Nosaltres, ens acostem -per fi!- al cap de setmana i això vol dir que tindrem temps per anar al restaurant o -maleïda crisi- per acostar-nos als fogons i preparar un àpat com cal. He de dir que per a mi cuinar no és cap suplici… al contrari! Anar al mercat a veure què farem i, després, preparar-ho amb tranquil·litat em suposa una mena d’exercici beatífic. Especialment si ho faig amb el llibre del Fermí Puig davant! Per què? Doncs perquè ell no és un cuiner dogmàtic, dels qui et fan mesurar el gingebre o l’agar agar… amb ell no hi ha ingredients “estrambòtics” que després se’t queden a l’armari fins que es moren de l’avorriment, ni receptes que requereixen un alt coneixement previ per afrontar-les amb una mica de solvència! Amb ell hi ha “bon rotllo” i improvització si s’escau; en comptes de tensió, diàleg amb el calaix de la verdura, a veure què trobem que ens faci el pes… Els qui el seguiu a El món a RAC1 ja heu anat veient (o sentint) que això que us dic és la pura veritat, oi?

Us vindria de gust, per sopar, una sopa de peix de roca amb arròs i fideus, per exemple? O una torrada d’ous a la brasa amb pernil ibèric? O, una mica més “sofis”, llamàntol amb llet de coco i verdures? No em direu que no fa venir gana només de pensar-hi!! Doncs les receptes hi són totes, junt amb algunes que al llarg d’aquests anys els oients li han fet arribar directament a en Fermí Puig perquè ell i en Jordi Basté les comentin en antena. Ara ja només cal que us engresqueu i us poseu mans als fogons!

I, per acabar aquest comentari, un dubte: si d’una novel·la, per dir que és bona, diem que enganxa, què hem de dir d’un llibre de cuina? Que alimenta? En qualsevol cas, segur que hauria de desitjar-vos que no se us enganxi res!

Sí, és ben sabut allò que el Tió caga neules i torrons, res d’arengades, però… què passa amb el vi? Aquest és un missatge dedicat al Tió que tenim plantat a casa des de fa uns quants dies. El meu primer regal de Nadal serà per a ell.

“Estimat Tió, per què enguany no acompanyes les neules amb una Mistela Molt Vella del Masroig o amb un Panses Dolç de Garnatxa Blanca? I els torrons, què tal amb un Argila Xarel·lo Brut Nature Gran Reserva?

Ja n’hi ha prou de regals eixuts, Tió, que si volem alegria, el vi fa sang i, sobretot, fa oblidar totes les males notícies que aquest 2011 ha tingut a mal anar-nos deixant. Per què t’estimes més una ampolla de perfum, per més violetes que tingui, que no pas un Vall Llach amb aquella olor de cacau? De debò, Tió, m’interessa més un Abadal 3.9 que qualsevol regal 2.0!

Si no et fa res, al costat de les mandarines, t’hi deixaré la Guia de Vins de Catalunya 2012. Te la regalo! Ves-te-la llegint. Veuràs que hi trobaràs una gran varietat de vins i caves que et/ens faran el pes, segur! Et recomano que paris atenció a les puntuacions que els donen el Jordi i la Sílvia… ells en saben molt i així tindràs la seguretat d’encertar amb l’elecció.

Ja saps que em tens a la teva disposició per si tens la vista cansada i necessites un cop de mà amb les icones per veure amb què hem de maridar. És important que ho tinguis en compte, també, perquè per Sant Esteve farem canelons i no voldria rebre crítiques pel vi, eh?

Una abraçada amb molt d’afecte i grans esperances,

Montserrat

PD: està bé, si has d’afluixar veles per això de la crisi, al final hi trobaràs la Guia amb una setantena de cerveses catalanes… ho deixo a les teves mans!”

Moltes gràcies i Bon Nadal!

Tornaré a fer un comentari d’aquests de Teresines SA que faig de vegades, explicant-vos la meva vida… Espero que m’ho perdoneu!

