nosaltresllegim.cat

Títol: La petita ciència de la salut
Autor: Valentí Fuster
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Pàgines: 168
ISBN: 978-84-9708-229-7
Preu: 18,90€

Us heu sentit mai com si estiguéssiu dalt del púlpit predicant el sermó aquell tan avorrit de “has de menjar més fruita”, “esmorza una mica més”, “no mengis patates fregides abans de dinar” i, la gran estrella, “acaba’t la verdura del plat”. Oi que sí? Doncs jo ja tinc la manera de fer-ho en millors condicions: he baixat del pedestal de les mares i els pares paparres per permetre que hi pugi un gran orador i divulgador científic: en Valentí Fuster.

Aquest extraordinari i reputadíssim cardiòleg s’ha posat a la nostra pell i ha fet un llibre genial: La petita ciència de la salut. No és ni més ni menys que això: un llibre amè, il·lustrat amb uns dibuixos molt divertits, que explica amb tot luxe de detall les virtuts d’una dieta equilibrada, amb una important presència de fuites i verdures.

Però no només d’enciam i taronges viu l’home (o el nen!). Tot i que l’alimentació ocupi el gruix principal de l’obra, també tracta temes més relacionats amb la higiene (si ens donessin 1€ per cada vegada que preguntem “t’has rentat les dents?” seríem milionaris, oi?) o l’esport.

Per cert, el còmic de l’enciam és divertidíssim! A casa ha tingut gran predicament… i ens ha predisposat més l’ànim cap a les amanides, tot i que he de reconèixer que en aquest terreny “no estamos tan mal”!

Títol: Un Camell d’Orient
Autor: Manel
Editorial: Estrella Polar
Col.lecció: La Lluna de Paper
Pàgines: 32
ISBN: 978-84-9932-284-1
Preu: 12,95€

He tingut la sort d’obrir un llibre d’aquells que encara fa olor de novetat: Un camell d’Orient, un llibre il·lustrat per en Roger Padilla i amb textos i música dels Manel.

L’he escoltat, l’he llegit i li he regalat al meu company de taula, en Sergi, que té dos nens i una nena molt bons (a jutjar per la carona que fan a les fotos) i he pensat que alguna compensació hauria de tenir que el papa t’atabali amb “Els millors professors europeus” sempre que en té ocasió. Ara, si més no, poden “veure” els Manel a més d’escoltar-los! Us admeto que això de donar-li ho he fet una mica d’amagatotis… si ve la meva filla i veu el llibre per aquí, haurem de portar-lo a casa ràpidament, però és que si el veu la Marta, em temo també el pitjor!! Sobren pretendents, per als Manel!!

En resum, doncs:

Nosaltres que teniu nens i nenes, no us deixeu perdre aquesta nadala -amb CD incorporat- dels Manel.
Nosaltres que no teniu nenes ni nens però us agrada celebrar el Nadal com cal, no us deixeu perdre aquesta nadala tan bonica.
Nens i nenes que seguiu el nosaltres,  vosaltres sí, deixeu-vos perdre en la màgia del Nadal i a veure si hi ha sort amb els Reis!

Títol: El meu nen no menja
Autor: Carlos González
Editorial: Columna
Col·lecció: Pràctics [Núm 721 ]
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-664-0839-4
PVP: 17,95€

Fa molts anys feien per la tele un anunci entre dolent i fatal en què un senyor calb (en Jesús Puente) deia “Ay! si yo te hubiera conocido antes” i anunciava un ungüent per fer créixer els cabells. Bé, doncs, aquesta frase és la mateixa que vaig pensar jo quan vaig veure aquest títol!! En castellà, a més, es diu “Mi niño no me come“, que inclou un pronom que, qualsevol pare o mare que hagi passat per criar un fill amb poca gana, segur que subscriu! Ens ho vam passar fatal!

