El setè àngel, de David Cirici

el-sete-angel-david-cirici-premi-sant-jordi-2016El setè àngel, el nou Premi Sant Jordi, és una novel·la de David Cirici on apareixen diversos temes -la fragilitat de la vida, l’amenaça de l’atzar, el vincle de la paternitat, la importància de la família, etc.-, però també el xoc entre el Primer Món i el Tercer Món i, concretament, el drama dels fugitius de la guerra, que truquen a les portes d’una Europa que es resisteix a donar-los refugi.

El nostre protagonista és un publicitari d’èxit que navega per les costes gregues amb la seva dona, un fill en comú i un altre d’un matrimoni anterior del publicista. En una excursió a bord del veler a la cova de Patmos, se’ls fa tard, es gira mal temps i el veler topa amb les restes d’una embarcació -potser una pastera?-, la nau fa una forta estrebada i el fill gran cau a l’aigua. La mar està moguda, l’hèlix encallada amb les restes de la pastera… passen les hores i no hi ha manera de trobar el fill, que mig inconscient pel fred, desesperat per la por i aguantat per l’armilla salvavides, va a la deriva fins que una embarcació de migrants el rescata del mar i el salva. El refugiat que el faci passar per un fill seu ho tindrà millor per entrar a Europa.

Aquest és el plantejament inicial d’una novel·la que ens enfronta a les pors més íntimes, però també a les pors col·lectives davant d’uns homes i dones que tenen uns costums i una cultura diferents, però que necessiten refer la seva vida en un lloc segur, com és casa nostra… si és que hi ha cases d’algú, com bé explicava Jaume Sisa.

Nosaltres, benvinguts al Premi Sant Jordi 2016!

Si voleu començar a llegir El setè àngel, aquí teniu els primers capítols del llibre en pdf.

En aquesta peça de del Telenotícies de TV3, en David Cirici us dóna més detalls sobre aquest Premi Sant Jordi:

Títol: El setè àngel
Autor: David Cirici
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-TELA
Premi Sant Jordi 2016
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-7588-659-6
Preu: 20€

El clàssic del sud, de Rodrigo Mira

el-classic-del-sud-rodrigo-miraLa Meri torna al Nosaltres amb la ressenya d’El clàssic del sud, de Rodrigo Mira Illescas, guardonat amb la Beca a la Creació Literària Emili Teixidor!

Aquí teniu el seu escrit:

El clàssic del sud, de Rodrigo Mira, és la colpidora descripció de la pèrdua des dels ulls dels seus dos protagonistes: en Dídac i el seu padrí.

En Dídac ha perdut els seus tres millors amics en un accident que s’emporta també les seves ganes de viure. En una fugida endavant per trobar respostes, marxa a Elx, a casa del seu padrí, amb l’esperança de trobar una nova terra que l’aculli i l’ajudi a superar el passat.

Les descripcions són tan precises, tan reals, que és impossible no posar-se en la seva pell i viure amb ells els diferents sentiments de pèrdua que relata el llibre. La mort, la pèrdua de les arrels, la infidelitat, la fugida… viscuts a través dels ulls de dos personatges de la mateixa familia, i situats a Elx, una ciutat que els acull i amb la qual mantenen una relació d’amor i odi a la vegada.

El sud es converteix en l’indret on el Dídac i el seu padrí relaten la seva història i busquen respostes.

Em vaig llegir el llibre d’una tirada. Des del primer moment et trobes immers en les emocions viscudes pels personatges i cada vegada vols entendre millor com se senten, perquè són com són i com afronten les pèrdues que els van colpejant.

Quan vaig llegir que El clàssic del sud era el debut literari de Rodrigo Mira em vaig sorprendre molt ja que té un estil molt propi i genuí. Ja estic esperant el següent llibre per conèixer nous personatges i viatjar amb ells a través dels seus sentiments!

Aquí teniu els primers capítols en pdf per començar a llegir.

