Arxiu de la categoria: Llibre pràctic

Llibres amb vocació de resultar-te útils

El mètode checklist

Títol: El mètode checklist. 142 llistes imprescindibles per organitzar-te millor el dia a dia.
Editorial: labutxaca
Col·lecció: No-ficció
Autor : Martina Ros i Natalia Foguet
Pàgines : 304
ISBN: 978-84-9930-358-1
Preu: 10€

La Marta se’ns estrena a can Nosaltres fent la ressenya d’El mètode checklist, de Martina Ros i Natalia Foguet. Un llibre que ens convé a molts!

“Raspall, pasta de dents, pinta, xampú …què més he d’agafar? Segur que em deixo alguna cosa!”

Quantes vegades ens hem trobat en aquesta situació, perdent el temps en recordar el que hem de fer, buscar, recollir, o preguntant i buscant com fer o preparar alguna cosa? I quantes d’aquestes tasques, a més, són habituals en les nostres vides però tot i així ens roben el temps una vegada i una altra?

En aquest llibre, la Natàlia Foguet i la Martina Ros ens proposen revolucionar la nostra vida començant a estalviar una mica del nostre valuós temps. Per fer-ho, ens faciliten 142 llistes on ens regalen l’experiència de les autores així com l’assessorament d’especialistes en diferents temàtiques, que ens proposen solucions efectives als problemes domèstics quotidians, per a tots els àmbits de la nostra vida: la llar, en família, els viatges, el sexe, quan estem solters, quan ens fem grans, per mantenir-nos en forma…et faran descobrir preguntes que no t’havies plantejat encara i amb llenguatge amè i planer, resolen dubtes que poden sorgir al moment menys esperat.

Al mateix temps, El mètode checklist ens suggereix, en forma de llistats breus i curiosos, suggeriments útils i pràctics per aconseguir l’èxit en totes les situacions: l’organització d’una festa, l’elecció de la destinació del viatge de la nostra vida, la preparació d’una velada romàntica, l’elaboració de la llista de la compra, la compra d’un habitatge nou o fins i tot la creació de la nostra pròpia empresa o l’elecció del nom del nostre futur fill/a.

Però aquest llibre no deixa espai només per als aspectes més pràctics i logístics; al llarg de les seves pàgines també se’ns donaran claus i consells per conèixer-nos millor a nosaltres mateixos i trobar les claus de l’èxit personal, així com posar-nos a l’abast un llistat dels bàsics que hem de conèixer en matèria d’oci : cine, música, lectura, etc.

Segons la Wikipedia: una checklist (o llista de verificació) és “un tipus de material de suport informatiu que s’utilitza per reduir el fracàs, mitjançant la compensació dels possibles límits de la memòria humana i l’atenció: això ajuda a garantir la coherència i integritat en l’acompliment d’una tasca”. En aquesta línia i per finalitzar aquest petit procés de reeducació, el llibre ens permet i ens anima a fer el nostre propi repositori de llistes que ens seran d’allò més útils en la nostra vida i que ens estalviaran el temps, ajudant-nos a fer-nos una mica més fàcil la feina del dia a dia.

Una lectura d’allò més divertida i útil! Decideix-te a agafar les regnes de la teva vida i atreveix-te a fer-la més senzilla amb l’ajuda d’El mètode checklist!

Share

Jo ja sé quin llibre regalaré: La Guia de Vins de Catalunya 2012 per al Tió!

Títol: Guia de vins de Catalunya 2011
Autor: Sílvia Naranjo i Jordi Alcover
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Pòrtic Viure
Pàgines: 472
ISBN: 978-84-9809-195-3
Preu: 25€

Sí, és ben sabut allò que el Tió caga neules i torrons, res d’arengades, però… què passa amb el vi? Aquest és un missatge dedicat al Tió que tenim plantat a casa des de fa uns quants dies. El meu primer regal de Nadal serà per a ell.

“Estimat Tió, per què enguany no acompanyes les neules amb una Mistela Molt Vella del Masroig o amb un Panses Dolç de Garnatxa Blanca? I els torrons, què tal amb un Argila Xarel·lo Brut Nature Gran Reserva?

