Arxiu de la categoria: Llibre pràctic

Llibres amb vocació de resultar-te útils

NosaltresEntrevistem en Josep Piera, autor de ‘El llibre daurat. La història de la paella com no s’ha contat mai’

Després del Victor Jurado, en Jaume Funes i la Tània Juste, Nosaltresentrevistem un autor amb el rebost ple de coses interessants i un llibre d’assaig i cuina acabat de sortir del forn i que ens respon les preguntes del nostre qüestionari daurat.

En Josep Piera, escriptor i gastrònom valencià acaba de publicar El llibre daurat. La història de la paella com no s’ha contat mai, un llibre on hi trobarem un munt de respostes sobre la paella… però també preguntes que potser encara no ens havíem formulat.

Josep Piera respon el test del NosaltresEntrevistem.

  • Què es trobarà el lector quan obri les pàgines d’El llibre daurat?

Es trobarà una història d’històries pròximes i llunyanes: la història interminable de l’arròs i de la paella. Ja ho diu clarament el subtítol.

  • És cert. El subtítol del teu nou llibre parla d’una “història de la paella com no s’ha contat mai”. Què és el més important que calia explicar sobre aquest plat i aquesta tradició culinària?

Tot. La història de la paella no s’havia contat mai des dels seus orígens fins a l’actualitat mateixa. El més important? Com és que un menjar nascut a les marjals de València es converteix en una icona universal.

  • Vostè diu que aquest llibre li va demanar Joan Perucho fa molts anys. Per què fins ara no s’ha decidit a escriure’l?

Així va ser: mentre menjàvem una paella a València. Abans, jo només en sabia les històries familiars. Durant dècades he anat recollint informacions, bibliografia, coneixements, i he tardat set anys en escriure’l tal com el lector el llegeix. Com he dit és una llarga història… interminable.

  • En quin moment i en quines circumstàncies es crea la paella? Què va fer-ho possible?

Si al lector li ve de gust de llegir El llibre daurat trobarà les respostes. Fins i tot a preguntes que no s’havia fet mai.

  • De paelles, en trobem cada dijous a molts menús, però tot el que s’hi serveix són paelles? Què fa que una paella sigui una paella de veritat?

Si qui la menja en queda content, convençut i satisfet, sí, per suposat. El seu paladar li ho dirà en aquell moment. El més important en una paella valenciana és que l’arròs quede “al punt”. És a dir: amb els grans cuits, eixuts, solts, sencers i saborosos.

  • Com s’està rebent aquest llibre entre els lectors valencians?

Em diuen que bé. I és natural, perquè conta la seua història i, a més, està escrit en la llengua de la paella; o millor, en la llengua amb què s’inventa la paella.

  • Què li diuen els primers lectors? I els llibreters? I els amics cuiners?

Uns em fan comentaris divertits, uns altres se’n sorprenen o em somriuen.

  • Quina és i quina ha estat la relació del món de la cultura amb la paella?

Intensa, llarga, i admirable, quan no complicada. De la paella, se n’ha escrit moltíssim, arreu del món. Per això, potser, no se n’havia escrit mai la història.

  • De quina manera la política s’ha interessat per la paella?

Hi ha qui diu que al voltant d’una paella s’han fet pactes i contubernis, i hi ha hagut controvèrsies, també. D’això també se’n parla, al llibre. I prou.

  • La paella és de dretes o d’esquerres?

La paella és un plat de temporada, i canvia d’ingredients. Per a uns és un “convit democràtic”, per a uns altres un “menjar republicà”, per a uns altres una “metàfora franquista”… Com que a tots els agrada, tots n’han fet i en fan un símbol real i compartible.

  • Quins són els seus escriptors preferits en català? I en altres idiomes?

Sobre el tema arrosser o culinari, l’esmentat Joan Perucho, però també Josep Pla, Joan Fuster i Manolo Vázquez Montalbán. Pel que respecta a la manera de tractar un motiu natural per a contar una història cultural, pense en l’italià Claudio Magris i en el croat Predrag Matvejević.

  • Quin és l’últim llibre que l’ha emocionat?

Si parlem de narrativa catalana diré que m’ha emocionat Els homes i els dies de David Vilaseca. Si parlem de poesia, en tinc uns quants, com La netedat, de Sebastià Alzamora, Era, de Jaume C. Pons-Alorda, i Quan els grans arbres cauen, d’Àngels Gregori, que tinc molt recents. I si parlem de clàssics, Ausiàs March i Joan Vinyoli són els que sovint rellegesc.

  • I una pregunta que no fem mai però que aquí pertoca: què hem de tenir en compte per menjar una paella “com Déu mana”?

Que la paella valenciana és un plat de festa i que fa festa. Que és un menjar feliç per a passar un moment feliç… en família, entre amics, amb bona companyia, com a celebració.

  • Moltes gràcies per respondre les nostres preguntes, Josep!

