Arxiu de la categoria: Ficció

El llegat dels espies, de John Le Carré

En Lluís torna al Nosaltres poc després d’explicar-nos l’experiència que va suposar per ell el documental que es va projectar fa no gaire als cinemes sobre John Le Carré, l’autor que es va inventar un gènere literari: la novel·la d’espies.

Aquí el teniu parlant-nos de El llegat dels espies, l’últim llibre de Le Carré:

El llegat dels espies és la nova novel·la de John Le Carré. Com ja vam explicar fa uns dies, la seva publicació ha estat un autèntic esdeveniment editorial: per la fama del seu autor; per la possibilitat que, segons ell mateix ha suggerit, sigui la seva última obra publicada; i pel retorn dels personatges i ambients de la guerra freda que van contribuir al prestigi de Le Carré i que han fascinat tants lectors durant els últims cinquanta anys. La novel·la es correspon a les expectatives creades? Rotundament, sí.

El plantejament de El llegat dels espies és certament original. Peter Guillam, antic espia del Servei Secret Britànic que vam conèixer a L’espia que va tornava del fred, es veu forçat a retornar a Londres per aclarir aspectes ocults d’una operació duta a terme en el Berlín dels anys seixanta que va deixar danys col·laterals. Com “fantasmes shakespereans”, els fills de les víctimes d’aquella operació tornen per acusar els serveis secrets i els espies que hi van participar. Guillam es veurà forçat a buscar en els pous més profunds de la seva memòria, a desvetllar secrets mai confessats, a defensar-se dels buròcrates actuals que el volen com a cap de turc; en definitiva, a reivindicar el seu llegat com a espia britànic.

La novel·la és un nou exemple de les qualitats de John Le Carré. Primer, una narració de gran qualitat, trepidant, capaç de reflectir la tensió de les situacions i els personatges amb gran sensibilitat literària (el capítol sobre la fugida de l’Alemanya Oriental, per exemple, és magnífic). Segon, un context i una visió de l’espionatge realista: els personatges buiden bústies mortes a Kiev o s’intercanvien informació sense parlar-se a la costa búlgara del Mar Negre, en oposició, per exemple, als gadgets i acrobàcies de l’altre gran espia literari britànic del segle XX, James Bond (de fet, el salvament cinematogràfic del personatge de Bond, a partir de Casino Royale, s’ha basat en aproximar-se marcadament cap als models de Le Carré). Tercer, uns personatges profunds, amb dimensió humana, i a la vegada engranatges involuntaris d’uns sistemes que ells no controlen. Finalment, el tracte al lector com una persona intel·ligent, amb una administració mesurada de la informació, i geni en l’ús de l’el·lipsi, les descripcions amb només un mínims tocs contextuals, i la ironia -“Ha reservat una taula. Porta faldilla.”

Però, a més de les virtuts habituals, El llegat dels espies, ofereix encara una gran cirereta. El retrobament amb els personatges del passat literari de Le Carré (Peter Guilam, però també George Smiley i Alec Leamas) esdevé una excusa per revisitar el passat, mirar-lo amb ulls nous, i preguntar-se quin és llegat d’aquesta professió en què, en paraules de Smiley, “no es cobra gaire, i les carreres tendeixen a interrompre’s. Però sí que trobem que és una feina important, sempre que el que importi sigui el fi, i no tant els mitjans.” Com respondre les noves generacions que denuncien els excessos dels seus veterans?

Les novel·les de Le Carré abunden en dobles jocs de miralls, també a El llegat dels espies. Però, en aquest llibre, potser n’hi ha un d’ocult i de més real que mai. El 2015 Adam Sisman va publicar una biografia de Le Carré que, a l’inici fou inicialment autoritzada, no va satisfer el biografiat per les ombres que projectava sobre alguns episodis del seu passat. Un any després, Le Carré va publicar les seves memòries, Volar en cercles, escrites de la seva pròpia mà. I ara arriba El llegat dels espies, en què el personatge protagonista es defensa de les acusacions de les noves generacions sobre un passat que ells no van viure. Potser Peter Guillam en defensa d’El llegat dels espies és, en el fons, John Le Carré en defensa de la seva trajectòria?

