Arxiu de la categoria: Drama

4 3 2 1, de Paul Auster

Això va més o menys així: l’Álvaro, que debuta fa molt poc al Nosaltresllegim parlant d’assassins que estimen llibres m’envia un missatge -el divendres- on em diu que començarà a llegir la nova novel·la de Paul Auster, anomenada 4 3 2 1, però que no hi té ficades “gaire esperances”.

Jo, des de la llunyania que permet el servei de missatgeria, somric.

És diumenge al vespre i rebo un correu de l’Álvaro. S’ha acabat les casi 900 pàgines de la nova novel·la de l’escriptor novaiorquès -que fa poc ens visitava durant La Setmana del Llibre en Català- i m’envia la ressenya del llibre.

Li pregunto que què tal. Que si li ha agradat. Una paraula: “molt”

Aquest és el 4 3 2 1 de Paul Auster, de l’Álvaro Muñoz:

Ressenyar un gran autor com Auster té les seues virtuts. També té inconvenients si no estàs a l’altura i la crítica no es justa, però d’aquests últims en tinc ben pocs després de posar punt final a les 893 pàgines que comporten la seua magnífica obra.

Hi ha llibres que t’esborren els problemes perquè te’n distrauen, d’altres que t’avorreixen i et deixen malhumorat, i per últim, alguns que et fan pensar. Pensar. Aquest verb que tothom coneix però poca gent practica conforma el tema principal del 4, 3, 2, 1. A mi m’ha fet fer-ho, fer-me aquesta pregunta mil i un cops: i si hagués pres aquesta decisió? I si hagués viscut en altre país? Una altra família? Altres gustos literaris, socials, sexuals…? Aquesta pregunta l’haurem de fer a cada pàgina per a entendre aquesta meravellosa obra. Els canvis ho són tot, les decisions de dreta i esquerra, anar-hi o no, apostar per un negoci o guardar els diners per a temps de penombra, parlar-li a aquesta xica que et mira mentre tu comences a tindre les galtes vermelles. Fes-ho, pot acabar sent la teua dona, o la persona que t’arruïne la vida, mai no ho sabràs.

Imaginar-se que les coses podien ser diferents encara que ell fos el mateix. El mateix nen en una casa diferent amb un arbre diferent. El mateix nen amb uns pares diferents que no feien les mateixes coses que feien ara. ¿I si el seu pare fos caçador, per exemple, i visquessin tots a l’Àfrica?

Auster s’ho planteja tot: l’existència de Déu dins d’un context on l’església té tot el poder del món. Les guerres, la fam, les desigualtats. Hi ha cap Déu que puga tindre el control per a aturar-ho i no ho faça? Gràcies a la diversitat de personatges -jueus, cristians, ateus…- l’autor crea mil i una situacions que et fan dubtar de tot, inclús de si el seu propòsit inicial és fer-nos vacil·lar tant. L’amor és l’altre dels eixos que l’autor tracta des del punt de vista de qualsevol edat: l’adolescent fogós i ardent que perd el cap per uns pits o els avis que amb la tranquil·litat d’una carícia ja són feliços. Parlar-li a una, no a l’altra, comporta el desenvolupament de les nostres vides amoroses, les quals, tot plegat, tenen gran part de la nostra felicitat o desgràcia. També implica prendre les decisions intel·ligents, evitar-hi morts sobtades, actituds irresponsables o allunyar-te d’un camí que mai saps on pot acabar. Aquesta incertesa és, si més no, la felicitat dintre de la ignorància.

– Només Déu pot veure la carretera principal i la carretera secundària a la vegada, i això vol dir que només Déu pot saber si l’has encertada o no.
– ¿Com saps que ho sap?
– No ho sé. Per això és el que suposa la gent. Per desgràcia, Déu no ens diu mai el que pensa.

La vida, la companyia, l’amor i les decisions. Quatre pilars sobre els quals Paul Auster ha construït una catedral literària que no passarà desapercebuda entre les lectures obligatòries de qualsevol lletraferit.

Exacte. Li ha agradat “molt”.

