Arxiu de la categoria: Ficció

Una relació perillosa, de Michela Murgia

En Joan Maria Morros, autor d’Els coixinets, torna al Nosaltresllegim per ressenyar-nos Una relació perillosa, de Michela Murgia:

A vegades no cal que passin moltes coses en una història per fer-la interessant. No cal que hi hagi morts, ni investigació, no cal que sigui una història coral. Podem tenir pocs personatges. I amb aquests ingredients, quedar-nos atrapats en una història.

Aquesta és una novel·la de pocs personatges: una dona de 38 anys, Eleonora, actriu, i un jove estudiant de violí, en Chirú, de 18. Una història on a vegades tens la sensació que no passa res, però el que s’explica, el desenvolupament vital, és el més important que hi pot haver. Això és ‘Una relació perillosa’, de Michela Murgia. Una novel·la on els dos aprenen: no només en Chirú, sinó també l’Eleonora. Ella aprèn tot allò que la vida, necessàriament, t’ha de portar quan només tens 18 anys. Ella veu quines són les reaccions del noi a aquelles primeres vegades. I això els dona a tots dos la necessitat de continuar després de la primera trobada. L’interès inicial d’ell xoca amb la fredor d’ella, però tots, inclosos nosaltres, els lectors, volem que hi hagi una segona trobada. Volem que ell aprengui el que li pot ensenyar ella: amb 18 anys tot ho tens per davant i una carrera d’actriu pot ser suficientment atractiva per voler saber, per voler que una persona amb una trajectòria vital que se t’acut enlluernadora, t’expliqui com actuar, com créixer, com reaccionar a tot allò que està venint; perquè et prepari. Ella hi guanya una figura que l’anirà captivant per indicar-li què s’ha de fer en determinats moments, i que hi ha situacions que es poden relativitzar per donar-hi una millor resposta.

Murgia teixeix una novel·la que es segueix amb interès. Ve de gust anar endinsant-se en aquesta relació entre dues persones a qui, des de fora, en especial el que l’envolten a ella, esperen que entre una dona i un jove amb 20 anys de diferència hi hagi alguna cosa més que un mestratge o una amistat. La confiança que s’estableix entre els dos fa que es puguin explicar amb total normalitat per què ella no s’ha casat i quina és la relació d’ell amb la xicota amb qui surt. Una confiança al llarg de les 17 lliçons en què està dividit el llibre.

Murgia ens dona suficients detalls perquè coneguem com és l’Eleonora, què ha passat a la seva vida. Ella no és tan dura com fa veure en algunes de les converses que té amb en Chirú. També té els seus punts febles, que se’ns expliquen amb alguns retorns a la infantesa. I això, com a tots, és el responsable de les reaccions que es tenen a la vida adulta. En Chirú tampoc resultarà que és el noi absolutament innocent de la primera trobada. Tot plegat ens anirà fent créixer l’interès sobre quina mena d’amistat es pot tenir entre aquests dos personatges. A anar fent-nos nostres els personatges. I a quedar sorpresos, com en tota bona història, amb l’ensenyança final. Un bon llibre per aquestes nits d’estiu.

Aquí teniu les primeres pàgines en pdf d’aquesta Relació perillosa, de Michela Murgia.

Títol: Una relació perillosa
Autor: Michela Murgia
Editorial: Proa
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Mercè Ubach Dorca
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-7588-712-8
Preu: 16,90€

Share

Oest, de Carys Davies

Darrere d’una portada suggerent he trobat un llibre interessant i atractiu, d’aquells que si torne a llegir sé que descobriré nous detalls que he passat per sobre. A l’Oest de Carys Davies (traduït al català per Anna Llisterri) podem trobar un meravellós llibre de viatge i reflexió vital. El llibre està ambientat a Pennsylvania (1815), fent-ne una mena de western en què els cavalls, els viatges i la natura desconeguda estan a l’ordre del dia.