Títol: El clàssic del sud
Autor: Rodrigo Mira
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-664-2163-8
Preu: 19€

Basat en una història real, de Delphine de Vigan

basatenunahistoriareal-delphinedeviganAquesta és la segona novel·la que llegeixo d’aquesta magnífica autora. La primera va ser Res no s’oposa a la nit, i em va impactar profundament. Aquesta segona incursió en l’obra de la de Vigan no es queda curta en quant a capacitat de seduir i atrapar al lector… Paraula!

La cosa va així: la Delphine és una autora que acaba d’assaborir la mel del èxit amb la seva ultima novel·la. La fama, la repercussió mediàtica que ha tingut, tot plegat la té aclaparada. Li falta temps per donar rodes de premsa, per anar a donar conferències, les escoles se la rifen perquè parli amb els alumnes i els il·lustri. En fi, una bogeria.

Una tarda, la Delphine ha d’atendre una cua llarga com un dimoni de lectors que esperen amb il·lusió que els signi el llibre. I aquí comença el marro: entre tota aquesta gent apareix la L.

És una dona d’uns 40 anys, terriblement atractiva, enginyosa, intuïtiva, que té quelcom que fa que la Delphine se senti atreta i intimidada. Tota plegat, la L. enganxa. Sap com fer-ho. I tant!

La relació entre totes dues cada cop es va fent més propera, la L., aconsegueix amb les seves arts entrar com aquell qui no vol la cosa al cor, a la vida, a la casa i als secrets més íntims de la Delphine. En resum: la té ben agafada!

Desprès de l’últim èxit literari,  la Delphine ja no és la mateixa. No sap què escriure, té un bloqueig mental de proporcions faraòniques, i el que és pitjor, li agafa una mena de fòbia a l’ordinador que tot és obrir-lo i posar-se malalta. Li suen les mans, li tremolen els dits, una suor freda li recorre tot el cos,… Un desastre absolut.

I aquí és on l’amiga L. comença a fregar-se les mans. La L. és una persona entre sonada i maquiavèl·lica i, a més, més llesta que la fam, com la majoria de sonats.

No os puc desvetllar ni com segueix ni com acaba la cosa. Això sí: la L., aconsegueix gairebé fer embogir la Delphine, per no parlar de coses pitjors.

Aquesta autora té un estil únic. M’agrada aquesta manera que té d’escriure tan elegant, tan sofisticada, i també tan poètica i reposada. Me la imagino davant meu prenent-se una infusió i parlant com algú senzill i proper.

Una autentica delícia. Us la recomano de tot cor. No deixeu que se us escapi. Seria una llàstima, la veritat.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Basat en una història real
Autor: Delphine De Vigan
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Oriol Sánchez Vaqué
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-664-2106-5
Preu: 19,90€

L’hotel blanc de la platja, d’Alba Sabaté

lhotelblancdelaplatjaL’Alba Sabaté, l’autora d’aquesta novel·la anomenada L’hotel blanc de la platja és intimista. Escriu des del sentiment i fa que les seves paraules t’arribin al cor. És un llibre trist, melancòlic, però al mateix temps, poètic i amb voluntat de viure la vida per més esquerpa que aquesta es mostri a vegades amb nosaltres -amb algú més que amb d’altres.

La Virgínia viu a Roma i li agrada mirar les teulades des de el balcó de casa seva. Allí s’hi passa moltes hores badant, recordant, patint i acariciant la ferida del pit que ja no té.

Sí. A la Virgínia li han extirpat un pit per culpa del maleït càncer. Ara té cinquanta-dos anys, ha preferit separar-se de l’Alberto, el seu company, perquè se li fa molt difícil viure una vida que ja no serà mai igual que als temps passats compartits quan ella estava sencera, quan no li faltava res, quan eren tan feliços.

Enmig de la seva tristesa rep la noticia de la mort del pare. Fa la bossa i emprèn el viatge cap a Girona, la seva ciutat. Quan arriba a casa tot li és quotidià i al mateix temps llunyà. Ja no es d’ella, ja no li correspon.

