Guia sentimental de l’Empordanet, d’Adrià Pujol

guia-sentimental-de-l-empordanetQuan un llibre té per títol “Guia” queda marcat immediatament. Tots sabem què és una guia i què esperem trobar-hi.

Si a més és la Guia d’un indret tan i tan masegat com l’anomenat “Empordanet” la primera pregunta és: ¿què em pot dir de nou que no hagi estat dit per una llarga processó d’escriptors encapçalada per l’empordanès professional que fou Josep Pla?

Si està adjectivada com a “sentimental” (i ja se sap que en territori Pla els adjectius són matèria primera quilòmetre zero) caldrà parar l’orella i sentir què ens oferirà el sentiment de l’autor.

Haig d’anticipar que és un llibre no decep respecte les expectatives que crea. Adrià Pujol, que es declara empordanès de Begur, de cor, de naixement i de criança (encara que ara visqui a la bescantada capital), assumeix el repte des de la primera plana i ens passeja pel “seu” petit Empordà, justifica (i critica) el nom i deixa clars els límits i fronteres imprecises.

De la seva mà naveguem per la història, el tarannà, el paisatge, els costums, les manies, els nyaps, les grandeses, les misèries, les havaneres i les sardanes. No deixa cap tecla per tocar i no deixa res per verd. Enamorat de la seva terra i la seva gent, ens descriu també la cara B: les bretolades, sovint greus, del jovent quan ell era cadell o el críptic significat del verb “collonar” farcit d’exemples memorables.

Ens explica, per exemple, l’intent -frustrat gràcies al providencial estiueig de l’almirall Carrero Blanco a Cap sa Sal- de construir una central nuclear a la platja de Pals. Josep Pla n’era un decidit impulsor.

Hi ha tot el que hi ha d’haver en una guia, sempre descrit des de la barreja d’amor profund, sornegueria i escepticisme que se suposa que defineixen els genuïns petitempordanesos (de nissaga o d’adopció) i que Pujol fa venir de l’arrel indiketa. Poca conya! El substrat indiketa serveix al nostre autor per explicar-ho gairebé tot. No ho puc resumir. Llegiu el llibre.

Hi trobem una enumeració breument comentada de tots els pobles i poblats que coneix de l’Empordanet. És a dir tots els que hi ha. Trobem rutes recomanades no sempre famoses. Trobem gastronomia recomanada i també establiments a evitar per la intolerància amb els nens, platges on són permesos els gossos, llocs on trobar droga (legal!), estancs, llibreries, cases de barrets,… Tot hi cap.

I ben amanit per la llengua, tant per la que l’autor utilitza, com per les freqüents digressions sobre el parlar, salat o no, i els modismes.

No és un llibre per llegir com una novel·la, d’una tirada. Però tampoc és una guia i prou. Jo crec que és per llegir com es llegeix un aplec de narracions curtes (Monzó, Calders,…). I per descomptat per tenir a mà si s’és usuari tot l’any, temporer o de capde del, deixeu-m’ho dir, meravellós Empordanet.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Guia sentimental de l’Empordanet
Autor: Adrià Pujol
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: P.VISIONS
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-9809-366-7
Preu: 18€

El llibre de les petites revolucions, d’Elsa Punset

elllibredelespetitesrevolucionsLa Natalia, una de Nosaltres, ens explica El llibre de les petites revolucions, d’Elsa Punset. Com bé sabeu, aquí hem ressenyat més d’un llibre d’aquesta autora. Si els voleu trobar tots, seguiu aquest enllaç. I ara, a fer petites revolucions!

Els llibres de l’Elsa Punset són garantia de bona lectura i bons consells. La veritat, no tothom està gaire obert a aquesta mena de llibres però, un cop trets els prejudicis de sobre, resulta que diuen coses que moltes vegades necessitem que ens diguin, o si més no, ens posin per escrit i ho puguem portar amb una mica de discreció.