Aquí teniu les primeres pàgines de 4 3 2 1 de Paul Auster en pdf.

Aquí teniu la crònica del dia que Auster va presentar el seu llibre a Barcelona.

Títol: 4 3 2 1
Autor: Paul Auster
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Biografies i Memòries
Traductor: Albert Nolla Cabellos
Pàgines: 992
ISBN: 978-84-297-7612-6
PVP: 23,90€

 

Thug. L’odi que dónes, d’Angie Thomas

Fa uns dies va contactar amb Nosaltres un àvid lector valencià que es diu Álvaro Muñoz que ens preguntava si podia col·laborar al Nosaltresllegim. I, evidentment, li vam dir que si!

Sabeu què? Té pinta que aquest Thug. L’odi que dónes, d’Angie Thomas, és només el principi d’una llarga amistat amb l’Álvaro! Aquí teniu el seu escrit sobre aquest llibre publicat a Fanbooks:

La divisió habitual referida al món es torna dual quan parlem de pells: negres i blancs. Aquesta diferenciació racial és la que, malauradament, impera a la societat americana on viu la Starr, la protagonista de Thug. L’odi que dónes.

Els problemes de cada món són diferents: els de Garden Heights, un barri on viuen principalment negres amb les seues bandes, enfront dels de Williamson, l’institut més acomodat de la zona suburbial plena de bancs on estudia la Starr. La protagonista gaudeix d’amics —i parella— a la zona blanca però té el cor a la zona negra malgrat les seues tragèdies i perills. La major part del temps veiem una Starr amb un comportament diferenciat per mantenir dues vides alternatives, fet que resulta exhaustiu i determinant per la pressió que els uns i els altres li realitzen pel seu color de pell.

Aquest conflicte entre la Starr de Garden Heights i la de Williamson són només una de les moltes trames que l’autora, mitjançant una narració lleugera i amena, ens mostra. Els pilars d’una vida dividida entre el cor i la raó, els sentiments i el desig, fan de la comunitat, la seguretat i la responsabilitat unes eines vitals dins d’una personalitat complexa i agitada pels revessos que la vida li produeix en forma de tragèdia racial. Les morts per la raça, que tant a l’ordre del dia s’hi troben, estan assenyalats com persones “thug” (terme de referència a violent o criminal relacionat amb la raça negra). La protagonista en presagia un i queda com a únic testimoni per tractar de defensar un dels dos bàndols: el que li ha donat la vida però del qual no s’enorgulleix, o el que li ha llevat però en el qual s’hi veu identificada.

La novel·la, més enllà de ser una condemna a les tragèdies racials al llarg de la història, sensibilitza —i de forma molt encertada— situacions quotidianes i plataformes que no tenen la repercussió necessària, almenys fora dels estudis socials, com poden ser el moviment Black Lives Matter (Les Vides dels Negres són Importants) que va sorgir per a frenar la passivitat del president Barack Obama enfront dels continus assassinats racials a mans de la policia.

Tupac ens va deixar el concepte Thug Life, vida de malfactor, així va nàixer l’acrònim: T.H.U.G.L.I.F.E: The hate u give little infants fuck everybody, és a dir, “l’odi que dónes als més petits ens fot a tots.

Gràcies a aquest anacronisme podem explicar un títol que conté honestedat, cor i intel·ligència per a parlar d’un tema tan delicat com el dia a dia d’una persona racialitzada. Una història propera a un lector conscienciat amb les injustícies socials i que aprofundeix amb ràbia enfront d’altres lluites que semblen tenir llum i de les quals la segregació racial i el racisme en cada àmbit de la nostra vida encara continuen llunyanes, terriblement llunyanes.

Moltes gràcies per la teva ressenya, Álvaro! T’esperem aviat al Nosaltres amb nous llibres!

Podeu començar a llegir els primers capítols del llibre en pdf tot seguint aquest enllaç.

