Arxiu de la categoria: Algunes coses nostres

Una espècie de calaix de sastre per parlar de tot plegat.

Temps d’innocència, primeres lectures i concursos del Nosaltres!

@Ed_62 @Grup62 #Concurs

Hola a tots Nosaltres!

Hem decidit posar en marxa un concurs amb els amics d’Edicions 62 per celebrar la publicació de Temps d’innocència de la Carme Riera.

Com bé sabeu, si heu llegit el llibre o la ressenya que en va fer l’Eli fa un parell de mesos, aquest Temps d’innocència és un recorregut pel temps, aquell primer temps de la nostra vida. En el cas de la Carme Riera, un viatge a Mallorca i a unes inquietuds d’infantesa que només l’autora sap relatar.

Però el concurs no va de viatges a Mallorca! El que volem, nosaltres, és que ens respongueu una pregunta molt i molt senzilla i que pot portar a uns resultats que poden arribar a ser molt i molt tendres. Heus aquí la pregunta:


Quin és el primer llibre que recordeu haver llegit?


Fàcil, oi?

El premi, dos lots de les tres últimes obres de la Carme Riera que ha publicat Edicions 62:
Cançons de bressol, Natura quasi morta i aquest Temps d’innocència que celebrem amb un concurs.

Les dues lectures més curioses s’emportaran els lots! Què? Compartiu amb Nosaltres la primera lectura que recordeu?

Les respostes, als comentaris! Som-hi!

Antonio Baños respon les preguntes del Nosaltres

@labutxaca @Grup62

Hola a tots Nosaltres!

Fa uns quants dies us vam demanar que féssiu preguntes a l’Antonio Baños, autor de La rebel·lió catalana. Aquí teniu les seves respostes a les nostres preguntes:

Antonio, ara que s’ha mort en Constantino Romero em ve al cap un dubte… com se’t va acudir l’analogia entre l’Estrella de la Mort i Espanya?

Perquè, com l’Estrella, Espanya té defectes de construcció. A l’Estrella de la Mort, els manobres van “currar-se” un gran planeta i li van deixar un forat per on es podia destruir. L’Estat espanyol, imperial i mil·lenari, no ha aconseguit tapar aquest “defecte” que som els catalans… i per allà petarà (si us plau, que ningú pensi que estic equiparant el president Mas amb en Luke Skywalker… El presi és més sexy!).

Hi  ha una altra semblança evident: com l’Estrella de la Mort, l’Estat Espanyol s’ha construït tancat sobre sí mateix, sord i cec a l’exterior. Sense finestres, només amb un llamp destructor pels dissidents. Fosc, cofoi, orgullós… En fi, l’Estrella de la Mort!!

P.S. Un llàstima, la mort del gran Constantino. Us imagineu la proclamació de la República feta per ell? Borbònics, baixin de l’escenari!!! O potser amb el to de Clint Eastwood: “Vinga, alegra’m el dia, Espanya!”

Una pregunta bastant simple: creus que la relació d’Espanya cap a Catalunya es pot resumir en les dues frases “por interés te quiero Andrés” i “son ganas de tocar los huevos”?

N’hi ha dues més, importantíssimes, que mai no podem ni menystenir ni oblidar: “O todos moros o todos cristianos” i “ A mi no me torea ni Dios”.

Esperes que es torni a repetir un 11 de setembre com el de 2012, enguany?

Espero que no! Enguany ha de ser millor! A veure com surt això de la cadena humana però en qualsevol cas, les demostracions de força republicana han de ser creixents en número, impacte internacional i (molt important) alegria. Recordem: Un poble unit, alegre i combatiu

Antonio, quins han estat els motius que des de posicions federalistes t’han fet passar als rengles independentistes? Has arribat a la conclusió que una relació entre iguals amb Espanya és impossible?

Jo em vaig convèncer fermament que la supervivència de Catalunya passa per la independència cap el 2001, quan vaig veure de què anava de veritat l’aznarisme. El meu federalisme anterior, he d’aclarir, no era el del PSC ni res semblant. Venia de la tradició de Pi i Margall. De la sobirania a la confederació per dir-ho ras i curt. L’estat autonòmic és un estat unitari descentralitzat, cosa que és, política i intel·lectualment, contrària a tot federalisme.

