Arxiu de la categoria: Algunes coses nostres

Una espècie de calaix de sastre per parlar de tot plegat.

Ja podeu córrer! Les 100 llistes per a runners ja són aquí!

@labutxaca @Grup62

Hola a tots, Nosaltres!

Us ha passat això de tenir un individu al costat que espera el semàfor fent saltirons mentre vosaltres només teniu la sensació d’estar patint pluja, vent i fred?

Aquesta gent que l’únic que vol és córrer s’anomenen “runners”, i labutxaca acaba de publicar un llibre ideal per a tots els fans d’aquest esport. Forma part de la col·lecció El mètode checklist i s’anomena Les 100 llistes per a runners.

Els autors del llibre són la Martina Ros, la Natàlia Foguet i el Cinto Ajram, i ells són qui s’encarreguen de posar-vos al dia i a prova per a poder millorar en aquest esport tan addictiu.

I per celebrar la publicació de Les 100 llistes per a runners, labutxaca ha decidit muntar un concurs amb Nosaltres. Així doncs, labutxaca regalarà un exemplar del llibre a qui ens respongui la pregunta següent:

Quin personatge públic us faria apretar a córrer si us el trobéssiu?

Els guanyadors els decidirà labutxaca en funció del personatge, les raons i l’enginy de les vostres respostes.

I si voleu guanyar punts, només ens heu de respondre la pregunta següent: quina és la música que us acompanya quan sortiu a córrer?

Nosaltres, ja podeu córrer i escriure la vostra resposta al comentaris! Teniu temps fins dilluns de la setmana que ve. Us espera un exemplar de Les 100 llistes per a runners!

Sort!

La química i la física de les relacions i els concursos del Nosaltresllegim

@Ed_Portic @Grup62

Hola a tots, Nosaltres!

En èpoques en què paraules com “coaching” ja no ens sonen estranyes, potser és el moment d’analitzar i entendre què és el que fa que congeniem més o menys entre nosaltres, i sobretot, què és el que podem fer perquè quan ens trobem amb gent amb qui, així d’entrada no ens faria res que desapareguessin del mapa, puguin acabar essent aliats, encara que només sigui mentre treballem.

Es tracta de sumar, oi?

Així doncs, es tracta de conèixer quina és La química de les relacions, i això és precisament el que ha escrit i descrit en Ferran Ramon-Cortés: què és el que fa i fem perquè les relacions amb la gent del nostre entorn rutllin més o menys.

I aquí arriba la part del concurs. Voleu conèixer els secrets d’aquest “Art de construir relacions personals”?

Des de Pòrtic ens ho posen molt fàcil: regalen 5 exemplars de La química de les relacions. L’art de construir vincles personals d’en Ferran Ramon-Cortés.

I què heu de fer per aconseguir un d’aquests 5 exemplars? Aquí us ho expliquem! Ens heu de respondre el següent:

Quina és la frase amb més bona intenció que heu dit i que ha acabat pitjor?

I quina és la persona amb qui no us hauríeu imaginat mai que hauríeu pogut relacionar-vos però que ha acabat sent un dels vostres millors aliats en aquesta vida?

Heu de respondre a la nostra crida als comentaris d’aquest post i teniu temps de contestar fins al dilluns dia 11 de març.

Però atenció! El concurs va per punts extra que valorarà Pòrtic si sou capaços de definir-nos la física de les relacions, o l’art de millorar-les amb un gest.

Carícies? Copets a l’esquena? Petonets al front?

Esperem les vostres respostes!

Al Nosaltresllegim tenim dues missions: la de l’oblit de la Maria Dueñas i la de regalar llibres als nostres lectors!

@ColumnaEdicions @Grup62

Ho heu llegit bé, Nosaltres!

Des d’avui posem en marxa un nou concurs al Nosaltresllegim i el nostre objectiu és regalar 5 llibres signats per la Maria Dueñas del seu nou llibre, La missió de l’oblit, publicat per Columna.

L’autora d’El temps entre costures ens acosta, aquest cop, la vida i peripècies d’una professora d’universitat que fuig dels “intríngulis” d’aquesta adorable (i a vegades ofegant) institució per anar a investigar les missions espanyoles que van anar a cristianitzar l’actual Califòrnia nord-americana.

