Arxiu de la categoria: Llibre pràctic

Llibres amb vocació de resultar-te útils

Com ser un bon català, de Quim Morales

comserunboncatala

@ColumnaEdicions @Grup62 @Quimkong

Sóc un admirador confés del . L’escolto cada dia a ‘La segona hora’ i el segueixo a Twitter. És d’aquells que expliquen les coses amb l’humor que voldries tenir. I com diuen els espanyols -això no sé si seria una bona praxis de bon català-, ‘para muestra un botón’ de la introducció:

Com ser un bon català es proposa un recorregut transversal a les qüestions més arrelades i identificatives del tarannà català. Menjar, llengua, menjar, tradicions, menjar, supersticions, menjar, cultura i també el menjar són els puntals sobre els quals se sosté l’argumentari d’aquest manual pràctic. Això i, per descomptat, la gastronomia, sense deixar de banda el menjar. Cada punt analitzat proposa un objectiu i suggereix algunes estratègies per assolir-lo. Quedi clar, però, que aquests apartats no impliquen cap obligació com ara els manaments baixats del Sinaí o les instruccions d’un armari suec. Està en mans del lector i del seu criteri acceptar la qüestió plantejada, abordar-la amb esperit crític o saltar-se-la olímpicament. Al cap i a la fi, el que pretén aquest llibre –a banda d’oferir una bona estona de lectura i una agradable contemplació d’il·lustracions– és, un cop descartada la possibilitat de ser un bon català, arribar a la conclusió que ser un català normal, tirant a defectuós, no està gens malament.

Ara, tot llegint de nou aquest fragment del llibre m’ha agafat una mica de gana… Però al Nosaltres parlem de devorar llibres i no calçots, oi?

El fet és que aquest és un llibre d’aquells que us farà riure -o com a mínim somriure, paraula!- amb tots aquests trets distintius que ens toquen no la pera però sí la ceba de tots nosaltres. Efectivament, qui no té un all té una ceba -mareta, quina gana!- i acaba renegant en castellà, busca bolets infructuosament, desconeix la segona estrofa dels himnes, porta el CAT a la matrícula, mira i escolta la tele i la ràdio dels bisbes per posar-se nerviós, o (aquest m’ha encantat) “paga a mitges, però cadascú lo seu”.

Si necessiteu que algú us expliqui com ser un bon català i voleu llegir les instruccions amb un somriure a la boca, en Quim Morales us en fa cinc cèntims (que com a propina no està malament). A més, si sou una mica curts, les il·lustracions de la Júlia Bausili us ajudaran a entendre, com deia aquell, el sentit de la paraula.

Menció especial a la que segurament és la nostra instrucció preferida: la 47. Que de què tracta? De com cal Comprar llibres, roses i altres derivats per Sant Jordi. Al Nosaltres sabem ben bé com fer-ho, això!

Llegiu-lo, que us ho passareu bé. I per tancar la ressenya, ho direm com toca com a bon català que és un servidor: passi-ho bé!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Com ser un bon català
Autor: Quim Morales
Il·lustracions: Júlia Bausali
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 120
ISBN: 978-84-664-1857-7
PVP: 9,95€

I jo, també em moriré?, de Xusa Serra

ijotambeemmorire

@ColumnaEdicions @Grup62

La Lourdes se’ns estrena al Nosaltresllegim amb un llibre… pràctic? Potser no es tracta tant de si és un llibre pràctic o no, però segur que el I jo, també em moriré?, de , pot ser un llibre molt útil per a molts adults a l’hora de parlar amb criatures i adolescents sobre un tema força delicat. Aquí teniu el seu escrit!

La mort, tot i ser un tema del qual no es parla gaire i sobre el qual es tenen moltes temences i molts neguits, no deixa de ser una part de la vida, una part del cicle ineludible que suposa viure. Naixem per morir, tot i que aquesta idea no ens agradi.

La Xusa Serra, infermera formada en acompanyament a les malalties, el dol i la mort, ens mostra d’una manera didàctica i amable les diferents maneres d’afrontar un moment tan difícil en l’experiència vital, pels joves i adolescents especialment, i ens fa reflexionar sobre tot en la vida i en el que podem fer per estar al costat d’aquells que més ho necessiten quan perden algú important.

