nosaltresllegim.cat

Títol: Els Convidats
Autor: Emili Teixidor
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 255
ISBN: 978-84-664-1060-1
Preu: 20€

En aquest llibre Emili Teixidor ens porta a la seva Osona natal, de la mateixa manera que ho va fer en la seva cèlebre i exitosa obra Pa Negre, la qual ha estat duta al cinema i es troba a punt de ser estrenada a Barcelona, després d’alguna exhibició prèvia a comarques.

Els Convidats com Pa Negre transcorre en un poble d’Osona, possiblement  Vic  i poblets dels voltants, en una època immediatament posterior a la guerra civil. En una Osona de color gris, amb olor a naftalina i a resclosit i plena de les tristors i malfiances que havia deixat com a pòsit omnipresent un franquisme que festejava els primers anys de la seva victòria contra el legítim govern de la II República.

En aquesta obra l’autor ens posa, en el marc dels preparatius del casament entre un cacic i una noia locals,  davant de la cara i sense manies la constatació que hi va haver molts catalans que desinteressadament o a canvi de petits favors, van col·laborar amb el règim autoanomenat “nacional” i que sense el suport d’aquests catalans difícilment el govern del dictador hauria penetrat tant dins de la societat catalana d’aquells temps i d’uns temps no massa llunyans. Un franquisme sociològic que ha arribat fins als nostres dies en forma de grupuscles més nombrosos i presents del que seria desitjable.

El llibre està estructurat en capítols i subcapítols llargs, amb molta descripció dels personatges i de les situacions, la qual cosa i sota la meva particular opinió, alenteix una mica la seva lectura.

Però, ah, quin plaer llegir el ric vocabulari de l’autor. Hom hi troba localismes com xarbascat (tempesta), o mots normatius però malauradament caiguts en desús, com barrumba (riuada), sacotell (sac petit) o aquell musical estalvis (conjunt d’estovalles i tovallons) que tantes vegades havia escoltat a la meva àvia paterna. En resum, un festival per als malalts de llengua.

Us deixem amb un vídeo on Emili Teixidor parla d’Els Convidats.

Títol: Postdata: t’estimo
Autor: Cecelia Ahern
Editorial: labutxaca
Col·lecció: labutxaca
Pàgines: 504
ISBN: 978-84-9930-054-2
PVP: 10,95 €

Prepareu els mocadors perquè Postdata: t’estimo és d’aquelles de llagrimeta fàcil, de les que arriben ben endins. I us preguntareu, què té?

Potser perquè costa tan trobar a la persona adequada i tan poc perdre-la… Cecelia Ahern reflexiona sobre l’amor d’una forma commovedora. Hi ha persones que passen per la vida sense trobar a la seva “mitja taronja”, fet que, segons l’autora, representa una vida buida perquè l’amor ho omple tot… En canvi, n’hi ha que troben a la seva ànima bessona i la perden injustament com és el cas de la protagonista, qui a pesar de les circumstàncies, es tornarà a enamorar més tard d’un altre home. Irònic?

A Postada: t’estimo veiem tot el procés de dol i de recuperació posterior. Seguim els plors de la Holly, la seva soledat, el desconcert… amb un petit adorn: el seu difunt marit li ha deixat una sèrie de cartes de les quals només en pot obrir una cada mes. En elles, l’indica què ha de fer, petits consells que l’ajuden a sobreportar la tragèdia. Totes les cartes tenen com a signatura “Postdata: t’estimo”.

Postdata: t’estimo també s’ha dut al cinema, tot i que no segueix amb escreix la línia argumental del llibre, no us la deixeu perdre! De moment, podeu veure el tràiler:

Us deixem amb el comentari de la Sílvia, on ens parla d’una història d’amor d’allò més commovedora,  Postdata: T’estimo!

Títol: Postdata: T’estimo
Autor: Cecelia Ahern
Editorial: LaButxaca
Pàgines: 504
ISBN: 978-84-9930-054-2
PVP: 10,53€

Quan em van regalar aquest llibre vaig pensar que seria el mateix que la pel·lícula que ja havia vist mesos abans. Quin error el meu! L’atractiva Hilary Swank ja no era una dona perfecta que omplia tota la pantalla sinó que s’havia convertit en una dona anònima que impregnava cada pàgina amb les seves pròpies emocions.

Des de l’inici del llibre ens assabentem que ha perdut el seu marit, que no és només el seu company sentimental sinó la seva ànima bessona. Aquesta pèrdua condueix tot el relat i fa que totes i cadascuna de les frases que el formen tinguin una essència especial.

La Holly passa de ser una vídua amargada a ser una vídua il·lusionada per rebre les cartes que el seu estimat Gerry li ha deixat perquè superi aquest dur episodi.

Quan vaig començar a llegir m’emocionava amb cada vivència de la Holly però ho feia des d’un tercer pla. A mesura que vaig anar passant pàgines i mesos de la història, la Holly va deixar de ser la Holly: s’havia convertit en la meva millor amiga. Era jo qui li aconsellava el que havia de fer, qui li eixugava les llàgrimes i qui passava hores al telèfon escoltant el seu feble fil de veu.

Els seus amics eren els meus, el seu insomni em robava hores de son i les deixalles que decoraven el seu pis saturaven també les meves fosses nassals.

El romanticisme de cada carta rebuda feia palpitar el meu cor com si en fos jo la destinatària. Fins i tot ara que l’he acabat segueixo escoltant-lo… resteu en silenci… veritat que vosaltres també?