La seva germana, la neboda, les tasses blanques de la mare amb la seva tira daurada, els drapets de puntes sobre la taula del menjador… Tot és un “si però no” que li provoca certa esgarrifança. Va amunt i avall pels carrers de la seva infantesa, pel mapa fet de records i paraules de quan sortia a passejar de bon matí amb el seu pare pels carrers humits de Girona. I mentre camina i es perd en el seus records, té temps de recuperar un amor de joventut, reconciliar-se amb la família, amb l’Alberto,… i potser amb la vida.

Si esteu en hores baixes, aquest llibre ja us dic que toca el sentiment. Però no per tristes les coses no deixen de ser boniques, oi?

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: L’hotel blanc de la platja
Autor: Alba Sabaté
Editorial: Columna
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Premis: Finalista del Premi Prudenci Bertrana
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-664-2098-3
Preu: 18€

Has tingut mai família?, de Bill Clegg

Has tingut mai família?, de Bill CleggNosaltres, que aquest post sigui un avís a navegants: alerta amb en Bill Clegg! Perquè si tot el que escriu té el nivell d’aquesta novel·la o més alt, estem davant d’un gran novel·lista.

No sóc una experta -ni m’hi dedico- i espero no equivocar-me, però he de dir que aquest noi té molt bona pinta i ens pot donar moltes alegries a nosaltres, els lectors.

Però parlem de seva primera publicació: Has tingut mai família? presenta una història que, així d’entrada, no és fàcil de pair. Es tracta d’una història narrada per tota una sèrie de personatges que d’una manera o altra estan relacionats, no tant entre ells mateixos, sinó amb un drama que els uneix.

I és que la història en sí no és alegre. Es trena al voltant de la June, una dona que viu la mort de la seva filla, el promès de la noia, el seu exmarit i el seu company actual el dia que s’havia de celebrar el casament de la jove parella. Un accident a la cuina de la casa de la June provoca aquesta gran desgràcia.

Superada la primera sorpresa per un inici tant colpidor anirem coneixent de la mà dels diferents personatges les seves pròpies històries abans, durant i després d’aquest trist moment. Partint de la June, la principal afectada pel drama, però també anant veient les perspectives de familiars, amics i veïns d’uns i altres. Bill Clegg es posa al lloc de cadascun d’aquests personatges i els caracteritza amb mestria, dibuixant-los a través de les seves paraules i fets, més que amb descripcions.

Has tingut mai família? és un cant a l’amistat i per descomptat a la família, fent una reflexió sobre allò que ens diem, però sobretot, al que no ens diem.

És una novel·la d’aquelles que entren bé i s’acaben quedant a dins del lector per sempre més.

No us la perdeu.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Has tingut mai família?
Autor: Bill Clegg
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-16367-52-8
Preu: 19€

Malparits!, de Genís Sinca

malparitsgenissincaL’Eulàlia torna al Nosaltres després de fer un Murakami per ressenyar Malparits!, l’últim llibre del Genís Sinca. Aquí teniu el seu escrit!

Els mots que descriuen aquest llibre a la portada no podrien ser més encertats: “una tragicomèdia explosiva”. Malparits! narra les peripècies del Quim Maristany, un jove barceloní amb la síndrome de Tourette (malaltia que l’impedeix contenir una sèrie de tics, insults i repetir tot allò que escolta) que es trasllada a Andorra responent a la petició d’ajuda d’una antiga amiga que li demana que treballi per ella, ni més ni menys que disfressat de pollastre, per promocionar el seu negoci.

Genís Sinca, periodista i autor d’aquesta novel.la, ens acosta a la realitat d’aquesta malaltia a través de Maristany, o “Kivi” –tal i com ell es presenta-. Llegint però, t’adones que Kivi significa l’essència més pura i clara de tots els personatges que hi apareixen i que donen sentit a la seva vida. És l’únic que actua sense enganys, l’únic que no manipula ni enganya. Kivi, disfressat de pollastre i proferint insults pel mig d’Andorra la Vella, és el més sincer de tots.