El problema d’Espanya, crec, no és la relació entre iguals. El que no entenen és la relació entre diferents. La diferència se’ls fa impossible de digerir. L’Estat espanyol, pensa, és dels pocs grans estats europeus que mai no ha tingut minories a la seva història. Ni jueus, ni moriscos, ni protestants, ni austracistes, ni masons… òbviament tampoc pot entendre les “minories nacionals”. El gran problema (gairebé psiquiàtric) de la cultura política espanyola no és la igualtat, sinó el reconeixement de qui no és com ell, de l’alteritat, de la pluralitat, de la heterodòxia.

Seguint el comentari que va fer en Marcel, quina és la teva “cita de les Espanyes” preferida per contrarestar-la amb els teus arguments?

Buf! Una és impossible!! Els arguments borbònics son cada vegada “millors”. Vull dir, més “Valleinclanescos”. Ara estic enamorat del: “Si s’independentitza Catalunya, perquè no ho pot fer la meva escala de veïns?” Exemple:

Jajaajajaja!!!

Sóc molt fan també dels “yo soy ciudadano del mundo. No a las fronteras ni las banderas”. Ric molt amb la seva banalitat pomposa d’aristòcrates de pa sucat amb oli. El dels superpoders hipnòtics de TV3 que ha “manipulat el cervell dels catalans”. El de que els “indepes” som tots rics, de l’alta burgesia. Mare de Déu! Si veiessin la meva cartilla! Aquí, un exemple que és de traca i mocador.

Però estic enamorat de dos arguments: el de la IMC (inmensa mayoría de catalanes) que se suposa que existeixen però mai voten. I el millor “expulsarán automáticamente a Catalunya de Europa y del Euro”. Com si fóssim Mourinho expulsats d’una banqueta!

Després de la final de la copa del borbó, on es va mostrar un cartell que deia “Kosovo is Serbia”, què prefereixes, la via unilateral de Kosovo o la que va seguir Montenegro? Unilateral o votada? I quines raons tens a favor o en contra d’ambdues opcions?

Perdona però ni això. Són tant imperials i “el castellano lo entiende todo el mundo” que la van posar en castellà: “Kosovo es serbia”. Ara, el provincianisme es paga. La via, sempre votada. Si no es pot fer consulta amb garanties, eleccions plebiscitàries, votació al Parlament, declaració d’independència, govern provisional i a negociar amb el món. Convocatòria de constituent i aprovar la constitució. En acabat, eleccions generals. Pim, pam!

I si no pot ser d’aquesta manera, doncs de penal injust a l’últim minut de la pròrroga. Com sigui!!

Ara, hem de tenir en compte un petit detall: necessitem majoria i àmplia!!!! Tots a fer l’apostolat!!!! És ara o mai!!!

Gràcies per les teves respostes, Antonio!

Nosaltres entrevistem l’Antonio Baños

@labutxaca @Grup62 @Rebeliocatala

Hola a tots Nosaltres,

La setmana passada en Marcel va fer una ressenya de La rebel·lió catalana, d’Antonio Baños, i ens hem posat d’acord amb els companys de labutxaca per fer una cosa que no hem fet mai: una entrevista dels seguidors del Nosaltresllegim a un autor.

El fet és que l’Antonio Baños ha fet un llibre on desglossa tot un seguit de preguntes, quimeres, dubtes, cleques,… una mica com el que vau poder veure al documental “Hola Europa!” de fa uns dies a la televisió però amb un estil més àgil, proper i distès.

Què us sembla? Us animeu a entrevistar l’autor d’aquest llibre?


Quines són les vostres preguntes sobre aquesta rebel·lió catalana de què parla l’Antonio Baños?


Nosaltres, esperem les vostres preguntes! Un cop recopilades, les enviarem a l’autor i ell us les respondrà.

Furbeta! – Núria Coll entrevista Giampaolo Morelli

@ColumnaEdicions @Grup62

La Núria Coll, autora de Tots els llocs em recorden a tu, va entrevistar la setmana passada l’autor italià Giampaolo Morelli, que ha publicat Set hores per enamorar-te, aprofitant la seva visita a Barcelona. Nosaltres, aquí teniu l’entrevista en exclusiva!

Furbeta!