Ja n’hi ha prou de regals eixuts, Tió, que si volem alegria, el vi fa sang i, sobretot, fa oblidar totes les males notícies que aquest 2011 ha tingut a mal anar-nos deixant. Per què t’estimes més una ampolla de perfum, per més violetes que tingui, que no pas un Vall Llach amb aquella olor de cacau? De debò, Tió, m’interessa més un Abadal 3.9 que qualsevol regal 2.0!

Si no et fa res, al costat de les mandarines, t’hi deixaré la Guia de Vins de Catalunya 2012. Te la regalo! Ves-te-la llegint. Veuràs que hi trobaràs una gran varietat de vins i caves que et/ens faran el pes, segur! Et recomano que paris atenció a les puntuacions que els donen el Jordi i la Sílvia… ells en saben molt i així tindràs la seguretat d’encertar amb l’elecció.

Ja saps que em tens a la teva disposició per si tens la vista cansada i necessites un cop de mà amb les icones per veure amb què hem de maridar. És important que ho tinguis en compte, també, perquè per Sant Esteve farem canelons i no voldria rebre crítiques pel vi, eh?

Una abraçada amb molt d’afecte i grans esperances,

Montserrat

PD: està bé, si has d’afluixar veles per això de la crisi, al final hi trobaràs la Guia amb una setantena de cerveses catalanes… ho deixo a les teves mans!”

Moltes gràcies i Bon Nadal!

Share

La petita ciència de la salut: il·lustracions que acompanyen sermons

Títol: La petita ciència de la salut
Autor: Valentí Fuster
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Pàgines: 168
ISBN: 978-84-9708-229-7
Preu: 18,90€

Us heu sentit mai com si estiguéssiu dalt del púlpit predicant el sermó aquell tan avorrit de “has de menjar més fruita”, “esmorza una mica més”, “no mengis patates fregides abans de dinar” i, la gran estrella, “acaba’t la verdura del plat”. Oi que sí? Doncs jo ja tinc la manera de fer-ho en millors condicions: he baixat del pedestal de les mares i els pares paparres per permetre que hi pugi un gran orador i divulgador científic: en Valentí Fuster.

Aquest extraordinari i reputadíssim cardiòleg s’ha posat a la nostra pell i ha fet un llibre genial: La petita ciència de la salut. No és ni més ni menys que això: un llibre amè, il·lustrat amb uns dibuixos molt divertits, que explica amb tot luxe de detall les virtuts d’una dieta equilibrada, amb una important presència de fuites i verdures.

Però no només d’enciam i taronges viu l’home (o el nen!). Tot i que l’alimentació ocupi el gruix principal de l’obra, també tracta temes més relacionats amb la higiene (si ens donessin 1€ per cada vegada que preguntem “t’has rentat les dents?” seríem milionaris, oi?) o l’esport.

Per cert, el còmic de l’enciam és divertidíssim! A casa ha tingut gran predicament… i ens ha predisposat més l’ànim cap a les amanides, tot i que he de reconèixer que en aquest terreny “no estamos tan mal”!

Share

Honest i necessari

Títol: Per una mort apropiada
Autor: Marc Antoni Broggi
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Llibres a l’abast
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-2976-855-8
Preu: 20,50€

Quan vam rebre Per una mort apropiada, de Marc Antoni Broggi, hi va haver un moment que ens va fer una mica de respecte el tema de qui de Nosaltres l’havia de llegir. El tema de l’eutanàsia i el com es porten a terme els últims instants de la vida d’una persona són qüestions delicades, i que no sempre ve de gust llegir. Però en Lluís-Emili ens el va demanar i ens n’ha fet una magnífica ressenya. Aquí la teniu:

L’honestedat comença amb el títol. Broggi explica perquè no parla de mort “digna”: el concepte de dignitat pot tenir unes ressonàncies “heroiques” que són lluny de la proposta de l’autor. Ell defensa una mort apropiada, en el sentit d’adequada i també en el sentit que el moribund se la fa pròpia: és la seva mort i cal que sigui com ell vulgui fins al darrer moment.