El llegat dels espies no és només un retorn de Le Carré als personatges i ambients que el van convertir en autor d’èxit i de culte, és també una reivindicació, totalment reeixida, del conjunt de la seva obra. El llegat dels espies és el llegat de John Le Carré.

Aquí podeu començar a llegir els primers capítols en pdf del nou llibre de Le Carré.

Títol: El llegat dels espies
Autor: John le Carré
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Laia Font Mateu
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-297-7639-3
Preu: 21,50€

Els romanents, de Victor Garcia Tur

Quan vaig comprar aquest llibre, la llibretera em va dir somrient: “tens bon gust”. Era un llibre prim, d’aquests que, si t’agraden, te’ls pots cruspir en un dia i així va ser.

Quan l’he acabat l’única cosa que m’ha vingut a la ment ha estat que “és normal que haja estat premiat”.

Cada llibre té unes virtuts: ben narrat, lèxic ric, personatges humans…, però aquest els té tots i, a més a més, la dificultat de fer-nos connectar entre les generacions. Si aquest llibre el llegeix una mare, podrà veure’s reflectida en les actituds, però també podrà ajudar a comprendre millor el seu fill.

El fil conductor és particular, dividit en tres.

En primer lloc trobem el dietari d’un fill que entra a una mena de tribu urbana, tots amb el cap rapat (sense cap sentit polític), vestits de blanc i buscant el contacte directe amb la natura. Un fill intel·ligent, per sota de la mitjana, amb unes reflexions pròpies d’un cervell molt evolucionat.

En segon lloc, una mare moderna i progressista que intenta entendre allò que fa el seu fill amb l’ajuda de llegir el seu diari. Per últim, uns fragments d’un assaig titulat: “brevíssima relació de les heretgies” amb un vocabulari acadèmic i dens que et fa entendre algunes actituds del xic protagonista i, en general, de l’evolució o involució de la societat.

-¿Així que vot de silenci? -li va preguntar P. F va fer que sí amb un gest lleu.
-Em sembla fenomenal, nano -va afegir P-. Un vot de silenci és la millor manera de no dir collonades. Això del vot de silenci hauria de prosperar. Conec un munt de subnormals que ens farien un favor si prenguessin exemple i callessin una bona temporada.

Al llibre hi trobem un pare i un fill que tenen visions diferents del món, mentre que la mare intenta fer d’adhesiu familiar entre ambdós, entenen per una banda la maduresa paterna, i per l’altra, les ganes d’innovació juvenils. Per separat es complementen però la convivència resulta cada cop més abocada al trencament, fet que ens aporta diàlegs amb ironies i reflexions que, i això m’encanta, ens fan pensar.

Pegues? Cap ni una. Bo, sí: volia que el llibre no acabés, però aquesta és virtut de l’autor que amb una narració àgil i un dietari suculent, ha fet que desitge un llibre de 500 pàgines.

Aquí teniu els primers capítols en pdf d’Els romanents de Víctor García Tur. Gaudiu del Premi Just Manuel Casero!!

Títol: Els romanents
Autor: Víctor García Tur
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPÚRIES NARRATIVA
Premis: Premi de Novel·la Curta Just Manuel Casero 2017
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-17016-31-9
Preu: 16,50€

Alejandro Palomas ens explica el seu llibre ‘Un amor’

Avui és un dia meravellós pel Nosaltresllegim! I és que, si bé demanem sovint textos a autors perquè ens expliquin de què van els seus llibres, poques vegades tenim l’oportunitat de poder publicar aquesta mena d’escrits el dia que surten els seus llibres. I si a sobre és el Premi Nadal…

El nostre estimadíssim Alejandro Palomas ens explica el seu Premi Nadal: Un amor.

