Mai no és tard, de Miquel Pucurull

mainoestardPer aquelles casualitats de la vida, resulta que el mateix dia que acabo de llegir Mai no és tard és el dia que a Barcelona es corre la Mitja Marató de la ciutat. I és que Mai no és tard és un llibre que parlar de córrer i del que suposa pel seu autor, Miquel Pucurull, aquesta passió -dir-ne afició seria quedar-se moooooooooolt lluny.

Anem per parts. Comencem parlant de qui és Miquel Pucurull, o en “Pucu” com el coneixen els habituals de les curses de llarga distància. El Pucu és un dels personatges més coneguts i estimats en el món dels corredors populars, és marit, pare i avi, i a més és maratonià de soc-rel. I dic tot això, perquè presentar-lo com un iaio de setanta-set anys seria gairebé com faltar-li al respecte perquè que sigui la seva edat el primer que ressaltin d’ell és el que menys li agrada. Però això de les maratons és el que potser ens crida més l’atenció -i l’admiració- als que al nostre DNI hi diu que som més joves i que en algun moment ens ha picat el cuquet de les curses. Perquè resulta que en Miquel ha acabat ni més ni menys que quaranta-cinc!! maratons. Hi torno, quaranta-cinc!!

Anem pel llibre. Podria acabar ràpid dient que és un llibre que va sobre córrer. Més concretament, sobre córrer maratons, però us enganyaria perquè és molt més que això. Pàgina rere pàgina, capítol a capítol, en Miquel posa negre sobre blanc per parlar de què ha suposat, suposa i suposarà a la seva vida el posar-se unes bambes i baixar al carrer a fer quilòmetres. Però sobretot, el que representa córrer els 42.195 metres que té de recorregut una marató moderna. No us enganyo quan us dic que aquest llibre exhala passió per una disciplina atlètica que a mi em semblava que em quedava molt lluny, però que després de llegir aquests 42 quilòmetres i 195 metres, ara veig més a prop.

Us en fotreu, però us ben asseguro que jo també faré una marató algun dia i és que, com diu el Pucu, Mai no és tard.

Hi ha capítols per a tot. En uns explica per què va començar a córrer, o com una necessitat es va convertir en una passió, en altres parla dels moments bons com quan va anar a Nova York o a Londres a córrer en aquelles ciutats i altres els reserva pels moments dolents, com quan va haver de fer una parada per recuperar-se d’una lesió.

Però hi ha capítols que m’han semblat especialment emotius, com el que dedica a la soledat del corredor de fons i que li dedica a la Tatiana Sisquella reproduint un article que va publicar al Diari Ara amb motiu de la marató de 2011. La Tatiana no era corredora, però el seu pare, l’Emili Sisquella, sí que ho era i coneixia molt bé què viuen i senten els maratonians quan s’enfronten als 42.195 metres.

O quan parla de com les dones es van anar introduint en aquesta disciplina, com quan van intentar treure per la força la Katherine Switzer de la Marató de Boston el 1967 o quan a les Olimpíades de Los Angeles, durant la primera Marató olímpica on es permetia a les dones participar la Gabrielle Andersen va acabar la cursa completament deshidratada i exhausta perquè les normes desqualificaven els corredors assistits per les assistències mèdiques encara que no els haguessin ajudat en el desplaçament.

I com no, ja al final, ens explica el motiu que el fa sortir a córrer la Marató de Barcelona els últims anys. En Pucu corre per una causa molt especial, per recollir diners per la investigació de la diabetis infantil, perquè és una malaltia que a la seva família els ha tocat de ben a prop.

Us en deixo uns fragments:

Una recomanació per a aquells i aquelles que us agrada córrer: no deixeu de fer-ho mai. Arribeu a septuagenaris com un servidor i correu la Marató (…) L’alegria que experimentareu en acabar-la i la joia que us suposarà que, avis i àvies com sereu, la gent us victoregi durant el recorregut i a l’arribada serà una de les més grans satisfaccions que tindreu a la vida

“Córrer la primera Marató et canvia la vida. I córrer-ne qualsevol altra és apassionant. Has aconseguit una fita extraordinària, fruit d’un esforç anterior que t’ha comportat una sèrie de sacrificis durant setmanes. Sense aquest sacrifici, sense resolució ni esma, no pot haver-hi Marató”

Miquel -Pucu- si llegeixes aquest escrit, gràcies. Jo aquest any no podré participar, però estaré a l’arribada i et victorejaré -a tu i als altres participants- i espero ben aviat poder ser una més d’aquest grup escollit de corredors que un dia poden dir: “Jo he fet una Marató”.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Mai no és tard
Autor: Miquel Pucurull
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 328
ISBN: 978-84-664-2038-9
Preu: 18€

Barcelona amb bicicleta. 20 itineraris per descobrir la ciutat pedalant, de Gabriel Pernau Mas i Eliseu Tomàs Climent

barcelonaambbicicletaLa Gisela ens ressenya un llibre pràctic -un món a part!-. En aquest cas es tracta de descobrir la ciutat de Barcelona sobre dues rodes i pedalant. Es tracta de Barcelona amb bicicleta. 20 itineraris per descobrir la ciutat pedalant, de Gabriel Pernau i Eliseu T. Climent:

Conec molta gent que, amb el temps i el sobrepès, ha substituït els metros, autobusos i motocicletes per les bicicletes. Diuen que fa salut, que arribes a l’hora i que és més barat. Jo no sóc gaire de bicicleta però sí que he estat durant molt de temps usuari d’un servei de… lloguer? de bicicletes. D’aquestes amb estacions amb aplicació al telèfon i de les de pregar que hi hagi lloc on deixar-la o hi hagi bicicleta. M’explico?