No és només que ningú no sigui perfecte. És que hi ha qui s’ho creu massa i hi ha qui necessita creure-s’ho més. En aquest cas, Elsa Punset ens proposa unes microreceptes per tal de millorar en el nostre dia a dia. Com bé diu el títol, fer petites revolucions en el nostre dia a dia per tal de que aquest sigui molt millor, que en el fons vol dir “més planer”, “més agradable” i sobretot, “més feliç”.

I què ens proposa? Fer rutines sanes que ens permetran en un futur afrontar les coses amb més enteresa: connectar amb la naturalesa, entendre la nostra solitud acceptant-la i estimant-la, alliberar-nos d’hàbits nocius, controlar l’enveja,… totes aquestes qüestions, amanides amb trucs, llistes que podrem omplir nosaltres mateixos al llibre, preguntes, consells, i propostes d’això que l’autora anomena “rutines exprés” per millorar cada àmbit de la nostra vida en el dia a dia.

La veritat, Nosaltres, a vegades calen llibres com aquests per tal de treure’s la mandra del “no vull canviar perquè no sé com fer-ho”. Amb aquest llibre, no és que no hi hagi excuses… El que sí que hi ha són molt bons consells.

Gràcies pel teu escrit, Natalia!! T’esperem més sovint al Nosaltresllegim!

Comença a llegir els primers capítols en pdf en aquest enllaç.

Títol: El llibre de les petites revolucions
Autor: Elsa Punset
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Ricard Vela
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-664-2062-4
Preu: 18,90€

Mai no és tard, de Miquel Pucurull

mainoestardPer aquelles casualitats de la vida, resulta que el mateix dia que acabo de llegir Mai no és tard és el dia que a Barcelona es corre la Mitja Marató de la ciutat. I és que Mai no és tard és un llibre que parlar de córrer i del que suposa pel seu autor, Miquel Pucurull, aquesta passió -dir-ne afició seria quedar-se moooooooooolt lluny.

Anem per parts. Comencem parlant de qui és Miquel Pucurull, o en “Pucu” com el coneixen els habituals de les curses de llarga distància. El Pucu és un dels personatges més coneguts i estimats en el món dels corredors populars, és marit, pare i avi, i a més és maratonià de soc-rel. I dic tot això, perquè presentar-lo com un iaio de setanta-set anys seria gairebé com faltar-li al respecte perquè que sigui la seva edat el primer que ressaltin d’ell és el que menys li agrada. Però això de les maratons és el que potser ens crida més l’atenció -i l’admiració- als que al nostre DNI hi diu que som més joves i que en algun moment ens ha picat el cuquet de les curses. Perquè resulta que en Miquel ha acabat ni més ni menys que quaranta-cinc!! maratons. Hi torno, quaranta-cinc!!

Anem pel llibre. Podria acabar ràpid dient que és un llibre que va sobre córrer. Més concretament, sobre córrer maratons, però us enganyaria perquè és molt més que això. Pàgina rere pàgina, capítol a capítol, en Miquel posa negre sobre blanc per parlar de què ha suposat, suposa i suposarà a la seva vida el posar-se unes bambes i baixar al carrer a fer quilòmetres. Però sobretot, el que representa córrer els 42.195 metres que té de recorregut una marató moderna. No us enganyo quan us dic que aquest llibre exhala passió per una disciplina atlètica que a mi em semblava que em quedava molt lluny, però que després de llegir aquests 42 quilòmetres i 195 metres, ara veig més a prop.

Us en fotreu, però us ben asseguro que jo també faré una marató algun dia i és que, com diu el Pucu, Mai no és tard.

Hi ha capítols per a tot. En uns explica per què va començar a córrer, o com una necessitat es va convertir en una passió, en altres parla dels moments bons com quan va anar a Nova York o a Londres a córrer en aquelles ciutats i altres els reserva pels moments dolents, com quan va haver de fer una parada per recuperar-se d’una lesió.