“Un amor” és la història de l’amor en les múltiples versions i veus –l’amor amant, l’amor germà, l’amor de fill, l’amor de mare, l’amor esgotat, el que neix, l’inventat-, i és també allò que no es diu, allò que només es pot escriure o llegir, perquè si es diu, si ens sentim dient-ho, potser es converteix en veritat i toca aleshores revisitar zones del passat i del present més íntim, que ningú no coneix. Aquest és un viatge de vida en vena, intens, sense retorn, a allò que és més nostre: no és, per tant, la història d’UN amor, sinó la història de l’amor.

El casament de l’Emma –la mitjana dels tres germans- i l’aniversari de l’Amàlia, la seva mare, són, casualment, el mateix dia de primavera i l’alegria de la celebració és, doncs, doble. Tot i això, després de mesos immersos en els preparatius per a l’ocasió, una trucada telefònica cau com una bomba i estripa, la nit abans, l’harmonia familiar.

Durant les 24 hores següents, l’Emma i la resta de la família intentaran ocultar per tots els mitjans a l’Amàlia una veritat el contingut de la qual pot arribar a ser devastador, no només per ella, sinó també per al fràgil equilibri de la unitat familiar.

Comèdia, drama, intensitat familiar, humor hilarant… Un amor és entrar en el “Món Amàlia” per la porta gran i formar part en primera persona d’un viatge a allò més silenciat de la naturalesa humana: el viatge sense retorn a una veritat que no sempre ens deixa indemnes.

Però alerta: Sovint, la veritat, tan temuda sempre, és més bella que no ens pensem. I té veu pròpia. “Un amor” invoca un idil·li: el d’un autor amb el seu lector/a, per tal que la companyia, mentre descobrim junts aquesta veritat, sigui bona. I el viatge, únic.

I irrepetible.

Sempre.

MOLTÍSSIMES GRÀCIES, Alejandro, pel teu escrit. Enhorabona per aquest merescudíssim Premi Nadal i tota la sort del món! De tot cor, de part de part de tots Nosaltres!

En aquest “Món Amàlia”, no ho oblideu, hi ha Una mare adorable i Un gos meravellós que ja han format part del Nosaltresllegim.

Aquí teniu els primers capítols en pdf d’aquest Un amor de l’Alejandro Palomas.

Títol: Un amor
Autor: Alejandro Palomas
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Premis: Premi Nadal 2018
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-664-2352-6
Preu: 20,50€

 

La fugitiva, de Blanca Busquets

Llegisc a la Blanca Busquets amb cura, amb les expectatives prou altes com a conseqüència d’un «t’encantarà» d’un bon amic, cosa que no m’agrada d’inici perquè després, llibres que són bons no arriben a les meues expectatives. La Blanca les ha complides totes, fent que siga jo qui en cree a les meues amistats.

Ho admet, feia temps que no m’enamorava d’un personatge, des d’aquell Adrià Ardèvol a un Jo Confesso i ara ho he fet de Mireia. La forma de caracteritzar-la, de fer-la nostra i de fer-me pensat ha estat sublim. Després de conèixer a aquella àvia de més de 90 anys vaig anar a casa de la meua iaia i li vaig començar a preguntar coses de quan era joveneta. Quanta saviesa, quantes experiències que, de no ser per aquesta conscienciació, m’hauria perdut. Tanmateix com diu la mateixa autora:

Amb la Mireia he fet una dolenta. Però jo no crec en els dolents-dolents: ho són per les circumstàncies, i per això m’agrada que tinguin un raig de llum.

Jo tampoc. Sempre he pensat que les circumstàncies fan les persones, i que quan una persona és així ve donat per fets que desconeixem. També em planteja el problema de fins a quin punt hem de suportar a persones marcades per esdeveniments dels quals som aliés. En general, ha fet que em replantegés moltes actituds, moltes reaccions que gent del meu voltant ha tingut amb mi, i m’ha fet pensar en el perquè d’aquestes.