A través del seu escrit, l’autora ens deixa endinsar-nos en aquest tema per tenir un coneixement menys negatiu del que suposa la mort, i sobretot, de com encarar-la per poder fer un procés de dol adequat i fins i tot saludable. Moltes de les temences que tenim vénen heredades del hàbits que nosaltres mateixos com a adults hem viscut en la nostra vida. Però és important saber com acompanyar en el dol, sobretot amb els més menuts.

Aquest és un llibre per llegir-lo amb pausa, per reflexionar, per degustar en un ambient tranquil. Se’n poden extreure aprenentatges de vida que ens acompanyaran sempre i que faran que el nostre pas per aquest món pugui tenir un sentit més humà per acompanyar als que tenim al costat.

Aquest llibre és tot un descobriment per compartir, i una lliçó que ens aconsegueix treure més d’un somriure dolç, fins i tot en els relats aparentment més delicats i tristos. Podem aprendre molt de l’experiència de la Xusa Serra i de tots aquells que, d’una manera o altra, apareixen a les seves pàgines. Professionals com ella, que comparteixen la seva experiència i coneixements d’un tema tan delicat com el de la mort i el dol que l’acompanyen, són d’un gran valor i val la pena escoltar-los.

Prenem nota, Lourdes! Hi ha llibres que potser voldríem no haver d’agafar mai… però si cal enfrontar-se a una situació com aquesta val més tenir eines útils a les mans!

Títol: I jo, també em moriré?
Autor: Xusa Serra i Llanas
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-664-1839-3
Preu: 17€

Cuina amb Joan Roca, de Joan Roca

cuinaambjoanroca

@Grup62

La Glòria se’ns estrena amb un llibre que pot ser un dels títols d’aquest Sant Jordi!

Es tracta de Cuina amb Joan Roca, de , el xef més xef de tots els xefs que tenim aquí -i al món sencer!-. Una guía completíssima amb tots els secrets per fer a casa el que fan a Can Roca!

Sí, és veritat: pots convertir la cuina de casa teva en el millor restaurant del món. Com? Molt fàcil, amb el llibre Cuina amb Joan Roca. Un autèntic tresor que aglutina el bo i millor d’un xef que ha ara per ara és el nostre gran referent gastronòmic/culinari a tot el món.

Així és que ja no teniu excusa, obriu aquest manual sense precedents i aprendreu les tècniques bàsiques de cuina d’una manera fàcil i entenedora, sense pretensions, sense estridències i sense dificultats.

Tots els coneixements de tota una vida en més de 300 pàgines que no tenen pèrdua. Això sí, són imprescindibles dos ingredients bàsics: amor per la cuina i ganes per dedicar-s’hi! Gaudiu d’aquest curs imprescindible i bon profit!

Moltes gràcies pel teu escrit, Glòria! No volíem arribar a Sant Jordi sense haver parlat d’aquest llibre al Nosaltres!

Bon profit i bona lectura!

Títol: Cuina amb Joan Roca
Autor: Joan Roca Fontané
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Traducció: Gemma Garrigosa Alegre
Pàgines: 350
ISBN: 978-84-9708-264-8
PVP: 24,95€

Modernet de merda. El manual, del Modernet de Merda

modernetdemerdaelmanual

@Fanbooks_ @ModernetdeMerda @Grup62

Sóc modern però el més important…

Uf. Val. Això serà complicat encara que la lectura hagi valgut la pena… Diu l’introducció del llibre Modernet de merda. El manual que aquest llibre no és per a gent com jo. També diu que no és per a gent que ja és un Modernet de Merda. La resposta té sentit: ¿per què explicar-me a mi una cosa que no podré assolir mai o per què explicar-la a algú que no necessita que li expliquin la seva naturalesa? Té raó. Malauradament té raó. Ser hip és molt dur però el més important…

Jo tinc un problema de base. Tinc un nivell de tolerància del “per lluir s’ha de patir” massa baix per poder suportar els preceptes -per començar- estètics de la modernor: sóc incapaç de cordar-me una camisa de quadres fins la nou del coll, sóc incapaç de portar pantalons que em provoquin un coàgul al panxell de la cama i estimo massa els meus peus per posar-me unes sabates de punta i mirar l’horitzó amb indiferència mentre van creixent uns galindons (els coneixereu perquè la gent els anomena “juanetes”) amb una força inapelable. Per lluir s’ha de patir però no em feu patir tant que puc acabar saltant per una finestra i no acabaria en una terrasseta del barri de Gràcia.