Tot i així, Sinca utilitza Malparits! per enarborar el respecte i, sobretot, reclamar que els humans ens deixem de moure per les aparences. La resta de protagonistes del llibre guarden un passat escabrós, ben tancat amb clau i forrellat, que es va descobrint pàgina rere pàgina i que ajuda a entendre el perquè de les seves actuacions. L’únic capaç de rebel·lar-ho tot és en Kivi, a qui incomprensiblement tots li confessen les seves misèries, tot i sabent que en qualsevol moment les pot anar escampant en un dels seus atacs incontrolables de sinceritat.

Malparits! no és una comèdia, és un altaveu per denunciar el maltractament a la infantesa que molts adults, malauradament, continuen propiciant avui en dia. És un crit per condemnar tots aquells que estronquen les vides dels més petits i els fan créixer abans d’hora, simplement, per benefici propi.

Torna aviat, Eulàlia!! Nosaltres t’esperem!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Malparits!
Autor: Genís Sinca
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-664-2063-1
Preu: 19,50€

El noi de la casa de la muntanya, de John Boyne

elnoidelacasadelamuntanyaQuè pot passar quan una ment pura i innocent es veu envoltada de poder, corrupció i desconfiança? És possible mantenir aquesta innocència? És impossible?

Aquesta podria haver estat la premissa que John Boyne hagués utilitzat com a punt de partida per a la seva nova novel·la, El noi de la casa de la muntanya, perquè ben bé aquesta història ens deixa un regust al final que no és del tot fàcil de pair.

Boyne ens explica la història d’en Pierrot, un nen que viu al París de l’any 1936, amb la seva mare i el seu gos D’Artagnan. En Pierrot té també un amic al pis de sota, anomenat Anshel que és sord i que li ensenya paraules en l’idioma dels gestos. L’Anshel és, a més, un nen amb un somni: vol ser escriptor.

La vida per a en Pierrot canvia del tot quan la seva mare emmalalteix de tuberculosi i mor, deixant en Pierrot amb els seus veïns, n’Anshel i la seva mare que, degut a la situació del país i la guerra que s’acosta, es veu obligada a enviar en Pierrot a un orfenat a Orleans. Afortunadament, pocs mesos després d’arribar a l’orfenat, en Pierrot rep una carta de la seva tieta Beatrix, que viu a Àustria i que es pot fer càrrec d’ell. Només hi ha un però,: la tieta és la majordoma de la residència a la muntanya d’un dels personatges més terribles de la història: el Führer Adolf Hitler.

Al llarg dels vuit anys que narra la novel·la -en Pierrot va dels vuit als setze anys- el protagonista de la novel·la de Boyne va creixent i, tot i que la vida a la muntanya en general el té aïllat del que passa a la resta del món, al seu petit món trobarà tot tipus de personatges: la seva tieta Beatrix, els companys de l’escola i els altres treballadors de la residència però, sens dubte, la influència que més efecte tindrà en la seva vida serà la del dictador, que no el sostraurà de les decisions, ideologies i conseqüències dels seus actes.

No us vull explicar gaire més perquè crec que val molt la pena ficar-se en aquest petit món i viure amb Pierrot aquest període de la seva vida. Boyne ens fa veure aquesta part fosca de la història des d’un punt de vista diferent al que estem segurament més acostumats, no com a víctimes ni com a botxins directes, però sí com algú que ho viu de molt de prop i que per por, per simpatia o per vergonya, no fa res per evitar un desastre.

No vulguis fer veure que no sabies què passava aquí. Tenies ulls i orelles (…). Ho vas sentir tot. Ho vas veure tot. Ho sabies tot (…). Però no et diguis mai més que no ho sabies (…). Seria el pitjor crim de tots.

Preparats?

Títol: El noi de la casa de la muntanya
Autor: John Boyne
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Jordi Cussà Balaguer
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-16367-47-4
Preu: 14,50€

Els petons al pa, d’Almudena Grandes

elspetonsalpaBenvolguts Nosaltres, abans de començar a parlar d’Els petons al pa, us he de confessar que amb el temps, m’he convertit en una incondicional de la literatura d’Almudena Grandes. No ho he llegit tot d’ella, però amb cada nova lectura refermo l’opinió que és una de les grans autores de la Literatura d’aquest país. Vaig conèixer la seva obra fa molts anys a través del cinema quan el 1995 Gerardo Herrero va fer l’adaptació de Malena es un nombre de tango, interpretada per una jove Ariadna Gil i estic entusiasmada amb la sèrie que va iniciar amb Inés y la alegría i va continuar amb El lector de Julio Verne i Las tres bodas de Manolita.