Però hi ha capítols que m’han semblat especialment emotius, com el que dedica a la soledat del corredor de fons i que li dedica a la Tatiana Sisquella reproduint un article que va publicar al Diari Ara amb motiu de la marató de 2011. La Tatiana no era corredora, però el seu pare, l’Emili Sisquella, sí que ho era i coneixia molt bé què viuen i senten els maratonians quan s’enfronten als 42.195 metres.

O quan parla de com les dones es van anar introduint en aquesta disciplina, com quan van intentar treure per la força la Katherine Switzer de la Marató de Boston el 1967 o quan a les Olimpíades de Los Angeles, durant la primera Marató olímpica on es permetia a les dones participar la Gabrielle Andersen va acabar la cursa completament deshidratada i exhausta perquè les normes desqualificaven els corredors assistits per les assistències mèdiques encara que no els haguessin ajudat en el desplaçament.

I com no, ja al final, ens explica el motiu que el fa sortir a córrer la Marató de Barcelona els últims anys. En Pucu corre per una causa molt especial, per recollir diners per la investigació de la diabetis infantil, perquè és una malaltia que a la seva família els ha tocat de ben a prop.

Us en deixo uns fragments:

Una recomanació per a aquells i aquelles que us agrada córrer: no deixeu de fer-ho mai. Arribeu a septuagenaris com un servidor i correu la Marató (…) L’alegria que experimentareu en acabar-la i la joia que us suposarà que, avis i àvies com sereu, la gent us victoregi durant el recorregut i a l’arribada serà una de les més grans satisfaccions que tindreu a la vida

“Córrer la primera Marató et canvia la vida. I córrer-ne qualsevol altra és apassionant. Has aconseguit una fita extraordinària, fruit d’un esforç anterior que t’ha comportat una sèrie de sacrificis durant setmanes. Sense aquest sacrifici, sense resolució ni esma, no pot haver-hi Marató”

Miquel -Pucu- si llegeixes aquest escrit, gràcies. Jo aquest any no podré participar, però estaré a l’arribada i et victorejaré -a tu i als altres participants- i espero ben aviat poder ser una més d’aquest grup escollit de corredors que un dia poden dir: “Jo he fet una Marató”.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Mai no és tard
Autor: Miquel Pucurull
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 328
ISBN: 978-84-664-2038-9
Preu: 18€

Cuina amb Joan Roca, de Joan Roca

cuinaambjoanrocaTots sabem que els germans Roca són l’equip del Celler de Can Roca, restaurant que ha merescut no solament estrelles Michelin i Premis Nacionals de Gastronomia, sinó també ser reconegut el 2013 com el millor restaurant del món. És també conegut que en realitat cada un dels germans té un paper diferent i rellevant: Joan, el cuiner; Josep el sommelier i Jordi el pastisser.

Avui en Joan, el cuiner, arriba al Nosaltres com a autor d’un llibre, luxós, pulcre, acompanyat d’unes magnífiques fotos de Joan Pujol-Creus.

El llibre no és en absolut un repertori de receptes de cuina ordenades per entrants, primers, carns, peixos, salses, etc. Conté quasi un centenar de receptes ben explicades, amb els ingredients i les mesures precises. (Res de les imprecisions que sovint trobem als receptaris: un “rajolí”, o un “grapat”, o “una miqueta” o “bullir una estoneta” que generen dubtes al que està seguint la recepta). Van, a més, acompanyades de la fotografia del plat resultant i de vegades amb les fotos del procés, que són clarificadores, així com un breu i senzill comentari valoratiu. Les receptes les anem trobant al llarg del llibre i més concentrades en els capítols de “Coccions” o de “Bases”.

I si no és un receptari tradicional, què és? Podríem dir que és “un curs de cuina imprès i fotografiat impartit per un cuiner de categoria”. De fet l’autor ha impartit cursos molts anys a l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona.