Aquí teniu els primers capítols en pdf de El llibre daurat, de Josep Piera

Títol: El llibre daurat. La història de la paella com no s’ha contat mai
Autor: Josep Piera
Editorial: Edicions Pòrtic
Col·lecció: P.VISIONS
Pàgines: 296
ISBN: 978-84-9809-418-3
Preu: 19€

Share

La dieta de les emocions, de Neus Elcacho

La Mariona torna al Nosaltresllegim amb una de les seves passions: el menjar i la digestió! Més enllà del comentari desafortunat per introduir el seu escrit, aquí hi trobareu una ressenya d’una mena de llibre que no expliquem gaire: el llibre pràctic.

Aquí teniu La dieta de les emocions, de Neus Elcacho:

No hi parem massa atenció però frases com “Menjar per pensar, pensar per menjar” o “Ets el que menges” defineixen de forma clara el que suposa per al nostre cos l’alimentació.

Tenim pressa, mengem ràpid, sense horaris, ja no cuinem. Molts es veurien identificats dins d’aquests estereotips. Però cada vegada més gent es preocupa del què menja i com ho menja. L’ecologia i el menjar de proximitat estan de moda.

Cada vegada són més els que s’adonen que una dieta correcta et fa donar el màxim de tu mateix.

Neus Elcacho, dietista integrativa i coach nutricional ens explica en el seu llibre, la dieta de les emocions quines són les claus per trobar l’equilibri mental i emocional a través de certs aliments. La seva filosofia consisteix a tractar ment i cos com un tot, treballant les emocions l’alimentació i l’exercici.

Per aquells que vulguin aprofundir en com el cos metabolitza certs aliments, com processa el que ingerim diàriament, trobaran explicacions científiques que aportaran llum en el complicadíssim mon de la digestió.

També hi trobareu explicació a alguns símptomes que potser heu experimentat i que desconeixíeu que estaven relacionats amb el que havíeu menjat.

Tots acostumem a menjar de 3 a 5 vegades al dia. No a tots ens agrada cuinar. Sovint no mengem el que hauríem i sovint abusem d’alguns aliments, ho sabem, en som conscients i tot i així ho seguim fent. Tenim tanta facilitat en trobar aliments super processats, ho tenim tan a l’abast que no fem l’esforç de renunciar-hi. Alguns aliments els associem a la felicitat i alguns ens hi confessem addictes. També manifestem fàstic. Tenim en general una relació ansiosa amb el menjar. Una amistat poc saludable.

La majoria hem fet alguna mena de règim durant la nostra vida.. Hem anat al dietista quinzenalment i hem preparat taules on anotem tot el que hem menjat. I tot i així,  encara hi ha moltíssims aspectes de l’alimentació que desconeixem.

Sempre he pensat que a l’escola ens haurien d’explicar una mica millor tot el que comporta l’alimentació i com ho processa el nostre organisme.

Crec que la Neus n’és molt conscient d’aquesta carència educativa i a banda de donar consells en la dieta ens dona pautes per dormir millor i en general per viure una mica més feliços. Esteu davant d’un bon manual d’instruccions, que no de distraccions. 😃

Ja us ho adverteixo, si no hi poseu força de voluntat, aquest llibre es farà feixuc. De poc us servirà. Si sou dels que us sobra algun quilet, llegint aquest llibre potser us adonareu que el que us falta no és fer una dieta, sinó ser una mica més feliços. La Neus us hi ajudarà.

I si arribeu al final, no us perdeu el receptari.

Qui dorm a taula i menja al llit no té el seny complit.
El menjar reescalfat, doneu-li al gat!

Aquí teniu els primers capítols de La dieta de les emocions de la Neus Elcacho.

Títol: La dieta de les emocions
Autor: Neus Elcacho
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-664-2338-0
Preu: 17,95€

Share

La vagina, cosa fina, de Nina Brochmann i Ellen Stokken Dahl

La Laia Seró se’ns estrena al Nosaltresllegim amb un llibre d’aquells que se’n diuen “pràctics”. Són llibres de divulgació que a vegades potser no tenim prou en compte perquè massa sovint ens expliquen coses massa interessants. I és que -també massa sovint- la realitat supera la ficció!

Benvinguts, a La vagina, cosa fina. Tot el que vols saber però mai no t’has atrevit a preguntar, de Nina Brochmann i Ellen Stokken Dahl. Endavant, Laia!

Si et donessin paper i llapis, sabries dibuixar el teu clítoris? Sabies que les dones tenim més de tres forats allà baix? Una més: t’has preguntat mai per què el fluix vaginal et canvia tant de color i de textura al llarg del mes? I el sexe anal, tens idea de si fa pudor? I ahà! El gran descobriment dels vint-i-tants: saps que les dones tenim un 80% de possibilitats d’enganxar el Virus del Papil·loma Humà (VPH), o sigui el virus que pot desencadenar en el càncer d’úter?