Títol: Thug. L’odi que dónes
Autor: Angie Thomas
Editorial: Fanbooks
Col·lecció: FICCIÓ
Traductor: Scheherezade Surià
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-16716-34-0
PVP: 16,95€

T’ho donaré tot, de Sílvia Tarragó

La Clara torna al Nosaltresllegim amb la ressenya de l’últim llibre de Sílvia Tarragó, una autora que l’últim cop que la vam llegir, ens parlava d’un boulevard històric de la ciutat de Barcelona. Ara, anem del punt més baix de Barcelona, al punt més alt!

El Tibidabo és el teló de fons i un protagonista més de la darrera novel·la de Sílvia Tarragó Castrillón, T’ho donaré tot. L’Àngela i l’Aurora, filles bessones d’un dels obrers que treballen a la urbanització del Tibidabo es fan grans en paral·lel al creixement del parc d’atraccions. Les seves vivències estan lligades a aquest indret tan emblemàtic de Barcelona, i les acompanyarem en esdeveniments com ara la inauguració d’atraccions com la Talaia o l’avió.

El parc d’atraccions del Tibidabo va ser construït pel farmacèutic Salvador Andreu (famós per les conegudes píndoles per a la tos) i es va inaugurar el 1901, juntament amb el Tramvia Blau i el Funicular. En aquell moment va ser tot un esdeveniment que mostrava l’esperit cosmopolita i capdavanter de la ciutat, que ja llavors anhelava ser un referent a Europa.

Sílvia Tarragó ens presenta un relat de ficció molt ben documentat que va des de 1901 fins el 1930. Al llarg de les seves pàgines narra fets cabdals en la història de Barcelona de les primeres dècades del segle XX, i que s’esdevenen en el transcurs de la novel·la, com ara la Setmana Tràgica, el cop d’Estat de Primo de Rivera o la segona Exposició Universal de 1929. L’autora ens descriu fets i anècdotes que enriqueixen la novel·la i la doten de realisme, convertint-la en un fidel retrat d’aquella època.

D’entre aquestes anècdotes, l’autora ens explica l’origen del topònim: “Tibi dabo”, que vol dir “et donaré” en llatí. A la Bíblia es diu que Satanàs porta Jesús a una muntanya molt alta, des d’on es poden veure els diferents regnes del món. Per tal de temptar-lo li diu: “Tot això et donaré si, prostrant-te, m’adores”.

T’ho donaré tot ens presenta diferents trames que es van entrellaçant a mesura que avancem en la lectura de la novel·la. D’una banda, ens acosta la vida de l’Eulàlia i les seves dues filles, l’Aurora i l’Àngela; la d’en Narcís, un dels enginyers del parc; la del doctor Obiols, metge de la família Regàs… i la de la temuda Dama de l’Arsènic.

El ritme de la novel·la és dinàmic, amb cinc parts de capítols curts que narren la història en ordre cronològic. Passions, amors i desamors atrapen el lector. Amors de parella, amors prohibits, amors interessats, amors incondicionals o amors malaltissos. I tot plegat, amb la serra de Collserola i el Tibidabo com a escenari de fons.

El Tibidabo no deixava mai de sorprendre-la. Tant era el temps que hagués transcorregut o les circumstancies que hagués pogut viure: els miralls, el Ferrocarril Aeri, la Talaia… cada nova atracció revifava la seva il·lusió, i la transportava de nou a la infantesa.

T’ho donaré tot inclou la dosi justa d’intriga i de drama, ingredients que la fan irresistible. No us la perdeu!

No ho farem! Moltes gràcies, Clara, pel teu escrit!

El pròxim dia que et llegim una ressenya, volem tenir-te amb firma pròpia!!

Si voleu començar a llegir els primers capítols en pdf del llibre de la Sílvia Tarragó, seguiu aquest enllaç.

Aquí hi trobareu els altres llibres que hem publicat d’aquesta autora, com ara Temps de llum.

Títol: T’ho donaré tot
Autor: Sílvia Tarragó Castrillón
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-664-2272-7
Preu: 16,90€

Joan Maria Morros ens explica el seu llibre ‘Els Coixinets’

Fa uns dies us explicàvem que havíem tirat la canya a un autor, en Josep Capsir, perquè ens expliqués el seu llibre… i que havia funcionat! I després ens vam dir: si ha funcionat amb ell, ¿i si ho provem amb en Joan Maria Morros, que publica la seva primera novel·la anomenada Els Coixinets?