Una vegada i una altra va insistint en el canvi de perspectiva que cal en les persones que l’envolten: ell (o ella) no ha de ser el pacient i prou, se li ha de deixar ser l’agent d’aquest moment tant personal i intransferible. Totes les accions han de fer-se sota aquesta premissa, tant per part de l’entorn més íntim com pel que fa als professionals de la sanitat i a les institucions.

Els temes tractats són molts i importants: el dret a ser informat i a no voler ser informat, el dret a ser consultat sobre què cal fer en decisions importants com ara la continuïtat o no de tractaments, les intervencions arriscades, la sedació… Fins al darrer moment ha de poder (si n’és físicament capaç) intervenir sense que es prenguin opcions en el seu nom, ni que se suposi que es prenen pel seu bé.

El llibre conté un munt d’idees interessants sobre l’acceptació del fet de la mort propera, sobre la comunicació de les males notícies, sobre la companyia al malalt i la solitud, sobre el moment en què “la lluita que fins aleshores es mantenia contra la malaltia pot haver canviat de sentit i dirigir-se a conseguir la màxima qualitat de vida per al malalt que ha de viure el seu final”, sobre la compassió, sobre les “mentides pietoses”…

I també és ple de suggeriments i informació sobre l’eutanàsia, el Document de Voluntats Anticipades (DVA), el marc legal català i espanyol actual, i l’actitud dels professionals (destaquem com cada vegada que en té ocasió fa una gran lloança del paper de les infermeres). Fins i tot, al final, hi ha una breu incursió en el tema del suïcidi assistit.

Broggi afirma que, tot i la molta bibliografia que existeix, les millors aproximacions al tema de la vivència de la mort propera les troba en els artistes: poetes, novel·listes, cineastes… i d’aquí la multitud de cites il·lustratives.

¿A qui s’adreça el llibre? Que al cap i a la fi és el mateix que preguntar ¿a qui pot interessar? La resposta és senzilla: a totes les persones que un dia es moriran, a totes les persones que són, seran o poden ser a la vora de malalts, als professionals del ram de la salut, als legisladors, a les institucions polítiques i sanitàries. En resum: a tothom.

Share

La necesidad del arte, d’Ernst Fischer

Títol: La necesidad del arte
Autor: Ernst Fischer
Editorial: Península
Col·lecció: Imprescindibles
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-9942-110-0
Preu: 16,50€

Quan ens va arribar aquest assaig sobre l’Art i sobre si existeix la possibilitat d’entendre’l fora del seu context social no ens vam preguntar qui se’l podria llegir. Ho teníem molt clar. Vam dir-nos: “donem-li a Núria que estudia Història de l’Art i podrà parlar amb propietat”… i així ha estat.

Nosaltres, una ressenya com aquesta és un luxe!

Ernst Fischer (Komotau, República Txeca, 1899 – Deutschfeistriz, Àustria, 1972) fou un filòsof especialista en Estètica i Art, i Ministre d’Educació al seu país. Destacà per ser un activista d’esquerres, defensor del comunisme i teòric marxista de l’estètica, essent un dels pensadors més brillants de la seva generació.

Probablement es tracta de l’únic clàssic marxista actiu que, encara en època comunista, va demostrar la reducció simplista de l’Art i de la literatura com a ideologia, destacant el seu interès per l’expressionisme literari. Sentia admiració pel caràcter abstracte i formal de la música i d’aquí obté una idea clau en el seu pensament: el contingut desenvolupa la forma i fa possible el naixement de noves formes que al mateix temps donen pas a nous indicis de comunicació estètica.

En el 1959 escriu el llibre La necesidad del arte. Molt han canviat les coses en cultura, política i societat des que es va publicar aquesta obra però algunes qüestions que planteja l’autor segueixen tenint vigència tot i el capitalisme. Per això, la llegibilitat del text amb una gran argumentació segueix sent clara, evitant en tot moment el problema de la temporalitat de l’Art.

Fischer té un concepte sobre les teories socials relacionades amb els conceptes artístics força discutibles. Afirmava que en una societat futura l’Art seria el fil conductor per crear, però que en tot moment s’hauria de diferenciar la feina de l’Art.

L’Art es transforma d’aquesta manera en quelcom que globalitza la sensibilitat i l’experiència humana. D’aquesta darrera idea extreu que, totes les cultures necessiten d’un impuls artístic que configura unitats sensibles de significat col·lectiu: l’obra d’Art.

