nosaltresllegim.cat

@Ed_Portic @Grup62

La Gisela s’ha llegit El desig de ser mare, de l’Anna Gimeno, i ens el ressenya pel Nosaltres.

Tractar un tema com el de la reproducció assistida és, com a mínim, delicat. I l’Anna Gimeno ho fa molt bé amb un llibre valent i útil. I és que, segons com, en la majoria de llibres com aquests és una mena de “llibre pràctic” de com no caure en la tristesa més profunda –i amb raó- per la impossibilitat de poder tenir fills.

En aquest llibre es parla de tractaments per tenir-ne. Es parla de per què hi ha persones que no en poden tenir. Es parla de qüestions fisiològiques que ens haurien d’interessar, i molt, en moments com aquests per no deixar tot el coneixement en mans del metge que ens atén. Es parla, evidentment, de com afrontar el moment de saber que no se’n poden tenir, el de “vinga, som-hi”, el de “merda, per què no va bé”,… i molts més. I finalment, es parla d’un àmbit que m’ha semblat especialment útil. No és una guia, però sí que és una llista de llocs i institucions on poden anar les persones que estiguin buscant aquesta criatura que no pot venir. Una llista de qui els pot ajudar.

Tot el llibre, escrupolosament documentat i seguint un relat a cavall entre el millor reporterisme i el llibre pràctic, ofereix eines que poden ser molt útils per qui es troba en un buit o no sap per on tirar, com ara aquest apèndix final amb bibliografia, webs de referència, llistat de termes, etc.

Em quedo, però, amb aquests testimonis que recull l’Anna Gimeno:

Laia Montiel conta que quan va rebre la notícia de l’embaràs no va tenir una reacció forta de saltar d’alegria, més aviat es va quedar parada, va trigar a reaccionar. Una estona després, ja al cotxe de tornada a casa amb la seva parella, no van poder acabar el recorregut i van parar a mig camí per trucar a la família i als amics i explicar-los-ho. Tot i així, i diversos mesos després d’haver nascut la seva filla, encara la mira i li costa de creure que tot allò va passar i que realment és mare.

En prenem nota, Gisela!

Títol: El desig de ser mare
Autor: Anna Gimeno
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Pòrtic Visions
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-9809-181-6
Preu: 21€

Títol: La petita ciència de la salut
Autor: Valentí Fuster
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Pàgines: 168
ISBN: 978-84-9708-229-7
Preu: 18,90€

Us heu sentit mai com si estiguéssiu dalt del púlpit predicant el sermó aquell tan avorrit de “has de menjar més fruita”, “esmorza una mica més”, “no mengis patates fregides abans de dinar” i, la gran estrella, “acaba’t la verdura del plat”. Oi que sí? Doncs jo ja tinc la manera de fer-ho en millors condicions: he baixat del pedestal de les mares i els pares paparres per permetre que hi pugi un gran orador i divulgador científic: en Valentí Fuster.

Aquest extraordinari i reputadíssim cardiòleg s’ha posat a la nostra pell i ha fet un llibre genial: La petita ciència de la salut. No és ni més ni menys que això: un llibre amè, il·lustrat amb uns dibuixos molt divertits, que explica amb tot luxe de detall les virtuts d’una dieta equilibrada, amb una important presència de fuites i verdures.

Però no només d’enciam i taronges viu l’home (o el nen!). Tot i que l’alimentació ocupi el gruix principal de l’obra, també tracta temes més relacionats amb la higiene (si ens donessin 1€ per cada vegada que preguntem “t’has rentat les dents?” seríem milionaris, oi?) o l’esport.

Per cert, el còmic de l’enciam és divertidíssim! A casa ha tingut gran predicament… i ens ha predisposat més l’ànim cap a les amanides, tot i que he de reconèixer que en aquest terreny “no estamos tan mal”!