Aquest estiu vam anar a Castelló d’Empúries a dinar en un restaurant magnífic que jo desconeixia però és un clàssic, amb una cuina renovada espectacular. A la sala hi ha el pare i un dels fills bessons (l’altre és a la cuina) i vam tenir la sort de comptar amb els seus comentaris a l’hora de triar els vins. Gràcies a ells, que són persones apassionades i coneixedores, vam conèixer una mica millor l’expressió de l’Empordà en la copa i, francament, vam sortir amb ganes de més. Nosaltres, que portem un adhesiu de Porrera al cotxe, buscant vins per l’Empordà… anàvem ben desorientats!

Per això vam celebrar amb renovat interès la publicació de la Guia de Vins de Catalunya 2011. Quan la vam tenir a les mans vam anar directes a aquesta DO i, un cop més, la Guia no ens va fallar! 125 referències entre blancs, negres, rosats i dolços. Amb tranquil·litat vam llegir, vam fer la llista i hem passat pel celler habitual (en el nostre cas, a Barcelona) per recordar aquell paisatge que tan trobem a faltar quan ens quedem enganxats a la feina…

Per acabar aquest comentari, abans que no em posi melodramàtica pensant en l’estiu, li he demanat al meu marit, perquè no sigi dit que només parlo jo, “tu per què recomanaries la Guia”? I això és el que m’ha dit:

• no es deixa influir per les marques
• dóna molta informació en poc espai
• hi ha moltíssimes referències
• hi ha consells de maridatge
• és entenidora i no mostra tics de divisme

Jo hi afegeixo, el Jordi i la Sílvia són de fiar! Salut i feliços vins, amics!

Títol: Quan la vida puja a la bàscula
Autor: Pilar Senpau
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Atrium
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-9809-167-0
PVP: 16,50€

Aquest llibre ha caigut en les meves en un moment de la meva vida que ho necessitava. Sóc una d’aquelles dones que ha estat sempre pendent dels  quilos de més.

“Quan la vida puja a la bàscula“  és un llibre que t’ensenya que el que mengem té efectes sobre el que sentim i el que sentim sobre el que mengem. Els metges experts en aquests temes et diuen que per començar una dieta has d’estar tranquil, fins  i tot n’hi ha alguns que acaben donant relaxants als  seus pacients.

Però fins que no he llegit aquest llibre, no he sigut conscient que és tan important saber portar-ho sense estrés, com la dieta en sí, ja que aquesta comporta uns canvis als que t’has d’habituar.

Allò que més m’ha agradat, com diu en el llibre, ” és que ja  és un fet que el problema dels quilos cada dia s’allunya més del plat” o sigui que s’ha d’associar dieta i problemes de la ment.

En el cos tot  és pura química, començant per l’hipotàlem, que des del cervell dóna ordre a las glàndules suprarenals perquè segreguin glucocorticoides amb la intenció de fer front als perills que ens neguitegen. Fins als aminoàcids,  com el triptòfan i la serotonina,  que són responsables de la sensació de benestar.

Per l’autora he sabut que el perímetre abdominal del matí es el real, durant el dia recopilem estrés fent així que aquest perímetre augmenti: “són les panxes de patir.”

Ella et dóna pistes per ajudar a portar la dieta, com petits regals des-estre s sants, per exemple la xocolata que causa secreció de dopamina o els fruits secs que cuiden les neurones i la pèrdua de memòria,  que  és el patrimoni més important que tenim.

Al fer dieta s’ha de cuidar tant els aliments sòlids com els líquids, també explica aquest llibre . Exemples com les begudes light amb cafeïna, que estimulen la insulina, retiren  la glucosa del cos i fan  que  al cap de poc es torni a tenir gana.

Es dóna per sabut cada vegada més que les coses que ens relaxen com ara el ioga, la poesia, la música,  els perfums agradables… també poden contribuir a sobreposar la vida.