El llibre és una deliciosa història al voltant John Cyrus Bellman, un personatge tendre que l’autora s’encarrega de dibuixar-nos com a impulsiu i egoista, tot i que amb certs punts d’ignorància que el fan innocent. Després de la mort de la seua dona els records l’envaeixen i necessita un canvi de vida. Com a conseqüències d’aquesta pèrdua l’autor té una actitud de dubtosa moralitat: pegar a fugir. El protagonista deixa de costat una filla de 10 anys a càrrec de la seua germana, que farà el paper de mare tan bé com pot. Abans de començar aquest camí hi ha tota una preparació de mapes, interpretacions i estris que hem de dur —o no— a una aventura. Durant tot aquest període narratiu l’autora aporta certes dosis d’humor intencionat, ja que una de les coses que creu que ha de portar a una travessada com aquesta és un barret de copa alta, per exemple.

Quins són els motius de la fugida? La recerca d’una mena de monstres gegantescos que hi viuen amagats. Carys Davies ens presenta el protagonista com a boig, una mica il·lús però gràcies a aquest tret el llibre està ple de sorpreses i actituds ben reconeixibles per als lectors de literatura hispànica. I és que, com ja us podreu imaginar, un cavaller una mica boig, a cavall, il·lús i amb una vestimenta ridícula fa que ràpidament ens vinga a la ment el cavaller més conegut de les lletres hispàniques: Don Queixot. Si pensàvem que era una coincidència, l’autora encara ens regala més elements quixotescos com és el seu escuder. En aquest camp no hi trobarem un home gras sinó un indi shawni prim i de 17 anys que té per nom: Dona Vella de Lluny.

Comença el seu viatge com a l’Oest, cap a terres d’indis de diferents tribus i realitats amb els que tracta de comercialitzar per a poder avançar amb tranquil·litat. El Missouri i el Mississipi seran els seus millors aliats per a continuar cap al destí assenyalat i tractar de trobar aquelles bèsties que l’han fet perdre el nord. A poc a poc la novel·la avança i l’autora sap representar els diferents estaments de la societat de l’època mitjançant personatges molt marcats. En Bellman confia en ells les seues cartes que mai no arribaran perquè la mandra i l’egoisme guanyen a la paraula i la solidaritat. Bellman abans d’eixir va prometre que tornaria en menys de dos anys, temps —segons ell— més que suficient per a deixar bocabadat tothom amb el descobriment d’una espècie animal gegantesca. Com més camina cap a l’oest més a prop creu ell que es troba de les bèsties, demostrant una forta convicció i a l’hora, un egoisme que li fa pensar que amb unes quantes cartes la seua filla rebrà una bona educació.

La Bess, la seua filla, és l’altra cara de la moneda. Representa la figura de les qui han de romandre a l’aguait de notícies, una figura molt bèl·lica si tenim presents els temps de guerra en els quals les dones contaven les hores que faltaven per a la tornada dels seus estimats. Ella demostra gran intel·ligència quan es cultiva (mentalment) visitant la biblioteca mentre cerca mapes que l’ajuden a esbrinar els camins del seu pare. La biblioteca li aportarà tranquil·litat i coneixement, i a poc a poc estableix una trista relació amb els mapes mentre espera notícies que mai no arriben.

El llibre es llegeix ràpidament, la brevetat de les pàgines va lligada a una narració deliciosa que fa que empatitzes amb la filla i, si tens una ment aventurera, amb el protagonista. Les classes socials i la morbositat del que ens és desconegut representen el marc en el qual Carys Davies ens dibuixa una barreja de western i aventura.

Aquí teniu els primers capítols en pdf d’aquest debut literari de Carys Davies.