Si saps respondre totes aquestes preguntes, felicitats. Si no, La vagina, cosa fina és el teu nou must –i ho serà també per a les teves amigues/mares/germanes quan tu te’l llegeixis i te n’adonis que és el millor detall que pots tenir amb elles ara que s’acosten les festes. I és que, malgrat el to marquetingnià del subtítol de la portada –‘Tot el que vols saber, però mai no t’has atrevit a preguntar’–, aquest no és el típic llibre de consulta que acaba agafant pols a l’estanteria.

Aquest és un volum que consultaràs abans d’anar a dormir dia sí i dia també. Perquè et serà útil com a dona que té sexe, que té fongs, que els mètodes anticonceptius li canvien el cos, com a dona que un dia es lleva amb punxades als ovaris sense explicació aparent. Perquè et serà útil per a la teva vida quotidiana com a ésser humà amb vagina, vaja. Tinguis l’edat que tinguis! A més, està escrit amb una ironia deliciosa i les il·lustracions són el complement perfecte per acabar d’entendre què coi tenim a l’entrecuix. La vagina, cosa fina és, bàsicament, el llibre que la conselleria d’Educació de la Generalitat hauria de repartir a totes les aules d’ESO i Batxillerat.

I no es fa gens pesat de llegir (al contrari que molts llibres de l’estil Tot el que t’agradaria saber de…). Probablement hi tingui a veure que el signen dues autores ben joves. La Nina Brochmann i l’Ellen Stokken Dahl, que són, les dues, estudiants de Medicina de la Universitat d’Oslo que l’any 2015 van engegar el blog Underlivet (en català, “la zona genital). Una pàgina que, en poc temps, es va convertir en un dels més llegits del país i que ara s’ha convertit en aquest La vagina, cosa fina de color fúcsia. La clau (lamentablement) de l’èxit? Doncs que el sistema heteropatriarcal en què vivim ha aconseguit que el sexe femení sigui un terreny abonat per als silencis, les xafarderies, els malentesos i les pors que ens limiten a l’hora d’explorar amb el nostre cos en llibertat.

I si creus que aquests estigmes no t’afecten, només una pregunta: quantes vegades has dibuixat un penis i quantes una vagina?

De debò hi ha tanta cosa que no sabem?

Doncs sí. És trist, però sí. I per què? Doncs perquè l’educació a què estem exposats aborda la vagina des d’una perspectiva biologicista, i no com una font de plaer. O sigui que ens ensenya a protegir-nos amb condons (el maleït plàtan), a prendre ibuprofens quan tenim la regla, a no saltar-nos la pastilla antibaby. I, en canvi, no ens anima a gaudir obertament, per exemple, de les relacions sexuals -cosa que aquest llibre que ressenyo sí que fa.

Ara bé, mentre el sistema no canvia, llegeix-te La vagina, cosa fina i explica-li a la teva amiga/mare/germana què has après de la seva lectura. Pot ser la teva petita aportació a la humanitat de l’any. Ja saps que una persona amb informació sempre pren les seves pròpies decisions amb més confiança i seguretat.

Moltes gràcies pel teu escrit, Laia! Prenem nota dels teus consells!!

Aquí podeu començar a llegir els primers capítols de La vagina cosa fina en pdf.

Títol: La vagina, cosa fina
Autor: Nina Brochmann i Ellen Stokken Dahl
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Traductor: Laura Segarra Vidal
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-664-2291-8
Preu: 17,90€

Share

9 mesos des de dins, d’Eduard Gratacós Solsona i Carme Escales Jiménez

La Clara, que últimament no para de llegir i que comença a necessitar una firma al Nosaltresllegim ressenya 9 mesos des de dins, d’Eduard Gratacós Solsona i Carme Escales Jiménez, un llibre que ens explica l’embaràs des del punt de vista del nadó. Els 9 mesos, des de dins. Aquí el teniu!

Quan una dona està embarassada busca respostes als canvis que experimenta: a què es deuen les nàusees o el cansament típics de l’embaràs? Quan i com es va formant el nadó i van apareixent òrgans vitals com ara els pulmons, o els braços i cames? I si a més, tot això ens ho pot explicar el nostre fill? 9 mesos des de dins, Una guia de l’embaràs diferent és sense dubte un diari de l’embaràs molt particular, ja que està escrit des del punt de vista del futur nadó. A més, dóna totes les respostes necessàries per entendre què està passant dins del cos de la mare i com va creixent la vida dins del seu ventre.

Cada capítol ens explica l’evolució de l’embaràs setmana a setmana, des de la número 3 fins la 41. I us preguntareu per què comença la tercera setmana, oi? Jo també ho vaig fer. Doncs és perquè l’edat del fetus és de dues setmanes menys del que pensem. Tal i com ens explica el Dr. Gratacós, l’embaràs comença quan l’espermatozoide fecunda l’òvul, i això succeeix dues setmanes després de la darrera menstruació, la tercera setmana. Tot i així, tradicionalment el dia de referència de l’inici de l’embaràs és la data de l’ultima regla. Curiositats com aquesta queden resoltes després de llegir aquest llibre.