Amb Els petons al pa sembla que es pren un petit descans dels Episodios de una Guerra Interminable per parlar més del present que del passat, perquè aquesta novel·la ens parla d’uns fets i d’unes persones que podem trobar-nos cada dia caminant pel carrer. Ella els posa un nom -Diana, Sofia, Pepe, Amalia…- però els podríem anomenar de qualsevol manera perquè són més estereotips que personatges en si mateixos.

A Els petons al pa ens situem a Madrid, en un barri obrer on -com a tot arreu- la crisi ha fet estralls. Els seus habitants veuen com els joves han d’emigrar a l’estranger, famílies senceres es veuen abocades a ocupar pisos buits després de ser desallotjats de les seves cases, propietaris de petits comerços que es veuen obligats a replantejar-se els seus ideals respecte els immigrants i nens petits que passen gana en no tenir els seus pares un sou per pagar l’entrepà del matí o el berenar. La història es localitza a Madrid però la podríem ubicar a Barcelona, Sevilla, Roma, Lisboa… qualsevol ciutat d’Europa ens valdria: a tot arreu es pateix aquesta crisi econòmica.

Les històries de cadascun dels personatges es van teixint i enllaçant entre elles de manera subtil. Cadascú té els seus problemes i maldecaps, però tot queda finament lligat de manera que cada personatge complementa la història dels altres. Algunes històries són tendres i en d’altres tenen un final amargant, però totes elles ens fan pensar que hi ha esperança i que la solidaritat entre les persones és el que ens ajudarà a tots plegats a sortir d’aquestes situacions tant desesperades. L’única pega que li trobo és que hi ha molts personatges i a vegades costa recordar tants noms, o que els personatges són tan bons que a vegades es fan difícils de creure -s’entreveu algun personatge amb moral més que dubtosa, però desapareix prou ràpid com per tornar-nos aviat el bon gust de boca-. Per la resta, no ho dubteu, Els petons al pa és una bona lectura.

Estic convençuda que no us decebrà.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Els petons al pa
Autor: Almudena Grandes
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-664-2068-6
Preu: 19€

Blat, de Josep M. Pagès

blatjosepmpagesJosep M. Pagès ha guanyat, justament, el Premi de novel·la curta Just M. Casero 2015. Permeteu-me l’innocent joc de paraules. Certament és una novel·la curta i el llibre és petit, 128 planes. Però és un gran llibre.

Centrat en dos personatges que es mouen en llocs diferents anem descobrint quins són els camins que han recorregut abans d’arribar-hi. Un a Lleida, en Tomàs, ha estat convidat mig per casualitat a una festa de casament que té lloc en una casa luxosa a la vora de la ciutat i sabrem, per les pistes que va deixant anar l’autor, que temps enrere havia tingut relació amb la núvia i amb el nuvi.

L’altre, del qual no en sabem el nom, intuïm que en un moment poc posterior a l’exili del febrer del 1939, vol travessar la frontera -igual com ho ha fet amb èxit un altre personatge que anava amb ell- i estableix misterioses relacions amb l’oficial de l’estafeta, una dona que treballa en una oficina encaixada en el tronc buit d’un noguer i després amb una vella que l’amaga aixopluga i té la casa i el cap farcits de records.

Tant en un cas com en l’altre hi ha contínues referències a dos germans lleidatans de casa bona, un dels quals, M., el gran, va ser metge i escrivia poesies i l’altre, V., el petit es va ficar en la política activa a l’època que això comportava tenir una pistola que M. per precaució va llençar al Segre…  S’esmenten per la lletra inicial com alguns personatges de Kafka o de Pedrolo, i no és difícil endevinar que s’està parlant de Màrius i Víctor Torres. Uns manuscrits obra de M. són el nexe d’unió entre la peripècia de Tomàs i la de l’exiliat sense nom.