La narració és fluida, dolça i atractiva, interconnectant records del passat i l’immediat present, clarament diferenciat per l’estat d’ànim de Mireia. No et pots perdre per la novel·la, la Blanca t’agafa de la mà i et va conduint fent petits zig-zags per la vida de la protagonista fins a creure que aquella senyora de més de 90 anys és real, agafant-li estima i entristint quan veus que l’autora et solta la mà perquè, malauradament, t’has acabat el llibre.

Havia llegit més d’ella, un Jardí a l’obaga que em va deixar amb ganes de més. Allà veus com, sense adonar-te’n, fa una anàlisi dels diferents pensaments de la societat reflectits en forma de personatge: aquell que jutja per la classe social, les persones que es mouen per diners, aquelles que pensen que un home sense estudis no és vàlid…, actituds del dia a dia que la Blanca sap analitzar amb cura i subtilesa.

Recomanaria aquest llibre per desconnectar, perquè és un d’aquells llibres que et molesta quan acaba perquè ja no tens res a llegir.

La Blanca Busquets ha fet de la vellesa un pou d’experiència on mirar-se per créixer.

Aquí teniu els primers capítols en pdf de La fugitiva de Blanca Busquets.

Títol: La fugitiva
Autor: Blanca Busquets
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-7588-601-5
Preu: 18,50€

El foc invisible, de Javier Sierra

La novel·la de Javier Sierra va ser el premi planeta 2017 i com a tal fa honor a aquest premi amb aquesta meravellosa novel·la esotèrica.

El protagonista es el David Salas, un lingüista a Dublín, que va començar a dedicar-se a aquesta professió gracies al seu avi matern que li va transmetre l’amor per les paraules.

En David viu ancorat a la feina i és la seva companya de treball, la Susan, qui li fa veure que ha de viure la vida i l’incita, el convida, a que viatgi amb ella a Madrid a explorar les seves arrels familiars amb la col·laboració de la seva mare, la Gloria.

La novel·la desprèn molt de misteri i amb unes descripcions que et fa ser allà mateix!

Quan en David arriba a Madrid, principalment a la recerca d’un llibre, es troba amb la Victoria Goodman, una vella amiga de la família i la seva misteriosa ajudant, la Paula, que és historiadora de l’art. És amb ella amb qui es veu involucrat en un conjunt de misteris espirituals i metafísics en una aventura que us deixarà amb ganes de no parar de llegir fins al final!

L’art, la literatura, el coneixements i les inquietuds dels personatges, combinat amb l’estima per Barcelona i Madrid, fan d’aquest llibre una trama perfecta i un autèntic llibre de Javier Sierra.

Inconfusible!

Títol: El foc invisible
Autor: Javier Sierra
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 480
ISBN: 978-84-9708-236-5
Preu: 21,90€

Sèrie Bergman 5 – Càstigs justificats, de Michael Hjorth i Hans Rosenfeldt

Crec que la Sèrie Bergman trenca el tòpic de “segones parts mai són bones”, perquè ja en van cinc, i són fabuloses. En aquest cas ens trobem amb Càstigs justificats.

En aquesta cinquena part la cultura engega la trama. A la redacció d’un periòdic arriba una carta criticant l’actual homenatge a l’estupidesa, atorgant presència televisiva a personatges sense cap tipus d’atractiu més enllà del físic i deixant a l’ombra als joves amb pensament crític. Aquesta carta passa desapercebuda, no li fan can i l’autor passa a l’acció, apareix assassinat un jove participant d’un reality, nu, lligat a una cadira i amb un test de coneixements bàsics suspès grapat a la seua esquena.

