ni això. Són tant imperials i “el castellano lo entiende todo el mundo” que la van posar en castellà: “Kosovo es serbia”. Ara, el provincianisme es paga. La via, sempre votada. Si no es pot fer consulta amb garanties, eleccions plebiscitàries, votació al Parlament, declaració d’independència, govern provisional i a negociar amb el món. Convocatòria de constituent i aprovar la constitució. En acabat, eleccions generals. Pim, pam!

I si no pot ser d’aquesta manera, doncs de penal injust a l’últim minut de la pròrroga. Com sigui!!

Ara, hem de tenir en compte un petit detall: necessitem majoria i àmplia!!!! Tots a fer l’apostolat!!!! És ara o mai!!!

Gràcies per les teves respostes, Antonio!

Nosaltres entrevistem l’Antonio Baños

@labutxaca @Grup62 @Rebeliocatala

Hola a tots Nosaltres,

La setmana passada en Marcel va fer una ressenya de La rebel·lió catalana, d’Antonio Baños, i ens hem posat d’acord amb els companys de labutxaca per fer una cosa que no hem fet mai: una entrevista dels seguidors del Nosaltresllegim a un autor.

El fet és que l’Antonio Baños ha fet un llibre on desglossa tot un seguit de preguntes, quimeres, dubtes, cleques,… una mica com el que vau poder veure al documental “Hola Europa!” de fa uns dies a la televisió però amb un estil més àgil, proper i distès.

Què us sembla? Us animeu a entrevistar l’autor d’aquest llibre?


Quines són les vostres preguntes sobre aquesta rebel·lió catalana de què parla l’Antonio Baños?


Nosaltres, esperem les vostres preguntes! Un cop recopilades, les enviarem a l’autor i ell us les respondrà.