Recomano així aquest llibre a persones que en mitat d’una dieta, encara que estigui portada per un professional, siguin incapaces de tirar endavant per nervis, ja que és un procés lent i de vegades costós a nivell econòmic, perquè l’ajudarà a agafar-s’ho amb calma i positivament.

Conclusió personal, recordeu sempre que s’ha d’escoltar el cos en tot moment i fer-li cas en les coses que necessita, dins d’una moderació i que no hi ha mai dues persones iguals, per això els aliments no afectaran mai per igual.

Mª Asunción Marí Zaera

Benvolguts nosaltres, si encara teniu remordiments de consciència pels excessos nadalencs, deixeu de buscar una “dieta miracle” que us avorreixi més que el pa sense sal i correu a la llibreria! Bé, caldrà que passeu després per una botiga de parament de la llar… us explico.

Lékué, una empresa innovadora catalana, fabrica i comercialitza un estoig de silicona genial per cuinar al vapor en el forn o el microones. Jo l’havia vist diverses vegades i fins ara mai no m’havia decidit a comprar-lo; el trobava molt atractiu (els colors són la bomba) però em pensava que tot hi quedaria una miqueta “peix bullit” allà a dins.

Aquesta setmana passada, tanmateix, em van passar un llibre – De Barcelona a Tòquio en boca de tots – que m’ha fet canviar de parer. Les receptes que hi surten et desperten la gana de cop! Us imagineu uns llagostins al vapor amb te de gessamí? I un curri tailandès amb verdures, coco i bolets? Jo sí! Amb tota claredat, a més (sí, és veritat, el llibre és il·lustrat i això ho fa més fàcil).  No us en posaré fotos perquè a aquestes hores seria gairebé cruel… Tant és així que me’n vaig a comprar l’estoig, que el llibre ja el tinc i ara em falta posa-lo a treballar!!

Nosaltres, sento l’eufòria, però és que:

a) és divendres

b) tinc 2 dies per davant de cellers oberts per anar a comprar els vins i caves que ens aconsellen en Jordi Alcover i la Sílvia Naranjo a la seva nova Guia de Vins de Catalunya 2011 que tot just acaba de publicar-se.

Ahir la van presentar a Sants, en una festa on hi van assistir els propietaris dels cinc cellers més ben puntuats, que estaven d’allò més eufòrics perquè una Guia tan prestigiosa a casa nostra i arreu els hagués premiat el rigor en el treball al llarg de l’any. No em creieu? Doncs mireu la foto, a veure si no se’ls veu cofois! I és que no és per menys! Com diria la meva filla, en Jordi i la Sílvia s’ho curren molt i es fan un tip de fer tastos a cegues per arribar a aquesta classificació dels 110 vins més ben puntuats.

Enguany, jo encara no he tingut temps de llegir-me-la (hauria de dir de beure-me-la?) però en anteriors ocasions (vegeu Una tarda…) m’ha semblat una eina preciosa per tenir al costat abans, durant o després, de tastar un vi. Per què? Doncs perquè t’orienta sobre preus, varietats, elaboració, aromes, maridatges… I si no fos un tast a cegues, ens podria orientar també sobre les etiquetes, perquè -com a curiositat- podem assenyalar que una de les seves notes més altes, el 9,54 del Cava Torelló Custo Brut Gran Reserva, ha anat a parar a una ampolla que ha dissenyat, precisament, en Custo Dalmau. Ara ja sabem que aquest cava, a més de cool, és bo!

Bé, doncs, callo i me’n vaig a beure una miqueta… però de cafè amb llet, que tot just és mig matí!!