Aquest Manual del Modernet de Merda és un retrat sagnant i alhora una guia sobre aquella gent que quan em trobo pel barri on visc -sí, visc a Gràcia- només em provoca un pensament: i a tu què t’ha fet el món per haver de patir d’aquesta manera la vida enlloc de gaudir-la?

Però més enllà de la roba i el patir, en aquest manual hi trobareu referents intel·lectuals, mapes i guies dels llocs més hip de Barcelona (què us pensàveu? Que parlaria de Mataró o El Prat?), i concretament Gràcia, el Born, Poblenou,… gràcies en gran part al Time Out. Però també hi trobareu maneres de preparar una amanida i dir-ne gintònic després de posar-hi una mica de ginebra i tònica. Això si no sou de beure Moritz…

En voleu més? En aquest llibre podreu saber quins són els enemics de la modernor, què fer en cas de tenir un veí mainstream, a quins tallers us heu d’apuntar, i sobretot, a qui heu d’adorar a més de la Bibiana Ballbé, Steve Jobs (i Apple en general), els Manel, el David Carabén, Julian Assange o Islàndia com a país i concepte. I si necessiteu conèixer el vostre grau de modernor, no cal que patiu: hi ha un “test modernet” que us donarà les respostes als vostres dubtes existencials i modernets.

Jo que ja sóc massa antic per ser modernet us recordaré allò que cantava en Pau Vallvé en èpoques de Myspace, ara ja una xarxa vintage o per losers: “Sóc modern però el més important és que la gent ho sap”.

Per cert, com ens hem de sentir al Nosaltresllegim quan un twitstar com el @ModernetdeMerda et fa un retwit?

Apa. Llibre ressenyat. I ara no em molesteu més, que he de comprar les entrades al Verdi per veure la peli del Haneke que encara no s’ha estrenat i després passar per l’Apple Store a veure què hi ha de nou per poder escoltar el nou single de Mishima mentre miro receptes de cupcakes a l’iPhone. Ens trobem a l’FNAC per comentar l’Indigneu-vos! de Stephane Hessel, val? Visca els clàssics però no gaire estona.

Títol: Modernet de merda. El manual
Autor: Modernet de Merda
Editorial: Fanbooks
Col·lecció: NO FICCIÓ
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-15745-33-4
Preu: 12,95€

Contes infantils contra tot pronòstic, d’Empar Moliner

contesinfantilscontratotpronostic

@ColumnaEdicions @Grup62 @EmparMoliner

Després de la divertida crítica que en Martí Nosaltresllegim va fer del Contes infantils contra tot pronòstic de l’Empar Moliner, us confesso que em costa afegir res que retingui tan bé l’essència d’aquest gran recull d’històries. Perquè el que en Martí fa en aquella ressenya és el que l’Empar Moliner ens empeny a fer des de pràcticament el principi del llibre: atrevir-nos a inventar, a somiar, a donar vida a tot allò que ens envolta d’una manera fàcil.

Ens anima a perdre-li la por a la idea d’explicar contes que no estiguin ja escrits a les criatures que tinguem pel voltant. A perdre-li la por perquè, com ens diu, totes les històries tenen una estructura similar. Perquè les històries beuen les unes de les altres i això, tret de treure-li màgia, ho fa tot molt més maco i més senzill alhora. I perquè no cal que inventem uns personatges ni rodons ni ben trenats… uns mitjons desaparellats, els ninots dels semàfors, o bé una simple tovallola de dutxa són uns protagonistes més que vàlids per a les nostres històries. El millor de tot és que ens anima des d’una idea molt tendre: ens convida a gaudir d’una experiència que ella ha viscut ja que moltes de les històries que ens explica són les que va anar creant i inventant per i amb la seva filla, que és alhora qui il·lustra de manera ben preciosista aquesta delícia de llibre.