I ha funcionat! Aquí teniu el seu escrit!

Els Coixinets és una història sobre l’amistat a la segona dècada del segle XXI. Un grup d’homes i dones d’uns 45 anys, que fa temps que es coneixen, solters i solteres, queden sovint per sopar i explicar-se la vida. Els amics és l’entorn més pròxim que tenen. En un d’aquests sopars decideixen fer un grup de Whatsapp… tots el fan servir per la feina i ara és moment que en tinguin un per ells. I coincideixen que el millor nom pel grup és ‘coixinets’, perquè el coixí és el company més habitual al seu llit. A partir d’aquí, el Whatsapp funciona com a element cohesionador: se saluden al matí, s’expliquen què els passa, concreten trobades, sopars…

La novel·la barreja converses amb trobades reals; històries de cada un dels amics; tot plegat demostra que l’amistat, per molt que es treballin moltes hores al dia, que no es tingui molt temps per un mateix, és el més fort que els uneix. I saben que, o bé realment o bé a través del grup de whatsapp, els amics sempre estan al costat.

Aquesta és la meva primera novel·la. Va sorgir a partir d’un sopar i un posterior esmorzar amb l’editora de Columna, Glòria Gasch. A partir d’aquí, les històries i els personatges reals van ser la font d’inspiració. De trobades, d’anècdotes i de xerrades reals n’han sortit, degudament modificades i ficcionadament alterades, les històries dels 12 personatges d’aquesta novel·la. Els Coixinets vol ser un llibre que exemplifiqui que les xarxes socials també poden ser les nostres aliades. Aquest grup se l’ha fet seva i utilitza el Whatsapp per estar més a prop, més en contacte els uns amb els altres.

Espero que la gaudiu i que passeu una bona estona amb les històries que s’hi expliquen.

Nosaltres també ho esperem. De fet, n’estem segurs!!

Moltes gràcies, Joan Maria, per explicar-nos el teu llibre, Els Coixinets! Un de Nosaltres el ressenyarà aviat aquí, al www.nosaltresllegim.cat!

Aquí podeu començar a llegir els primers capítols del llibre del Joan Maria Morros. Seguiu aquest enllaç!

A més, en Joan Maria Morros ens ha passat uns quants enllaços per si voleu més informació de la seva primera novel·la.

Els Joan Maries -el Morros i el Pou- i Els Coixinets al ‘No ho sé’ de Rac1

D’aquest llibre, n’han parlat a un munt de llocs! A La Vanguardia, a Lleida Televisió, al Diari Segre de Lleida, al Canal Taronja de l’Anoia o al Regió 7.

Al final, com sempre, la fitxa del llibre!

Títol: Els Coixinets
Autor: Joan Maria Morros i Cuadras
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-664-2274-1
Preu: 18€

El simpatitzant, de Viet Thanh Nguyen

En Lluís, que ja porta un parell d’escrits al Nosaltres, -un John le Carré volador i un Germà Bel amb moltes cabòries galàctiques– torna per explicar-nos un llibre que estava desitjant llegir: Premi Pulitzer 2016 de Ficció! Ell us ho explicarà millor:

El Martí, el meu traficant de llibres de confiança, trucà un divendres a la tarda:

– Tinc mercaderia de la bona. T’interessa?
– T’he dit mil vegades que no em truquis al telèfon mòbil!! Ens podrien descobrir! Penja, i et buscaré aquesta tarda.

No em va costar trobar-lo al seu hàbitat natural, al Mercat de Lesseps. Entre parades de carn i de verdures, m’oferí El simpatitzant, de Viet Thanh Nguyen.

El simpatitzant és un agent doble, un revolucionari del Vietcong infiltrat en la policia del Vietnam del Sud. En els últims dies de la guerra, el 1975, Saigon és a punt de caure en mans de l’exèrcit del nord i els qui han col·laborat amb el govern del sud miren de fugir. El simpatitzant ha de triar: quedar-se o fugir.