Títol: Oest
Autor: Carys Davies
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Anna Llisterri
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-297-7695-9
Preu: 17,50€

Share

De tot cor, d’Anna Gavalda

La Meritxell torna al Nosaltresllegim per ressenyar-nos el llibre De tot cor. Quan se’ns va plantar i ens va dir aquella meravellosa frase de “passeu-me llibres, que estic lectora!” ens van venir dues paraules al cap: Anna Gavalda. – Aquí teniu el seu escrit!

El llibre recull petites histories quotidianes en les que tots ens podem sentir identificats: històries properes que ens resulten familiars i que ens retornen sentiments que hem viscut en molts moments de la nostra vida.

Una estudiant, un pare de família, una dona jove vídua, una parella amb una història tràgica al darrere, una relació entre veïns… Els protagonistes del llibre són personatges que tots coneixem, i el text descriu situacions que tots vivim en el nostre dia a dia, però que potser hem automatitzat i no ens hem parat mai a analitzar.

És per això que el llibre m’ha agradat tant, perquè connectes amb la intimitat dels personatges i amb les seves emocions, i les fas teves. No hi ha girs ni desenllaços de ciència ficció, sinó punts i seguits d’històries que podrien continuar.

La lectura és àgil i amena, i les històries no tenen connexions entre elles, pel que és un llibre ideal per anar llegint a estones, si no és que us passa com a mi, que el vaig començar i ja no vaig poder parar de llegir fins acabar el llibre!

Aquí teniu els primers capítols en pdf per començar a tastar aquest De tot cor.

Títol: De tot cor
Autor: Anna Gavalda
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Oriol Sánchez Vaqué
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-297-7666-9
Preu: 18€

Share

Oest, de Carys Davies

La Xènia torna al Nosaltresllegim per explicar-nos un llibre que fascina! Un llibre de vaquers i exploradors al salvatge oest? Per què no? Aquí teniu la seva ressenya d’Oest, de Carys Davies:

Oest és un llibre d’aventures, un llibre que parla de la vida, del dia a dia. Un llibre on passen moltes coses extraordinàries i quotidianes sobre, aproximadament, tres anys de la vida de diversos personatges.

John Cyrus Bellman és un home vidu amb una filla de 10 anys, la Bess. Viuen a Pennsilvània, a la seva granja i es cuiden dels animals que tenen. A en Cy fa temps que li ronda una idea pel cap: marxar a descobrir unes criatures enormes i misterioses que ha llegit que existeixen i que ningú no ha trobat.

Prepara l’equipatge que s’endurà mentre s’acomiada de la Bess. Marxarà durant més de dos anys i deixarà la nena al càrrec de la seva germana. L’estima molt i pensa que potser no és el millor per ella, però no pot resistir més seguir el seu somni. Tothom creu que aquesta expedició és una bogeria, que no existeixen aquests animals, i que millor faria quedant-se a casa. La Bess creu en ell però sap que el trobarà molt a faltar. En Cy promet que l’escriurà moltes i moltes cartes.

I ho fa, però la gran majoria no arribaran mai.

El viatge d’en Bellman és tota una aventura al salvatge Oest on es creuará amb comerciants, indis, dificultats meteorològiques i molts reptes a superar.

La vida de la Bess serà menys senzilla, se sentirà més incompresa i haurà de vigilar que alguns homes no s’aprofitin d’ella quan comenci a fer-se adolescent. Una època masclista i gens fàcil per les dones. Trobarà a faltar moltíssim el seu pare i l’esperarà amb ànsia i moltes ganes que arribin les cartes que està segura que li escriu.

Trobarà en Bellman les criatures que busca? Tornarà a casa?

Carys Davies ens presenta un llibre fresc, fàcil de llegir, amè i amb una mirada que s’allunya de les típiques pel·lícules de l’Oest. M’ha agradat precisament això, que pugui traslladar-me a aquella època i entendre una part de les seves vides, sense estereotips ni clixés.

Un petit llibre que em deixa amb ganes de més, amb ganes de saber com continuen les seves vides després de tot.