Tinc la sort de tenir companys de feina que, a més, són amics. I amb els amics, sovint, parlem de vins: que si has tastat aquest, que si he descobert l’altre, que si aquest Nadal ja estic pensant què beurem… L’altre dia li vaig dir a un d’aquests amics “Albert, mira quin llibre més interessant. I, a més, l’autora és del teu barri!”. Ell, militant de Sants i del vi negre a parts iguals, es va mirar aquest Presumenix de vins en 7 dies amb tant d’interès que no vaig poder més que regalar-li. De fet jo m’havia llegit el pròleg d’en Joan Manuel Serrat i pràcticament totes les pàgines d’aquest “manual de primers auxilis per quedar bé quan es tracta de vins” i m’havia agradat d’allò més perquè és planer, concret i amè.

Però no us en vull explicar més! Ara falta que l’Albert se’l llegeixi i ens el comenti; així vam quedar i ell és un home de paraula… i de paraules, així que segur que ens “beurem” aviat un bon comentari! Per cert, es pot donar el cas que siguin sempre Alberts els qui parlin de vins a nosaltres? Homes i dones de la resta de santoral d’aquest blog, engresqueu-vos i ara que vénen dies de beure, orienteu-nos en les decisions gourmets!

Nosaltres que voleu convidar la família aquest Nadal i quedar com uns senyors, tinc la solució: La cuina de la meva mare, d’en Joan Roca!!! Bé, ara potser he parlat massa, però com que jo cada any per les dates prèvies al pont de la Puríssima em començo a atacar de nervis pensant allò de “què farem pel dinar de Nadal” he tingut una visió quasi-mística quan he passat per un aparador i he vist en Joan amb sa mare davant dels fogons!! Ah, i no pas uns fogons qualsevol, no!! Els del Celler de Can Roca!

Si hem de ser precisos (i nosaltres acostumem a ser-ho) no es tracta dels fogons del Celler, sinó dels de la fonda que tenen els pares just al costat de l’antic local del Celler (el que van inaugurar fa tot just tres anys ja no llinda amb l’altre). En Joan ens explica com hi pelava cebes o hi embolicava canelons mentre s’anava amarant de les virtuts de la cuina tradicional, aquella que – acompanyat dels seus dos germans-  ha aconseguit portar al capdavant de la cultura gastronòmica mundial amb un respecte immaculat per allò que n’és essencial.

M’agrada cuinar i, encara més, m’agrada menjar bé; és per aquesta raó que si pugués hi aniria cada setmana, al Celler… en saben tant i tant i tant!! Però com que estic pagant una hipoteca, m’he comprat el llibre i confio que la sogra, les cunyades, la tieta, la filla i totes les dones que vinguin  a casa aquest Nadal trobin en el plat alguna cosa que els faci pensar en la cuina de les seves, de mares: no trobeu que sempre és un moment màgic, el del record de la cuina de quan els peus no ens tocaven a terra, de la cadira estant?
Per als homes, em conformaré que parlin del Messi i no em diguin que a l’escudella li falta sal!

Quina és la temperatura adequada per guardar els aliments a la nevera? Com reconèixer si un peix és fresc? La xocolata provoca acne?

La cuina de la salut és un llibre pràctic que us ajudarà a ser conscients de les decisions que prenem sobre la nostra alimentació, a conèixer les particularitats del cos humà i de cada nutrient. Aquí trobareu consells sobre com menjar sa i, a més, gaudir-ne en família! Alguns trucs per no repetir sempre els mateixos gustos i sabors, per fer els vostres menús més atractius i, sobretot, per involucrar els més petits en les tasques culinàries.

La cuina de la salut repassa els hàbits alimentaris d’un dissabte qualsevol d’una família corrent, una parella amb dos fills que viuen amb l’àvia. El llibre s’estructura en escenes protagonitzades per aquesta família al llarg del dia, per tal d’il·lustrar les nostres accions rutinàries al voltant de la nostra alimentació. La guia inclou també informació actualitzada i referències a estudis dels últims dos anys.