Giampaolo Morelli ha passat la nit a l’Hotel Banys Orientals. A les deu en punt del matí tinc cita per entrevistar-lo i em rep amb americana i fet un pinzell, i no sóc la primera periodista a qui ha atès. També ha estat una dona, com totes les que passaran per aquesta taula al llarg del dia d’avui i amb les quals estic convençuda que ens posaríem d’acord si haguéssim d’avaluar el físic i l’amabilitat d’aquest director, guionista, actor i escriptor napolità que acaba de publicar Set hores per enamorar-te, en italià, castellà i català (Columna Edicions).

La nostra trobada té, però, un al·licient. Publiquem amb la mateixa editorial i la meva novel·la Tots els llocs em recorden a tu parla també d’amor i l’al·licient per a provocar a Morelli és que conegui que la protagonista del meu llibre, periodista com jo, té una experiència hilarant amb un cantant famós, James Blunt, que l’acaba seduint i convidant a la seva habitació d’hotel durant una entrevista.

Quan seiem Morelli dispara: i vas anar a l’habitació, clar… I jo li dic: no!!! Ell respon: mentidera!!

Set hores per enamorar-te és un manual universal per aprendre com pensem i actuem les dones perquè els homes bloquejats i desorientats sàpiguen atraure les dones. Sense intencions malintencionades em sento obligada a començar així…

Núria: Què fa un home com tu escrivint un llibre sobre lligar?

Giampaolo: El físic et serveix els primers deu minuts només.

L’agent, la traductora, la cap de premsa i jo somriem. No hi estem d’acord, lògicament.

N: Al llibre es parla del T.D.C (Test dels collons) on s’explica que les dones fem un examen ràpid als homes per concloure amb immediatesa de quin peu calceu. Això és exacte! Però també parles de les “historietes d’aproximació”, excuses per acostar-te a les dones, que no funcionarien gens si les utilitzessis amb mi…

G: Ah, si? Prefereixes que vingui i et digui “hola què tal? Em dónes el teu número?”

N: Bé, no tant, però expliques unes historietes d’aproximació una mica forçades, no?

Al manual, Morelli diu que funciona molt veure un grupet de tres noies, acostar-t’hi i parlar amb les dues que no t’interessen, ignorar la que vols i fins i tot ser una mica impertinent i mal educat amb ella. Jo, sincerament, no m’imagino enamorant-me d’un tio que mostra l’estupidesa del protagonisme del llibre en aquella trobada. Però aquest és només un de molts altres gestos que diria que podrien ser letals i deixar-me KO en un duel de comunicació sobretot no verbal amb un Paolo reconvertit a Don Joan.

G: És una manera aparentment desinteressada. Si s’apropa i et demana el número és molt possible que el rebutgis. Jo prefereixo la historieta d’aproximació perquè crec que ets menys rebutjat…

I de cop Morelli em mira fixament als ulls i em diu: “Furbeta!!!”. Em miro la mànager i la traductora. Què vol dir?, exclamo sorpresa. La traductora em diu que “T’està dient que ets una dona astuta, una guineu.”

N: El protagonista, en Paolo, té una relació de fa molts anys i viu immers en una rutina. Hi ha molts Paolos a Itàlia que necessiten tècniques per lligar?

G: Hi ha molts Paolos, sí, ha ha ha! Hi ha molts homes molt bloquejats, que no saben com lligar. He estat un any i mig convivint amb homes així i et puc dir que amb aquests cursos per lligar, se n’han sortit i han millorat moltíssim la seva relació amb les dones. Si aprens a tenir més seguretat en tu mateix (que és el que s’aprèn en aquests cursos) millores en tots els sentits.

N: T’has documentat doncs amb manuals i fòrums i també convivint amb aquests homes?

G: Sí!

N: I t’has documentat també amb periodistes per escriure sobre el periodisme més frívol i el periodisme més rigorós de la novel·la?

G: Sí. Tinc un amic que és periodista econòmic. I tu t’has documentat per escriure sobre un fisioterapeuta al llibre? –riu-

N: Siii, molt! –ric-

G: Astuta…. Furbeta!!! –em repeteix.

N: Grazie! És un llibre que serviria als homes catalans? Aquí tenim una imatge força particular de com sou els italians en aquest terreny!

G: Aquest llibre és per a seductors de tot el món. Els mecanismes són els mateixos a tot arreu. Això dels italians seductors és un mite i realment hi ha molts homes molt encallats a Itàlia que estan sols i que no saben com seduir una dona.

