Arxiu de la categoria: Algunes coses nostres

Una espècie de calaix de sastre per parlar de tot plegat.

La Mariela ja és una Nosaltres!

Hola a tots, Nosaltres!

Aquí teniu el text de presentació de la Mariela, que s’incorpora com a una de Nosaltres de ple dret!

Vaig començar a sentir passió per la lectura de la mà dels llibres de l’Editorial Bruguera, aquelles històries clàssiques adaptades que tant ens van servir als nens i nenes nascuts els anys 60.

Recordo les “trampes” a la biblioteca de l’escola per aconseguir més d’un llibre a la setmana i, ja d’adolescent, recordo els coixins sota la porta perquè no es veiés el regueró de llum o llegir amb una lot fins la matinada.

Explicat així sembla una activitat delictiva… Serà perquè la lectura produeix un gran plaer!!

Després d’aquest últim paràgraf entenem perfectament la teva passió per la novel·la negra!

Benvinguda!

Al Nosaltres estem lligats a la Sylvia Day!

@ColumnaEdicions @Grup62

Hola a tots Nosaltres!

Us hem de confessar que fa temps que estem embruixats (per no dir una altra cosa menys apte per a tots els públics) pels llibres de la Sylvia Day. Però no estem sols! Ens acompanyen més de 6.000.000 de lectors!

Sens dubte, la literatura tòrrida que s’ha posat tant de moda té una cosa molt i molt bona. Si val la pena, t’arriben veus per tot arreu recomanant-te-la… i si és dolenta acaba en un contenidor dels blaus amb la portada forrada amb paper de diari però amb l’advertència de les teves amistats dient allò de “això no cal que t’ho miris, que no val un duro!”.

I Sylvia Day val molt la pena!

Ara mateix tenim una de les lectores titulars del Nosaltres feliçment perduda entre les pàgines de la tercera entrega d’aquesta saga protagonitzada per l’Eva i en Gideon que començava amb No t’amago res, seguia amb Reflectida en tu i que, de moment, continua amb Lligada a tu.

Si sou seguidors del Nosaltres recordareu que la Montse, la Lia i l’Eli van fer les ressenyes dels llibres anteriors de la saga d’aquesta autora nord-americana.

Ara estem esperant la ressenya de Lligada a tu amb candeletes! I mentrestant… que no ens molestin! Que estem ocupats!

Aquí teniu el primer capítol de Lligada a tu en pdf i el booktràiler del llibre.

La Mireia ja és una de Nosaltres!

Al Nosaltresllegim tenim un nou i gran fitxatge! Aquí teniu el text de presentació de la Mireia:

Les presentacions no són el meu fort, però m’hi esforçaré: sóc la Mireia, la majoria d’amics em diuen Mire, i ja m’està bé. Llegeixo força, tot i que tinc èpoques en què devoro els llibres com la xocolata blanca i d’altres en què vaig fent, com amb les pipes.

El cas és que a l’escola, des de ben petitona, ja em van inculcar que llegir és cultura i que el “saber no ocupa lugar”. Amb els anys aquesta dita s’ha convertit en una realitat i la lectura m’ha ajudat a omplir llargues estones de tren per anar a treballar, per acompanyar els meus estimats moments de sol a l’estiu, els matins de pluja,…

Sóc molt imaginativa. I els llibres, a part d’enriquir-me i fer-me passar estones entretingudes, també aconsegueixen fer-me sentir la protagonista de la història o part d’aquesta perquè hi entro ràpidament.

Les novel·les que més m’agraden són les fantàstiques, les socials i les sentimentals, tot i no considerar-me gens cursi, perquè les pel·lícules d’aquest estil no les puc aguantar. Però els llibres ofereixen aquest gran avantatge que és que la construcció és pròpia i feta a mida. En fi: els llibres són una finestra a una altra realitat que visc intensament, i que és perfectament combinable amb la meva. Un bon valor afegit a l’existència.

Formar part del Nosaltresllegim està ampliant tot el que us he comentat. És perfecte!

Benvinguda al Nosaltres, Mireia!

No parem de fer concursos! Ara li toca al Montecristo del Marc Pastor!

@labutxaca @grup62 #concurs #montecristo

Hola a tots Nosaltres!

La setmana passada vam tenir en marxa un concurs sobre el Temps d’innocència de la Carme Riera. Ara canviem completament de registre i anem a buscar l’apassionant Montecristo del Marc Pastor, una història situada en la segona guerra mundial, amb dolents molt dolents -d’aquells que fa molta angúnia trobar-se als malsons-, espies que fan caigudes d’ulls i que poden arribar a ser letals, i com a protagonistes, uns supervivents republicans escapats del terrorífic camp de concentració de Mauthausen en una aventura absolutament inoblidable.