El llibre és fruit del treball en equip d’un dels millors cardiòlegs del món, Valentí Fuster, i d’un dels cuiners més prestigiosos, Ferran Adrià, juntament amb el periodista Josep Corbella. No us perdeu les receptes de Ferran Adrià, com la de l’escuma de iogurt o de xocolata negra, i les seves idees per cuinar “amb gust”. Us recomano també que seguiu els consells del doctor Valentí Fuster, us servirà de gran ajut per prevenir problemes com el colesterol i l’obesitat!

Una forma amena de descobrir com menjar bé, de forma equilibrada, en família, i portar una vida sana. Un llenguatge senzill i directe, amb il·lustracions i consells que us ajudaran a trencar amb la rutina de colors -nutricionals- que us envolten. Us he despertat l’apetit?

Ara que hi ha tant d’enrenou amb el que som o el que no som, podem afirmar, sense por a què vingui el Tribunal Constitucional a desmentir-nos, que som un poble mariner. I com a tal, la cuina marinera sempre ha estat molt present a la nostra gastronomia, sobretot si estiuejaves en un petit poble costaner envoltada de pescadors que portaven cada dia els peixos frescos més variats en les seves barques blanques. Ai, quins records de sorra, sabor a sal i soroll de gavines… Doncs ara que he tornat al poble, ja no tant petit (sobretot a l’estiu), m’han vingut a la ment els plats que havia vist fer, amb receptes que el Quim i el Manel Marqués (a més de compartir el mateix cognom sense ser germans, tenen en comú ser cuiners del restaurant El Suquet de l’Almirall) han recopilat en el llibre Cuina marinera  – Les millors receptes de peix d’ara i de sempre.

El autors han viatjat per gairebé tota la geografia catalana, han anat a restaurants, a cases particulars i han parlat amb pescadors cuiners per recuperar les receptes tradicionals del litoral tal i com es feien abans, encara que també ofereixen versions més actualitzades i fàcils de fer, amb ingredients més senzills de trobar, per tal de poder tastar els plats proposats.

El llibre conté, doncs, receptes que es feien a dins la barca mentre els pescadors treballaven, d’altres que es preparaven a les cabanyes que els pescadors tenien a diferents cales del litoral per refugiar-se d’un temporal i les que elaboraven les seves dones els dies que feia mala mar i no podien sortir a pescar, fetes, sobretot, amb peixos en conserva. A més, a Cuina marinera també hi dediquen un capítol als arrossos, plat per excel·lència del menjar mariner, on hi podem trobar receptes de l’arròs a banda, d’arròs negre, de paella…

Però el que més m’ha agradat d’aquest llibre no és només que inclogui un munt de receptes de peix tradicionals, sinó que, a més, ofereix molta informació per saber els orígens de la cuina marinera i dels nostres productes, així com una introducció sobre les bases fonamentals d’aquest tipus de cuina, amb receptes per fer una bona picada, un brou com cal i un sofregit que doni gust al plat.

Doncs ja sabeu, si us agrada el mar i la seva cuina aquest llibre no us decebrà. Us deixo amb dues entrevistes al Quim Marqués on explica més sobre la cuina marinera, una a RAC1 i l’altre a F l o W i t h e W o r l d ’s Blog.

L’Alguer, en l’univers de la meva ignorància geogràfica, ha estat dues coses:

Un territori on s’hi parla català i que oblidava sistemàticament als exàmens de 8è, la qual cosa barrava la porta cap a l’excel·lència (quina ràbia!).

Un dels límits des d’on la lluna parla (si més no, aixi ho diu la Maria del Mar Bonet): “Des de Mallorca a l’Alguer | la lluna diu cada nit: | “Es mor la mar lentament”.

D’avui endavant, a més, és una zona vinícola digna de ser estudiada!