La protagonista, Blanca Perea, agafa el relleu d’un estudiós de la matèria… i heus aquí les dues preguntes que heu de respondre correctament per poder aconseguir un d’aquests 5 exemplars signats per Maria Dueñas:

Com es diu aquest estudiós de la matèria de qui hem parlat, i quin és l’hispanista que protagonitza la tesi doctoral del “noi” de la novel·la, Daniel Carter?

Ens heu de contestar aquestes dues preguntes en un comentari d’aquest post i heu de saber que el concurs estarà en marxa des d’avui fins dilluns que ve, 25 de febrer.

El resultat de qui s’emporta el premi el decidirà Columna i Nosaltres ens posarem en contacte amb els guanyadors.

I per anar fent boca, per si no coneixeu de què va, o voleu conèixer una mica més de què va aquesta Missió de l’oblit de la María Dueñas, aquí teniu la sinopsi i el text de contraportada del llibre:

Una història lluminosa entre els anys cinquanta i finals del segle XX que es mou per Espanya i Califòrnia desplegant intrigues imprevistes, amors entrecreuats i personatges carregats de passió i humanitat.

“Però ell se’m va avançar. De manera insospitada i desconcertant, aquell americà d’aspecte atlètic i gairebé juvenil malgrat la seva maduresa consolidada, que, pel seu aspecte, poca cosa semblava compartir amb els meus col·legues d’aules i ofici, que mantenia la meva mà en la seva mentre em mirava amb els seus ulls clars, va arrencar en la meva pròpia llengua i, amb un castellà rotund, em va deixar descol·locada.

—La Rebecca ja m’ha parlat de la teva presència a Santa Cecilia, estimada Blanca, de la teva missió de rescat del llegat del nostre vell professor. Ja tenia ganes de conèixer-te, perquè en aquests remots paratges no abunden les dames boniques de règia estirp espanyola.

No vaig poder evitar posar-me a riure. Per la gràcia que tenia aquella paròdia d’una escena galant passada de moda. Per la calidesa amagada rere la seva espontaneïtat. Pel reconfort que vaig sentir, després d’aquelles setmanes fosques de reclusió, en sentir un accent tan proper i impecable en algú tan allunyat del meu univers”.

Té bona pinta, oi? Nosaltres estem convençuts que aquesta Missió de l’oblit agradarà tant com El temps entre costures.

Què? Us hi animeu?

Esperem les vostres respostes!

La Pulp Fiction i la Beebo Brinker arriben al Nosaltres de la mà de labutxaca!

@labutxaca @Grup62

Hola a tots, Nosaltres!

Molts vam quedar meravellats quan Quentin Tarantino va rescatar Travolta de Grease i li va posar una perruca a Samuel L. Jackson perquè anessin amunt i avall amb una maleta amb un interior brillant i unes pistoles molt lleugeres… però el director de Reservoir dogs en realitat el que volia era explicar una història homenatjant un gènere: la pulp fiction.

No hi ha una traducció directa possible d’aquest terme anglès. No aspiren a ser el que s’anomena “alta literatura” però sí que són bones històries, amb personatges potents i que, de tan ben escrits, es llegeixen massa ràpid i tot!

És aquí on entra labutxaca, que s’ha decidit a fer una edició deliciosa de la sèrie de novel·les ‘Les cròniques de Beebo Brinker’ de l’Ann Bannon. Llibres de temàtica lèsbica i amb un disseny vintage que recuperen l’estètica, l’estil i l’atmosfera de l’autèntica Pulp Fiction americana dels 50’s i 60’s. Un retrat literari d’un temps, sovint edulcorat per Hollywood, però que aquests llibres s’encarreguen de posar al seu lloc.

Només cal que doneu un cop d’ull a les cobertes d’Una noia diferent i Sóc una dona de l’Ann Bannon, les dues primeres de les cinc entregues d’aquesta col·lecció, o mirar-vos el magnífic booktràiler que ha fet labutxaca.

Oi que fa patxoca?

Des del Nosaltresllegim us volem fer una proposta que és un regal!

Ens heu de dir quin personatge, real o de ficció, podria ser protagonista d’una novel·la de pulp fiction.