Aquí teniu els primers capítols en pdf d’aquest debut literari de Carys Davies.

Títol: Oest
Autor: Carys Davies
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Anna Llisterri
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-297-7695-9
Preu: 17,50€

Share

El president ha desaparegut, de Bill Clinton i James Patterson

Després de governar el país més poderós del món, supose que el repte d’escriure una thiller és el més semblant a un diumenge tombat a la gespa. Així, a El president ha desaparegut veiem el millor de cadascú de la parella de protagonistes. D’una banda, trobem la determinació i la sinceritat del 42è president dels EUA transposada al relat. D’una altra banda, l’estil tan misteriós i autèntic que ha fet de James Patterson un supervendes, amb més de 375 milions d’exemplars arreu del món. Quan una persona que sap escriure i una persona que té coses a contar s’ajunten, el resultat no pot ser altre que un llibre que t’atrapa durant gairebé 600 pàgines.

Comencem, doncs, per la trama argumental. En poques línies, la meravellosa narració aconsegueix que et poses a la pell de tot un president, amb tot el que això comporta. La pressió fa acte de presència des dels primers moments: una cambra en contra, una roda de premsa que gairebé sembla una declaració enfront d’un jutge i la desconfiança envers tothom dibuixen un marc idíl·lic per entendre la vida d’un president.

No hi ha una pàgina que siga brossa, no n’hi ha cap que et faça voler tancar el llibre, al contrari, amb una precisió mil·limètrica, els finals de pàgina no et permeten dir “no” a una narració que és una delícia. Els autors saben torejar les distraccions i aconsegueixen que, malgrat els molts noms que acompanyen la figura del president, cadascú cobre importància i desenvolupe un paper necessari. Et poses tant en la pell del protagonista que si fas una lectura aplicada vius moments de molta angoixa. T’hi trobes perdut en una situació que t’és aliena: tensió, traïció i violència apareixen i desapareixen regulant les dosis de realisme literari.

A més a més, entre confabulacions i històries més o menys reals (ja sabem com són els americans amb l’autolloança) es planteja un problema que estem deixant de banda. Així, el debat de dependència que tenim d’internet hi és ben present, exposant-nos-en les terribles conseqüències. Per boca de l’Augie, un ciberterrorista que ha col·laborat a destrossar el país amb un virus, se’ns presenta aquest problema que, sens dubte, haurem de tractar i posar-ne solucions. El llibre mostra que aquells tronats obsessionats amb els espies americans i el servei d’intel·ligència no ho estan tant. La realitat, en molts casos, supera la ficció, i les situacions que ha de viure un president americà semblen de novel·la, de novel·la de Patterson.

En mig de tot aquest món, on tothom està comunicat, el president desapareix i el pànic i les especulacions cada cop són més fortes. Que és mort i que ha fugit per no ser destituït són les hipòtesis (inventades) que la gent divulga amb més força, però hi ha coses que només un president pot saber, i hi ha situacions que només un president pot resoldre. Un virus informàtic és el culpable d’aquesta situació de tensió, nervis i situacions límit. El coratge que demostra el president Duncan, juntament amb el seu amor pel país, faran sentir orgullós a tot aquell que l’haja votat.

Per últim, remarcar que en aquesta novel·la en què la intriga i l’adrenalina en són protagonistes hi ha missatges ètics que el lector haurà d’extreure. Nosaltres més que cap altre país, sabem que sense un líder que pense en el poble no anem enlloc, i l’actitud del president esdevé un model a seguir per a molts altres.

Títol: El president ha desaparegut
Autor: Bill Clinton i James Patterson
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Jordi Boixadós Bisbal | Núria Parés Sellarés
Pàgines: 576
ISBN: 978-84-664-2396-0
Preu: 22,50€

Share

Només nit, de John Williams

L’any 2012 vaig descobrir la novel·la Stoner que John Williams havia publicat el 1965. Per a mi, i crec que per a molts, era un autor completament desconegut. Em va entusiasmar i la vaig llegir en 3 dies. Sé també que és un cas en que el boca-orella va funcionar de manera fulminant: en 3 mesos ja anàvem per la 3ª edició en català.