Comença parlant sobre els nutrients, segueix per com organitzar la cuina, com cal planificar, seguir uns criteris raonables a l’hora de comprar i tenir també clars els criteris per a la correcta conservació dels aliments.

Després fa l’enumeració dels productes: vegetals, bolets i tòfones, fruites, peix, carn,… amb les descripcions i, sobretot, uns quadres que indiquen quines són les temporades (els mesos) en què seran millors.

A continuació descriu l’utillatge i maquinària necessaris per fer les elaboracions. Comença per les Preelaboracions (netejar, tallar els aliments …) i segueix amb les Coccions, què és la meitat del llibre en extensió i on il·lustra com bullir els diferents aliments, com coure al vapor, fer el bany maria, fregir, confitar, saltar… etc. I aquesta part és on les receptes il·lustren les explicacions. I per acabar, el que ell anomena, Bases: fons bàsics, salses i complements.

El llibre es tanca amb un glossari i un índex de les receptes.Tot el llibre està impregnat d’una visió de la cuina molt respectuosa amb els ingredients, amb els procediments i les tradicions, però també amb la innovació i l’experimentació. Està escrit amb el convenciment ferm que conèixer bé tots els elements quan cuinem pot permetre tothom treure el màxim partit, qualitatiu, gustatiu i nutritiu dels productes. El comentari que afegeix a la recepta del “Lluç amb vinagreta d’alls tendres” ho diu molt bé:

“En el repertori de la cuina tradicional sempre tenim una font inesgotable de bones receptes que, revisades des de les tècniques actuals, més precises pel que fa als temps de cocció, i més equilibrades nutricionalment, poden oferir elaboracions tan assequibles com exquisides. Aquesta n’és una” p. 286

Com deia aquell: bona cuina!

Títol: Cuina amb Joan Roca
Autor: Joan Roca Fontané
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Traducció: Gemma Garrigosa Alegre
Pàgines: 350
ISBN: 978-84-9708-264-8
PVP: 24,95€

Guia de bolets per dur sota el braç, de Ramon Pascual Lluvia

guiadeboletsperdursotaelbraçCaçadors de bolets, deixeu estar la tauleta i la veu de l’Òscar Dalmau parlant de gírgoles i mataparents de cama roja! És hora de tenir un bon llibre a mà que parli de bolets com cal! Són dies -i sobretot, caps de setmana- de sortir cap a la muntanya, pregar perquè hagi plogut una miqueta i que el bosc ens doni sorpreses agradables. I per sort, és per gent com alguns de Nosaltres, desconeixedors del món boletaire i del bolet, que Columna ha editat la Guia de bolets per dur sota el braç, de Ramon Pascual Lluvia.

Aquest llibre, com bé diu el títol, no és del tot un llibre. És una guia de consulta per tenir sota el braç mentre aguantem el cistell. I està editat per aguantar de tot! Oi que parlàvem de pluja? Aquest llibre és d’aquests que si es mulla una mica no suposarà un drama terrorífic.

Columna s’ha encarregat que sigui un llibre tot-terreny, amb un paper bo i resistent, i una coberta… bastant indestructible! Pel què fa al contingut, en Ramon Pascual Lluvia no acaba d’arribar ara ni al món boletaire ni al món dels llibres micològics. Sens dubte, aquesta és una molt bona obra de consulta. És el que ha de ser el que anomenem un “llibre pràctic”: un llibre que ens resulti útil. I en aquest cas, útil per descobrir què és el que descobrim quan anem a caçar bolets.

A la Guia de bolets per dur sota el braç hi trobareu, en primer lloc, una entrevista a l’autor on ens explica què són els bolets i com es comporten. A continuació hi ha un resum de com estan classificats els 3.500 bolets que hi ha a la guia, algunes claus per identificar-los -peu, barret, etc.- i finalment, els 3.500 bolets que ens ha seleccionat en Ramon Pascual Lluvia.