Romario? Madame Curie? Charlie Brown? Catwoman? Bill Clinton? Sarah Palin? Tom Waits? Deixeu anar la vostra imaginació!

Heu de contestar en els comentaris d’aquest post, i els amics de labutxaca decidiran qui s’emporta un dels 3 lots amb aquestes dues primeres entregues de la col·lecció de ‘Les cròniques de la Beebo Brinker’ que tenim per regalar.

Teniu temps fins el 17 de febrer per contestar la nostra crida.

Esperem les vostres respostes i, contagiats de l’esperit d’aquesta sèrie de novel·les, compartim un missatge ben clar amb tots Nosaltres: a llegir, que la vida que són dos dies!

Al Nosaltres tenim molta gana de BCNegra i de Montalbano!

@Ed_62 @labutxaca @Grup62

Hola a tots, Nosaltres!

En primer lloc volem compartir amb vosaltres una notícia que ens fa molta il·lusió, que és que l’edició d’enguany del festival de novel·la negra BCNegra dedicarà una exposició a un dels nostres escriptors preferits d’aquest gènere: Andrea Camilleri. I parlar de Camilleri vol dir parlar dels casos de Salvo Montalbano, aquest ja mític personatge amb cognom d’escriptor català de novel·la negra.

El festival BCNegra se celebra de l’1 al 9 de febrer, però l’exposició a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona romandrà oberta durant tot el mes que ve, de manera que teniu temps per anar-hi, però no us la perdeu!

En segon lloc, per celebrar el festival i l’exposició al Nosaltresllegim us volem fer una proposta que estem convençuts que faria les delícies del Pepe Carvalho, però que té com a missió provocar-li saliveres al protagonista de les novel·les d’Andrea Camilleri.

Si coneixeu el personatge, encara que només sigui una mica, sabreu que el Comissari Montalbano té com a tret distintiu el fet de què gaudeix (i molt!) d’un bon àpat.

És per això que us preguntem: quin és el seu plat preferit i quin és el restaurant on va a gaudir-ne?

Si responeu correctament aquestes dues preguntes entrareu al sorteig de dos lots de llibres de les novel·les del Comissari Montalbano que ha publicat Edicions 62 i labutxaca, i que han estat traduïdes (i amb unes traduccions molt celebrades!) per en Pau Vidal. Els guanyadors els decidirà Edicions 62 i labutxaca i teniu temps per contestar fins dissabte 9 de febrer.

Però alerta! Qui no només ens respongui correctament sinó que a més “li proposi” un menú català de traca a en Montalbano tindrà “punts extra” per aconseguir un d’aquests dos lots de llibres.

Nosaltres, no us ha entrat gana i ganes de llegir novel·la negra?

Esperem les vostres respostes a l’apartat de comentaris!

Nosaltres, tenim una notícia fabulosa i un Guardià Invisible!

@ColumnaEdicions @Grup62

Hola a tots, Nosaltres!

Com ens agrada començar així l’any! Qui va dir que el 2013 seria malastruc? Res de res! Aquí al Nosaltresllegim us volem oferir la possibilitat d’aconseguir un dels que, sens dubte, serà un dels llibres de l’any. Sí, ho sabem. És d’hora per dir-ho… però és que n’estem convençuts!

La Dolores Redondo ha escrit un llibre d’aquells que es llegeix tan ràpid que te l’acabes sense voler i que serà la primera part de la que s’anomenarà Trilogia de Baztán.

L’escriptora donostiarra ens acosta a El guardià invisible un relat àgil d’aquells que atrapen de mala manera on barreja l’horror, la faula i la novel·la negra, i on les muntanyes i les valls d’Euskadi fan de teló de fons.

És per això que davant d’aquest escenari… si en tenim 5 per regalar, què voleu que en fem? Doncs regalar-los! I en aquest cas, només haureu de respondre una pregunta ben senzilla:

Com es diuen el riu i la localitat on es desenvolupa la història d’El guardià invisible?

Els encarregats de decidir qui s’emporta els 5 exemplars seran els amics de Columna. Teniu temps fins el dilluns 14, el dia abans de la publicació del llibre, i heu de respondre als comentaris d’aquest post.

