Arxiu de la categoria ‘Narrativa’

Carrer Robadors, de Mathias Enard

17-05-2013 publicat per admin

@ColumnaEdicions @Grup62

La Mariela s’ha llegit el Carrer Robadors del Mathias Enard i ens el ressenya per a tots Nosaltres.

Quan acabeu la novel·la us entraran ganes d’anar a fer un tomb pel Raval però també tindreu ganes d’agafar la motxilla o la maleta i marxar cap a Tànger, cap a Tunísia o seguir les petjades dels viatges d’Ibn Batouta per deixar enrere els temps convulsos que ens toquen viure.

Carrer Robadors narra com un jove marroquí, Lakhadar, és expulsat de casa seva a Tànger per mantenir una relació amb la seva cosina. A partir d’aquí comença una espècie de road movie des de Tànger fins a Barcelona, passant per Algesires.

La història, que es desenvolupa durant la primavera àrab, ens parla de Lakhadar i el seu inseparable amic Bassam. Al seu Tànger natal observen sempre el mar, “i l’anar i venir dels ferris entre Tànger i Tarifa (…). Jo no hi pensava gaire, en l’altra banda, en Espanya, en Europa, m’agradava el que llegia als meus llibres de lladres i serenos, res més.

El seu somni de travessar l’estret i trobar un altre món ho troba al seus llibres de novel·la negra. Quan el fan fora de casa volta durant tot un any pel Marroc i finalment torna a Tànger, però allà no té ni casa ni família, i finalment s’uneix a un grup islamista del qual Bassam forma part. Els islamistes li donen feina i allotjament a canvi de vendre llibres. És llavors quan coneix la Judit, una noia de Barcelona, estudiant de Filologia Àrab. Lakhdar va a la mesquita però manté una certa incredulitat vers l’espasa de l’Islam.

La novel·la transcorre en una primera part a Tànger. Lakhadar, malgrat ser rebutjat per la seva família i el record de la seva cosina absent, és força feliç entre llibres, llegint novel·la negra i l’Alcorà. Però dos fets canviaran la seva vida: adonar-se que està envoltat de terroristes que han passat a l’acció i enamorar-se de la Judit.

A partir d’aquí Lakhdar inicia un viatge particular que comença amb una estada a Algesires i que acaba amb l’arribada a Barcelona en un moment en què la Plaça Catalunya està plena d’indignats.

A la novel·la hi ha certs paral·lelismes entre la primavera àrab i el moviment del 15-M… I surten tots mal parats: l’islamisme radical, el poder polític i econòmic, els governs d’Espanya i Catalunya, els sindicats i evidentment, la figura del Borbó. No hi ha grans diferències entre aquest jove marroquí sense papers i qualsevol altre jove barceloní.

Carrer Robadors, és una novel·la de ficció però ambientada en un moment històric, l’actual, ple d’incertesa. Una molt bona novel·la que ens parla de temps molt difícils: els temps que estem vivint.

Títol: Carrer Robadors
Autor: Mathias Enard
Editorial: Columna
Col#lecció: Clàssica
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-6641-612-2
Preu: 21,90€

Los soldados, de Pablo Aranda

16-05-2013 publicat per Cèsar

@ElAlephEditores @Grup62

Los soldados, la darrera novel·la de l’escriptor malagueny Pablo Aranda, conté tot allò que tenen les novel·les que agraden: personatges ben definits, un història envoltada d’intriga, un final molt encertat, i tot això narrat amb una prosa àgil i clara que crea un ambient a vegades tèrbol, a vegades tendre.

Al voltant d’un assassinat que involucra diferents membres d’una família, a mesura que avança la novel·la, els lectors anem coneixent aspectes personals del passat i del present dels personatges que ens ajuden a crear el perfil de cadascun d’ells i el paper que juguen en la trama.

A Los soldados hi trobem històries d’amor entrellaçades i pinzellades de bondat i esperança però que poden ser tacades inesperadament per una ceguesa puntual fruit de la rancúnia i l’odi. Veureu que del bé al mal hi ha un pas molt curt.