Cada capítol d’aquest diari consta de dos apartats: el primer és l’evolució de l’embaràs des del punt de vista del nadó. Per exemple, a l’equador de l’embaràs ens explica que ja té glàndules sudorípares o com és la seva piscina de líquid amniòtic; i el segon apartat ens explica què li passa a la mare, com es troba, quines molèsties pot tenir, quines emocions pot experimentar o quines proves o controls mèdics li faran.

Darrera d’aquesta guia hi ha un professional distingit en la seva matèria. El Dr. Gratacós dirigeix BCNatal, un centre de referència en medicina fetal i neonatal de l’Hospital Clínic i Sant Joan de Déu, i és professor de la Universitat de Barcelona. La periodista Carme Escalés, col·laboradora d’El Periódico de Catalunya, és la coautora d’aquesta guia.

Després de llegir-la m’he adonat que en sabem ben poc de tot allò que experimenta la dona durant l’embaràs. Per exemple, sabíeu que “El procés que més dura en la nostra vida és el batec cardíac”? Tal i com assenyala el Dr. Gratacós, “el que farem durant més estona serà bategar, perquè abans de tenir braços i cames, ja ens bategava el cor”. O també, sabíeu que el subconscient no existeix en la vida fetal? O que hi ha gustos innats? Es veu que “als fetus els atrau el dolç […] És una memòria heretada, és als nostres gens i es transmet de generació en generació”.

El Dr. Gratacós és reconegut per les seves aportacions sobre l’impacte de la vida fetal en la salut del nen i de l’adult. En aquest sentit, no ens deixen indiferents afirmacions com ara que actualment s’accepta que “l’ambient intrauterí és tan crític en la configuració de la intel·ligència i el caràcter com els primers anys de vida”. Però això no ens ho explica perquè la dona embarassada experimenti culpabilitat si no es cuida prou, ho diu perquè tot allò que fem per cuidar-nos, és a dir, respectar el propi cos, alimentar-nos millor, revertirà positivament tant en la mare com en el nadó. Tal i com apunta l’autor, “sempre es possible revertir-ne els efectes. Simplement cal donar importància a aquesta etapa tan oculta però tan decisiva per a la resta de la nostra vida” i també “de la mateixa manera que un pa pot ser molt diferent d’un altre, en funció de si està fet amb una aigua o una altra, l’ambient és capaç de modificar els gens”.

Hi ha centenars de llibres relacionats amb l’embaràs i la maternitat. Un grapat de bons motius que conviden a escollir “9 mesos des de dins” són aquests: aborda els dubtes i preguntes que sorgeixen quan s’està esperant un nadó. Malgrat les explicacions científiques, és un llibre amè i fàcil d’entendre. És concís i explica el fenomen de l’embaràs des de diferents perspectives. Des d’un punt de vista biològic, mèdic i pràctic. El fet que sigui el futur nadó qui ens expliqui els canvis que experimenta atorga a la guia un to íntim i molt proper. En definitiva, permet que ens fem nostra l’experiència.

Tot allò que ens explica aquesta guia ens ajuda a conèixer com es crea un ésser humà i, alhora, ens ensenya com funciona el nostre cos: com reacciona davant del fred o la calor i per què, què és l’ADN, com actua el sistema immunitari, etc.

Tal i com hem vist, 9 mesos des de dins explica detalladament què passa a la mare i al futur nadó durant les quaranta setmanes de gestació. És emocionant seguir el relat sorprenent de l’evolució de la primera cèl·lula en el seu meravellós trajecte de fetus a nadó. Sense dubte, aquesta guia us permetrà descobrir tot allò que li passa al vostre fill setmana a setmana. No us la perdeu!

Que bé que t’hagi agradat tant, Clara! I com es nota que t’interessa!

Aquí teniu els primers capítols en pdf perquè pugueu veure com és per dins aquest 9 mesos des de dins. Esperem que us interessi!

Títol: 9 mesos des de dins
Autor: Eduard Gratacós Solsona i Carme Escales Jiménez
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Traductor: Judith Escales Jiménez
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-664-2267-3
Preu: 19,95€

Share

Guia sentimental de l’Empordanet, d’Adrià Pujol

guia-sentimental-de-l-empordanetQuan un llibre té per títol “Guia” queda marcat immediatament. Tots sabem què és una guia i què esperem trobar-hi.

Si a més és la Guia d’un indret tan i tan masegat com l’anomenat “Empordanet” la primera pregunta és: ¿què em pot dir de nou que no hagi estat dit per una llarga processó d’escriptors encapçalada per l’empordanès professional que fou Josep Pla?