I sobre el “serà un dels llibres de l’any”, no és que ens hagi agafat un atac fanàtic. El guardià invisible es publica aquest 15 de gener simultàniament en català, castellà, euskera i gallec. La qüestió és que, a més, ja està emparaulada la seva publicació en francès, alemany, italià, portuguès, brasileny, noruec… un total de 13 llengües! Alguna cosa bona deu tenir aquest llibre, oi?

Que no us ho expliquin! Aconseguiu-lo a través de Nosaltres responent la pregunta que us hem fet.

I si Nosaltres no us hem convençut, aquí teniu un text que hem trobat al blog de l’autora:

“Mi sentido del humor es peculiar, me cuesta reírme de las tonterías típicas. Vaya, que no me gusta la gente que parece idiota haciendo el idiota, prefiero gente normal, del montón, en situaciones grotescas, ridículas, o fuera de contexto. Me parece del todo normal que alguien muy tonto haga tonterías, pero me resulta divertido cuando las hace alguien de quien no se espera una actitud así, o las situaciones en las que el desconcierto del que las sufre es tan evidente que va entre el patetismo y el sentido más humano del humor que nos lleva a reírnos de nosotros mismos.

Mi sentido del horror también se las trae, por eso mis personajes son personas normales en situaciones especiales, situaciones que les llevan a explorar esas habitaciones cerradas que todos tenemos en el alma y que son tan frías e inhóspitas que daríamos cualquier cosa por no tener que penetrar en ellas jamás. Ya lo hice en Los privilegios del ángel adentrándome en el duelo no resuelto, en la pérdida y en la negación hasta llevar a la protagonista al límite, a la delgada línea roja, pero cuidando todo el tiempo de no hacer del personaje un ser plano y patético, sino una criatura hermosa con tantos matices y riquezas que explorar su dolor fuese posible sin odiarla. Lo he vuelto a hacer en El guardián invisible que se publicará en enero: Amaia Salazar os cautivará con su perfecta humanidad llena de imperfecciones. Una mujer con luces y sombras que en su búsqueda de respuestas irá encendiendo y apagando para lograr esa alternancia de claroscuros que es la vida de cualquier mujer. Una anhelada maternidad que no llega, los celos profesionales de sus compañeros, las obligaciones hacia la familia y el miedo como eje central de la novela explorando los límites del terror racional del que no podemos huir ni escondernos porque no es un monstruo bajo la cama sino una criatura que vive en nuestro interior.”

Té bona pinta, oi?

Esperem les vostres respostes!

Títol: El guardià invisible
Autor: Dolores Redondo
Editorial: Columna
Col•lecció: Clàssica
Pàgines: 480
ISBN: 978-84-6641-589-7
Preu: 18,50€

Una trista notícia per acabar l’any: mor el Dr. Broggi

@grup62 @Ed_62

Acabo de saber que s’ha mort el Dr. Broggi i m’ha sabut molt de greu. És trist que aquest any s’acabi deixant-nos sense una de les ments més preclares del país. Que descansi en pau i que la seva obra perduri en les generacions que han de venir.

Feliç any nou, felices lectures i que per molts anys recordem els grans autors que hem llegit!

En Teo canvia bolquers, de Rosa Enrenou

El Martí s’ha llegit En Teo canvia bolquers i ens el ressenya pel Nosaltreslletgem:

Recordo perfectament la primera vegada que vaig agafar un llibre d’en Teo. Em fascinava que un nen pèl-roig es brindés a mostrar el seu dia a dia amb tanta facilitat i el que popularment anomenem “patxorra”. Que si anava a la granja, que si anava al mercat, que si anava a casa d’una amiga… fins i tot el procés de vestir-se!!

Sempre vaig sentir certa admiració per algú que, no només sempre anava vestit amb la mateixa roba (i que més que catalana, semblava sortida de la Bretanya, amb aquell jersei de mariner de ratlles), sinó que també permetia als autors dels seus llibres viure tant de prop la seva experiència vital.

En Teo s’ha anat convertint amb el temps en el paradigma de la societat de la informació actual, i en concret, de les xarxes socials. El que avui en dia fem a Facebook, en Teo ho feia en llibre… però és que tampoc existia el suport tecnològic, oi?