Només em queda per elogiar una cosa: l’edició, l’objecte, el llibre. Està molt ben treballada, i gràcies no només a aquests dibuixos de traç infantil i colorista sinó també per la disposició dels diversos contes. Per la varietat de pàgines que ens trobem, pel valor de l’objecte en sí mateix. Una idea atrevida en aquests dies que vivim d’edicions digitals i de pèrdua de valor del paper, del llibre.

Tant si us apassiona el gènere de contes com si no, i fins i tot m’atreviria a dir “tant si teniu a prop alguna criatura, com si no”, feu-vos amb aquests Contes infantils contra tot pronòstic. És un d’aquells petits tresors ben fàcils d’aconseguir, ple d’humor i d’imaginació que us ajudarà a gaudir plenament de molts més moments dels que us podeu imaginar ara mateix.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Contes infantils contra tot pronòstic
Autor: Empar Moliner
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-664-1722-8
Preu: 20€

La pitjor mare del món, d’Anna Manso

lapitjormaredelmon

@ColumnaEdicions @Grup62 @annamanso

La Natalia se’ns estrena al Nosaltres amb el millor llibre que li podia caure a les mans: La pitjor mare del món, d’Anna Manso. Per què, direu… Perquè la Natalia juga a la mateixa lliga que l’autora. És mare de tres fills indòmits, un dels quals ens parlava fa molt poc del Greg i la seva última aventura. La Natalia s’ha posat les ulleres bicolor i també s’ha posat mans a l’obra. Aquí teniu la seva ressenya sobre aquest llibre sobre com convertir-se en una mare o pare imperfecte en 10 lliçons:

Aquest La pitjor mare del món de l’Anna Manso és una espècie de “guia al revés”. És una guia on l’autora ens explica alguns trucs de “mala mare” que el que aconsegueixen és explicar-nos com ser millors mares. Curiós, oi? Però sembla que funciona!

L’autora parla amb coneixement de causa perquè -com una servidora- és mare de tres fills i durant anys i anys ha anat rebent multitud de consells de tothom i ens relata casos molt diversos -de la seva família, amics,… de tothom!- que l’han fet arribar a una conclusió molt senzilla: molt més sovint del que ens pensem, la millor manera de ser la millor mare del món és no seguir els consells dels llibres d’autoajuda per a mares que tot just comencen en aquesta aventura o els consells de la iaia/tieta consellera de torn.

Hi ha un munt de llibres que ens intenten explicar com ser bones mares i no tots ho aconsegueixen. A vegades, fins i tot, ens ho expliquen molt bé però els resultats no són els desitjables. Us ho dic per experiència, sigui pels llibres pràctics llegits com pels tres fills que tinc. Un altre punt a favor respecte d’altres llibres? En aquest cas, és un llibre que es llegeix amb molta facilitat.

Lliçons de vida per mares i pares, que treuen el pes de “ho estic fent malament”, per poder dir allò de “veus com per aquí l’encertaré encara que el llibre pràctic aquell que em van deixar digui el contrari…”. Un molt bon llibre i un gran regal per a pares novells o pares estressats!

Gràcies pel teu escrit, Natalia! Prenem nota si toca tenir criatures o regalar un llibre a algú que en tingui i necessiti l’ajuda de l’ONU a casa!

Aqui teniu el primer capítol en pdf i el vídeo de presentació de l’autora:

Títol: La pitjor mare del món
Autor: Anna Manso
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 206
ISBN: 978-84-664-1732-7
Preu: 18€

Papers perduts. Notes d’art. De Giotto a Hockeny, de J.F. Yvars

papersperduts

@Ed_62 @Grup62

El llibre Papers perduts. Notes d’art. De Giotto a Hockeny que he llegit pel Nosaltres és un conjunt de 52 articles que , (historiador de l’art, editor, director de l’IVAM de 1992-1995, comissari de diferents exposicions, professor …) ha anat publicant al llarg dels anys 2010, 2011 i 2012, com a crític de La Vanguardia.