Els primers capítols d’El simpatitzant són molt evocadors. Saigon és un campi qui pugui que vessa de desesperació. És dur però no és sorprenent; són moments previs al col·lapse de la ciutat. I malgrat tot, el simpatitzant sobrevola la tragèdia impassible. Però quan en fuig i arriba als Estats Units, el contrast és molt notable: allà pateix el dolor de l’esperit i hi troba la desesperança.

La novel·la és construeix en base a successives dualitats, començant pel propi agent doble. La guerra entre el Vietnam del Nord i el del Sud, el comunisme i el capitalisme, el país d’origen o l’exili: el simpatitzant es troba a les dues bandes en tots els casos.

Sense caure en cap moment en una visió pamfletària, m’ha sorprès molt la descripció tan crua sobre la societat nord-americana i el somni americà. Alguns exiliats vietnamites viuen en un estat de tanta degradació que s’estimen més tornar a Vietnam a lluitar de nou. El cinisme de la visió popular i mediàtica nord-americana sobre el Vietnam s’il·lustra magníficament en els capítols en què el simpatitzant col·labora en la producció d’una pel·lícula de Hollywood (apocalíptica?) sobre la guerra.

“Novel·la d’espies” és un qualificatiu que queda curt per aquest llibre. La trama és més lenta que en un thriller comú malgrat que acaba resultant trepidant perquè no vols parar de llegir. L’autor desplega un estil literari molt treballat i efectiu, amb brillants tocs humor: -“si les mirades castressin, la dona se n’hagués anat amb el meu escrot a la bossa de mà”-. Alguns capítols són fins i tot memorables -l’aeroport de Saigon, el rodatge de la pel·lícula a les Filipines o l’expedició al Mekong-. Aquesta és una novel·la que demana un cert esforç en la lectura, però ofereix també molt més que una simple història de bons i dolents. És un home de dues ments. És un retrat de què significa la guerra del Vietnam a la nostra cultura. És Vietnam, des de tots els angles.

Voleu començar a llegir els primers capítols d’aquest simpatitzant? Seguiu aquest link per començar a donar un cop d’ull a la novel·la de Viet Thanh Nguyen.

Títol: El simpatitzant
Autor: Viet Thanh Nguyen
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Premis: Premi Pulitzer 2016 en la categoria de Ficció
Traductor: Mercè Santaularia Campillo
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-16367-99-3
Preu: 22€

La sorra vermella, de J.N. Santaeulàlia

Fa uns dies vaig veure a les notícies que al Pallars Jussà, a Figuerola d’Orcau en concret, havien trobat una fossa comuna amb les restes de 17 soldats morts durant la Guerra Civil. Aquells dies estava acabant de llegir La sorra vermella, de J.N. Santaeulàlia i no vaig poder evitar relacionar els dos fets.

I és que aquesta novel·la publicada per Proa ens parla de fets que, amb tota seguretat, qualsevol a qui li va tocar viure aquells anys terribles podria haver viscut. Tots hem sentit a parlar de pràctiques imperdonables que es van donar a un costat i a un altre, fets com els “judicis aquí i ara”, els afusellaments indiscriminats, els enterraments a peu de cuneta o les entregues de nens orfes a famílies benestants afiliades al règim. Tots ells exemples de la crueltat d’una guerra inútil.

La sorra vermella és la història de dos amics, anarquistes i exiliats, en Pedro i en Quilis, que es veuen amb la necessitat de tornar a Barcelona per recuperar la filla d’en Pedro, una nena de poc més de dos anys que ha viscut a la presó per ser filla d’una mare activista republicana i que ha vist com després de la seva execució ha estat entregada a una família burgesa amb influències entre els comandaments del règim franquista.

En Pedro i en Quilis hauran de tornar a Barcelona en un viatge clandestí al llarg del qual descobrirem la seva història i els seus secrets, des del moment en què es coneixen i passant per diferents episodis bèl·lics que han quedat per a la història.