Heu llegit el llibre de Dumas? Heu vist les pelis d’Indiana Jones? I ‘La gran evasió’? Barrejeu-ho tot, poseu-hi l’humor i la negror de Marc Pastor i tindreu un dels debuts literaris més brillants dels últims temps!

La qüestió és, Nosaltres, que el Marc Pastor ha signat un exemplar de Montecristo als amics de labutxaca per regalar-lo i… què us sembla? Us animeu a contestar-nos dues petites preguntes per aconseguir-lo?

Aquí la teniu:


Qui és l’arxienemic del nom d’usuari de Twitter que fa servir Marc Pastor? I com es diu la versió mèdica a la televisió actual d’aquest arxienemic?


Fàcil, oi? No perdeu el temps! Tindrem en marxa el concurs fins el diumenge dia 30 a les 23:59h!

Contesteu-nos als comentaris! Sortejarem el llibre via random.org

Sort a tots nosaltres!

Temps d’innocència, primeres lectures i concursos del Nosaltres!

@Ed_62 @Grup62 #Concurs

Hola a tots Nosaltres!

Hem decidit posar en marxa un concurs amb els amics d’Edicions 62 per celebrar la publicació de Temps d’innocència de la Carme Riera.

Com bé sabeu, si heu llegit el llibre o la ressenya que en va fer l’Eli fa un parell de mesos, aquest Temps d’innocència és un recorregut pel temps, aquell primer temps de la nostra vida. En el cas de la Carme Riera, un viatge a Mallorca i a unes inquietuds d’infantesa que només l’autora sap relatar.

Però el concurs no va de viatges a Mallorca! El que volem, nosaltres, és que ens respongueu una pregunta molt i molt senzilla i que pot portar a uns resultats que poden arribar a ser molt i molt tendres. Heus aquí la pregunta:


Quin és el primer llibre que recordeu haver llegit?


Fàcil, oi?

El premi, dos lots de les tres últimes obres de la Carme Riera que ha publicat Edicions 62:
Cançons de bressol, Natura quasi morta i aquest Temps d’innocència que celebrem amb un concurs.

Les dues lectures més curioses s’emportaran els lots! Què? Compartiu amb Nosaltres la primera lectura que recordeu?

Les respostes, als comentaris! Som-hi!

Antonio Baños respon les preguntes del Nosaltres

@labutxaca @Grup62

Hola a tots Nosaltres!

Fa uns quants dies us vam demanar que féssiu preguntes a l’Antonio Baños, autor de La rebel·lió catalana. Aquí teniu les seves respostes a les nostres preguntes:

Antonio, ara que s’ha mort en Constantino Romero em ve al cap un dubte… com se’t va acudir l’analogia entre l’Estrella de la Mort i Espanya?

Perquè, com l’Estrella, Espanya té defectes de construcció. A l’Estrella de la Mort, els manobres van “currar-se” un gran planeta i li van deixar un forat per on es podia destruir. L’Estat espanyol, imperial i mil·lenari, no ha aconseguit tapar aquest “defecte” que som els catalans… i per allà petarà (si us plau, que ningú pensi que estic equiparant el president Mas amb en Luke Skywalker… El presi és més sexy!).

Hi  ha una altra semblança evident: com l’Estrella de la Mort, l’Estat Espanyol s’ha construït tancat sobre sí mateix, sord i cec a l’exterior. Sense finestres, només amb un llamp destructor pels dissidents. Fosc, cofoi, orgullós… En fi, l’Estrella de la Mort!!

P.S. Un llàstima, la mort del gran Constantino. Us imagineu la proclamació de la República feta per ell? Borbònics, baixin de l’escenari!!! O potser amb el to de Clint Eastwood: “Vinga, alegra’m el dia, Espanya!”

Una pregunta bastant simple: creus que la relació d’Espanya cap a Catalunya es pot resumir en les dues frases “por interés te quiero Andrés” i “son ganas de tocar los huevos”?

N’hi ha dues més, importantíssimes, que mai no podem ni menystenir ni oblidar: “O todos moros o todos cristianos” i “ A mi no me torea ni Dios”.

Esperes que es torni a repetir un 11 de setembre com el de 2012, enguany?