Si està adjectivada com a “sentimental” (i ja se sap que en territori Pla els adjectius són matèria primera quilòmetre zero) caldrà parar l’orella i sentir què ens oferirà el sentiment de l’autor.

Haig d’anticipar que és un llibre no decep respecte les expectatives que crea. Adrià Pujol, que es declara empordanès de Begur, de cor, de naixement i de criança (encara que ara visqui a la bescantada capital), assumeix el repte des de la primera plana i ens passeja pel “seu” petit Empordà, justifica (i critica) el nom i deixa clars els límits i fronteres imprecises.

De la seva mà naveguem per la història, el tarannà, el paisatge, els costums, les manies, els nyaps, les grandeses, les misèries, les havaneres i les sardanes. No deixa cap tecla per tocar i no deixa res per verd. Enamorat de la seva terra i la seva gent, ens descriu també la cara B: les bretolades, sovint greus, del jovent quan ell era cadell o el críptic significat del verb “collonar” farcit d’exemples memorables.

Ens explica, per exemple, l’intent -frustrat gràcies al providencial estiueig de l’almirall Carrero Blanco a Cap sa Sal- de construir una central nuclear a la platja de Pals. Josep Pla n’era un decidit impulsor.

Hi ha tot el que hi ha d’haver en una guia, sempre descrit des de la barreja d’amor profund, sornegueria i escepticisme que se suposa que defineixen els genuïns petitempordanesos (de nissaga o d’adopció) i que Pujol fa venir de l’arrel indiketa. Poca conya! El substrat indiketa serveix al nostre autor per explicar-ho gairebé tot. No ho puc resumir. Llegiu el llibre.

Hi trobem una enumeració breument comentada de tots els pobles i poblats que coneix de l’Empordanet. És a dir tots els que hi ha. Trobem rutes recomanades no sempre famoses. Trobem gastronomia recomanada i també establiments a evitar per la intolerància amb els nens, platges on són permesos els gossos, llocs on trobar droga (legal!), estancs, llibreries, cases de barrets,… Tot hi cap.

I ben amanit per la llengua, tant per la que l’autor utilitza, com per les freqüents digressions sobre el parlar, salat o no, i els modismes.

No és un llibre per llegir com una novel·la, d’una tirada. Però tampoc és una guia i prou. Jo crec que és per llegir com es llegeix un aplec de narracions curtes (Monzó, Calders,…). I per descomptat per tenir a mà si s’és usuari tot l’any, temporer o de capde del, deixeu-m’ho dir, meravellós Empordanet.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Guia sentimental de l’Empordanet
Autor: Adrià Pujol
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: P.VISIONS
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-9809-366-7
Preu: 18€

Share

El llibre de les petites revolucions, d’Elsa Punset

elllibredelespetitesrevolucionsLa Natalia, una de Nosaltres, ens explica El llibre de les petites revolucions, d’Elsa Punset. Com bé sabeu, aquí hem ressenyat més d’un llibre d’aquesta autora. Si els voleu trobar tots, seguiu aquest enllaç. I ara, a fer petites revolucions!

Els llibres de l’Elsa Punset són garantia de bona lectura i bons consells. La veritat, no tothom està gaire obert a aquesta mena de llibres però, un cop trets els prejudicis de sobre, resulta que diuen coses que moltes vegades necessitem que ens diguin, o si més no, ens posin per escrit i ho puguem portar amb una mica de discreció.

No és només que ningú no sigui perfecte. És que hi ha qui s’ho creu massa i hi ha qui necessita creure-s’ho més. En aquest cas, Elsa Punset ens proposa unes microreceptes per tal de millorar en el nostre dia a dia. Com bé diu el títol, fer petites revolucions en el nostre dia a dia per tal de que aquest sigui molt millor, que en el fons vol dir “més planer”, “més agradable” i sobretot, “més feliç”.

I què ens proposa? Fer rutines sanes que ens permetran en un futur afrontar les coses amb més enteresa: connectar amb la naturalesa, entendre la nostra solitud acceptant-la i estimant-la, alliberar-nos d’hàbits nocius, controlar l’enveja,… totes aquestes qüestions, amanides amb trucs, llistes que podrem omplir nosaltres mateixos al llibre, preguntes, consells, i propostes d’això que l’autora anomena “rutines exprés” per millorar cada àmbit de la nostra vida en el dia a dia.

La veritat, Nosaltres, a vegades calen llibres com aquests per tal de treure’s la mandra del “no vull canviar perquè no sé com fer-ho”. Amb aquest llibre, no és que no hi hagi excuses… El que sí que hi ha són molt bons consells.

Gràcies pel teu escrit, Natalia!! T’esperem més sovint al Nosaltresllegim!

Comença a llegir els primers capítols en pdf en aquest enllaç.