Títol: Un Camell d’Orient
Autor: Manel
Editorial: Estrella Polar
Col.lecció: La Lluna de Paper
Pàgines: 32
ISBN: 978-84-9932-284-1
Preu: 12,95€

He tingut la sort d’obrir un llibre d’aquells que encara fa olor de novetat: Un camell d’Orient, un llibre il·lustrat per en Roger Padilla i amb textos i música dels Manel.

L’he escoltat, l’he llegit i li he regalat al meu company de taula, en Sergi, que té dos nens i una nena molt bons (a jutjar per la carona que fan a les fotos) i he pensat que alguna compensació hauria de tenir que el papa t’atabali amb “Els millors professors europeus” sempre que en té ocasió. Ara, si més no, poden “veure” els Manel a més d’escoltar-los! Us admeto que això de donar-li ho he fet una mica d’amagatotis… si ve la meva filla i veu el llibre per aquí, haurem de portar-lo a casa ràpidament, però és que si el veu la Marta, em temo també el pitjor!! Sobren pretendents, per als Manel!!

En resum, doncs:

Nosaltres que teniu nens i nenes, no us deixeu perdre aquesta nadala -amb CD incorporat- dels Manel.
Nosaltres que no teniu nenes ni nens però us agrada celebrar el Nadal com cal, no us deixeu perdre aquesta nadala tan bonica.
Nens i nenes que seguiu el nosaltres,  vosaltres sí, deixeu-vos perdre en la màgia del Nadal i a veure si hi ha sort amb els Reis!

Títol: El meu nen no menja
Autor: Carlos González
Editorial: Columna
Col·lecció: Pràctics [Núm 721 ]
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-664-0839-4
PVP: 17,95€

Fa molts anys feien per la tele un anunci entre dolent i fatal en què un senyor calb (en Jesús Puente) deia “Ay! si yo te hubiera conocido antes” i anunciava un ungüent per fer créixer els cabells. Bé, doncs, aquesta frase és la mateixa que vaig pensar jo quan vaig veure aquest títol!! En castellà, a més, es diu “Mi niño no me come“, que inclou un pronom que, qualsevol pare o mare que hagi passat per criar un fill amb poca gana, segur que subscriu! Ens ho vam passar fatal!

Recordo tota la família donant-nos consells per ajudar-nos a fer la millor mescla: Has mirat de treure-li la galeta Maria?  A això li falta una bona galeta Maria. Dona, és que ja es veu que no li agrada el iogurt. Noi, i si li poseu una mica més de iogurt, a veure si no queda tan espès? A veure, Montse, porta una cullera més petita…

I la nostra estimada filla, gaudint del festival com una boja!! Perquè reia a base de bé, però menjar no menjava, no!! Sort en vam tenir de la gran descoberta dels Teletubbies! Quan els abnegats pares vam veure que els Teletubbies i l’Shrek li feien obrir la boca vam estimar aquells personatges més que res en el món! Tenim els DVD gastats de tanta repetició!! Ep, poseu-me a prova!! Sé recitar fragments d’Shrek com una lletania!!!! A hores d’ara la nena se’n riu a cor què vols!

Bé, doncs, quan vaig llegir que el Dr. Carlos González, a El meu nen no menja, li treu ferro a la cosa, et demostra que res no és tan greu i que el que cal és una mica de perspectiva i tranquil·litat, doncs penso que he d’aprofitar aquest blog per recomanar-lo una i mil vegades. Jo ja no el necessito. Gràcies a Déu i als 10 anys i mig que ja té la meva filla a sobre, hem canviat els triturats per uns filets que no ofereixen cap problema; però mentre jo vaig a veure Shrek al cine en 3d (en castellà, que d’aquesta presa de pèl dels exhibidors n’haurem de parlar algun dia!!!!!) penso en els pobres patidors de la cullera… Creieu-me, canvieu els Teletubbies d’ara (no sé quins deuen ser) per la lectura d’El meu nen no menja. Tots plegats hi guanyareu en tranquil·litat… i bons aliments!