Sobre aquest llibre de Gabriel Pernau -un expert en les guies en bicicleta amb diversos llibres sobre el tema ja publicats- i Eliseu T. Climent, és ben bé el que diu la portada que és: una guia pràctica de Barcelona per anar amb la bicicleta per 20 itineraris comentats -i molt ben comentats. El llibre està pensat tan per a persones que no agafen quasi mai una bici com pels que ja són més experts i volen portar a les amistats i als fills a donar un volt per llocs que, segons com, pot ser que siguin una mica desconeguts per a tots Nosaltres.

També és d’agrair que a l’inici del llibre hi hagi un petit recorregut pel “món ciclista” amb l’esperit més sa que existeix, que es resumiria en “no cal que siguis un participant del Tour de França per gaudir d’aquest llibre i no tinguis por si a tu també et costa, que hem preparat coses per criatures de 10 anys, també”.

En els 20 itineraris que recorren la ciutat comtal hi trobareu de tot. Rutes que costen, rutes que no costen tant, pujades i baixades que recorren un munt de barris de la ciutat i, sobretot i el que és més d’agrair, molta informació de què podem veure tot pedalant amunt i avall. I és que Barcelona, a més de ser una ciutat que puja i que baixa força, és una ciutat on es poden visitar un munt de coses que de tant veure-les tan sovint se’ns oblida que hi són.

També crec que és molt adequat que els autors d’aquesta guia hagin tingut la cura, no només d’explicar les coses de memòria -“aquí hi trobareu Catalunya Ràdio i podeu saludar la Mònica Terribas” o “l’anella olímpica és un dels espais més reeixits que s’han construït a Barcelona els últims vint anys”-, sinó que també s’han dedicat a indicar i a apuntar detalls que són molt útils per als menys hàbils o petits, com ara que en un tram concret el terra-l’asfalt està una mica deixat, de manera que cal anar amb compte. Això i el fet que els autors hagin pedalat aquestes rutes que ens proposen 4 o 5 vegades, i com a mínim, les hagin fet fer a persones que potser no estan tan avesades a anar amb bicicleta per anotar detalls que a ells se’ls podrien escapar, em fan pensar que aquesta és una de les guies més completes per anar amb bicicleta per Barcelona.

Sols, en parella, amb criatures, de dia o de nit. I amb casc!

Prenem nota, Gisela! Amants de la bici, a pedalar! I alerta! Llegir i anar amb bicicleta alhora és perillós!

Aquí teniu els primers capítols en pdf i aquí us podreu descarregar les rutes que us proposen els autors.

Títol:  Barcelona amb bicicleta. 20 itineraris per descobrir la ciutat pedalant
Autor: Gabriel Pernau Mas i Eliseu Tomàs Climent
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-664-1980-2
Preu: 18€

48 braçades, de Miquel Sunyer

48bracadesAquesta és la història d’un nen que li té verdadera aversió a l’aigua. Fa una pena horrorosa quan en Miquel Sunyer explica que de ben menut anava a la piscina del seu poble deixant-se arrossegar de la mà de la seva germana. Els plors, les llàgrimes i el desconsol que tenia cada cop que tocava posar-se en remull, eren cèlebres al poble de Talaià, a tocar de Girona, però de ben poc li servien, aquesta es la veritat. En última instancia, mirava de fer veure que es trobava malament, que tenia vòmits i el que fes falta, però res de res: a can Sunyer eren implacables i no podia ser que ni un sol nen al poble no sabés nedar.

Arriba el dia de la veritat i toca que en Miquel s’estreni a la piscina dels grans, allà on l’aigua és negra com els seus pensaments i no es veu el fons. L’entrenador l’agafa i el deixa anar… com si fos un gatet, i ell, sense saber gaire com, desprès de pensar que s’ensorrarà com una pedra, tot d’una comença a pujar i sura. És viu!!

Un cop fora de l’aigua, envoltat d’amics i família, en Miquel, encara amb l’ensurt al cor, es mira amb uns altres ulls el fons negre de la piscina. Se li acaba de despertar el cuc que ja mai més l’abandonarà.

Un Miquel ja més crescudet, adopta una disciplina fèrria amb tot allò que té a veure amb l’aigua. Acompanyat pel seu pare, cada matí fa tot el faci falta per anar entrenar i és evident que el nano promet.