La narració va passant de la primera a la tercera persona en funció dels diferents personatges que envolten la perillosa i dramàtica aventura dels nostres protagonistes. Són aquests personatges els que donen riquesa a la trama amb la visió dels voluntaris de les brigades internacionals -en el personatge de la Margaret, una infermera britànica- o la de la tia Berta, en representació dels més indefensos, els ciutadans de Barcelona. I són de Barcelona però podrien ser els de qualsevol altra ciutat o poble.

La perícia de J. N. Santaeulàlia com a escriptor es mostra amb força amb aquest joc de visions que ens permet viure amb molta més intensitat els esdeveniments que es van produint al llarg de la novel·la. I de fons, la guerra més terrible i les execucions al Camp de la Bota, una platja que va ser escenari d’actes horribles.

Històries d’amor, una aventura perillosa, un munt de personatges i una Barcelona grisa, només tacada del vermell de la sang. Nosaltres, la novel·la històrica hauria de ser sempre així.

Aquí teniu els primers capítols de La sorra vermella de J.N. Santaeulàlia en pdf. Esperem que gaudiu de la lectura!

Títol: La sorra vermella
Autor: J.N. Santaeulàlia
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-7588-675-6
Preu: 20,50€

L’amic retrobat, de Fred Uhlman

La Clara torna al Nosaltresllegim amb un llibre que no és alegre o jovial però que és d’aquells títols indispensables. Un llibre que no és nou -dels 60 del segle passat- però que no pot caducar. Aquí el teniu: L’amic retrobat, de Fred Uhlman.

 L’amic retrobat ens trasllada a l’Alemanya d’entreguerres del segle XX i ens explica l’amistat entre dos adolescents de Stuttgart que es coneixen a l’escola. Els protagonistes són Hans Schwarz, fill d’un metge jueu i Konradin von Hohenfels, membre d’una distingida família aristocràtica de Suàbia. Malauradament, els esdeveniments històrics convertiran aquesta amistat en quelcom impossible.

La novel·la transcorre en el moment en què el nazisme comença a guanyar força a Alemanya. Les condicions desfavorables del país com a resultes del Tractat de Versalles, sumeixen Alemanya en una greu crisi econòmica i social.

Abans de conèixer Konradin, en Hans no tenia amics. Buscava algú digne del seu ideal romàntic de l’amistat, “algú a qui admirés i per qui estigués disposat a morir”. I aquest ideal es materialitza en Konradin von Hohenfels. Tots dos viuran al marge de la situació política del país fins que aquesta esdevé completament insostenible. De fet, cada vegada costa més d’ignorar-la, en Hans la palpa de ben a prop, fins i tot per part de la família del seu amic de l’ànima.

A través del relat de Hans Schwarz ens traslladem a una època en què la població alemanya no era conscient ni es podia arribar a imaginar el perill potencial que suposava Hitler i el nazisme. En aquest sentit, el pare de Hans titlla el nazisme de malaltia passatgera dins d’un cosa sa.

Jo conec la meva Alemanya. Això és una malaltia temporal, una cosa així com el xarampió, que quedarà enrere tan bon punt millori la situació econòmica.

És impensable que el país per qui el pare de Hans ha lluitat a la Primera Guerra Mundial (i per qui ho tornaria a fer) els farà culpables de la situació que viu Alemanya aleshores… Tant en Hans com la seva família se senten, en primer lloc suabis, després alemanys i després jueus. Aquell és el seu país, casa seva, i, tal i com ens explica Hans, “el fet de ser jueu no era més significatiu que el fet de néixer amb el cabell negre i no roig”. Sense anar més lluny, el pare de Hans odia el sionisme i Palestina els sembla un indret tan llunyà i desvinculat de les seves vides com qualsevol altre. Davant l’escalada de tensió i l’augment de manifestacions antisemites, la família del noi jueu decideix enviar-lo als Estats Units a estudiar.

L’últim capítol ens retorna al present quan, trenta anys després, els amics es “retroben” en un desenllaç sorprenent.