Si hi ha alguna cosa que atrau d’aquesta sèrie és la facilitat per connectar la situació personal dels personatges amb la professional. Són personatges reals, amb drames i problemes, com Billy s’ha casat recentment i ja no vol veure gaire a la seua dona. No són personatges aliens, com a altres sagues, on el detectiu malgrat estar drogat i borratxo té de sobte un instant de lucidesa i li encaixen les peces del trencaclosques sense esforç. Ací veiem el clímax de l’evolució de Bergman, qui als primers llibres semblava una persona totalment diferent, ara podem veure la seua millor faceta com a criminòleg i com a persona, al servei d’un equip, pensant en el “nosaltres” abans que en el “jo”.

La crítica social s’ha de destacar perquè s’agraeix que algú tinga els peus en terra. Veig d’una complicació prou gran que els autors ens facen pensar en la necessitat d’una cultura bàsica mentre la trama continua de forma àgil i ràpida. La narració té vaivens, sempre de qualitat, que et fan plantejar-te perquè triomfa la gent que menys s’ho mereix, que cau en gràcia sense cap tipus d’esforç mentre les excepcionals ments del país s’esvaeixen i passen per la vida sense fer soroll.

El ritme del llibre és ferotge, capítols curts, canvis ràpids i una immersió en les ments dels personatges que cal agrair, i no només en la dels detectius sinó en la de l’assassí i la de les víctimes. Els autors saben com deixar-te amb la mel als llavis, ho van fer amb el primer llibre i ho han tornat a fer amb aquest.

Finals oberts, necessitat de més informació, augment del desig de conèixer més als personatges i, sobretot, la voluntat d’una sisena part. Personalment, l’assassí és qui més m’ha agradat, intel·ligent i crític, i aporta un extra de profunditat mental a una novel·la que de per si mereix estar a la prestatgeria de qualsevol lector.

Aquí teniu els primers capítols en pdf perquè pugueu començar a gaudir d’aquesta cinquena entrega de la Sèrie Bergman.

Aquí podeu repassar TOTA la Sèrie Bergman, al complet.

Títol: Càstigs justificats
Autor: Michael Hjorth | Hans Rosenfeldt
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Pontus Sánchez Giménez
Pàgines: 544
ISBN: 978-84-664-2339-7
Preu: 19,90€

Melissa & Nicole, de David Nel·lo

Les famílies de la Melissa i la Nicole, dues joves de setze anys, estan de vacances a l’illa sueca de Gotland i a la veïna Farö, unes illes del mar Bàltic on va viure el director i escriptor Ingmar Bergman. En aquest indret, un fet inesperat farà que les seves vides canviïn per sempre.

Richard Callahan és un prestigiós ginecòleg que sembla tenir pocs escrúpols; la seva dona, la Carol, viu turmentada i s’aferra a la fe religiosa. La Sophie Vinyals sent que no ha sabut exercir prou bé “l’ofici de mare”. El Martí Vinyals se sent superat per la situació a què ha de fer front i remuga en una llengua que no entén ningú. La filla dels Callahan, la Melissa, és una noia americana; la Nicole Vinyals és una jove parisina. Aparentment no els uneix res, però al Bergmancenter es troben i es coneixen. I descobreixen que són germanes bessones.

Melissa & Nicole, de David Nel·lo, descriu com afecta a cadascun dels personatges aquesta trobada fortuïta que sacsejarà completament la seva existència. La novel·la no té capítols i està escrita en present narratiu. El text es va succeint de forma continuada, sense diàlegs. A cada part adopta el punt de vista d’un dels personatges, cosa que fa que empatitzem amb els seus sentiments i comprenguem perquè ha actuat d’una manera o d’una altra. Alhora, narra la cerca de la millor solució, quan cap dels personatges té el poder d’esborrar el camí que els ha dut fins on són ara.

Com podem posar remei a aquest allunyament que les ha vistes créixer en nius diferents, com si fossin dos ocells de la mateixa espècie, però sense el mateix cant, sense el mateix cel i sense els mateixos arbres?