En cada entrada de cada bolet hi trobareu el nom, la foto, la família, si és comestible, les característiques, com és la carn i un parell d’apartats fabulosos anomenats “més coses” (detalls i consells importants de l’autor) i “de fesomia semblant” (bolets que s’assemblen al protagonista de la pàgina i que potser ens anirà bé saber que existeixen).

I per si no en teníeu prou, al final del llibre trobareu un apartat de cuina de bolets amb 12 receptes de la Núria Duran.

Us animeu a anar de cacera, aquest cap de setmana? No us oblideu una bona guia de bolets sota el braç!!

Títol: Guia de bolets per dur sota el braç
Autor: Ramon Pascual Lluvia
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 264
ISBN: 978-84-664-1989-5
Preu: 19€

Barcelona amb bicicleta. 20 itineraris per descobrir la ciutat pedalant, de Gabriel Pernau Mas i Eliseu Tomàs Climent

barcelonaambbicicletaLa Gisela ens ressenya un llibre pràctic -un món a part!-. En aquest cas es tracta de descobrir la ciutat de Barcelona sobre dues rodes i pedalant. Es tracta de Barcelona amb bicicleta. 20 itineraris per descobrir la ciutat pedalant, de Gabriel Pernau i Eliseu T. Climent:

Conec molta gent que, amb el temps i el sobrepès, ha substituït els metros, autobusos i motocicletes per les bicicletes. Diuen que fa salut, que arribes a l’hora i que és més barat. Jo no sóc gaire de bicicleta però sí que he estat durant molt de temps usuari d’un servei de… lloguer? de bicicletes. D’aquestes amb estacions amb aplicació al telèfon i de les de pregar que hi hagi lloc on deixar-la o hi hagi bicicleta. M’explico?

Sobre aquest llibre de Gabriel Pernau -un expert en les guies en bicicleta amb diversos llibres sobre el tema ja publicats- i Eliseu T. Climent, és ben bé el que diu la portada que és: una guia pràctica de Barcelona per anar amb la bicicleta per 20 itineraris comentats -i molt ben comentats. El llibre està pensat tan per a persones que no agafen quasi mai una bici com pels que ja són més experts i volen portar a les amistats i als fills a donar un volt per llocs que, segons com, pot ser que siguin una mica desconeguts per a tots Nosaltres.

També és d’agrair que a l’inici del llibre hi hagi un petit recorregut pel “món ciclista” amb l’esperit més sa que existeix, que es resumiria en “no cal que siguis un participant del Tour de França per gaudir d’aquest llibre i no tinguis por si a tu també et costa, que hem preparat coses per criatures de 10 anys, també”.

En els 20 itineraris que recorren la ciutat comtal hi trobareu de tot. Rutes que costen, rutes que no costen tant, pujades i baixades que recorren un munt de barris de la ciutat i, sobretot i el que és més d’agrair, molta informació de què podem veure tot pedalant amunt i avall. I és que Barcelona, a més de ser una ciutat que puja i que baixa força, és una ciutat on es poden visitar un munt de coses que de tant veure-les tan sovint se’ns oblida que hi són.

També crec que és molt adequat que els autors d’aquesta guia hagin tingut la cura, no només d’explicar les coses de memòria -“aquí hi trobareu Catalunya Ràdio i podeu saludar la Mònica Terribas” o “l’anella olímpica és un dels espais més reeixits que s’han construït a Barcelona els últims vint anys”-, sinó que també s’han dedicat a indicar i a apuntar detalls que són molt útils per als menys hàbils o petits, com ara que en un tram concret el terra-l’asfalt està una mica deixat, de manera que cal anar amb compte. Això i el fet que els autors hagin pedalat aquestes rutes que ens proposen 4 o 5 vegades, i com a mínim, les hagin fet fer a persones que potser no estan tan avesades a anar amb bicicleta per anotar detalls que a ells se’ls podrien escapar, em fan pensar que aquesta és una de les guies més completes per anar amb bicicleta per Barcelona.