Títol: El llibre de les petites revolucions
Autor: Elsa Punset
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Ricard Vela
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-664-2062-4
Preu: 18,90€

Share

Mai no és tard, de Miquel Pucurull

mainoestardPer aquelles casualitats de la vida, resulta que el mateix dia que acabo de llegir Mai no és tard és el dia que a Barcelona es corre la Mitja Marató de la ciutat. I és que Mai no és tard és un llibre que parlar de córrer i del que suposa pel seu autor, Miquel Pucurull, aquesta passió -dir-ne afició seria quedar-se moooooooooolt lluny.

Anem per parts. Comencem parlant de qui és Miquel Pucurull, o en “Pucu” com el coneixen els habituals de les curses de llarga distància. El Pucu és un dels personatges més coneguts i estimats en el món dels corredors populars, és marit, pare i avi, i a més és maratonià de soc-rel. I dic tot això, perquè presentar-lo com un iaio de setanta-set anys seria gairebé com faltar-li al respecte perquè que sigui la seva edat el primer que ressaltin d’ell és el que menys li agrada. Però això de les maratons és el que potser ens crida més l’atenció -i l’admiració- als que al nostre DNI hi diu que som més joves i que en algun moment ens ha picat el cuquet de les curses. Perquè resulta que en Miquel ha acabat ni més ni menys que quaranta-cinc!! maratons. Hi torno, quaranta-cinc!!

Anem pel llibre. Podria acabar ràpid dient que és un llibre que va sobre córrer. Més concretament, sobre córrer maratons, però us enganyaria perquè és molt més que això. Pàgina rere pàgina, capítol a capítol, en Miquel posa negre sobre blanc per parlar de què ha suposat, suposa i suposarà a la seva vida el posar-se unes bambes i baixar al carrer a fer quilòmetres. Però sobretot, el que representa córrer els 42.195 metres que té de recorregut una marató moderna. No us enganyo quan us dic que aquest llibre exhala passió per una disciplina atlètica que a mi em semblava que em quedava molt lluny, però que després de llegir aquests 42 quilòmetres i 195 metres, ara veig més a prop.

Us en fotreu, però us ben asseguro que jo també faré una marató algun dia i és que, com diu el Pucu, Mai no és tard.

Hi ha capítols per a tot. En uns explica per què va començar a córrer, o com una necessitat es va convertir en una passió, en altres parla dels moments bons com quan va anar a Nova York o a Londres a córrer en aquelles ciutats i altres els reserva pels moments dolents, com quan va haver de fer una parada per recuperar-se d’una lesió.

Però hi ha capítols que m’han semblat especialment emotius, com el que dedica a la soledat del corredor de fons i que li dedica a la Tatiana Sisquella reproduint un article que va publicar al Diari Ara amb motiu de la marató de 2011. La Tatiana no era corredora, però el seu pare, l’Emili Sisquella, sí que ho era i coneixia molt bé què viuen i senten els maratonians quan s’enfronten als 42.195 metres.

O quan parla de com les dones es van anar introduint en aquesta disciplina, com quan van intentar treure per la força la Katherine Switzer de la Marató de Boston el 1967 o quan a les Olimpíades de Los Angeles, durant la primera Marató olímpica on es permetia a les dones participar la Gabrielle Andersen va acabar la cursa completament deshidratada i exhausta perquè les normes desqualificaven els corredors assistits per les assistències mèdiques encara que no els haguessin ajudat en el desplaçament.

I com no, ja al final, ens explica el motiu que el fa sortir a córrer la Marató de Barcelona els últims anys. En Pucu corre per una causa molt especial, per recollir diners per la investigació de la diabetis infantil, perquè és una malaltia que a la seva família els ha tocat de ben a prop.

Us en deixo uns fragments:

Una recomanació per a aquells i aquelles que us agrada córrer: no deixeu de fer-ho mai. Arribeu a septuagenaris com un servidor i correu la Marató (…) L’alegria que experimentareu en acabar-la i la joia que us suposarà que, avis i àvies com sereu, la gent us victoregi durant el recorregut i a l’arribada serà una de les més grans satisfaccions que tindreu a la vida

“Córrer la primera Marató et canvia la vida. I córrer-ne qualsevol altra és apassionant. Has aconseguit una fita extraordinària, fruit d’un esforç anterior que t’ha comportat una sèrie de sacrificis durant setmanes. Sense aquest sacrifici, sense resolució ni esma, no pot haver-hi Marató”

Miquel -Pucu- si llegeixes aquest escrit, gràcies. Jo aquest any no podré participar, però estaré a l’arribada i et victorejaré -a tu i als altres participants- i espero ben aviat poder ser una més d’aquest grup escollit de corredors que un dia poden dir: “Jo he fet una Marató”.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Mai no és tard
Autor: Miquel Pucurull
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 328
ISBN: 978-84-664-2038-9
Preu: 18€

Share

Cuina amb Joan Roca, de Joan Roca

cuinaambjoanrocaTots sabem que els germans Roca són l’equip del Celler de Can Roca, restaurant que ha merescut no solament estrelles Michelin i Premis Nacionals de Gastronomia, sinó també ser reconegut el 2013 com el millor restaurant del món. És també conegut que en realitat cada un dels germans té un paper diferent i rellevant: Joan, el cuiner; Josep el sommelier i Jordi el pastisser.