La novel·la aborda la temàtica de la paternitat i de l’ètica, fent que el lector o lectora es pregunti què seria capaç de fer per amor o per desesperació o bé, què passaria si allò que has fet, t’ho fessin a tu. Tots els protagonistes experimenten sentiments contraposats: de ràbia, d’incredulitat, de llàstima i fins i tot de complicitat.

Tant l’ambientació i la recreació dels espais són un element clau a destacar al relat, especialment el de l’illa de Farö, un paisatge idíl·lic on la Melissa i la Nicole viuran la descomposició de la seva vida familiar. La data, la nit del solstici d’estiu, també és molt especial i significativa.

Els personatges joves de la novel·la representen l’esperança, mentre que els seus pares comparteixen sentiments i històries més fosques i tèrboles. Sigui com sigui, aquesta trobada suposarà un punt d’inflexió en la vida de tots i totes elles. Què passarà a partir d’ara? Què és allò que se suposa que han de fer per solucionar-ho tot? El desenllaç és un fidel reflex de la realitat:

Simplement hi ha coses que no es poden recompondre del tot perquè no hi ha una solució única i perfecta que posi a zero el comptador de la vida.

L’autor, en David Nel·lo és un escriptor especialitzat en literatura juvenil que aquest mes de setembre passat va guanyar el prestigiós 50è premi Prudenci Bertrana amb aquesta novel·la. Un premi més que merescut!

Comenceu a llegir els primers capítols en pdf del Premi Prudenci i Bertrana del David Nel·lo.

Títol: Melissa & Nicole
Autor: David Nel·lo
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Premi Prudenci Bertrana 2017
Pàgines: 270
ISBN: 978-84-664-2098-3
Preu: 20€

 

El primer capítol i el booktràiler d’Origen, de Dan Brown

Ja fa uns quants dies que es va fer públic el booktràiler -ja ho sabeu, com un tràiler de pel·lícula, però per un llibre!- de la pròxima novel·la de Dan Brown, Origen.

I aquí el teniu: després de Roma i El Vaticà, París, Washington i Florència, el professor Robert Langdon arriba a Barcelona! El nostre doctor en simbologia preferit passarà -segur, això ho sabem segur- per Montserrat, la Pedrera, la Sagrada Família i molts altres llocs!!

Aqui teniu el booktràiler. A veure què us sembla!

Aquí teniu els primers capítols per començar a llegir!

Aquí teniu la sinopsi del llibre. I promet!!

En Robert Langdon, professor de simbologia i iconografia religiosa de la Univeristat de Harvard, va fins al museu Guggenheim de Bilbao on es farà un anunci transcendental que «canviarà per sempre com entenem la ciència». L’amfitrió de la vetllada és l’Edmond Kirsch, un jove multimilionari convertit en figura de renom mundial arran dels seus visionaris invents tecnològics i prediccions arriscades. En Kirsch, un dels alumnes més brillants que va tenir en Langdon, es disposa a revelar un descobriment extraordinari que donarà resposta a les dues preguntes que han obssesionat la humanitat des del principi dels temps.

D’on venim? A on anem?

Durant la presentació, perfectament orquestrada per l’Edmond Kirsch i la directora del museu, l’Ambra Vidal, es desencadena un caos davant la mirada atònita dels nombrosos convidats i els milions d’espectadors de tot el món. Davant la imminent  amenaça que la troballa es perdi per sempre, en Langdon i l’Ambra han de fugir desesperadament a Barcelona i començar una carrera  contrarellotge per localitzar la críptica contrasenya que els donarà accés al revolucionari secret d’en Kirsch.

Perseguits per un enemic turmentat i perillós, el poder del qual sembla provenir directament del mateix Palau Reial de Madrid, en Langdon i l’Ambra descobriran els episodis més obscurs de la història i l’extremisme religiós. Seguint un rastre de pistes format per obres d’art modern i símbols enigmàtics, disposaran de poques hores per intentar desvelar la investigació d’en Kirsch i la seva colpidora revelació sobre l’origen i el destí de la Humanitat.