Recordo tota la família donant-nos consells per ajudar-nos a fer la millor mescla: Has mirat de treure-li la galeta Maria?  A això li falta una bona galeta Maria. Dona, és que ja es veu que no li agrada el iogurt. Noi, i si li poseu una mica més de iogurt, a veure si no queda tan espès? A veure, Montse, porta una cullera més petita…

I la nostra estimada filla, gaudint del festival com una boja!! Perquè reia a base de bé, però menjar no menjava, no!! Sort en vam tenir de la gran descoberta dels Teletubbies! Quan els abnegats pares vam veure que els Teletubbies i l’Shrek li feien obrir la boca vam estimar aquells personatges més que res en el món! Tenim els DVD gastats de tanta repetició!! Ep, poseu-me a prova!! Sé recitar fragments d’Shrek com una lletania!!!! A hores d’ara la nena se’n riu a cor què vols!

Bé, doncs, quan vaig llegir que el Dr. Carlos González, a El meu nen no menja, li treu ferro a la cosa, et demostra que res no és tan greu i que el que cal és una mica de perspectiva i tranquil·litat, doncs penso que he d’aprofitar aquest blog per recomanar-lo una i mil vegades. Jo ja no el necessito. Gràcies a Déu i als 10 anys i mig que ja té la meva filla a sobre, hem canviat els triturats per uns filets que no ofereixen cap problema; però mentre jo vaig a veure Shrek al cine en 3d (en castellà, que d’aquesta presa de pèl dels exhibidors n’haurem de parlar algun dia!!!!!) penso en els pobres patidors de la cullera… Creieu-me, canvieu els Teletubbies d’ara (no sé quins deuen ser) per la lectura d’El meu nen no menja. Tots plegats hi guanyareu en tranquil·litat… i bons aliments!

Títol: Niños pequeños, problemas pequeños
Autor: Francisco Palacios – Espasa, Juan Aparicio Belmonte
Editorial: Grup Editorial 62
Col•lecció: Península
ISBN: 978-84-8307-907-2
Pàgines: 160
Import: 16,90€

No, ni estoy embarazada, ni pienso (por ahora) tener un bebé. Pero he de reconocer que mi reloj biológico, a estas alturas, va un poco por libre y empieza a sonarle el despertador. Por eso, cuando Niños pequeños, problemas pequeños cayó en mis manos, lo primero que me llamó la atención fue su portada, que sin duda, anunciaba lo que más tarde me iba a encontrar.

Escrito a dos manos entre el escritor Juan Aparicio Belmonte y un experto en psicoanálisis como puede ser Francisco Palacio-Espasa, este libro nos hace un recorrido por los problemas cotidianos que se van a encontrar las personas que estrenan paternidad, dándonos respuestas a las preguntas más simples que nos podamos hacer. Y es que tratar con estos pequeños seres cuando una no está acostumbrada a ello, a veces no resulta tan fácil como parece y, si no, que me lo digan a mí cuando trato de satisfacer las necesidades de mis dos sobrinos pequeños.

Al principio pensé que era más de lo mismo, que, por mi profesión y por mi status familiar de ‘tía’, no me iba a enseñar nada que ya no sepa. Pues bien, me equivoqué. Ahora ando aconsejando a mi hermana según lo que he leído en este libro. Y es que realmente te ofrece unas sencillas pautas que pueden ser aplicadas en la interacción que se da entre progenitor e hijo.

He de admitir que no tengo por costumbre leer manuales a modo de entretenimiento, pero me ha gustado leer uno que resulta ameno y además cita a autores tan importantes como puede ser Margaret Mahler, célebre psicoanalista especializada en niños.

Si piensas ser (o eres) madre, padre o simplemente tienes relación con estas pequeñas criaturas, yo de ti me lo leería. Está escrito en 20 capítulos de muy corta extensión que te explican con claridad aquello que seguro te preguntas al pensar o ver a tu bebé: ¿Por qué llora cuando te vas si antes no lo hacía? ¿Por qué es agresivo o demasiado callado? ¿Cómo sabré cuándo está enfermo?

Niños pequeños, problemas pequeños es, según los autores, un dicho francés que significa que los problemas de los más pequeños de la casa no son nada en comparación a los que traerán cuando sean adultos. Yo creo que está en lo cierto. Y vosotros, ¿qué pensáis?