Tot plegat, Nosaltes, fa de Los soldados, crec, una molt bona novel·la. Directa, on no hi sobra res, i de les que fan rumiar una miqueta després de llegir-la.

Títol: Los soldados
Autor: Pablo Aranda
Editorial: El Aleph
Col#lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-15323-76-5
Preu: 17€

A micròfon tancat, de Lluís Urpí

15-05-2013 publicat per admin

@Ed_Portic @Grup62

Quan vam rebre A micròfon tancat, de Lluís Urpí, vam decidir passar-li a la Mireia. Per parlar d’un llibre de periodisme, qui millor que una periodista? Aquí teniu la seva ressenya:

L’inici de Lluís Urpí va ser silenciós. De fet, els seus pares van pensar que potser era mut perquè quan va néixer no plorava. No s’imaginaven pas que aquest “nen mut”, el periodista Lluís Urpí, acabaria essent un dels màxims responsables de la ràdio en català. Amb només tretze anys ja va tenir el seu primer contacte amb el món de la comunicació a Ràdio Tàrrega però se’l coneix per la seva llarga estància a diferents programes i informatius de Catalunya Ràdio. Diuen que les paraules se les emporta el vent. Fruit d’aquesta inquietud, Urpí decideix plasmar en el llibre A micròfon tancat les seves experiències, anècdotes i consells, tant professionals com personals, que ha viscut en el món de la ràdio.

Des dels primers contactes amb el micròfon, els inicis com a aprenent, les mil i una anècdotes de trobades amb personatges com l’expresident Jordi Pujol o les errades i riallades més simpàtiques que ha hagut de combatre en directe a la ràdio. Tanmateix, també reflexiona sobre la funció i el futur de Catalunya Ràdio.

Un llibre fet a mida per a estudiants de comunicació i per a tots aquells que vulguin descobrir els secrets, trucs i consells més sorprenents de la ràdio.

“Si un té il·lusió per ser periodista, endavant, sempre endavant, malgrat  tots els obstacles i condicionants.”

Títol: A micròfon tancat
Autor: Lluís Urpí
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Pòrtic Visions
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-9809-229-5
Preu: 19€

Stoner, de John Williams

13-05-2013 publicat per Montserrat Brau

@Ed_62 @Grup62

Un any enrere si fa no fa, l’Elisabet primer i en Lluís-Emili després ens van parlar de l’Stoner de John Williams molt elogiosament. Posteriorment, a casa vaig tenir un prescriptor que, en cos i ànima, va engrescar-me a llegir aquest llibre tan aviat com fos possible… a tots tres els dec un “gràcies” clamorós! Bé, a ells i a tots els qui han parlat d’aquesta magnífica novel·la per terra, mar i web, fins que els qui no ens l’havíem llegida ens n’hem sentit culpables!

De debò que m’ho he passat molt i molt bé. O molt i molt malament, depèn de com us ho mireu. No us repetiré detalls argumentals que podeu llegir en els comentaris anteriors. El que m’agradaria dir-vos és, com li vaig dir a una amiga l’altre dia, que quan l’he llegida he passat del pobre a l’imbècil per acabar-me preguntant i com el jutjo, jo, si tots podem ser Stoner?. Això deu ser el poder de la literatura, m’imagino. Però per discernir-ho, us deixo la cita d’un dels personatges més repulsius de tota la novel·la, en Charles Walker. Confio que us agradi.

La literatura aboca davant nostre un vel profund que no podem escatir. I davant seu no som sinó uns devots, indefensos davant del seu influx. Qui tindria la gosadia d’alçar aquest vel per descobrir l’indescobrible, per assolir l’inassolible? Els més forts de nosaltres no som sinó una colla de nyicris raquítics platerets que dringuen i metalls que sonen davant del misteri etern.

Títol: Stoner
Autor: John Williams
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-2976-931-9
Preu: 18’50€