La història d’Origen es desenvolupa íntegrament a Espanya, on Robert Langdon recorrerà Bilbao, Madrid i Sevilla, a més de Barcelona. Amb l’autor d’ El codi Da Vinci, els lectors visitaran llocs tan emblemàtics com el Museu Guggenheim Bilbao, el Palau Reial de Madrid, la Casa Milà (la Pedrera), la Sagrada Família, el monestir de Montserrat o la catedral de Sevilla.

Com ja va passar amb París a El codi Da Vinci, amb Roma a Àngels i dimonis o amb Florència a Inferno, els escenaris de les novel·les de Dan Brown sempre han estat un element clau en les seves trames.

Què us sembla? Bona pinta!!

Serà emocionant llegir les aventures de Robert Langdon -tot imaginant-nos la cara de Tom Hanks- pel Passeig de Gràcia, oi?

Al Nosaltresllegim intentarem explicar-vos-ho tot i més d’un llibre del qual ens arriba la informació de manera moooolt i molt reservada!! I és que de moment, no sabem gaire més que el que hem pogut anar trobant a la xarxa…

Però us ho assegurem: tot el que surti, us ho explicarà Nosaltresllegim!

Si voleu repassar els nostres posts sobre Dan Brown,

i

Més Dan Brown? Més Dan Brown!

Una tarda amb John Le Carré. Arriba El Llegat dels espies

En Lluís, fan acèrrim de l’obra de John le Carré, espera amb delit l’arribada d’El llegat dels espies.

La setmana que ve es posarà a la venda la traducció catalana del nou llibre de John Le Carré, El llegat dels espies. Encara que no l’hàgim llegida, podem anticipar ja que ens satisfarà completament. Ho sabem perquè John Le Carré és un geni, perquè no hem llegit mai cap llibre seu que no ens hagi absorbit i, sobretot en el cas concret d’aquesta novel·la, perquè vam assistir-ne a la presentació, el setembre passat, en un auditori de Londres.

El Nosaltresllegim ens paga viatges culturals per Europa? No exactament: la presentació de A legacy of spies (el seu títol original), fou retransmesa en directe per cinemes de tot el món, incloent-hi dues sales a Barcelona. L’acte va incloure una conferència de l’autor i una conversa amb un periodista amic. La sala estava plena a vessar.

La conferència fou simplement magnífica. Le Carré hi va explicar la gènesi del seu nou llibre, on recupera personatges de les seves novel·les ambientades en la guerra freda. Els espies estan ja retirats, però les conseqüències reviscolades d’una tèrbola operació a finals dels anys 50 (narrada a L’espia que tornava del fred), els faran tornar a l’activitat.

La mirada cap al passat va permetre a Le Carré construir la conferència com un joc de miralls que combinava els detalls de la seva vida com a espia i escriptor i de la seva obra. La constatació d’haver viscut en l’època daurada de l’espionatge, abans que el terrorisme internacional castigués els errors amb bombes al transport públic; la multitud d’anècdotes i personatges que varen migrar des de la seva experiència professional cap a les seves novel·les; el sentiment d’avorriment i de limitació que sentia en escriure els seus informes oficials perquè en ells havia de cenyir-se sempre a la veritat; i l’alliberament que li va suposar en aquest aspecte la consolidació de la seva carrera com a escriptor.

El lector escèptic que no s’acosta a l’obra de Le Carré per considerar la novel·les d’espies, un gènere menor, té en aquesta conferència una refutació evident (igual com la podria tenir a Volar en cercles, les seves memòries, que ja vam comentar aquí fa uns mesos). El discurs de Le Carré és humà i emotiu, honest i entranyable, literàriament complex i brillantment construït, amb tocs d’humor i ànsia de justícia. No és possible fer conferències d’aquesta claredat sense ser un gran escriptor ni sense haver escrit una gran obra. L’espionatge és el mecanisme de Le Carré per parlar-nos del món i de la moral.