N: Frases curtes, molts diàlegs, escenes explicades gairebé amb apunts teatrals. Et planteges fer-ne una sèrie o portar-la a la gran pantalla?

G: Jo primer pensava només amb la novel·la i no ho pretenia gens però ara sí, estic amb converses per a portar-la al cinema.

N: La voldries dirigir o la protagonitzaries?

G: No ho crec.

N: A Catalunya, els periodistes mediàtics, que surten per televisió per exemple, estan sovint mal considerats quan decideixen escriure un llibre. A Itàlia també existeix aquest prejudici? Ho pateixes?

G: Si, a Itàlia també passa però a mi, afortunadament, no m’ha passat. I aquest és el segon llibre que escric i després de la primera impressió veuen una història i la valoren.

N: Jo valoro molt que siguis tan polifacètic. Ara què et ronda pel cap després de la promoció d’aquest llibre? Televisió? Teatre?

G: Segurament continuaré escrivint. Ja tinc algunes idees al cap…

N: Sobre l’art de la seducció no?

G: Basta di seduzione!!

Ens dediquem els llibres. Sortim de l’Hotel per a fer-nos fotos conjuntament per a la promoció i, en aquell moment, em confonc de porta.

G: Vas a las stanzas! Hahahaha!

I ja me l’imagino tornant a dir: furbeta! Però rectifico i desfaig el camí per on he vingut. Caminant pel carrer Argenteria em demana el telèfon mòbil sense dubtar, de sobte, per sorpresa, sense miraments ni giragonses. No aplica cap recomanació del llibre. Em dóna el mòbil i li teclejo. Em fa una perduda. Ja li he dit abans que a mi les històries forçades d’aproximació no em serveixen i m’apareix al whatsapp, beneït whatsapp, minuts més tard. Li envio la foto que ens hem fet mentre baixo Via Laietana i em respon: AMOR…

Sant Jordi ens fa feliços com anissos!!

@Grup62 @ColumnaEdicions @Ed_62 @Ed_Proa @Ed_Empuries @ElAlephEditores @labutxaca @Ed_Portic

Els carrers són plens de llibres, de roses… I d’autors!!! Us n’hem portat algunes fotos, però sortiu ara mateix al carrer i trobeu-los nosaltres mateixos, en cos i ànima, perquè ens estan esperant per dedicar-nos una mica del seu temps, una rialla i un llibre que pot canviar les nostres vides. Garantit: no hi ha millor manera de passar la tarda!

Aquí teniu alguns dels autors que hem trobat aquest matí tot passejant per Barcelona!

Els sabeu identificar tots?

Per cert! Quin llibre de Sant Jordi us heu firat?

Volem saber quin ha estat el vostre llibre d’aquesta Diada!

Esperem les vostres respostes!

Nosaltres ja estem preparats! Arriba Sant Jordi 2013!

Un cop més arriba la cita més ineludible de l’any per Nosaltres: Sant Jordi!

Una Diada deliciosa per gaudir d’un món que estimem amb devoció: el del llibre.

El plaer de baixar per la rambla o el carrer major de la nostra ciutat i trobar les parades amb llibres, amb roses… i sobretot, els nostres autors preferits!

Si sou caçadors de llibres dedicats, no patiu: Nosaltres tenim informació de primera mà.

Aquí teniu un PDF amb els horaris i parades on signaran els vostres autors preferits.

I vosaltres? Ja sabeu quin llibre comprareu i per qui us el fareu signar?

Màrius Serra, Martí Gironell, Carme Riera, Dolores Redondo, Åsa Larsson, Carolina Soler, Jaume Cabré, Carlos Ruiz Zafón, Martí Anglada, Ramon Solsona, Federico Moccia, María Dueñas, Ada Castells, Geronimo Stilton, Bat Pat, Ferran Ramon-Cortés,… què? Més? Perquè n’hi ha molts més!

Seguiu el link cap al pdf i gaudiu de la Diada!

Ja ens direu quin és el vostre llibre de Sant Jordi!

Ja podeu córrer! Les 100 llistes per a runners ja són aquí!

@labutxaca @Grup62

Hola a tots, Nosaltres!

Us ha passat això de tenir un individu al costat que espera el semàfor fent saltirons mentre vosaltres només teniu la sensació d’estar patint pluja, vent i fred?