El títol del llibre fa referència a les 48 braçades per minut que el Miquel és capaç de fer. Mare meva! Jo que em canso fins i tot fent el mort…! Òbviament això no s’aconsegueix així com així. Darrere del Miquel hi ha un entrenament i una disciplina paramilitar. L’actitud mental, la dieta, el dejuni, el ioga, la concentració, les jornades d’absoluta solitud abans d’una competició.

Estem parlant d’un individu que s’ha fet tot solet i sense vestit de neoprè les tres proves de natació en aigües obertes més dures del món: creuar el canal de la Mànega, donar la volta a l’illa de Manhattan i travessar el canal de Catalina a Los Angeles. I tot això sense comptar que les temperatures, les corrents de les aigües són les que són, i un munt de variables d’aquestes que posen la pell de gallina.

En Miquel no es cansa de repetir que sense l’ajuda de la família, els amics i els professionals del món de l’aigua, hagués estat impossible aconseguir aquestes fites.

Així doncs, què us sembla? Us animeu a fer unes quantes braçades? Us atreviu a tirar-vos a la piscina? Encara que sigui a fer la bomba a la primera bassa que trobem?

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: 48 braçades
Autor: Miquel Sunyer
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-664-1641-2
Preu: 16,90€

Enganxa’t al running, de Sílvia Tremoleda

enganxatalrunningSou d’aquells que esteu enganxats a aquest nou esport anomenat running? El footing de tota la vida…? Si és així, aquest no és el vostre llibre, bàsicament, perquè diria que el 99% del que es diu ja ho sabeu més que de sobres. Perquè, de fet, aquest llibre no està pensat pels qui ja fa temps que corren i, fins i tot, participen en curses de forma regular. No! Aquest és un llibre pensat per a qualsevol (dona, en aquest cas) que estigui pensant en començar a fer esport de forma regular i hagi pensat que el running pot ser l’activitat pràctica que necessita. Però realment, molts dels consells que s’hi donen són vàlids tant per homes com per dones, perquè al cap i a la fi, quan ens calcem les esportives i sortim al carrer, els dubtes són els mateixos: a quina velocitat he de córrer? He d’agafar una posició concreta? Com d’important és estirar? Quant de temps de carrera he de fer?

La  respon molt bé totes aquestes preguntes i moltes més i dóna una pauta prou interessant per tots aquells que us hagueu plantejat recuperar la forma física o, simplement, agafar l’hàbit esportiu. Si sou d’aquells (com jo) que teniu una placa a la paret del gimnàs amb la vostra cara i un peu de foto que diu “soci honorífic”, trobareu en Enganxa’t al running una bona ajuda per intentar superar la mandra infinita que fa posar-se a fer esport: consells com buscar un entrenador, un company d’entrenament i motivar-se amb “piques” us ajudaran a tenir la voluntat per sortir un mínim de cops a la setmana a moure l’esquelet i fer quilometres.

A mi, la part que més m’ha interessat és la que parla sobre nutrició. Hi ha un munt de coses que desconeixia i que a partir d’ara podré posar en pràctica! Per exemple, tenia un dubte existencial perquè a mi m’agrada fer dieta vegetariana i fent esport de manera regular s’ha de tenir una mica més de cura per estar segurs que aportem al nostre cos les vitamines, proteïnes i minerals que necessita per mantenir aquest ritme i no defallir.

Ara tinc una idea una mica més clara del que he de menjar i com i quan fer-ho.

Així que ja ho sabeu, poseu-vos les bambes, agafeu l’mp3 i a córrer! Ara ja no teniu excusa!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Enganxa’t al running
Autor: Sílvia Tremoleda
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 276
ISBN: 978-84-664-1866-9
Preu: 16,95€

La ciència del futbol, d’Albert Folch

@Ed_Empuries @Grup62

En Marc s’ha llegit La ciència del futbol, de l’Albert Folch, i ens el ressenya per tots Nosaltres:

L’única ciència possible del futbol és que el teu equip guanyi i el rival perdi. Tal dia com avui, doncs, la ciència la sento més britànica que mai, concretament de Manchester!

Però el llibre de l’Albert Folch, La ciència del futbol, no va ben bé d’aquest “forofisme” que m’envaeix. Ell sí que fa honor al títol i, com a professor universitari de ciència que és -i exfutbolista-, busca punts en comú entre la ciència i el futbol. És, doncs, un llibre de divulgació científica per a joves i, en general, per a les persones inquietes en el món de la ciència en general: antropologia, astronomia… Arreu hi ha paral·lelismes que valen per explicar una llei de les que regeixen l’univers (el futboler i l'”estàndard”).

I aquí torna a entrar la meva particular fixació: el Messi és una estrella?, és una divinitat? Esperem veure-ho ben clar la setmana vinent! De moment, conformem-nos aquesta nit a veure poques -per no dir cap- paràboles del CR7, nul·les acceleracions de Benzema i moltes constel·lacions brillants amb Giggs, Rooney i Kagawa!

Que la ciència ens acompanyi!

Títol: La ciència del futbol
Autor: Albert Folch
Editorial: Empúries
Col·lecció: Biblioteca Universal Empúries
Pàgines: 112
ISBN: 978-84-9787-046-7
Preu: 15,55€