Sols, en parella, amb criatures, de dia o de nit. I amb casc!

Prenem nota, Gisela! Amants de la bici, a pedalar! I alerta! Llegir i anar amb bicicleta alhora és perillós!

Aquí teniu els primers capítols en pdf i aquí us podreu descarregar les rutes que us proposen els autors.

Títol:  Barcelona amb bicicleta. 20 itineraris per descobrir la ciutat pedalant
Autor: Gabriel Pernau Mas i Eliseu Tomàs Climent
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-664-1980-2
Preu: 18€

48 braçades, de Miquel Sunyer

48bracadesAquesta és la història d’un nen que li té verdadera aversió a l’aigua. Fa una pena horrorosa quan en Miquel Sunyer explica que de ben menut anava a la piscina del seu poble deixant-se arrossegar de la mà de la seva germana. Els plors, les llàgrimes i el desconsol que tenia cada cop que tocava posar-se en remull, eren cèlebres al poble de Talaià, a tocar de Girona, però de ben poc li servien, aquesta es la veritat. En última instancia, mirava de fer veure que es trobava malament, que tenia vòmits i el que fes falta, però res de res: a can Sunyer eren implacables i no podia ser que ni un sol nen al poble no sabés nedar.

Arriba el dia de la veritat i toca que en Miquel s’estreni a la piscina dels grans, allà on l’aigua és negra com els seus pensaments i no es veu el fons. L’entrenador l’agafa i el deixa anar… com si fos un gatet, i ell, sense saber gaire com, desprès de pensar que s’ensorrarà com una pedra, tot d’una comença a pujar i sura. És viu!!

Un cop fora de l’aigua, envoltat d’amics i família, en Miquel, encara amb l’ensurt al cor, es mira amb uns altres ulls el fons negre de la piscina. Se li acaba de despertar el cuc que ja mai més l’abandonarà.

Un Miquel ja més crescudet, adopta una disciplina fèrria amb tot allò que té a veure amb l’aigua. Acompanyat pel seu pare, cada matí fa tot el faci falta per anar entrenar i és evident que el nano promet.

El títol del llibre fa referència a les 48 braçades per minut que el Miquel és capaç de fer. Mare meva! Jo que em canso fins i tot fent el mort…! Òbviament això no s’aconsegueix així com així. Darrere del Miquel hi ha un entrenament i una disciplina paramilitar. L’actitud mental, la dieta, el dejuni, el ioga, la concentració, les jornades d’absoluta solitud abans d’una competició.

Estem parlant d’un individu que s’ha fet tot solet i sense vestit de neoprè les tres proves de natació en aigües obertes més dures del món: creuar el canal de la Mànega, donar la volta a l’illa de Manhattan i travessar el canal de Catalina a Los Angeles. I tot això sense comptar que les temperatures, les corrents de les aigües són les que són, i un munt de variables d’aquestes que posen la pell de gallina.

En Miquel no es cansa de repetir que sense l’ajuda de la família, els amics i els professionals del món de l’aigua, hagués estat impossible aconseguir aquestes fites.

Així doncs, què us sembla? Us animeu a fer unes quantes braçades? Us atreviu a tirar-vos a la piscina? Encara que sigui a fer la bomba a la primera bassa que trobem?