Aquesta gent que l’únic que vol és córrer s’anomenen “runners”, i labutxaca acaba de publicar un llibre ideal per a tots els fans d’aquest esport. Forma part de la col·lecció El mètode checklist i s’anomena Les 100 llistes per a runners.

Els autors del llibre són la Martina Ros, la Natàlia Foguet i el Cinto Ajram, i ells són qui s’encarreguen de posar-vos al dia i a prova per a poder millorar en aquest esport tan addictiu.

I per celebrar la publicació de Les 100 llistes per a runners, labutxaca ha decidit muntar un concurs amb Nosaltres. Així doncs, labutxaca regalarà un exemplar del llibre a qui ens respongui la pregunta següent:

Quin personatge públic us faria apretar a córrer si us el trobéssiu?

Els guanyadors els decidirà labutxaca en funció del personatge, les raons i l’enginy de les vostres respostes.

I si voleu guanyar punts, només ens heu de respondre la pregunta següent: quina és la música que us acompanya quan sortiu a córrer?

Nosaltres, ja podeu córrer i escriure la vostra resposta al comentaris! Teniu temps fins dilluns de la setmana que ve. Us espera un exemplar de Les 100 llistes per a runners!

Sort!

La química i la física de les relacions i els concursos del Nosaltresllegim

@Ed_Portic @Grup62

Hola a tots, Nosaltres!

En èpoques en què paraules com “coaching” ja no ens sonen estranyes, potser és el moment d’analitzar i entendre què és el que fa que congeniem més o menys entre nosaltres, i sobretot, què és el que podem fer perquè quan ens trobem amb gent amb qui, així d’entrada no ens faria res que desapareguessin del mapa, puguin acabar essent aliats, encara que només sigui mentre treballem.

Es tracta de sumar, oi?

Així doncs, es tracta de conèixer quina és La química de les relacions, i això és precisament el que ha escrit i descrit en Ferran Ramon-Cortés: què és el que fa i fem perquè les relacions amb la gent del nostre entorn rutllin més o menys.

I aquí arriba la part del concurs. Voleu conèixer els secrets d’aquest “Art de construir relacions personals”?

Des de Pòrtic ens ho posen molt fàcil: regalen 5 exemplars de La química de les relacions. L’art de construir vincles personals d’en Ferran Ramon-Cortés.

I què heu de fer per aconseguir un d’aquests 5 exemplars? Aquí us ho expliquem! Ens heu de respondre el següent:

Quina és la frase amb més bona intenció que heu dit i que ha acabat pitjor?

I quina és la persona amb qui no us hauríeu imaginat mai que hauríeu pogut relacionar-vos però que ha acabat sent un dels vostres millors aliats en aquesta vida?

Heu de respondre a la nostra crida als comentaris d’aquest post i teniu temps de contestar fins al dilluns dia 11 de març.

Però atenció! El concurs va per punts extra que valorarà Pòrtic si sou capaços de definir-nos la física de les relacions, o l’art de millorar-les amb un gest.

Carícies? Copets a l’esquena? Petonets al front?

Esperem les vostres respostes!

Al Nosaltresllegim tenim dues missions: la de l’oblit de la Maria Dueñas i la de regalar llibres als nostres lectors!

@ColumnaEdicions @Grup62

Ho heu llegit bé, Nosaltres!

Des d’avui posem en marxa un nou concurs al Nosaltresllegim i el nostre objectiu és regalar 5 llibres signats per la Maria Dueñas del seu nou llibre, La missió de l’oblit, publicat per Columna.

L’autora d’El temps entre costures ens acosta, aquest cop, la vida i peripècies d’una professora d’universitat que fuig dels “intríngulis” d’aquesta adorable (i a vegades ofegant) institució per anar a investigar les missions espanyoles que van anar a cristianitzar l’actual Califòrnia nord-americana.

La protagonista, Blanca Perea, agafa el relleu d’un estudiós de la matèria… i heus aquí les dues preguntes que heu de respondre correctament per poder aconseguir un d’aquests 5 exemplars signats per Maria Dueñas:

Com es diu aquest estudiós de la matèria de qui hem parlat, i quin és l’hispanista que protagonitza la tesi doctoral del “noi” de la novel·la, Daniel Carter?

Ens heu de contestar aquestes dues preguntes en un comentari d’aquest post i heu de saber que el concurs estarà en marxa des d’avui fins dilluns que ve, 25 de febrer.