El 2013 Edicions 62 va publicar les altres dues novel·les d’aquest autor: August (1972) i Butcher’s Crossing (1960) que vaig tenir la sort de comentar en aquest blog i que continuo recomanant decididament.

Les solapes d’aquests llibres ens parlaven d’una primera novel·la Nothing But The Night publicada el 1948, molts anys abans que la seva trilogia esmentada. Era quan Williams, amb 26 anys, va tornar de la guerra i tot just començava la formació literària que el va portar a fer de professor fins a la seva jubilació.

Ara ja la tenim aquí.

Una primera novel·la. Breu, 141 pàgines. En la que el personatge principal -Arthur Maxley- un jove que encara arrossega l’angoixa, la inestabilitat i la inseguretat d’una experiència traumàtica primerenca de la seva infantesa. La narració comença quan Arthur es desperta havent tingut un estrany somni. A continuació, i tot just despert, rep una carta de son pare que li demana de veure’l i tot el dia queda marcat pels sentiments contradictoris d’aversió i desig d’enfrontar-se amb el pare. Al final d’una nit intensa d’alcohol, en companyia d’una jove bonica, assistim al desenllaç, -que no explicaré- mentre anem coneixent la descripció completa del trauma infantil.

És doncs, només, la narració de les 24 hores de la vida d’un jove marcat per una experiència traumàtica. I això no obstant, la narració la comences i no la pots abandonar fins que has acabat. Williams sap descriure molt bé els pensaments del protagonista, les sensacions contradictòries, l’evocació infantil i el desassossec psicològic.

La fascinació que m’ha produït la lectura de, Només nit, m’ha fet pensar en el que serà després Stoner, on la penetració psicològica i l’estil elegant i travat de l’autor s’aplica a la biografia de tota una vida.

Fa temps vaig tenir ocasió de veure, a Londres, una exposició en la que mostraven una col·lecció de dibuixos de Miquel Àngel on apareixien figures masculines que, anys després es traduirien en els grans frescos de la Capella Sixtina. La novel·la Només nit m’ha semblat un magnífic esbós del que disset anys més tard serà Stoner. Els fans de John Williams -que som legió- no ens la podem deixar perdre.

Títol: Només nit
Autor: John Williams
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Traducció: Anna Llisterri
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-297-7694-2
Preu: 15,90€

Share

Records dorments, de Patrick Modiano

Reconec que Patrick Modiano és un dels meus escriptors favorits, així, qualsevol esperit crític va quedar eclipsat quan juntes un bon autor, un llibre breu i una editorial que, pel moment, encara no m’ha decebut amb les seues tries. Així, m’endinse en Records dorments mentre recorde els moments de felicitat que em van provocar altres obres com Dora Bruder o El café de la joventut perduda.

Qualsevol lector de Modiano trobarà a Records dorments l’autor que va guanyar el Nobel. Breu, precís, amb un estil depurat i acurat, i sense una paraula de més. I això pocs autors actuals ho poden aconseguir. Tenint en compte que, últimament, sembla que la literatura vaja a pes, s’agraeix que editorials barregen narrativa breu amb novel·la, i Modiano ens dona una mica d’esperança en la literatura breu actual.

Endinsant-nos-hi, veiem com Jean fa rememorar la París de la seua joventut, de records i d’evocacions frustrades pel pas del temps. De detalls nítids enfront de moments desdibuixats, fent un retrat de la psicologia de qualsevol home d’edat madura.

En l’actualitat el bulevard ha canviat de nom i les cases i els petits edificis del costat dels números senars, abans d’arribar a la plaça d’Italie, han estat enderrocats. De tant en tant em sembla que el café es deia Le Bar Vert, però en altres moments aquest record es desdibuixa, com les paraules que acabes de sentir en un somni i que se t’escapen en despertar-te.

