nosaltresllegim.cat

Títol: El caçador d’ombres
Autor: Joan Barril
Editorial: Grup 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-2976-923-4
Preu: 21,00€

El caçador d’ombres, de Joan Barril és un… thriller? Sí, un thriller barrejat amb el que al cinema anomenaríem “road-movie” a través del continent africà.

El protagonista és un tal Lluís Soley –com el dels cafès-, burgès adinerat que, de forma inesperada, es troba involucrat i embolicat en una trama on hi ha la fusió freda de l’energia nuclear pel mig.

El recorregut per Àfrica també li suposarà un viatge interior per tal de trobar-se a sí mateix i entendre’s una mica més, i sobretot per replantejar-se què i com fa les coses.

Joan Barril ens presenta un escenari on la desigualtat entre continents hi té un paper molt important, però que ens confirma aquella màxima tan lletja del “són pobres però més feliços”.

És una novel·la que no m’ha desagradat, però m’ha semblat una mica irregular, i que en algun moment m’ha sorprès en les formes… podria ser perquè la barreja entre thriller, novel·la existencial i “road-movie” distreu un pèl massa el missatge final del relat.

En qualsevol cas, és un llibre que agradarà tots aquells qui siguin fans de Joan Barril, un periodista i escriptor que té, sens dubte, un estil propi i particular.

Títol: Una comedia ligera
Autor: Eduardo Mendoza
Editorial: Planeta
Pàgines: 448
ISBN: 978-84-322-0797-6
Preu: 20€

Alerta roja! Durant dues o tres setmanes em vaig quedar sense material fresc per llegir i, per tant, vaig haver de tirar del meu fons d’armari i l’escollit va ser aquesta Comedia ligera.

Ja fa un grapat d’anys que la vaig llegir però després d’aquesta segona lectura he quedat ben sorpresa. Jo no recordava que m’hagués fet pas l’efecte que ara m’ha fet. Suposo que deu de ser cosa dels anys, que no passen perquè sí.

El Carlos Prullás escriu guions per obres de teatre més aviat ximpletes, una mica picants, una mica innocents… En fi, el que s’estilava durant els anys de la postguerra a Barcelona (i a tot arreu, només faltaria!).

De la manera més tonta, aquest home guapot, ben plantat, de vida displicent, bon coneixedor dels millors llocs per anar a fer l’aperitiu i després un bon dinar, seductor incorregible… es troba encaixonat i cada cop més embolicat en una història d’un assassinat que cada cop més l’assenyala a ell.

Al Prullás li toca passar per un calvari, i això farà que es miri la seva trajectòria i que es miri els amics, els companys de feina i la família amb uns altres ulls.

Sense deixar mai d’utilitzar una melancolia en blanc i negre pròpia de l’època i la sàtira fina i divertida tan característica d’aquest autor, aquesta novel·la es una classe magistral de la Barcelona de pobres i rics, de “tablaos” i “jaranes” en tuguris de mala mort, de terrasses al sol amb vermut, i després, cap a casa amb La Vanguardia i el tortell.

Una crònica fabulosa del pas del temps, amb Masnou de fons fent de decorat d’unes vacances que fa anys, molts anys, es van acabar per sempre.

Títol: Tan de veritat com les coses que penso, les coses que m’invento i les coses que he somiat
Autor: Anna Roig
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 112
ISBN: 978-84-6641-403-6
Preu: 16,95€

La Sara s’ha llegit el llibre Tan de veritat com les coses que penso, les coses que m’invento i les coses que he somiat i ens n’ha fet la ressenya. L’Anna Roig, quan no canta, amb llibres com aquests també els mals espanta!

“M’agrada explicar-me la meva vida: n’agafo trossos de veritat, els deformo, els disfresso, els barrejo, els desplaço en el temps i l’espai, els amplio, els encongeixo… Com un mag, transformo la meva vida en la vida d’algú altre, així es fa més fàcil d’explicar.”