Tot això és un intent de descriure de què va el llibre, però passa que només és l’entramat sobre el qual Pagès va desplegant una elaborada redacció feta de salts en el temps i en l’espai, amb referències a la història de Lleida, a la Guerra Civil i a l’exili. I tot amb un molt acurat ús de la llengua ple d’imatges de refinada poesia. Amagat entre aquestes imatges trobem el blat que dóna títol al llibre.

És un llibre que no es pot llegir com qui llegeix el diari: cal posar-hi els cinc sentits. Però si us agrada la literatura que demana esforç en sortireu molt recompensats. Gran llibre!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Blat
Autor: Josep M. Pagès
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Premi de Novel·la Curta Just M. Casero
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-16367-38-2
Preu: 16€

Suzanne, de Noemí Trujillo

suzannenoemitrujilloLa Susanna és fotògrafa i viu Barcelona. Li encanta fotografiar aeroports. Per ella és una cosa gairebé obsessiva. Arriba a l’aeroport -el que sigui- de Barcelona, Madrid, Frankfurt,… tant és! I allà s’hi instal·la com si fos okupa, s’hi passa dies veient com es desperta un aeroport, com obren les cafeteries i els quioscs de premsa, el personal de neteja que es distribueix per fer les seves tasques, el tràfec dels passatgers amunt i avall…

Tanta i tanta gent que passa al cap del dia per un aeroport… i, en canvi, és un dels llocs més solitaris del planeta. Ningú es fixa en ningú, prou feina té tothom amb els seus mòbils, les seves tablets i en vigilar els panells informatius que anuncien el proper vol. A ningú li importa la gent que passa pel seu costat. És per això la Susanna pot fer la seva feina com si estigués sola i fer fotos de tot i tothom.

El Tomàs viu a Madrid i treballa a l’aeroport. Així es com coneix la Susanna. I s’enamoren perdudament l’un de l’altre.

La feina de la Susanna cada cop l’absorbeix més i més. Viu i respira per la càmera que porta penjant del coll com si fos un talismà. Viatja constantment i, vulguis o no, això fa que la relació amb en Tomàs es deteriori cada dia una miqueta. Ella va tenint “noviets” esporàdics aquí i allà. Mai és res gaire seriós però, sigui com sigui, això de les aventures gaire bo no no pot ser; i més per una persona que està a punt de casar-se amb el seu xicot i anar-se’n a viure a un xalet a Villaviciosa, a les afores de Madrid.

En Tomàs, per la seva banda, tampoc no es mama el dit. I tot i que s’estima la Susanna per sobre del bé i el mal, també es busca la vida amb alguna que altra mossa que li ompli els buits al cor que li deixa la seva estimada.

Per si tot això no fos de per sí prou complicat, resulta que com més s’apropa el dia del casament, més dubtes assetgen la Susanna. Ella estima Barcelona, i per sobre de tot el seu barri de Sant Antoni. Deixar-ho tot per instal·lar-se a Madrid, a les afores, mes ben dit…. uf!! A més, la relació que té amb la família d’en Tomàs és, per dir-ho de manera suau, més aviat tensa.

En Tomàs té tres germanes, una mare malalta i obsessiva amb el seu “nen” i un pare ex-taxista que no suporta els catalans i deixa anar perles del tipus “los catalanes cada vez están más gilipollas”. Tan tensa es posa la cosa que la Susanna decideix ajornar el casament i donar-se un temps per re capacitar i decidir el millor per a tots dos. Han de passar diverses coses més aviat tristes per posar ordre a aquesta disbauxa.

Tot això amb la sintonia que acompanya tota la novel·la: la cançó Suzanne, de Leonard Cohen.

Aquesta és una novel·la que explica el que molts catalans coneixem prou bé. Són les diferències entre Madrid i Barcelona i el peatge que s’ha de pagar per estimar i renunciar a la nostra vida i a les nostres llibertats.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Suzanne
Autor: Noemí Trujillo
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-16367-44-3
Preu: 18€