El resultat de qui s’emporta el premi el decidirà Columna i Nosaltres ens posarem en contacte amb els guanyadors.

I per anar fent boca, per si no coneixeu de què va, o voleu conèixer una mica més de què va aquesta Missió de l’oblit de la María Dueñas, aquí teniu la sinopsi i el text de contraportada del llibre:

Una història lluminosa entre els anys cinquanta i finals del segle XX que es mou per Espanya i Califòrnia desplegant intrigues imprevistes, amors entrecreuats i personatges carregats de passió i humanitat.

“Però ell se’m va avançar. De manera insospitada i desconcertant, aquell americà d’aspecte atlètic i gairebé juvenil malgrat la seva maduresa consolidada, que, pel seu aspecte, poca cosa semblava compartir amb els meus col·legues d’aules i ofici, que mantenia la meva mà en la seva mentre em mirava amb els seus ulls clars, va arrencar en la meva pròpia llengua i, amb un castellà rotund, em va deixar descol·locada.

—La Rebecca ja m’ha parlat de la teva presència a Santa Cecilia, estimada Blanca, de la teva missió de rescat del llegat del nostre vell professor. Ja tenia ganes de conèixer-te, perquè en aquests remots paratges no abunden les dames boniques de règia estirp espanyola.

No vaig poder evitar posar-me a riure. Per la gràcia que tenia aquella paròdia d’una escena galant passada de moda. Per la calidesa amagada rere la seva espontaneïtat. Pel reconfort que vaig sentir, després d’aquelles setmanes fosques de reclusió, en sentir un accent tan proper i impecable en algú tan allunyat del meu univers”.

Té bona pinta, oi? Nosaltres estem convençuts que aquesta Missió de l’oblit agradarà tant com El temps entre costures.

Què? Us hi animeu?

Esperem les vostres respostes!

La Pulp Fiction i la Beebo Brinker arriben al Nosaltres de la mà de labutxaca!

@labutxaca @Grup62

Hola a tots, Nosaltres!

Molts vam quedar meravellats quan Quentin Tarantino va rescatar Travolta de Grease i li va posar una perruca a Samuel L. Jackson perquè anessin amunt i avall amb una maleta amb un interior brillant i unes pistoles molt lleugeres… però el director de Reservoir dogs en realitat el que volia era explicar una història homenatjant un gènere: la pulp fiction.

No hi ha una traducció directa possible d’aquest terme anglès. No aspiren a ser el que s’anomena “alta literatura” però sí que són bones històries, amb personatges potents i que, de tan ben escrits, es llegeixen massa ràpid i tot!

És aquí on entra labutxaca, que s’ha decidit a fer una edició deliciosa de la sèrie de novel·les ‘Les cròniques de Beebo Brinker’ de l’Ann Bannon. Llibres de temàtica lèsbica i amb un disseny vintage que recuperen l’estètica, l’estil i l’atmosfera de l’autèntica Pulp Fiction americana dels 50’s i 60’s. Un retrat literari d’un temps, sovint edulcorat per Hollywood, però que aquests llibres s’encarreguen de posar al seu lloc.

Només cal que doneu un cop d’ull a les cobertes d’Una noia diferent i Sóc una dona de l’Ann Bannon, les dues primeres de les cinc entregues d’aquesta col·lecció, o mirar-vos el magnífic booktràiler que ha fet labutxaca.

Oi que fa patxoca?

Des del Nosaltresllegim us volem fer una proposta que és un regal!

Ens heu de dir quin personatge, real o de ficció, podria ser protagonista d’una novel·la de pulp fiction.

Romario? Madame Curie? Charlie Brown? Catwoman? Bill Clinton? Sarah Palin? Tom Waits? Deixeu anar la vostra imaginació!

Heu de contestar en els comentaris d’aquest post, i els amics de labutxaca decidiran qui s’emporta un dels 3 lots amb aquestes dues primeres entregues de la col·lecció de ‘Les cròniques de la Beebo Brinker’ que tenim per regalar.

Teniu temps fins el 17 de febrer per contestar la nostra crida.

Esperem les vostres respostes i, contagiats de l’esperit d’aquesta sèrie de novel·les, compartim un missatge ben clar amb tots Nosaltres: a llegir, que la vida que són dos dies!