Aquests 52 articles, que tenen tots una llargada similar -unes 4 pàgines-, estan agrupats en 3 parts:

Artistes. (quasi dos terceres parts del conjunt) Aquí ordenats de més antic a més modern, apareixen les reflexions, valoracions i altres consideracions que l’autor dedica a diferents artistes: Giotto, Rembrandt, Cézanne, Picasso, Pollock, etc… a partir de diferents exposicions dedicades a aquests autors que s’han fet a ciutats europees o a Nova York, o bé a partir de la publicació d’algun llibre monogràfic, o en ocasió de la seva desaparició, com és el cas de Richard Hamilton. Són articles rics de referències i on l’autor de vegades hi dedica més espai a descriure i comentar alguna obra concreta que ha tingut ocasió de veure en l’exposició. D’aquesta part he trobat molt interessants els articles que dedica als pintors britànics d’aquests últims anys com Bacon, Freud, Hamilton i Hockney.

Comparatives. També són articles que arrenquen de l’experiència expositiva però en aquests cas són mostres en què es confronten dos o més autors, de vegades propers en el temps o aparentment antagònics (Poussin i Twombly, per exemple) o es proposa reflexionar sobre un període o un gènere, com el retrat alemany, per exemple. M’ha agradat especialment l’article dedicat a Lorrain i Turner, de l’exposició de Londres!

Estetes.  Aquest grup d’articles està dedicat a crítics d’art, conservadors de museus, alguns d’aquests, coneguts per l’autor. D’altres estan dedicats a escriptors que publiquen alguna de les seves obres i que li serveixen per reflexionar també sobre idees estètiques. M’ha semblat especialment interessant el que dedica a Harry Kessler i molt emocionant el que dedica a Ernst Fischer i el seu llibre La necessitat de l’art, que tant va influir a finals dels anys 60 amb la seva idea de l’Art com la vivència que amplia l’horitzó d’autonomia i llibertat de l’individu.

“La tasca del crític artístic consisteix a obtenir, amb el poder de la paraula escrita, que el lector escolti, potser entengui, però sobretot vegi” (p. 226)

Aquesta cita de Conrad que Yvars reprodueix referint-se a Updike serveix perfectament per explicitar el que Yvars ha mirat de fer en aquests Papers perduts.

Títol: Papers perduts. Notes d’art. De Giotto a Hockeny
Autor: J.F. Yvars
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Llibres a l’Abast
Pàgines: 264
ISBN: 978-84-297-7150-3
Preu: 22,50€

Contes infantils contra tot pronòstic, d’Empar Moliner

contesinfantilscontratotpronostic

@ColumnaEdicions @Grup62 @EmparMoliner

En Martí Nosaltresllegim i l’esperit literari de l’Empar Moliner

En Martí Nosaltresllegim era un noi que era molt amant de la música però que després d’uns anys al costat de la Montserrat Obi-Brau s’havia tornat molt de llibres. Una de les seves feines era portar un blog on hi havia un munt de persones que escrivien sobre moltes històries diferents. Això sí, les històries de què escrivien acostumaven a ser bones i, sobretot, eren d’altres persones que escrivien molt bé.

Un dia, la germana del Martí Nosaltresllegim va decidir tenir un fill i de cop en Martí es va trobar en una nova circumstància: era tiet! Allò li feia molta il·lusió però alhora tenia un punt preocupant. Ell se’n sortia bé parlant de les històries d’altra gent però a l’hora d’escriure històries… allò era una altra història! El primer que va fer va ser preguntar-li al seu iPhone si el podia ajudar amb el tema d’explicar contes al seu nebot i el seu iPhone li va dir que primer havia d’activar el Siri. Després d’activar el Siri, el Siri li va dir que si volia contes havia de passar per caixa a l’iTunes Store, i com que en Martí Nosaltresllegim era un noi una mica garrepa i autònom va decidir que faria servir un llibre del blog sobre llibres que gestionava.