Vaig sortir del cinema amb un sentiment d’urgència, d’ansietat, per poder llegir com abans millor El llegat dels espies. I també un sentiment d’agraïment. Le Carré té 86 anys i ha guanyat molts diners amb les seves novel·les. Però encara vol compartir el seu talent, escriure i publicar (i fer conferències a benefici de Metges sense Fronteres). Celebrem cada novetat seva com el que és: un gran esdeveniment.

Títol: El llegat dels espies
Autor: John le Carré
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Laia Font Mateu
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-297-7639-3
Preu: 21,50€

El noi del Maravillas, de Lluís Llach

La Montse Ortiz torna al Nosaltres per ressenyar-nos un dels llibres d’aquest final de 2017 (i segurament, de l’inici del 2018!): la nova novel·la de Lluís LlachEl noi del Maravillas.

Amb aquesta tercera novel·la, Lluís Llach es referma com a escriptor de novel·les. Després de Memòria d’uns ulls pintats (2011) i Les dones de la principal (2014), El noi del Maravillas és segurament, la seva novel·la més íntima i personal, i tanca una trilogia amb un marcat recorregut històric. En aquesta ocasió, l’autor ens retrata una Barcelona de postguerra fins als anys setanta.

La novel·la se centra en la vida de Roger Ventós, nascut a Sète, fill d’una anarquista catalana exiliada, que esdevindrà un baríton de gran prestigi internacional. La vida del jove està vinculada al teatre Maravillas, un teatre de vairetés del Paral·lel barceloní, on va viure la seva mare i la seva família i on ell acabarà passant els anys de joventut fins que comença a triomfar en el món de l’òpera.

A través del Maravillas coneixem els personatges que donen vida al teatre alhora que anem descobrint la Barcelona més gamberra de l’època. L’entreteniment i l’espectacle contrasten amb un context social marcat per la misèria, la repressió i la censura. Un Maravillas que pren vida pròpia i que esdevé un protagonista més de la novel·la, amb una història que es remunta a l’època daurada dels teatres de vairetés fins la seva decadència, amb un final intensament emotiu i esquinçador que ens recorda el final d’una òpera.

El noi del Maravillas és també un cant a l’amistat, a la lleialtat, a les complicitats, a la música i als amors incondicionals i clandestins. Una novel·la tendra i sensible que t’embolcalla i et sedueix.

Al final del llibre descobrim que El noi del Maravillas és en realitat l’autobiografia del baríton català més internacional i ell mateix, a través d’una carta al seu editor, explica els motius pels quals ha preferit escriure una novel·la autobiogràfica en comptes d’unes memòries com se li havia encarregat. A la carta, Roger Ventós explica que la novel·la és la història del seu personatge,

Una mena d’alter ego que […] t’acaba identificant de portes enfora […]. El personatge evoluciona i pren volada pròpia, es transmuda, creix…, i a poc a poc la relació amb la persona que el sustenta es va fent més distant.

Ens trobem, per tant, davant d’una de les novel·les més autobiogràfiques de Lluis Llach tal i com ha reconegut el mateix autor que afirma, que el llibre recull vivències personals i reflecteix el seu interès pel cant i la música, pels ambients i espectacles del “barri xino”, així com la seva aproximació a l’anarquisme.

Una bona lectura per endinsar-nos a la vida del Paral·lel i la Barcelona del tardofranquisme a través d’uns personatges entranyables que es fan estimar.

Moltes gràcies pel teu escrit, Montse! Prenem nota de la teva recomanació!

Aquí teniu els primers capítols en pdf de la nova novel·la de Lluís Llach.

Aquí teniu tots els posts sobre llibres de Lluís Llach al Nosaltresllegim.

Títol: El noi del Maravillas
Autor: Lluís Llach
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 496
ISBN: 978-84-17016-15-9
PVP: 21,50€