Espero que no! Enguany ha de ser millor! A veure com surt això de la cadena humana però en qualsevol cas, les demostracions de força republicana han de ser creixents en número, impacte internacional i (molt important) alegria. Recordem: Un poble unit, alegre i combatiu

Antonio, quins han estat els motius que des de posicions federalistes t’han fet passar als rengles independentistes? Has arribat a la conclusió que una relació entre iguals amb Espanya és impossible?

Jo em vaig convèncer fermament que la supervivència de Catalunya passa per la independència cap el 2001, quan vaig veure de què anava de veritat l’aznarisme. El meu federalisme anterior, he d’aclarir, no era el del PSC ni res semblant. Venia de la tradició de Pi i Margall. De la sobirania a la confederació per dir-ho ras i curt. L’estat autonòmic és un estat unitari descentralitzat, cosa que és, política i intel·lectualment, contrària a tot federalisme.

El problema d’Espanya, crec, no és la relació entre iguals. El que no entenen és la relació entre diferents. La diferència se’ls fa impossible de digerir. L’Estat espanyol, pensa, és dels pocs grans estats europeus que mai no ha tingut minories a la seva història. Ni jueus, ni moriscos, ni protestants, ni austracistes, ni masons… òbviament tampoc pot entendre les “minories nacionals”. El gran problema (gairebé psiquiàtric) de la cultura política espanyola no és la igualtat, sinó el reconeixement de qui no és com ell, de l’alteritat, de la pluralitat, de la heterodòxia.

Seguint el comentari que va fer en Marcel, quina és la teva “cita de les Espanyes” preferida per contrarestar-la amb els teus arguments?

Buf! Una és impossible!! Els arguments borbònics son cada vegada “millors”. Vull dir, més “Valleinclanescos”. Ara estic enamorat del: “Si s’independentitza Catalunya, perquè no ho pot fer la meva escala de veïns?” Exemple:

Jajaajajaja!!!

Sóc molt fan també dels “yo soy ciudadano del mundo. No a las fronteras ni las banderas”. Ric molt amb la seva banalitat pomposa d’aristòcrates de pa sucat amb oli. El dels superpoders hipnòtics de TV3 que ha “manipulat el cervell dels catalans”. El de que els “indepes” som tots rics, de l’alta burgesia. Mare de Déu! Si veiessin la meva cartilla! Aquí, un exemple que és de traca i mocador.

Però estic enamorat de dos arguments: el de la IMC (inmensa mayoría de catalanes) que se suposa que existeixen però mai voten. I el millor “expulsarán automáticamente a Catalunya de Europa y del Euro”. Com si fóssim Mourinho expulsats d’una banqueta!

Després de la final de la copa del borbó, on es va mostrar un cartell que deia “Kosovo is Serbia”, què prefereixes, la via unilateral de Kosovo o la que va seguir Montenegro? Unilateral o votada? I quines raons tens a favor o en contra d’ambdues opcions?

Perdona però ni això. Són tant imperials i “el castellano lo entiende todo el mundo” que la van posar en castellà: “Kosovo es serbia”. Ara, el provincianisme es paga. La via, sempre votada. Si no es pot fer consulta amb garanties, eleccions plebiscitàries, votació al Parlament, declaració d’independència, govern provisional i a negociar amb el món. Convocatòria de constituent i aprovar la constitució. En acabat, eleccions generals. Pim, pam!

I si no pot ser d’aquesta manera, doncs de penal injust a l’últim minut de la pròrroga. Com sigui!!

Ara, hem de tenir en compte un petit detall: necessitem majoria i àmplia!!!! Tots a fer l’apostolat!!!! És ara o mai!!!

Gràcies per les teves respostes, Antonio!

Nosaltres entrevistem l’Antonio Baños

@labutxaca @Grup62 @Rebeliocatala

Hola a tots Nosaltres,

La setmana passada en Marcel va fer una ressenya de La rebel·lió catalana, d’Antonio Baños, i ens hem posat d’acord amb els companys de labutxaca per fer una cosa que no hem fet mai: una entrevista dels seguidors del Nosaltresllegim a un autor.

El fet és que l’Antonio Baños ha fet un llibre on desglossa tot un seguit de preguntes, quimeres, dubtes, cleques,… una mica com el que vau poder veure al documental “Hola Europa!” de fa uns dies a la televisió però amb un estil més àgil, proper i distès.

Què us sembla? Us animeu a entrevistar l’autor d’aquest llibre?


Quines són les vostres preguntes sobre aquesta rebel·lió catalana de què parla l’Antonio Baños?