La novel·la ens situa en el punt de vista de Hans. Coneixerem de ben a prop els seus desitjos, motivacions, valors, pors, il·lusions… i a través d’ell descobrirem en Konradin i la resta de personatges que conformen el seu món.

L’autor fa referències a la cultura de l’època i al ser i sentir del poble alemany: el caràcter nacionalista i orgullós, l’admiració envers el llinatges nobles… A mesura que avancem en la lectura el cor se’ns va encongint. No pel que s’explica, sinó per allò que queda implícit. Es tracta d’un relat de recels, d’odis i de desolació d’aquells que confiaven cegament en el seu país. És el testimoni d’una època convulsa, on aquell món que semblava tan profundament segur i que havia de durar sempre es va esfondrant de mica en mica.

L’amic retrobat és una mirada a les petites històries de sofriment individual que degueren poblar l’Europa de l’època. L’èxit de la novel·la recau en el seu punt de vista intimista, el to proper i quotidià, que té la mateixa capacitat de commoure a dia d’avui que quan es va publicar per primera vegada, a la dècada dels 60 del segle passat.

Sense dubte, una novel·la brillant.

Moltes gràcies per la teva ressenya, Clara!! T’esperem aviat al Nosaltres!

Aquí teniu un enllaç per poder començar a llegir els primers capítols en pdf d’aquest amic retrobat de Fred Uhlman.

Títol: L’amic retrobat
Autor: Fred Uhlman
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Dolors Udina Abelló
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-664-2275-8
Preu: 16€

El setè àngel, de David Cirici

el-sete-angel-david-cirici-premi-sant-jordi-2016El setè àngel, el nou Premi Sant Jordi, és una novel·la de David Cirici on apareixen diversos temes -la fragilitat de la vida, l’amenaça de l’atzar, el vincle de la paternitat, la importància de la família, etc.-, però també el xoc entre el Primer Món i el Tercer Món i, concretament, el drama dels fugitius de la guerra, que truquen a les portes d’una Europa que es resisteix a donar-los refugi.

El nostre protagonista és un publicitari d’èxit que navega per les costes gregues amb la seva dona, un fill en comú i un altre d’un matrimoni anterior del publicista. En una excursió a bord del veler a la cova de Patmos, se’ls fa tard, es gira mal temps i el veler topa amb les restes d’una embarcació -potser una pastera?-, la nau fa una forta estrebada i el fill gran cau a l’aigua. La mar està moguda, l’hèlix encallada amb les restes de la pastera… passen les hores i no hi ha manera de trobar el fill, que mig inconscient pel fred, desesperat per la por i aguantat per l’armilla salvavides, va a la deriva fins que una embarcació de migrants el rescata del mar i el salva. El refugiat que el faci passar per un fill seu ho tindrà millor per entrar a Europa.

Aquest és el plantejament inicial d’una novel·la que ens enfronta a les pors més íntimes, però també a les pors col·lectives davant d’uns homes i dones que tenen uns costums i una cultura diferents, però que necessiten refer la seva vida en un lloc segur, com és casa nostra… si és que hi ha cases d’algú, com bé explicava Jaume Sisa.

Nosaltres, benvinguts al Premi Sant Jordi 2016!

Si voleu començar a llegir El setè àngel, aquí teniu els primers capítols del llibre en pdf.

En aquesta peça de del Telenotícies de TV3, en David Cirici us dóna més detalls sobre aquest Premi Sant Jordi:

Títol: El setè àngel
Autor: David Cirici
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-TELA
Premi Sant Jordi 2016
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-7588-659-6
Preu: 20€

El clàssic del sud, de Rodrigo Mira

el-classic-del-sud-rodrigo-miraLa Meri torna al Nosaltres amb la ressenya d’El clàssic del sud, de Rodrigo Mira Illescas, guardonat amb la Beca a la Creació Literària Emili Teixidor!

Aquí teniu el seu escrit:

El clàssic del sud, de Rodrigo Mira, és la colpidora descripció de la pèrdua des dels ulls dels seus dos protagonistes: en Dídac i el seu padrí.