En Jordi Alcover i la Silvia Naranjo treuen al mercat tot just avui una nova guia, en aquest cas, la Guia de vins de l’Alguer, amb tastos també a cegues de més de vint vins de l’Alguer. Si els fenicis ja hi plantaven vinyes, alguna cosa deuen tenir, aquests vins! Jo m’estic animant a descobrir-ho per aquest ordre: em llegeixo la Guia, me’n vaig a l’agència de viatges i començo a fer-me una llisteta a base de malvasies i garnatxes! Jo vull fer fotos com aquesta el mes que ve!!

Si en voleu veure el web, de la Guia, us el deixem aquí.

Estimats “nosaltres”, ara que ja ens comencem a conèixer us puc dir sense embuts que per a mi, la gran Passió de la Setmana Santa passa per visitar algun temple gastronòmic. Ahir vam anar a dinar a Can Jubany, a Calldetenes, i va ser francament espectacular! En saben molt, i més, i més i més (com diu en Puyal) de cuinar, però també d’atendre’t, amb un afecte que no t’hi pots trobar més de gust! En definitiva, un dissabte genial de debò (no oblidarem l’ou ferrat amb cansalada i tòfona fins al judici final!). Tan és així, que quan vaig ser a casa vaig postposar l’actualització d’aquest espai i vaig canviar l’ordinador pels fogons.
Vaig regirar la biblioteca i em vaig topar amb les 1080 receptes de cuina, de la Simone Ortega, una gran divulgadora de l’art de la cuina -en trobareu una entrada força detallada a la Wikipedia-. Vaig buscar alguna cosa per avui dinar i finalment vaig optar pel Flam de verdures (recepta núm. 451).

No us voldria avorrir ara amb detalls d’una cuinera mediocre com jo entre pastanagues a rodanxes i flameres, però sí que us puc dir que el llibre és molt entenidor i fins i tot si ets de la categoria “debutant amb bones intencions” te’n surts amb un cert èxit! Bé, ara cladria demanar-ho als sogres, que vindran a les 2… Per si les mosques, no els diré res sobre aquesta entrada, no sigui cas que s’engresquin a contestar i destapin que sí, que les 1080 receptes de cuina estan molt bé però que si cauen en mans d’una persona inadecuada poden esdevenir un autèntic Via Crucis fins i tot en un Diumenge de Glòria!

Per acabar, us deixo un vídeo on Inés Ortega presenta el llibre

No sé si us passa el mateix, però a mi m’agrada molt escoltar la ràdio mentre faig altres coses, sobretot mentre esmorzo o cuino. Abans, era una assídua al programa de l’Antoni Bassas de Catalunya Ràdio, així que, quan va marxar, em vaig canviar a El món a Rac1 del Jordi Basté i vaig descobrir que el Fermí Puig, xef dels restaurants Drolma i Petit Comitè i pròximament director del restaurant Murmuri, feia una secció cada dijous parlant de menjar i oferint receptes, moltes d’elles tradicionals però amb un toc original. Ara, el famós cuiner ha recopilat les millors receptes que han aparegut al programa en el llibre Cuinetes – La tradició, de pares a fills, que inclou plats molt variats amb ingredients gairebé tots molt fàcils d’aconseguir.

Al llibre, doncs, hi trobem receptes del Fermí Puig, algunes d’elles han estat presents a la carta del prestigiós restaurant Drolma, així com plats d’alguns amics o oients del programa de Rac1 que han cridat l’atenció del cuiner. A més, el llibre conté anècdotes de l’autor, consells per obtenir els millors resultats a l’hora de preparar els plats o suggeriments per presentar el menjar un cop cuinat. En aquest sentit, però, no sé si perquè, tal i com diu el Fermí Puig, els seus plats no són del tot fotogènics perquè tenen pocs colors, trobo a faltar en algunes receptes fotografies dels plats ja acabats de fer per tal de fer-te una idea de com han de quedar un cop llestos. I és que, de vegades, m’és més fàcil entendre una determinada explicació veient el plat acabat que amb paraules. No obstant això, s’ha de dir que les indicacions del Fermí són fàcils de seguir i que no cal ser un expert cuiner amb molta experiència, ni dominar les tècniques culinàries més enrevessades, ni disposar dels estris més sofisticats del mercat per poder fer les receptes que ens presenta. Tot i amb això, els plats, encara que gairebé tots són assequibles per a cuiners principiants, tenen aquell punt d’originalitat, sofisticació o innovació que els fa molt adients per a menjars o celebracions importants.