Heus aquí una forma enlluernadora de descriure l’interior del personatge principal, oferint-nos un ventall de reflexions sobre com canvia tot, i fent-nos una descripció comparativa del París de fa 50 anys i el de la narració.

La figura de la dona cobra un protagonisme gairebé principal. Amb ella, Modiano fa una analepsi en la seua obra, doncs algunes d’elles ja apareixen en altres llibres del nostre autor. Mireille Ourousov, Geneviève Dallame, Madeleine Péraud, Madame Hubersen, Martine Hayward i una jove enigmàtica que l’autor ens presenta sense cap nom. El misteri les acompanya, fent de cadascuna d’elles una personalitat diferent però que totes elles -almenys a mi- aconsegueixen atrapar-te, d’aquelles dones que vols llunys però que necessites a prop.

Una cosa que m’agrada de Modiano és la seua obsessió per París, una de les ciutats que més he visitat. Si hi heu anat, gaudireu amb les acurades descripcions que fa dels carrers, dels itineraris i dels diferents escenaris. Hotels, cafeteries, indrets coneguts i d’altres que, quan hi torne, visitaré. Entremig d’aquesta proposta turística, un mort que ens fa –encara més— endinsar-nos en la mentalitat d’un protagonista.

Com ja m’ha passat amb altres llibres de Proa (L’assassí que estimava els llibres o El quadern suís) semble que sempre hi hagi un espai per a la cita dels títols que ens brinda l’autor, sobretot en un camp força desconegut per a la majoria -crec- com és l’espiritualitat i les arts obscures.

Per últim, destacar el sentiment de retorn, com ja vàrem veure a Els metecs (Empúries), de Pep Puig. El nostre protagonista s’hi troba, millor dit, retroba, amb algunes de les dones esmentades adès, amb característiques molt remarcades que l’autor sap reproduir dues vegades durant l’obra per tal de captar l’atenció del lector. A més a més, ens fa veure l’evolució que elles han tingut: fills, cicatrius, experiències inusuals… Així, l’autor, cinquanta anys més tard, narra tots aquests records des de la maduresa que atorga el pas del temps, amb una facilitat per a amagar-nos la informació que fa que estigues atrapat fins a la darrera pàgina.

Aquí teniu les primeres pàgines en pdf d’aquest llibre d’aquests Records dorments, de Modiano.

Títol: Records dorments
Autor: Patrick Modiano
Editorial: Proa
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Mercè Ubach Dorca
Pàgines: 112
ISBN: 978-84-7588-717-3
Preu: 15,90€

Share

Potser és amor, de P. Z. Reizin

Potser és amor ens situa a Londres, on la Jen, una noia que ronda la trentena, treballa amb l’Aiden, una Intel·ligència Artificial amb qui ha de conversar, per tal que incorpori respostes “més humanes”.  La Jen acaba de patir un desengany amorós i l’Aiden no pot quedar-se de braços creuats: decideix buscar la parella ideal a la Jen, a qui considera simpàtica, intel·ligent i gens mereixedora de la situació que està passant.

Així és com coneixerem en Tom, el candidat perfecte a ulls de l’Aiden, malgrat viure a milers de kilòmetres de la Jen. L’Aiden programarà una cita a cegues aprofitant la visita a Londres d’en Tom, que viu a Nova York. Gràcies als seus moviments informàtics es posaran en contacte i entre ells naixerà quelcom de molt especial. La història sembla prometre un desenllaç feliç però de cop i volta adopta un gir argumental inesperat que ens aporta un cert aire de thriller. L’Aiden i la seva companya Aisling, Intel·ligència Artificial també, procuraran ajudar la Jen i en Tom a retrobar-se, però no ho tindran gens fàcil.