Nosaltres, esperem les vostres preguntes! Un cop recopilades, les enviarem a l’autor i ell us les respondrà.

Furbeta! – Núria Coll entrevista Giampaolo Morelli

@ColumnaEdicions @Grup62

La Núria Coll, autora de Tots els llocs em recorden a tu, va entrevistar la setmana passada l’autor italià Giampaolo Morelli, que ha publicat Set hores per enamorar-te, aprofitant la seva visita a Barcelona. Nosaltres, aquí teniu l’entrevista en exclusiva!

Furbeta!

Giampaolo Morelli ha passat la nit a l’Hotel Banys Orientals. A les deu en punt del matí tinc cita per entrevistar-lo i em rep amb americana i fet un pinzell, i no sóc la primera periodista a qui ha atès. També ha estat una dona, com totes les que passaran per aquesta taula al llarg del dia d’avui i amb les quals estic convençuda que ens posaríem d’acord si haguéssim d’avaluar el físic i l’amabilitat d’aquest director, guionista, actor i escriptor napolità que acaba de publicar Set hores per enamorar-te, en italià, castellà i català (Columna Edicions).

La nostra trobada té, però, un al·licient. Publiquem amb la mateixa editorial i la meva novel·la Tots els llocs em recorden a tu parla també d’amor i l’al·licient per a provocar a Morelli és que conegui que la protagonista del meu llibre, periodista com jo, té una experiència hilarant amb un cantant famós, James Blunt, que l’acaba seduint i convidant a la seva habitació d’hotel durant una entrevista.

Quan seiem Morelli dispara: i vas anar a l’habitació, clar… I jo li dic: no!!! Ell respon: mentidera!!

Set hores per enamorar-te és un manual universal per aprendre com pensem i actuem les dones perquè els homes bloquejats i desorientats sàpiguen atraure les dones. Sense intencions malintencionades em sento obligada a començar així…

Núria: Què fa un home com tu escrivint un llibre sobre lligar?

Giampaolo: El físic et serveix els primers deu minuts només.

L’agent, la traductora, la cap de premsa i jo somriem. No hi estem d’acord, lògicament.

N: Al llibre es parla del T.D.C (Test dels collons) on s’explica que les dones fem un examen ràpid als homes per concloure amb immediatesa de quin peu calceu. Això és exacte! Però també parles de les “historietes d’aproximació”, excuses per acostar-te a les dones, que no funcionarien gens si les utilitzessis amb mi…

G: Ah, si? Prefereixes que vingui i et digui “hola què tal? Em dónes el teu número?”

N: Bé, no tant, però expliques unes historietes d’aproximació una mica forçades, no?

Al manual, Morelli diu que funciona molt veure un grupet de tres noies, acostar-t’hi i parlar amb les dues que no t’interessen, ignorar la que vols i fins i tot ser una mica impertinent i mal educat amb ella. Jo, sincerament, no m’imagino enamorant-me d’un tio que mostra l’estupidesa del protagonisme del llibre en aquella trobada. Però aquest és només un de molts altres gestos que diria que podrien ser letals i deixar-me KO en un duel de comunicació sobretot no verbal amb un Paolo reconvertit a Don Joan.

G: És una manera aparentment desinteressada. Si s’apropa i et demana el número és molt possible que el rebutgis. Jo prefereixo la historieta d’aproximació perquè crec que ets menys rebutjat…

I de cop Morelli em mira fixament als ulls i em diu: “Furbeta!!!”. Em miro la mànager i la traductora. Què vol dir?, exclamo sorpresa. La traductora em diu que “T’està dient que ets una dona astuta, una guineu.”

N: El protagonista, en Paolo, té una relació de fa molts anys i viu immers en una rutina. Hi ha molts Paolos a Itàlia que necessiten tècniques per lligar?

G: Hi ha molts Paolos, sí, ha ha ha! Hi ha molts homes molt bloquejats, que no saben com lligar. He estat un any i mig convivint amb homes així i et puc dir que amb aquests cursos per lligar, se n’han sortit i han millorat moltíssim la seva relació amb les dones. Si aprens a tenir més seguretat en tu mateix (que és el que s’aprèn en aquests cursos) millores en tots els sentits.

N: T’has documentat doncs amb manuals i fòrums i també convivint amb aquests homes?

G: Sí!

N: I t’has documentat també amb periodistes per escriure sobre el periodisme més frívol i el periodisme més rigorós de la novel·la?