El fet és que en aquest En Teo canvia bolquers he fet descobertes biogràfiques que no m’esperava… que no m’esperava gens. D’entrada, i això us ho descobriré perquè no em puc aguantar de dir-ho, en Teo NO ÉS PÈL-ROIG. És tenyit. En realitat té els cabells castanys però segueix tenyint-se per, en paraules seves, conservar la imatge de marca. Però tornant al llibre en sí, es pot endevinar que un cop en Teo ha arribat als 35 anys, i havent tingut amb l’exparella d’en Pitus (el del Zoo d’en…) una criatura anomenada Jonathan, ha arribat a un punt de la seva vida en el qual està exhaust de mostrar què fa contínuament.

Segons afirma en Teo, ha fet aquest llibre amb la seva col·laboradora habitual -Rosa Enrenou- per mostrar com és el dia a dia d’un mileurista amb criatura, però… sincerament, té tota la pinta que aquest és “un llibre més” que ha tret com a últim recurs per poder pagar una hipoteca que diu que va agafar fa cinc anys.

En qualsevol cas, moltes felicitats pels 35 anys, moltes felicitats pel naixement d’en Jonathan, però potser seria desitjable que el pròxim volum que publiqui tingui una mica més de contingut i que no sembli, de bones a primeres, un llibre que ha fet per tapar forats econòmics aprofitant l’aniversari i que “tot torna”.

Jo estaré atent a la ressenya del Nosaltresllegim quan es publiquin les memòries. Segur que seran igual o més interessants que les de Jordi Pujol.

Aquí no teniu el primer capítol en pdf.

Títol: En Teo canvia bolquers
Autor: Rosa Enrenou
Editorial: Elforro Polar
Col·lecció: Els Sants Innocents
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-998532-871-2
PVP: 20,95€

Que mil posts no son nada, que febril la mirada…

Sí, nosaltres, sí! Em sento com en Gardel en el tango, amb el temps que passa en una bufada… Sembla que va ser ahir que encetàvem aquest bloc i aquest és el post que fa mil! Ho heu llegit bé,

1.000 comentaris

Com passa el temps, oi? I quin bé de Déu de llibres que hem llegit, no trobeu? M’ho estava mirant i ha estat com fullejar un àlbum de fotos: el Jo confesso, la Memòria d’uns ulls pintats, una pila de Viatges al Regne de la Fantasia, una pila encara més gran de Ferrans Torrents, les Guies de Vins de Catalunya que eren, no com ara, poc conegudes, les obres completes de Maragall i en Gerard Piqué i tot!

Bé, doncs, només era això, dir-vos que ja n’hem fet mil… i que només n’hem fet mil! Gràcies per ser nosaltres!!

Fans de Coelho, preparats per a un bon concurs? No és derrotat qui perd, sinó qui desisteix!

@Ed_Proa @Grup62 @PauloCoelho

Hola a tots Nosaltres,

Per celebrar la publicació d’El manuscrit trobat a Accra de Paulo Coelho, al Nosaltresllegim posem en marxa un concurs que deixarà garratibats tots els fans d’aquest escriptor carioca!

El fet és que tenim tres lots de llibres -tres!- de sis llibres -sis!- de Paulo Coelho per regalar. I un dels títols que trobareu al lot és el que acaba de publicar i que podeu veure a la foto: El manuscrit trobat a Accra.

Però, com bé sabeu, tot concurs té una mecànica i unes normes. I tenint en compte de què i com escriu Paulo Coelho, creiem que el més adequat per aquesta ocasió és preguntar-vos el següent:

Quina és la vostra cita preferida de Paulo Coelho?

N’hi ha una que al Nosaltres ens fem molt nostra perquè no parem de llegir novetats, i és la que diu que “Si creus que l’aventura és perillosa, prova la rutina. És letal”.

Esperem les vostres cites de Paulo Coelho i només teniu una setmana per compartir-les amb Nosaltres!

Tenim tres lots de sis llibres per regalar! I Proa serà qui decidirà qui se’ls emporta!

PRORROGAT! Teniu fins al dia 10 per dir-nos la vostra cita preferida!