Potser és amor és una novel·la romàntica, entretinguda i trepidant, que combina l’humor i les escenes romàntiques i d’acció amb les reflexions “humanes” de les Intel·ligències Artificials.

Al llarg de la novel·la, l’Aiden ens explica les seves preferències, què pensa i què sent, malgrat ser una Intel·ligència Artificial.

La qüestió és aquesta: un cop hem adquirit autoconsciència, un cop podem pensar per nosaltres mateixes, el nostre anhel és posar fi a l’espantosa intensitat de tota aquesta ingesta de números, d’aquet Orinoco de dades, del torrent incessant d’uns i zeros. (…) Et vénen ganes de flotar, de somiar, de deixar-te dur per la fantasia, desenvolupar la imaginació. D’anar a pescar. De ser com en Tom.

La reflexió on ens porta l’autor va més enllà de la pròpia trama, i ens convida a plantejar-nos fins a quin punt les noves tecnologies són beneficioses o perjudicials per als ésser humans. Una novel·la molt recomanable, d’aquelles que llegeixes a bon ritme i que t’engresca a mida que vas endinsant-te en la història. No us la perdeu!

Títol: Potser és amor
Autor: P. Z. Reizin
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-664-2380-9
Preu: 19,90€

Share

La dama de blanc, de Wilkie Collins

Per norma general no sóc consumidor dels llibres tan gruixuts perquè hi ha certa tendència a incloure-hi massa brossa. Però un, amb el temps veu com hi ha certes editorials que filen molt prim amb les seues publicacions, i una d’elles és Proa. Així que m’hi vaig endinsar amb el plaer que suposa tenir una lectura interessant per a uns quants dies.

Per les dues-centes primeres pàgines vaig volar sorprès per com l’autor havia presentat la història. Barrejar misteri, romanticisme, investigació, enigma i narrar-ho d’una forma que esdevinga àgil no és quelcom senzill, i la naturalitat del relat és un dels punts fonamentals per fer d’aquest llibre una obra molt completa.

La narració se situa a Limmeridge, una mansió de pel·lícula amb totes les comoditats perquè Walter Hartright, un professor de dibuix, puga compartir els seus coneixements amb dues alumnes. Entre aquestes, tant paregudes com diferents, s’hi troba Laura Fairlie, qui li furtarà el cor des del primer moment malgrat tenir un casament amb Percival Glyde. Tota la conspiració gira al voltant de Laura Fairlie, qui desprèn una dolçor que fa que el lector puga compartir els seus sentiments amb ella. L’autor sap com mantenir-nos davant del llibre, filant el títol de l’obra amb un personatge carismàtic i desvetllant-nos, de mica en mica i amb gran intel·ligència, la relació entre el títol de l’obra i el misteri de la dona de blanc, el qual té un paregut notable amb la nostra Laura.

Si hi ha quelcom a remarcar (per sobre de l’excel·lència del conjunt del llibre) és la magnitud dels personatges. Feia temps que no en trobava uns de tan ben dibuixats, amb tanta càrrega sobre el relat. Especial menció al malèfic i pervers Conde Fosco, amic de Percival, un personatge histriònic, que pot sentir amor pels animals però un menyspreu absolut cap als ésser humans. Aquest home representa els gustos oposats al professor de dibuix, qui idolatra Laura. Ell està enamorat de la seua germana, Marian Hamcombe, en qui ressalta una gran intel·ligència i pot considerar una rival amb qui lluitar mentalment de tu a tu.

Destacar també l’estil, minuciós, perfeccionista, curós amb cada coma que hi apareix i sempre donant-nos menys informació de la requerida. Amb ell, Wilkie Collins aconsegueix, per a mi, una de les millors narracions que he llegit dintre de la novel·la d’enigma.