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: 48 braçades
Autor: Miquel Sunyer
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-664-1641-2
Preu: 16,90€

Enganxa’t al running, de Sílvia Tremoleda

enganxatalrunningSou d’aquells que esteu enganxats a aquest nou esport anomenat running? El footing de tota la vida…? Si és així, aquest no és el vostre llibre, bàsicament, perquè diria que el 99% del que es diu ja ho sabeu més que de sobres. Perquè, de fet, aquest llibre no està pensat pels qui ja fa temps que corren i, fins i tot, participen en curses de forma regular. No! Aquest és un llibre pensat per a qualsevol (dona, en aquest cas) que estigui pensant en començar a fer esport de forma regular i hagi pensat que el running pot ser l’activitat pràctica que necessita. Però realment, molts dels consells que s’hi donen són vàlids tant per homes com per dones, perquè al cap i a la fi, quan ens calcem les esportives i sortim al carrer, els dubtes són els mateixos: a quina velocitat he de córrer? He d’agafar una posició concreta? Com d’important és estirar? Quant de temps de carrera he de fer?

La  respon molt bé totes aquestes preguntes i moltes més i dóna una pauta prou interessant per tots aquells que us hagueu plantejat recuperar la forma física o, simplement, agafar l’hàbit esportiu. Si sou d’aquells (com jo) que teniu una placa a la paret del gimnàs amb la vostra cara i un peu de foto que diu “soci honorífic”, trobareu en Enganxa’t al running una bona ajuda per intentar superar la mandra infinita que fa posar-se a fer esport: consells com buscar un entrenador, un company d’entrenament i motivar-se amb “piques” us ajudaran a tenir la voluntat per sortir un mínim de cops a la setmana a moure l’esquelet i fer quilometres.

A mi, la part que més m’ha interessat és la que parla sobre nutrició. Hi ha un munt de coses que desconeixia i que a partir d’ara podré posar en pràctica! Per exemple, tenia un dubte existencial perquè a mi m’agrada fer dieta vegetariana i fent esport de manera regular s’ha de tenir una mica més de cura per estar segurs que aportem al nostre cos les vitamines, proteïnes i minerals que necessita per mantenir aquest ritme i no defallir.

Ara tinc una idea una mica més clara del que he de menjar i com i quan fer-ho.

Així que ja ho sabeu, poseu-vos les bambes, agafeu l’mp3 i a córrer! Ara ja no teniu excusa!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Enganxa’t al running
Autor: Sílvia Tremoleda
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 276
ISBN: 978-84-664-1866-9
Preu: 16,95€

Com ser un bon català, de Quim Morales

comserunboncatala

@ColumnaEdicions @Grup62 @Quimkong

Sóc un admirador confés del . L’escolto cada dia a ‘La segona hora’ i el segueixo a Twitter. És d’aquells que expliquen les coses amb l’humor que voldries tenir. I com diuen els espanyols -això no sé si seria una bona praxis de bon català-, ‘para muestra un botón’ de la introducció:

Com ser un bon català es proposa un recorregut transversal a les qüestions més arrelades i identificatives del tarannà català. Menjar, llengua, menjar, tradicions, menjar, supersticions, menjar, cultura i també el menjar són els puntals sobre els quals se sosté l’argumentari d’aquest manual pràctic. Això i, per descomptat, la gastronomia, sense deixar de banda el menjar. Cada punt analitzat proposa un objectiu i suggereix algunes estratègies per assolir-lo. Quedi clar, però, que aquests apartats no impliquen cap obligació com ara els manaments baixats del Sinaí o les instruccions d’un armari suec. Està en mans del lector i del seu criteri acceptar la qüestió plantejada, abordar-la amb esperit crític o saltar-se-la olímpicament. Al cap i a la fi, el que pretén aquest llibre –a banda d’oferir una bona estona de lectura i una agradable contemplació d’il·lustracions– és, un cop descartada la possibilitat de ser un bon català, arribar a la conclusió que ser un català normal, tirant a defectuós, no està gens malament.

Ara, tot llegint de nou aquest fragment del llibre m’ha agafat una mica de gana… Però al Nosaltres parlem de devorar llibres i no calçots, oi?