Va ser llavors quan es va trobar amb els Contes infantils contra tot pronòstic de l’Empar Moliner. En Martí Nosaltresllegim va dir: “aquesta és la meva! Ja veuràs com li podré agafar els contes a l’Empar Moliner!”. Va ser llavors quan va obrir el llibre i d’allà en va sortir l’esperit literari de l’Empar Moliner:

-Escolta! Qui ets tu? -li va preguntar el Martí Nosaltresllegim.
-Què vol dir que qui sóc jo? Que no m’has vist prou a la tele? -li va contestar l’esperit literari de l’Empar Moliner.
-Tu ets l’Empar Moliner?
-Sí, però només una part. Porto l’ISBN escrit al cul, o sigui que tampoc sóc l’obra al complet
-Ah… i escolta, que m’han dit que en aquest llibre nou que has fet expliques els contes que li explicaves a la teva filla i també expliques com fer-ne, oi?
-Oi.
-Carai… et podries esplaiar una mica més en les respostes, no trobes?
-Sí.
-Estupendu -va dir en Martí Nosaltresllegim.
-Escolta, què fas aquesta nit? Que et ve de gust anar a prendre una copa? -li va preguntar l’esperit literari de l’Empar Moliner.
-Què dius? Però si ets un esperit literari! A més, jo no bec… -va dir en Martí Nosaltresllegim.
-No ho sé noi… Fa temps que he de mantenir el personatge de ninfòmana furiosa -va dir l’esperit de l’Empar Moliner mig avergonyit- però ara m’estic redimint treient llibres molt ben editats per Columna sobre contes a la meva filla.

momia-300x300En Martí Nosaltresllegim estava una mica confós amb la situació. Tenia un llibre que li donava les claus per explicar contes però no sabia ben bé com fer-s’ho encara. I l’esperit no l’estava ajudant gaire tampoc.

-Escolta, Empar. Et puc dir Empar?
-I tant! -va respondre l’esperit literari tot somrient amb mirada lasciva.
-Escolta, Empar, que tinc un petit problema. Que resulta que la meva germana ha decidit tenir un fill que resulta que és extremadament guapo i que li agraden molt i molt els botons que giren, i si em demana un cangur li hauré d’explicar un conte. Que creus que em podràs ajudar amb el teu llibre?
-Però, es pot saber quina pregunta és aquesta? I tant que si! Que no ho veus?
-Mira, ja n’estic tip. Euh… Què vol dir “que no ho veus?”

En Martí Nosaltresllegim començava a estar una mica fart d’aquella situació i sobretot, temptat de tancar el llibre dels Contes infantils contra tot pronòstic i passar per caixa a l’iTunes Store.

-Doncs això! -va respondre l’Empar Moliner- Acabes d’escriure un conte! Que no veus que si pots fer un conte per ressenyar un llibre podràs inventar-te’n un pel teu nebot?
-Potser si que…
-Potser si i prou! Vinga! Recomana-li el llibre a tothom i a fer els cangurs del teu nebot tranquil·lament, que ho faràs molt bé! -va respondre l’esperit literari de l’Empar Moliner.
-D’acord. Molt bé. Ja el deixaré bé al blog de llibres que administro. Per cert, que sàpigues que m’ha agradat molt el conte que li explicaves a la teva filla de la Vanessa Marimuntanya i els anuncis de la tele. -li va dir en Martí Nosaltresllegim.
-Estupendu. Ja li diré a la mestressa. Vinga. Brillo! Que tinc molta feina i m’he de fer les ungles i participar en una tertúlia de tarda de la tele. -va dir l’Empar Moliner amb cara de “tinc pressa que aquí ja em fa mandra ser-hi”.
-Doncs res. Moltes gràcies i ja seguiré els consells que dónes al llibre per explicar contes.
-Apa! Fes-ho! A reveure! Fins aviat! Adéu siau! Vagi bé!
-Que sí! Que ja et deixo estar!! Carai! Com sou els esperits literaris…
-Noi… -va dir l’esperit literari de l’Empar Moliner- això només depèn d’on ens graven l’ISBN. I a mi m’ha tocat el cul.

Llavors l’esperit literari de l’Empar Moliner es va asseure al sofà de casa del Martí Nosaltresllegim i va esbufegar tot posant-se la mà a una de les galtes del cul, com si hi hagués alguna cosa que li fes coïssor.

-No pateixis, que segur que els llibres que venen a les llibreries tindran encara més bon humor. Segur que posen l’ISBN més ben marcat. Moltes gràcies i ja et recomanaré molt. -li va dir en Martí Nosaltresllegim, tot fent-li una carícia al cap.
-Gràcies! -va respondre l’Empar Moliner- I si vols fer una copa i un llibre, ja ho saps! Ah! I no pateixis si els contes et surten amb finals precipitats! Ens passa a tots.