Cal destacar que en tot moment podem veure una influència kantiana que apunta a l’originalitat inèdita no cognitiva ni psicològica del criteri del gust. Kant assegurava l’existència d’un sentit comú estètic que és el que mou el criteri del gust. Aquest concepte és present al llarg de l’obra amb un altre també força important: per realitzar una activitat artística és necessari trobar una funció decisiva en el desenvolupament de la capacitat imaginativa i creativa que defineix l’home lliure.

Durant tot el llibre s’intenta donar premisses per resoldre les idees que seran el fil conductor de l’assaig: és l’Art una activitat necessària per l’home? Quin lloc ocupa en les necessitats humanes el procés de creació artística? Existeix l’ideal de bellesa inassolible? Amb totes aquestes reflexions Ernst Fischer ens intenta resoldre un gran enigma: segueix sent l’Art necessari en l’actualitat?

Share

El pensamiento PowerPoint

Títol: El pensamiento PowerPoint. Ensayo sobre un programa que nos vuelve estúpidos
Autor: Franck Frommer
Editorial: Ediciones Península
Col·lecció: Atalaya
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-9942-109-4
PVP: 21,90€

El José Luis ens porta un llibre que en més d’una ocasió segur que hem trobat a faltar… que en són, de pesades, algunes presentacions!

El llibre tracta sobre el famós programa de presentacions i el servei abusiu que les persones podem arribar a donar-li.

Un dels episodis que explica l’autor, en Franck Frommer, és el del General Stanley A. McChrystal de l’OTAN a l’Afganistan on deixa patent que l’ús del programa pot arribar a fer que ens tornem idiotes.

Personalment, El pensamiento PowerPoint. Ensayo sobre un programa que nos vuelve estúpidos és un llibre que m’ha resultat interessant perquè, jo no és que sigui un usuari habitual del programa, però a l’entorn de la universitat, a l’època que la meva dona feia el doctorat, sí que era freqüent el seu ús.

He de dir que estic d’acord amb l’autor en el fet que el programa pot tornar idiota a l’usuari i el pot arribar a convertir en un autòmat a l’hora de fer la presentació davant del públic. Bàsicament perquè a la presentació l’usuari no para de llegir els comentaris de la “diapositiva” sense tenir poder d’improvisació.

Entenc que el PowerPoint facilita, i molt, la feina que antigament fèiem amb transparències i que ens “forçava” a improvisar perquè no hi havia la possibilitat d’escriure comentaris que després pots imprimir a la vegada que imprimeixes la presentació definitiva. Les transparències eren molt elaborades, però no deixaven de ser una imatge d’una sola capa.

És per això que considero que PowerPoint ha estat una revolució en el món de les presentacions, però s’ha de saber utilitzar per no omplir d’efectes, de comentaris, de diagrames, de text per tot arreu que puguin arribar a impedir el correcte enteniment de la “diapositiva” en sí. Aquesta és la mateixa conclusió a la que arriba el general McChrystal. Les noves tecnologies avancen de manera que intenten facilitar les coses i el PowerPoint ho ha fet amb les presentacions. El món del disseny també, i les “virgueries” que es poden arribar a fer poden impedir veure l’arbre amb un bosc tan extens.

Share

La força de l’optimisme

Títol: La força de l’optimisme
Autor: Luis Rojas Marcos
Editorial: labutxaca
Col·lecció: labutxaca
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-9930-321-5
Preu: 8,95€

Li vam demanar a la Mª Assumpció que ens expliqués què és això de La força de l’optimisme, de Luis Rojas Marcos. I Nosaltres, aquí ho teniu! No teniu excusa per anar amb un somriure a la boca (o al cap).

Luis Rojas Marcos, l’autor de La força de l’optimisme, és llicenciat en Medicina per la universitat de Sevilla, on va néixer. Emigrà a NY per estudiar psiquiatria, ha sigut director i responsable màxim dels serveis de salut mental de l’hospital psiquiàtric municipal de NY durant 10 anys i després va ocupar el càrrec de president del sistema d’hospitals públics de la ciutat novaiorquesa quan es va produir l’atemptat de l’onze de setembre de 2001.