No hi ha millor manera d’explicar què trobarem en aquest llibre que aquest primer paràgraf de l’Anna Roig que, aquesta vegada, enlloc de relatar-nos les coses que pensa, les coses que s’inventa i les coses que ha somiat amb cançons ho fa amb textos. Aquests petits relats tenen forma de conte, d’altres de poema, de haiku,…

I ens parlen del catàleg de la vida que serveix en comanda un kit anomenat “Amor per sempre”, però que sovint arriba defectuós. O d’una botiga a qui se li ha acabat l’estoc de somriures i només pot vendre llàgrimes. També ens decobreix la màgia d’apagar l’ordinador i descobrir, de nou, la persona que tenim asseguda al costat com si fos tornés a ser la primera vegada. O de cop un poema visual ens explica de manera clara i senzilla la relativitat del temps. I el millor és que sense ser Einstein ho vaig entendre perfectament!

Podria seguir explicant els personatges, llocs i somnis, però aleshores us aixafaria la guitarra… I també us aixafaria les percussions, loops, teclats i la veu de la cançó que acompanya aquest llibre màgic i ple de sorpreses delicades. Però no us enganyeu, l’Anna Roig no ens explica contes de fades, sinó que en el fons ens diu veritats molt quotidianes d’una manera fantàstica.

Ah! Que no me n’oblidi! En aquesta aventura l’Anna Roig està acompanyada de la seva bona amiga Clara-Tanit Arquè, la il·lustradora que embocalla totes aquestes veritats.

Ja sabíem que aquesta noia que pinta bigotis vermells en viatges que va fer a París tenia moltes coses a dir, ens ho demostren els seus discos, però amb aquest llibre descobrim que damunt del paper ens segueix en-cantant!

Títol: Tu i jo, ara i aquí
Autor: Jay Asher i Carolyn Mackler
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’illa del temps
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-9932-817-1
PVP: 14,96€

En Marcel ha devorat Tu i jo, ara i aquí, de Jay Asher i Carolyn Mackler, (després que li haguem passat “en exclusiva”) i ens n’ha fet la ressenya per tots Nosaltres. Sembla que promet!

Hi ha moments com aquest que no te’ls esperes. Tanta crisi. Tanta prima de risc. Tanta protesta al carrer… i després amb quatre detalls et toquen la fibra i dius allò tan horriblement recurrent del “m’estic fent gran” amb un somriure als llavis.

Tot va començar navegant per internet, perdent el temps pel Facebook quan em vaig trobar que la Montserrat Brau havia participat en un concurs d’una pàgina que es diu Tu i jo, ara i aquí i m’hi havia convidat a participar-hi. Vaig respondre les preguntes, les vaig contestar totes bé -és el que tocava, és la meva “quinta”-, i em vaig apuntar al cap el títol del llibre.

Plantejeu-vos aquest escenari, doncs. Som als anys 90 i, mentre aquí estem a la era postCobi, als Estats Units comença a extendre’s l’ús d’internet. El fet és que els protagonistes del llibre, que encara van amb ratolins de bola, Windows95, es rapen el cap per imitar l’André Agassi quan es va quedar calb, i juguen -atenció!- a l’Ultimate Frisbee (ja ni el recordava aquest!), reben un CD per instal·lar la xarxa de xarxes a casa.

I vet aquí que, patam!, com un bolet se’ls planta el futur al davant. No és que s’hagin pogut connectar a internet… és que estan veient els seus perfils de Facebook!! Quan la xarxa social més important del món encara no estava pensada, contemplada o “acudida” per Mark Zuckerberg!

Jo em moriria de curiositat, però també de por per saber amb qui m’he fet, on he treballat, què m’agrada, de qui he estat parella, quina serà la música que escolto i, sobretot, quins seran els meus records de la juventut que estic vivint ara mateix.

A tot això, sumeu-li una història on les relacions i accions que en aquells moments l’Ella i en Josh -els protagonistes- van teixint, crearan i modificaran aquesta xarxa que és el seu futur i que els apareix en pantalla cada cop que fan F5.

He tingut alguns moments de llagrimeta “norantera” (noucentista és pel 1900…) amb alguns dels detalls que s’expliquen de pas al llibre, però sobretot m’ha semblat que el plantejament és original i té un punt que barreja l’emoció del desconcert amb la convicció del crear-se un futur.

A mi m’ha agradat!

Aquí teniu la pàgina de Facebook del llibre. Allà hi podreu trobar el primer capítol en pdf.