En Dídac ha perdut els seus tres millors amics en un accident que s’emporta també les seves ganes de viure. En una fugida endavant per trobar respostes, marxa a Elx, a casa del seu padrí, amb l’esperança de trobar una nova terra que l’aculli i l’ajudi a superar el passat.

Les descripcions són tan precises, tan reals, que és impossible no posar-se en la seva pell i viure amb ells els diferents sentiments de pèrdua que relata el llibre. La mort, la pèrdua de les arrels, la infidelitat, la fugida… viscuts a través dels ulls de dos personatges de la mateixa familia, i situats a Elx, una ciutat que els acull i amb la qual mantenen una relació d’amor i odi a la vegada.

El sud es converteix en l’indret on el Dídac i el seu padrí relaten la seva història i busquen respostes.

Em vaig llegir el llibre d’una tirada. Des del primer moment et trobes immers en les emocions viscudes pels personatges i cada vegada vols entendre millor com se senten, perquè són com són i com afronten les pèrdues que els van colpejant.

Quan vaig llegir que El clàssic del sud era el debut literari de Rodrigo Mira em vaig sorprendre molt ja que té un estil molt propi i genuí. Ja estic esperant el següent llibre per conèixer nous personatges i viatjar amb ells a través dels seus sentiments!

Aquí teniu els primers capítols en pdf per començar a llegir.

Títol: El clàssic del sud
Autor: Rodrigo Mira
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-664-2163-8
Preu: 19€

Basat en una història real, de Delphine de Vigan

basatenunahistoriareal-delphinedeviganAquesta és la segona novel·la que llegeixo d’aquesta magnífica autora. La primera va ser Res no s’oposa a la nit, i em va impactar profundament. Aquesta segona incursió en l’obra de la de Vigan no es queda curta en quant a capacitat de seduir i atrapar al lector… Paraula!

La cosa va així: la Delphine és una autora que acaba d’assaborir la mel del èxit amb la seva ultima novel·la. La fama, la repercussió mediàtica que ha tingut, tot plegat la té aclaparada. Li falta temps per donar rodes de premsa, per anar a donar conferències, les escoles se la rifen perquè parli amb els alumnes i els il·lustri. En fi, una bogeria.

Una tarda, la Delphine ha d’atendre una cua llarga com un dimoni de lectors que esperen amb il·lusió que els signi el llibre. I aquí comença el marro: entre tota aquesta gent apareix la L.

És una dona d’uns 40 anys, terriblement atractiva, enginyosa, intuïtiva, que té quelcom que fa que la Delphine se senti atreta i intimidada. Tota plegat, la L. enganxa. Sap com fer-ho. I tant!

La relació entre totes dues cada cop es va fent més propera, la L., aconsegueix amb les seves arts entrar com aquell qui no vol la cosa al cor, a la vida, a la casa i als secrets més íntims de la Delphine. En resum: la té ben agafada!

Desprès de l’últim èxit literari,  la Delphine ja no és la mateixa. No sap què escriure, té un bloqueig mental de proporcions faraòniques, i el que és pitjor, li agafa una mena de fòbia a l’ordinador que tot és obrir-lo i posar-se malalta. Li suen les mans, li tremolen els dits, una suor freda li recorre tot el cos,… Un desastre absolut.

I aquí és on l’amiga L. comença a fregar-se les mans. La L. és una persona entre sonada i maquiavèl·lica i, a més, més llesta que la fam, com la majoria de sonats.

No os puc desvetllar ni com segueix ni com acaba la cosa. Això sí: la L., aconsegueix gairebé fer embogir la Delphine, per no parlar de coses pitjors.

Aquesta autora té un estil únic. M’agrada aquesta manera que té d’escriure tan elegant, tan sofisticada, i també tan poètica i reposada. Me la imagino davant meu prenent-se una infusió i parlant com algú senzill i proper.

Una autentica delícia. Us la recomano de tot cor. No deixeu que se us escapi. Seria una llàstima, la veritat.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Basat en una història real
Autor: Delphine De Vigan
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Oriol Sánchez Vaqué
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-664-2106-5
Preu: 19,90€