El fet és que aquest és un llibre d’aquells que us farà riure -o com a mínim somriure, paraula!- amb tots aquests trets distintius que ens toquen no la pera però sí la ceba de tots nosaltres. Efectivament, qui no té un all té una ceba -mareta, quina gana!- i acaba renegant en castellà, busca bolets infructuosament, desconeix la segona estrofa dels himnes, porta el CAT a la matrícula, mira i escolta la tele i la ràdio dels bisbes per posar-se nerviós, o (aquest m’ha encantat) “paga a mitges, però cadascú lo seu”.

Si necessiteu que algú us expliqui com ser un bon català i voleu llegir les instruccions amb un somriure a la boca, en Quim Morales us en fa cinc cèntims (que com a propina no està malament). A més, si sou una mica curts, les il·lustracions de la Júlia Bausili us ajudaran a entendre, com deia aquell, el sentit de la paraula.

Menció especial a la que segurament és la nostra instrucció preferida: la 47. Que de què tracta? De com cal Comprar llibres, roses i altres derivats per Sant Jordi. Al Nosaltres sabem ben bé com fer-ho, això!

Llegiu-lo, que us ho passareu bé. I per tancar la ressenya, ho direm com toca com a bon català que és un servidor: passi-ho bé!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Com ser un bon català
Autor: Quim Morales
Il·lustracions: Júlia Bausali
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 120
ISBN: 978-84-664-1857-7
PVP: 9,95€

I jo, també em moriré?, de Xusa Serra

ijotambeemmorire

@ColumnaEdicions @Grup62

La Lourdes se’ns estrena al Nosaltresllegim amb un llibre… pràctic? Potser no es tracta tant de si és un llibre pràctic o no, però segur que el I jo, també em moriré?, de , pot ser un llibre molt útil per a molts adults a l’hora de parlar amb criatures i adolescents sobre un tema força delicat. Aquí teniu el seu escrit!

La mort, tot i ser un tema del qual no es parla gaire i sobre el qual es tenen moltes temences i molts neguits, no deixa de ser una part de la vida, una part del cicle ineludible que suposa viure. Naixem per morir, tot i que aquesta idea no ens agradi.

La Xusa Serra, infermera formada en acompanyament a les malalties, el dol i la mort, ens mostra d’una manera didàctica i amable les diferents maneres d’afrontar un moment tan difícil en l’experiència vital, pels joves i adolescents especialment, i ens fa reflexionar sobre tot en la vida i en el que podem fer per estar al costat d’aquells que més ho necessiten quan perden algú important.

A través del seu escrit, l’autora ens deixa endinsar-nos en aquest tema per tenir un coneixement menys negatiu del que suposa la mort, i sobretot, de com encarar-la per poder fer un procés de dol adequat i fins i tot saludable. Moltes de les temences que tenim vénen heredades del hàbits que nosaltres mateixos com a adults hem viscut en la nostra vida. Però és important saber com acompanyar en el dol, sobretot amb els més menuts.

Aquest és un llibre per llegir-lo amb pausa, per reflexionar, per degustar en un ambient tranquil. Se’n poden extreure aprenentatges de vida que ens acompanyaran sempre i que faran que el nostre pas per aquest món pugui tenir un sentit més humà per acompanyar als que tenim al costat.

Aquest llibre és tot un descobriment per compartir, i una lliçó que ens aconsegueix treure més d’un somriure dolç, fins i tot en els relats aparentment més delicats i tristos. Podem aprendre molt de l’experiència de la Xusa Serra i de tots aquells que, d’una manera o altra, apareixen a les seves pàgines. Professionals com ella, que comparteixen la seva experiència i coneixements d’un tema tan delicat com el de la mort i el dol que l’acompanyen, són d’un gran valor i val la pena escoltar-los.

Prenem nota, Lourdes! Hi ha llibres que potser voldríem no haver d’agafar mai… però si cal enfrontar-se a una situació com aquesta val més tenir eines útils a les mans!

Títol: I jo, també em moriré?
Autor: Xusa Serra i Llanas
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-664-1839-3
Preu: 17€