En definitiva, en aquesta època en què els nens dinen a l’escola, nosaltres ho fem a la feina i a la nit estem tan cansats per preparar un sopar com cal que optem per elaborar plats precuinats o fàcils i ràpids de fer, està bé que cuiners de prestigi es dediquin a recopilar tant receptes de tota la vida -tot i que algunes d’elles una mica reinventades o amb un toc personal-, com receptes més innovadores o exòtiques, per tal que les noves generacions coneguin i sàpiguen elaborar els plats tradicionals que feien les nostres àvies o, si més no, aprenguin a cuinar receptes senzilles però saboroses per menjar millor. Aquest llibre, jo crec, n’és un bon exemple.

Us deixo amb una entrevista amb el Fermí Puig parlant d’aquest llibre: primera part, segona part.

És diumenge i hem fet un dinar com cal. Lluny dels “tuppers” que em monopolitzen de dilluns a divendres, avui he menjat bé, molt bé, en família i amb la llicorella com a convidada d’honor. Efectivament, tot aquest preàmbul ve perquè us vull parlar de la Guia de vins de Catalunya, tast a cegues 2010, un llibre d’en Jordi Alcover i la Sílvia Naranjo que va publicar Pòrtic el mes de gener.

Coincideixo amb els autors que és molt bo que se’n parli, dels productes de casa nostra -del vi en aquest cas-, perquè el consumidor pugui valorar els esforços que els elaboradors estan duent a terme per millorar la qualitat i competir en la “primera divisió” dels mercats globals. Quan per primer cop vaig fullejar la Guia,  em va cridar l’atenció un paràgraf que vaig pensar que us transcriuria:

“Seria més senzill limitar-se a emetre una opinió i a dirigir-se al públic com un simple crític; però la més fàcil no acostuma a estar entre les nostres opcions preferents. Desaprofitar el potencial de coneixements que acumulem cada any seria fer el mateix que fan molts professionals del sector; amagar com a mèrit propi i intransferible allò après per convertir-lo en un mitjà de vida, sense compratir-lo per eixamplar el nombre de consumidors mitjançant la comunicació.”

Crec que resumeix bé els grans trets de la Guia: accessible, amplíssima (més de 1.500 referències), honesta, entenidora i pràctica. Amb aquesta Guia a la mà, una persona inquieta descobrirà noves marques, podrà trobar joies molt ben puntuades a preus més que raonables i s’endinsarà en el tast amb una base sobre la qual edificar les seves pròpies conclusions. Li he demanat al meu marit, que sovinteja les guies d’aquesta mena a causa de la seva feina, que se la mirés, a veure si m’ajudava a trobar algun comentari rellevant. Curiosament, m’ha dit que divendres va dinar amb un elaborador del Montsant que no ha pogut ser inclòs a la Guia en paper però que els autors s’hi havie posat en contacte i apareix a la web http://www.guiadevinsdecatalunya.com, de manera que la voluntat d’estar al dia és palesa!

Bé, doncs, ja ho sabeu, si voleu àpats en bona companyia, correu a comprar-vos-la… ja veurem si us arriba a taula la licorella, una roca calcària o un/-a bon partit a qui deixeu impressionat/-ada amb els vostres coneixements! Per cert, els ho podeu dir al Facebook!!

Ah! Si algú té curiositat per esbrinar amb què hem dinat avui, us diré que és vi d’un celler amb un nom moooolt conegut a casa nostra, gosaria a dir “mediàtic” si no fos perquè el prestigi que han aconseguit els seus vins mereix un adjectiu menys banal.