En Martí Nosaltresllegim va somriure, li va fer un parell de petons a les galtes de la cara i es va llegir tot el llibre de l’Empar Moliner per veure si el podia recomanar molt al blog de llibres.

I sabeu què? El va recomanar molt a tothom.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Contes infantils contra tot pronòstic
Autor: Empar Moliner
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-664-1722-8
Preu: 20€

Mindfulness, de Tessa Watt

mindfulness

@labutxaca @Grup62

Crec que no m’equivoco quan dic que vivim amb el pilot automàtic posat i que sovint no ens adonem de què passa al nostre voltant de tan capficats com estem en els nostres pensaments. Aquest ritme de vida desgasta tant a nivell físic com a nivell mental, però per sort podem fer alguna cosa per canviar aquesta manera de funcionar. Com? Doncs amb Mindfulness.

Molts haureu escoltat parlar d’aquesta pràctica i d’altres no. El Mindfulness, tal i com ens explica la Tessa Watt, autora de la guia pràctica Mindfulness, “és una de les habilitats més antigues i bàsiques de la humanitat. (…) Consisteix a aprendre –o a tornar a aprendre- a estar present i viure el moment”.

En aquesta guia trobareu tota la informació necessària per començar a practicar-lo, amb exercicis bàsics que només requeriran uns minuts del vostre temps. No es tracta de desconnectar del món, ni de deixar la ment en blanc. Es tracta de ser conscients de tot allò que ens envolta i de tot allò que ens passa per dins.

Prepareu-vos per dir adéu a l’estrès i a les preocupacions innecessàries. Una servidora, que ho practica, pot assegurar-vos que paga la pena intentar-ho. Si esteu cansats de passar per aquest món de puntetes, adquiriu aquest llibre sense dubtar-ho. Els exercicis que hi trobareu us ajudaran a iniciar-vos en la pràctica del Mindfulness. I si en cas contrari ja en sabeu, llegiu-lo igual perquè us aportarà nous exercicis que segur que no coneixeu!

Títol: Mindfulness
Autor: Tessa Watt
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-9930-690-2
Preu: 9,95€

La psicologia positiva, de Bridget Grenville-Cleave

lapsicologiapositiva

@labutxaca @Grup62

A vegades ens costa més del que voldríem veure tot allò de bo que ens envolta, sovint ens costa mantenir-nos motivats per allò que fem i malgrat esforçar-nos, més d’un cop hem deixat de banda els propòsits oblidant-nos que disposem de molts punts forts.

Tot això s’ha acabat amb La Psicologia Positiva, una guia pràctica que ens introdueix a aquesta meravellosa ciència. La Bridget Grenville-Cleave ens recorda que la psicologia no només estudia la patologia, sinó que hi ha un gran camp que tracta de potenciar tot allò que és sa, com ara la nostra capacitat per realitzar les coses, la implicació, les relacions sanes, la gratitud o d’intel·ligència emocional entre d’altres. Actituds i habilitats que ja tenim però que no posem en pràctica. A través d’aquesta guia aprendràs la teoria i la pràctica, perquè amb els exercicis que se’t proposen, descobriràs què és allò que no estàs fent i què has de fer per omplir la teva vida de benestar.

Hi ha persones que pensen que no poden aconseguir el que tenen els altres, però el que realment passa és que no ho han intentat. Ara però, tenen una guia on se’ls explica com fer-ho. No es tracta de veure-ho tot de manera positiva perquè, malauradament, al món hi ha sotracs pels quals hem de passar; es tracta d’aconseguir que aquests no aconsegueixin minvar el nostre benestar.

Si esteu pensant en introduir petits canvis a la vostra vida per tal de millorar-la i no sabeu com, llegiu-lo. I si no voleu canviar res però voleu sentir-vos millor, llegiu-lo també. En qualsevol cas no en quedareu decebuts, perquè amb la Psicologia Positiva sempre guanyes.

Títol: La psicologia Positiva
Autor: Bridget Grenville-Cleave
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-9930-689-6
Preu: 9,95€