Més tard, deixant la pràctica clínica en segon pla, passà a dedicar-se a la investigació, la docència i l’escriptura.

Col·labora amb el diari “El Pais” i ha publicat molts llibres de psiquiatria que conviden a reflexionar des d’una forma didàctica, amb la seva manera de fer-nos recordar la capacitat de superació del esser humà: no es un mite ni un do diví, sinó una habilitat molt real.

En temps en els quals els sentiments d’aprensió, dubte, por i fragilitat semblen haver-se convertit en ingredients permanents, Rojas Marcos ens condueix a pensar en positiu. Són exemples d’optimisme, molt a tenir en compte, com els que ens explica en els seus relats quan visitava pacients terminals, l’enginyer de professió que es va lesionar la medul·la espinal afectat de paràlisi i problemes de respiració, valorava la seva vida amb un significat més profund des de l’accident laboral.

És en el camp de la malaltia i la invalidesa on l’autor més va percebre que el pensament positiu té un poder reparador immens i l’esperança abunda més del que ens imaginem.

Em va sorprendre descobrir que en els principis de la psicologia, els seus pioners eren profundament pessimistes en les seves idees, com ara William James i també el inventor del psicoanàlisis Sigmund Freud, que era un home supersticiós, preocupat per la mort i convençut de que les persones estaven destinades a patir.

Per exemple, en una revisió electrònica de les revistes de psicologia més prestigioses del món, es va trobar, per cada un que tractava un aspecte positiu de la persona, vint ho feien sobre una qüestió negativa.

En els últims vint anys, els progressos en medicina i psicologia han permès canviar el destí i reconèixer de manera oficial l’assignatura de la “psicologia positiva”.

La primera persona d’idees optimistes que va aconseguir un impacte significatiu fou Karen Horney, que el 1950 va escriure “Neurosis i creixement humà” i tot i que era deixeble de Freud, aquest llibre la va conduir a un boicot de molts dels seus col·legues.

Rojas Marcos ens explica també que la intuïció i el pressentiment són dues eines molt importants per ajudar-nos i ens relata històries de gent que en situacions importants de la vida optaven per “l’art d’amargar-se la vida”.

Destaco en particular que em són molt temptatius els seus dos llibres “La nostra incerta vida normal” i “Cor i ment”, aquest segon amb la col·laboració del també reconegut internacionalment cardiòleg Valentí Fuster, del qual sóc fan.

Share

El territori, els vins i la Guia de Vins de Catalunya

Títol: Guia de vins de Catalunya 2011
Autor: Sílvia Naranjo i Jordi Alcover
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Pòrtic Viure
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-9809-164-9
Preu: 23,50€

Tornaré a fer un comentari d’aquests de Teresines SA que faig de vegades, explicant-vos la meva vida… Espero que m’ho perdoneu!

Aquest estiu vam anar a Castelló d’Empúries a dinar en un restaurant magnífic que jo desconeixia però és un clàssic, amb una cuina renovada espectacular. A la sala hi ha el pare i un dels fills bessons (l’altre és a la cuina) i vam tenir la sort de comptar amb els seus comentaris a l’hora de triar els vins. Gràcies a ells, que són persones apassionades i coneixedores, vam conèixer una mica millor l’expressió de l’Empordà en la copa i, francament, vam sortir amb ganes de més. Nosaltres, que portem un adhesiu de Porrera al cotxe, buscant vins per l’Empordà… anàvem ben desorientats!

Per això vam celebrar amb renovat interès la publicació de la Guia de Vins de Catalunya 2011. Quan la vam tenir a les mans vam anar directes a aquesta DO i, un cop més, la Guia no ens va fallar! 125 referències entre blancs, negres, rosats i dolços. Amb tranquil·litat vam llegir, vam fer la llista i hem passat pel celler habitual (en el nostre cas, a Barcelona) per recordar aquell paisatge que tan trobem a faltar quan ens quedem enganxats a la feina…

Per acabar aquest comentari, abans que no em posi melodramàtica pensant en l’estiu, li he demanat al meu marit, perquè no sigi dit que només parlo jo, “tu per què recomanaries la Guia”? I això és el que m’ha dit:

  • no es deixa influir per les marques
  • dóna molta informació en poc espai
  • hi ha moltíssimes referències
  • hi ha consells de maridatge
  • és entenidora i no mostra tics de divisme

Jo hi afegeixo, el Jordi i la Sílvia són de fiar! Salut i feliços vins, amics!