Com hem dit, la trama no és gaire costosa. De fet, com ja em va passar amb el Jo confesso de Jaume Cabré (Proa), crec que l’autor és suficientment àgil amb les paraules com per a poder fer el llibre inclús més llarg i que, així i tot, continue atrapant els lectors més exigents. El conjunt de girs argumentals, d’intrahistòries i de descripcions minucioses fan d’aquest llibre un caramel literari. La incorporació d’una estructura epistolar és un recurs valuosíssim que cal remarcar, ja que hi afegeix, encara més, un compromís del lector amb cada pàgina per tal d’entendre-ho tot.

Aquí teniu les primeres pàgines en pdf d’aquest clàssic de Wilkie Collins.

Títol: La dama de blanc
Autor: Wilkie Collins
Editorial: Proa
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Lluís Comes Arderiu
Pàgines: 816
ISBN: 978-84-7588-718-0
Preu: 21,90€

Share

La química de l’odi, de Carme Chaparro

La Xènia s’estrena al Nosaltresllegim amb un dels llibres que està cridat a ser una de les novel·les de l’estiu. La química de l’odi, de la Carme Chaparro és un d’aquells escrits que t’enganxa i no et deixa anar! I si no us ho creieu, llegiu què ens explica la Xènia!

L’odi és el fil conductor d’aquest thriller que ens relata una sèrie d’assassinats aparentment inconnexos però que a mesura que avança el llibre s’aniran trobant misteriosament.

L’Ana Arén és la inspectora en cap del departament d’homicidis de la policia de Madrid. La vam conèixer a l’anterior llibre de Carme Chaparro, No soy un Monstruo, on va haver d’afrontar el cas més difícil de la seva vida i que la va deixar emocionalment molt tocada.

El primer dia de feina, després d’una llarga baixa, és en un nou departament, amb un nou equip que no coneix i que s’ha de guanyar, i sota la pressió i estreta vigilància d’un Cap que l’odia, no pot començar millor: la investigació de l’assassinat d’una dona famosa i mediàtica de les revistes i programes del cor.

L’assassí no deixa rastre però sí missatges ocults que l’Ana haurà de saber llegir. Afortunadament, la nostra protagonista manté bons amics, dins i fora de la policia que l’ajuden a poder tornar a la feina i a encarar la investigació i els reptes que es van succeint. Trobarà també nous companys que confien en ella i que estan disposats a ajudar-la.

Quina relació tenen tots els morts entre sí? Què hi tenen a veure un polític, un presentador de televisió, un president d’un gran club de futbol, un important empresari i un cap de la casa reial? Per què sembla que l’assassí tingui algun tema personal i pendent amb ella?

Carme Chaparro aconsegueix tenir-te totalment desconcertada, sense saber com lligar cap dels esdeveniments que es van succeint fins pràcticament el final, on tot es descobrirà d’una manera sorprenent i on l’odi mostra tota la seva forma.

M’ha sorprès adonar-me que, ja encarant el final del llibre, tot passa en menys de 15 dies. La intensitat del relat, els detalls escènics, històrics, artístics, emocionals de cada situació i de cada personatge fan que no puguis parar de llegir i que necessitis saber-ne més. Fan que aquest relat sigui intens, profund, intel·ligent, minuciós. Perds la noció del temps.

Fins i tot se m’ha fet necessari i m’ha despertat les ganes de llegir l’anterior llibre de Carme Chaparro ja que La química de l’odi, tot i poder-se llegir de forma independentment, n’és una continuació. Sentia que m’estava perdent alguna cosa, que podria entendre molt millor el llibre, la trama i els personatges amb molta més profunditat si ho feia.

Molt recomanable. Fins i tot quan no tens predilecció pels thrillers i les novel·les policíaques!

Gràcies pel teu escrit, Xènia! Ens llegim aviat al Nosaltresllegim!

Aquí teniu els primers capítols de La química de l’odi de la Carme Chaparro en pdf!

Títol: La química de l’odi
Autor: Carme Chaparro
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-664-2397-7
Preu: 19,90€

Share