Avui en Joan, el cuiner, arriba al Nosaltres com a autor d’un llibre, luxós, pulcre, acompanyat d’unes magnífiques fotos de Joan Pujol-Creus.

El llibre no és en absolut un repertori de receptes de cuina ordenades per entrants, primers, carns, peixos, salses, etc. Conté quasi un centenar de receptes ben explicades, amb els ingredients i les mesures precises. (Res de les imprecisions que sovint trobem als receptaris: un “rajolí”, o un “grapat”, o “una miqueta” o “bullir una estoneta” que generen dubtes al que està seguint la recepta). Van, a més, acompanyades de la fotografia del plat resultant i de vegades amb les fotos del procés, que són clarificadores, així com un breu i senzill comentari valoratiu. Les receptes les anem trobant al llarg del llibre i més concentrades en els capítols de “Coccions” o de “Bases”.

I si no és un receptari tradicional, què és? Podríem dir que és “un curs de cuina imprès i fotografiat impartit per un cuiner de categoria”. De fet l’autor ha impartit cursos molts anys a l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona.

Comença parlant sobre els nutrients, segueix per com organitzar la cuina, com cal planificar, seguir uns criteris raonables a l’hora de comprar i tenir també clars els criteris per a la correcta conservació dels aliments.

Després fa l’enumeració dels productes: vegetals, bolets i tòfones, fruites, peix, carn,… amb les descripcions i, sobretot, uns quadres que indiquen quines són les temporades (els mesos) en què seran millors.

A continuació descriu l’utillatge i maquinària necessaris per fer les elaboracions. Comença per les Preelaboracions (netejar, tallar els aliments …) i segueix amb les Coccions, què és la meitat del llibre en extensió i on il·lustra com bullir els diferents aliments, com coure al vapor, fer el bany maria, fregir, confitar, saltar… etc. I aquesta part és on les receptes il·lustren les explicacions. I per acabar, el que ell anomena, Bases: fons bàsics, salses i complements.

El llibre es tanca amb un glossari i un índex de les receptes.Tot el llibre està impregnat d’una visió de la cuina molt respectuosa amb els ingredients, amb els procediments i les tradicions, però també amb la innovació i l’experimentació. Està escrit amb el convenciment ferm que conèixer bé tots els elements quan cuinem pot permetre tothom treure el màxim partit, qualitatiu, gustatiu i nutritiu dels productes. El comentari que afegeix a la recepta del “Lluç amb vinagreta d’alls tendres” ho diu molt bé:

“En el repertori de la cuina tradicional sempre tenim una font inesgotable de bones receptes que, revisades des de les tècniques actuals, més precises pel que fa als temps de cocció, i més equilibrades nutricionalment, poden oferir elaboracions tan assequibles com exquisides. Aquesta n’és una” p. 286

Com deia aquell: bona cuina!

Títol: Cuina amb Joan Roca
Autor: Joan Roca Fontané
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Traducció: Gemma Garrigosa Alegre
Pàgines: 350
ISBN: 978-84-9708-264-8
PVP: 24,95€

Share

Guia de bolets per dur sota el braç, de Ramon Pascual Lluvia

guiadeboletsperdursotaelbraçCaçadors de bolets, deixeu estar la tauleta i la veu de l’Òscar Dalmau parlant de gírgoles i mataparents de cama roja! És hora de tenir un bon llibre a mà que parli de bolets com cal! Són dies -i sobretot, caps de setmana- de sortir cap a la muntanya, pregar perquè hagi plogut una miqueta i que el bosc ens doni sorpreses agradables. I per sort, és per gent com alguns de Nosaltres, desconeixedors del món boletaire i del bolet, que Columna ha editat la Guia de bolets per dur sota el braç, de Ramon Pascual Lluvia.

Aquest llibre, com bé diu el títol, no és del tot un llibre. És una guia de consulta per tenir sota el braç mentre aguantem el cistell. I està editat per aguantar de tot! Oi que parlàvem de pluja? Aquest llibre és d’aquests que si es mulla una mica no suposarà un drama terrorífic.

Columna s’ha encarregat que sigui un llibre tot-terreny, amb un paper bo i resistent, i una coberta… bastant indestructible! Pel què fa al contingut, en Ramon Pascual Lluvia no acaba d’arribar ara ni al món boletaire ni al món dels llibres micològics. Sens dubte, aquesta és una molt bona obra de consulta. És el que ha de ser el que anomenem un “llibre pràctic”: un llibre que ens resulti útil. I en aquest cas, útil per descobrir què és el que descobrim quan anem a caçar bolets.