Share

En Jordi Costa recull les perles del gran traductor a Per què, Mou?

Títol: Per què, Mou?
Autor: Jordi Costa
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 64
ISBN: 978-84-6641-425-8
Preu: 7,95€

En Marc, el nosaltres més culé de la blogosfera, s’ha llegit el llibre Per què, Mou? del Jordi Costa, el col·laborador del Futbol a Rac1, i ens l’explica al Nosaltres.

Per què, Mou? és un llibre que recopila les frases més cèlebres i que han creat més problemes, controvèrsia i polèmica de l’entrenador del Porto, el Chelsea, l’Inter i el Reial Madrid.

El recull de frases comença el 2004 i hi podem trobar perles com aquesta: “En els últims cinc anys no hi ha hagut cap partit en què el meu equip hagi tingut menys possessió que l’oponent”. Com sàviament ens apunta en Jordi Costa això ha anat canviant amb el temps…

Durant el llibre podem trobar tots els seus enfrontaments amb Arséne Wenger, Claudio Ranieri, Raymond Doménech (exentrenador de la selecció francesa) i altres entrenadors que competien amb ell. Fins i tot hi trobem el que popularment coneixem com “una galeta” cap al seu president al Chelsea, Roman Abrámovitx.

Un exemple dels seus enfrontaments amb entrenadors més “senyors” (com ara Guardiola o Wenger) el podem trobar en frases com ara aquesta: “No em creureu, però la carrera Wenger mereix que guanyi la Champions. Gairebé tots els grans entrenadors l’hem aconseguida, i em sap greu per ell”.

Per què, Mou? és un llibre entretingut i amb molts punts d’humor. Tot s’ha de dir: Jordi Costa, per aquells que l’hagueu sentit a la ràdio, també té aquest humor-mala llet que fa servir l’entrenador del Madrid. Amb la diferència que ell és periodista i l’altre és un traductor! El que ha fet Costa en aquest llibre no només és recopilar aquestes “perles”, sinó també contextualitzar-les, de manera que el lector pot entendre el grau de mala baba que poden arribar a tenir.

Un llibre divertit on podem veure que la fixació de Mou per altres entrenadors ve de lluny. El xandall fa temps que el porta posat.

Share

Per què les lleones no els prefereixen rossos?

Títol: Per què les lleones no els prefereixen rossos?
Autora: Xavier Duran
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-6641-398-5
PVP: 18.50€

Aquest llibre no només és un recull de curiositats científiques, sinó també una mostra de com funciona el mètode científic; un procés que moltes vegades queda amagat darrera de les dades que trobem a diaris, publicacions, etc.

El que fa aquest llibre és explicar que, efectivament, les lleones els prefereixen més fosquets de pèl, però a més ens explica el per què i el com s’ha acabat descobrint aquest fet.

És un llibre molt amè perquè cada cas/curiositat/investigació ocupa tres o quatre pàgines del llibre (i a vegades menys i tot!), de manera que si hi ha alguna qüestió que no ens acaba de fer el pes no és cap problema pel lector. Abans que no et pugui cansar un tema, ja l’has acabat de llegir!

Del que es tracta és d’un compendi de casos que intenten fer arribar al lector que el que mou la ciència són les preguntes, independentment de què tractin curiositats com ara que els divorcis perjudiquen el medi ambient (!!!), o quin és el pebrot més picant del món (el Bhut Jolokia, de l’Índia, vint vegades més picant que el Tabasco). És la curiositat qui mou la Ciència.

He trobat especialment interessant la pregunta de si els eriçons de mar estan emparentats amb els humans… Ho voleu saber? Haureu de llegir aquest llibre!

Si voleu sentir en Xavier Duran parlant del llibre, en Toni Clapés el va entrevistar al Versió Rac1 fa poc:

Entrevista a Xavier Duran al Versió Rac1

Share