G: Sí. Tinc un amic que és periodista econòmic. I tu t’has documentat per escriure sobre un fisioterapeuta al llibre? –riu-

N: Siii, molt! –ric-

G: Astuta…. Furbeta!!! –em repeteix.

N: Grazie! És un llibre que serviria als homes catalans? Aquí tenim una imatge força particular de com sou els italians en aquest terreny!

G: Aquest llibre és per a seductors de tot el món. Els mecanismes són els mateixos a tot arreu. Això dels italians seductors és un mite i realment hi ha molts homes molt encallats a Itàlia que estan sols i que no saben com seduir una dona.

N: Frases curtes, molts diàlegs, escenes explicades gairebé amb apunts teatrals. Et planteges fer-ne una sèrie o portar-la a la gran pantalla?

G: Jo primer pensava només amb la novel·la i no ho pretenia gens però ara sí, estic amb converses per a portar-la al cinema.

N: La voldries dirigir o la protagonitzaries?

G: No ho crec.

N: A Catalunya, els periodistes mediàtics, que surten per televisió per exemple, estan sovint mal considerats quan decideixen escriure un llibre. A Itàlia també existeix aquest prejudici? Ho pateixes?

G: Si, a Itàlia també passa però a mi, afortunadament, no m’ha passat. I aquest és el segon llibre que escric i després de la primera impressió veuen una història i la valoren.

N: Jo valoro molt que siguis tan polifacètic. Ara què et ronda pel cap després de la promoció d’aquest llibre? Televisió? Teatre?

G: Segurament continuaré escrivint. Ja tinc algunes idees al cap…

N: Sobre l’art de la seducció no?

G: Basta di seduzione!!

Ens dediquem els llibres. Sortim de l’Hotel per a fer-nos fotos conjuntament per a la promoció i, en aquell moment, em confonc de porta.

G: Vas a las stanzas! Hahahaha!

I ja me l’imagino tornant a dir: furbeta! Però rectifico i desfaig el camí per on he vingut. Caminant pel carrer Argenteria em demana el telèfon mòbil sense dubtar, de sobte, per sorpresa, sense miraments ni giragonses. No aplica cap recomanació del llibre. Em dóna el mòbil i li teclejo. Em fa una perduda. Ja li he dit abans que a mi les històries forçades d’aproximació no em serveixen i m’apareix al whatsapp, beneït whatsapp, minuts més tard. Li envio la foto que ens hem fet mentre baixo Via Laietana i em respon: AMOR…

Sant Jordi ens fa feliços com anissos!!

@Grup62 @ColumnaEdicions @Ed_62 @Ed_Proa @Ed_Empuries @ElAlephEditores @labutxaca @Ed_Portic

Els carrers són plens de llibres, de roses… I d’autors!!! Us n’hem portat algunes fotos, però sortiu ara mateix al carrer i trobeu-los nosaltres mateixos, en cos i ànima, perquè ens estan esperant per dedicar-nos una mica del seu temps, una rialla i un llibre que pot canviar les nostres vides. Garantit: no hi ha millor manera de passar la tarda!

Aquí teniu alguns dels autors que hem trobat aquest matí tot passejant per Barcelona!

Els sabeu identificar tots?

Per cert! Quin llibre de Sant Jordi us heu firat?

Volem saber quin ha estat el vostre llibre d’aquesta Diada!

Esperem les vostres respostes!

Nosaltres ja estem preparats! Arriba Sant Jordi 2013!

Un cop més arriba la cita més ineludible de l’any per Nosaltres: Sant Jordi!

Una Diada deliciosa per gaudir d’un món que estimem amb devoció: el del llibre.

El plaer de baixar per la rambla o el carrer major de la nostra ciutat i trobar les parades amb llibres, amb roses… i sobretot, els nostres autors preferits!

Si sou caçadors de llibres dedicats, no patiu: Nosaltres tenim informació de primera mà.

Aquí teniu un PDF amb els horaris i parades on signaran els vostres autors preferits.

I vosaltres? Ja sabeu quin llibre comprareu i per qui us el fareu signar?

Màrius Serra, Martí Gironell, Carme Riera, Dolores Redondo, Åsa Larsson, Carolina Soler, Jaume Cabré, Carlos Ruiz Zafón, Martí Anglada, Ramon Solsona, Federico Moccia, María Dueñas, Ada Castells, Geronimo Stilton, Bat Pat, Ferran Ramon-Cortés,… què? Més? Perquè n’hi ha molts més!

Seguiu el link cap al pdf i gaudiu de la Diada!

Ja ens direu quin és el vostre llibre de Sant Jordi!