A la Guia de bolets per dur sota el braç hi trobareu, en primer lloc, una entrevista a l’autor on ens explica què són els bolets i com es comporten. A continuació hi ha un resum de com estan classificats els 3.500 bolets que hi ha a la guia, algunes claus per identificar-los -peu, barret, etc.- i finalment, els 3.500 bolets que ens ha seleccionat en Ramon Pascual Lluvia.

En cada entrada de cada bolet hi trobareu el nom, la foto, la família, si és comestible, les característiques, com és la carn i un parell d’apartats fabulosos anomenats “més coses” (detalls i consells importants de l’autor) i “de fesomia semblant” (bolets que s’assemblen al protagonista de la pàgina i que potser ens anirà bé saber que existeixen).

I per si no en teníeu prou, al final del llibre trobareu un apartat de cuina de bolets amb 12 receptes de la Núria Duran.

Us animeu a anar de cacera, aquest cap de setmana? No us oblideu una bona guia de bolets sota el braç!!

Títol: Guia de bolets per dur sota el braç
Autor: Ramon Pascual Lluvia
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 264
ISBN: 978-84-664-1989-5
Preu: 19€

Share

Barcelona amb bicicleta. 20 itineraris per descobrir la ciutat pedalant, de Gabriel Pernau Mas i Eliseu Tomàs Climent

barcelonaambbicicletaLa Gisela ens ressenya un llibre pràctic -un món a part!-. En aquest cas es tracta de descobrir la ciutat de Barcelona sobre dues rodes i pedalant. Es tracta de Barcelona amb bicicleta. 20 itineraris per descobrir la ciutat pedalant, de Gabriel Pernau i Eliseu T. Climent:

Conec molta gent que, amb el temps i el sobrepès, ha substituït els metros, autobusos i motocicletes per les bicicletes. Diuen que fa salut, que arribes a l’hora i que és més barat. Jo no sóc gaire de bicicleta però sí que he estat durant molt de temps usuari d’un servei de… lloguer? de bicicletes. D’aquestes amb estacions amb aplicació al telèfon i de les de pregar que hi hagi lloc on deixar-la o hi hagi bicicleta. M’explico?

Sobre aquest llibre de Gabriel Pernau -un expert en les guies en bicicleta amb diversos llibres sobre el tema ja publicats- i Eliseu T. Climent, és ben bé el que diu la portada que és: una guia pràctica de Barcelona per anar amb la bicicleta per 20 itineraris comentats -i molt ben comentats. El llibre està pensat tan per a persones que no agafen quasi mai una bici com pels que ja són més experts i volen portar a les amistats i als fills a donar un volt per llocs que, segons com, pot ser que siguin una mica desconeguts per a tots Nosaltres.

També és d’agrair que a l’inici del llibre hi hagi un petit recorregut pel “món ciclista” amb l’esperit més sa que existeix, que es resumiria en “no cal que siguis un participant del Tour de França per gaudir d’aquest llibre i no tinguis por si a tu també et costa, que hem preparat coses per criatures de 10 anys, també”.

En els 20 itineraris que recorren la ciutat comtal hi trobareu de tot. Rutes que costen, rutes que no costen tant, pujades i baixades que recorren un munt de barris de la ciutat i, sobretot i el que és més d’agrair, molta informació de què podem veure tot pedalant amunt i avall. I és que Barcelona, a més de ser una ciutat que puja i que baixa força, és una ciutat on es poden visitar un munt de coses que de tant veure-les tan sovint se’ns oblida que hi són.

També crec que és molt adequat que els autors d’aquesta guia hagin tingut la cura, no només d’explicar les coses de memòria -“aquí hi trobareu Catalunya Ràdio i podeu saludar la Mònica Terribas” o “l’anella olímpica és un dels espais més reeixits que s’han construït a Barcelona els últims vint anys”-, sinó que també s’han dedicat a indicar i a apuntar detalls que són molt útils per als menys hàbils o petits, com ara que en un tram concret el terra-l’asfalt està una mica deixat, de manera que cal anar amb compte. Això i el fet que els autors hagin pedalat aquestes rutes que ens proposen 4 o 5 vegades, i com a mínim, les hagin fet fer a persones que potser no estan tan avesades a anar amb bicicleta per anotar detalls que a ells se’ls podrien escapar, em fan pensar que aquesta és una de les guies més completes per anar amb bicicleta per Barcelona.

Sols, en parella, amb criatures, de dia o de nit. I amb casc!

Prenem nota, Gisela! Amants de la bici, a pedalar! I alerta! Llegir i anar amb bicicleta alhora és perillós!

Aquí teniu els primers capítols en pdf i aquí us podreu descarregar les rutes que us proposen els autors.

Títol:  Barcelona amb bicicleta. 20 itineraris per descobrir la ciutat pedalant
Autor: Gabriel Pernau Mas i Eliseu Tomàs Climent
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-664-1980-2
Preu: 18€

Share